Publicacions


La via normal d'una agulla acostuma a ser la més fàcil, i per tant generalment coincideix amb aquella per on van fer la primera ascensió a l'agulla, però no sempre és així. En aquests casos, diferenciem entre la via Normal i la Original. El Gendarme fou conquerit per primer cop el 9/6/1946 per Jaume Vendrell, F. Rebollo i J. Vila, pel que actualment coneixem com a via Original o Vendrell. Posteriorment, al 1954, hi van obrir la via del Collet (obrir enllaç) que té expansions i resulta molt més fàcil, pel que s'ha acabat anomenant com a via normal del Gendarme.
Fa un mesos volíem fer la Original, però només vam saber veure un pitó molt llunyà impossible d'abastar. Ens havien dit que la via començava pujant per un teix, així que vam donar per fet que aquest arbre ja no hi era i per tant era impossible repetir la via en el seu estat actual. Però com a tossuts no ens guanya ningú, hem fet una segona visita carregats amb tot de trastos d'artifo per veure si aconseguíem com fós xapar aquell pitó llunyà. Quina ha estat la nostra sorpresa al adonar-nos que en realitat no ens havíem d'enfilar per cap teix en vertical, sinó que havíem de resseguir un teix que està completament en horitzontal i que belluga com una mala cosa!
Doncs bé, ara l'estratègia està clara, es tracta d'anar avançant pel teix que penja al buit, mentres el company trepitja l'altra punta del teix per fer de contrapès, ens hem fet un bon fart de riure! Ens ha semblat una vieta molt guapa, d'aquelles injustament oblidades amb el pas dels anys. Per si algú s'anima, la via segur es podria alliberar (potser al voltant de 6b), en aquest cas suposo que caldria deixar-hi posat algun pitó perquè només amb flotants és complicat de protegir.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest i Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Massana anem al Refugi Vicenç Barbé, i pugem per la Canal Ampla fins arribar a la Sensenom. Resseguim la paret de la Sensenom per la dreta fins a un collet. Baixem en direcció nord enganxats a la paret est de la Sensenom, passem pel costat de l'esbelta agulla del Cingle i arribem al Gendarme. La via comença en un lloc molt penjat, compte!
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #2, uns 7 pitons variats, falquetes, estreps
Descens:  Un ràpel de 25 metres ens deixa al collet on comença la via Normal o Del Collet
Cordada:  David Hita, Dani Brugarolas, Jordi Ceballos
Pitons utilitzats
Ressenya del Joan Armengol


La Sortida Directa és una variant de la Canal Sud-Oest, i va ser oberta als anys 80 pel Fredi Parera en solitari. A la reunió on comença la Sortida Directa hi podem arribar fent la primera tirada de la Canal Sud-Oest o de la Cagalàstics. Pensàvem que seria una via més d'artificial, però surt en lliure al voltant de V+. Roca a controlar típica de la zona.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des del pàrking ja veiem el Cavall Bernat, així que l'aproximació no té cap pèrdua.
Material:  12 cintes, 3 bagues (una de ben llarga), friends fins al Cam #4
Descens:  Un ràpel de 30 metres per la via normal
Cordada:  Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Primera tirada de la Cagalàstics
Pitó falcat amb un tac
Ressenya del Ferran Hernández
-----

La Noia de Cal Rial va ser oberta el 24/11/1996 per Joan Frontera, Ramon Majó i Francesc Garcia, i està ubicada a la part esquerra de la Muralla Sud de Busa. La roca en general és bona, tot i que aquests còdols generen una certa desconfiança i millor tantejar una mica abans de tibar. A la segona tirada hi ha molt aire entre assegurances, a destacar el tram inicial de flanqueig a la dreta, ben exposat. La tercera tirada tenia un tarannà similar a la segona, però amb un reequipament recent hi han afegit més assegurances de les que hi havia originalment, ara és tot un regalet.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  No hi ha cap regulació
Aproximació:  Sortim de Solsona en direcció Berga, prenem un trencall asfaltat cap a Besora i les indicacions al pla de Busa. Anem tirant fins que la carretera fa una corba tancada a l'esquerra per pujar al Pla de Busa i a la dreta comença una pista asfaltada, aparquem just en aquest trencall, que es troba a N 42º 05.591' E 1º 37.958' (enllaç a Google Maps). Anem per la pista asfaltada en direcció est i de seguida prenem un petit corriol que avança paral·lel a les parets. Quan les parets canvien d'orientació oest a sud, avancem uns minuts, travessem la Canal del Rial i arribem al tram de paret on comença la via. Si seguim el camí una mica més enllà, podem visitar la Balma de la Moreria, on hi ha restes d'una antiga fortificació militar (obrir enllaç)
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #1, estreps
Descens:  Anem pel llom del Pla de Busa en direcció oest fins enllaçar amb la carretera
Cordada:  Joaquim Gil, Pere Martínez i Jordi Ceballos
Primera tirada
Segona tirada
Bona ressenya de antxpavil
Ressenya del Xuxe


La via del Cabra a la Panxa del Bisbe va ser equipada al 1985 i actualment es troba restaurada amb parabolts. Es una via amb equipament esportiu molt ben trobada, on gaudirem de roca excel·lent en tot el recorregut.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir prenem les Escales dels Pobres fins al Pla de Santa Anna. Prenem el trencall de la dreta i el camí passa a tocar de la Panxa del Bisbe. Quan ja hem passat les escales, a una alçada d'uns 10-15 metres veiem una fissura amb una savina, la via va uns metres a la seva dreta. La primera xapa costa de veure, està on el terreny es comença a posar dret.
Material:  12 cintes
Descens:  Un ràpel de 40 metres cap al nord. Baixem per la canal oest i en pocs minuts estem de nou al camí de les escales.
Cordada:  Angel Peralta, Jordi Ceballos
Primera tirada
Tercera tirada
Ressenya del Col·leccionista de Vies

La Camalotnimbus va ser oberta l'any 2000 pels germans Masó i el seu pare Ernest. La via es troba a les parets del Mal Pas de Can Pobla, molt a prop del cim de La Mola. La primera tirada comença amb uns passos d'Ae per superar el desplom, i aviat arribem a una savina on fem reunió. La segona tirada comença superant un desplom i després trobem una sorprenent xemeneia de roca punxeguda, complicada de protegir, però de roca tant adherent que resulta tot un plaer.
Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Un cop allà, prenem el corriol en direcció sud i la via es troba abans d'arribar a la Balma de la Llosa. Recomanable consultar un plànol del Parc si no coneixem la zona.
Material:  6 cintes, 2 bagues, friends fins al Cam #3, estreps
Descens:  Anem en direcció nord a cercar el camí que puja a la Mola, el prenem avall fins a la Cova del Drac i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Jaume Planell, Jordi Ceballos
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Jaume)
Ressenya dels germans Masó

La Speculum va ser oberta al 2014 pels germans Masó i es troba a la curiosa Balma de la Llosa, una gran llosa despresa que permet el pas per una estreta escletxa. A part del camí que hi passa per dins, aquesta balma també és coneguda perquè podem grimpar en la foscor i accedir a la Mola d'una manera divertida. La via Speculum comença fóra de l'escletxa, per una placa amb un inici exposat que no fa gaire gràcia, sort que el Jaume estava motivat. La segona tirada per sort té un caire molt diferent, és estètica i molt agradable. Bona roca a tota la via.
Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Un cop allà, prenem el corriol en direcció sud fins arribar a la Balma de la Llosa. Recomanable consultar un plànol del Parc si no coneixem la zona.
Material:  7 cintes, friends fins al Totem verd (Cam #0.75), 2 bagues, tricam negre
Descens:  Anem en direcció nord a cercar el camí que puja a la Mola, el prenem avall fins a la Cova del Drac, i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Jaume Planell, Jordi Ceballos
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Jaume)
Ressenya dels germans Masó


La via del Buitre es troba a la paret de Zaratustra i fa un recorregut ben curiós i original, ja que puja la paret amb un llarguíssim flanqueig ascendent. A la darrera tirada la via canvia de tònica i tira recte amunt per una tirada vertical de 6a especialment guapa. La roca en general és bona i totes les reunions estan en perfecte estat.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià anem carretera amunt, passem de llarg el trencall de la Font Blanca, i aparquem 500m abans del pàrquing de la Roca dels Arcs, concretament a una gran esplanada a la coordenada N 42º 01.350' E 001º 02.093' (enllaç a Google Maps). Prenem el corriol fins a la paret, i l'anem resseguint cap a l'esquerra fins arribar a l'alçada de la via, sota el sostre característic.
Material:  12 cintes, 2 bagues llargues i friends fins al Cam #3
Descens:  La via finalitza dalt de la paret, des d'on baixem caminant cap a l'esquerra (nord). Al principi avancem sense corriol a la vora d'on acaben les vies, i més endavant enllaçem amb un camí que ens porta en un moment a la carretera.
Cordada:  Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Primera tirada
Estètic flanqueig
Darrera tirada
Ressenya original
Ressenya de romanticguerrer


La Neura a la Paret del Pont va ser oberta al 1978 per Josep i Jaume Masana. Es tracta d'una via molt facileta (pot estar bé per iniciació), que es troba reequipada amb parabolts i anelles de ràpel. Hi ha algun tram en que cal anar amb compte amb la roca, hem estat a punt de sanejar-ho una mica, però ho hem deixat estar no fos que alguna pedra anés a la carretera. Una vieta molt ràpida que pot estar bé com a primer contacte amb aquesta paret i situar-nos una mica.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Si venim de Balaguer, just abans d’arribar a Camarasa prenem un trencall a la esquerra fins a Sant Llorenç de Montgai. Aparquem just abans de creuar el pont del riu Segre (enllaç a Google Maps). Travessem el pont, superem un petit mur amb l'ajuda d'unes estaques de ferro, i només hem d'anar uns metres a l'esquerra.
Material:  6 cintes
Descens:  Podríem rapelar la via, però per evitar possibles enganxades de cordes hem preferit sortir caminant. Un cop dalt de tot, prenem un corriol en direcció nord, que després va girant a l'esquerra (oest) fins tornar de nou al cotxe. Uns 10 minuts
Cordada:  Manel Ramon, Jordi Canyameres, Jordi Ceballos
Ressenya del Jordi Marmolejo
Segona tirada


Isaac-Gabriel és una de les grans clàssiques de la Paret de l'Os, va ser oberta per Isaac Melgosa i Gabriel Marin a l'octubre del 1972 i és una via ben recomanable. Tot i que la primera tirada està molt sobada, després el tema millora moltíssim i podrem gaudir de diverses tirades de bon calcari. Cal vigilar amb altres vies que la creuen en diferents moments: compte de no tirar recte amunt al començament de la tercera tirada (hem de flanquejar descaradament a l'esquerra), i compte també de no tirar recte amunt a la quarta tirada (hem de fer una diagonal a la dreta)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Si venim de Balaguer, just abans d’arribar a Camarasa prenem un trencall a la esquerra fins a Sant Llorenç de Montgai, i aparquem al costat de la carretera, tenim la paret just al davant.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #0.75
Descens:  Prenem un corriol en direcció nord, que després va girant a la dreta (est) fins tornar de nou al cotxe. Uns 15 minuts
Cordada:  Manel Ramon, Jordi Canyameres, Jordi Ceballos
Primera tirada
Quarta tirada
Ressenya de Pep Marqués