Oberta el 12/06/2025 per Sergi Villar i Joan Vidal «Indi». És una via molt recent, completament equipada i ràpida de fer. El primer llarg ens ha semblat, amb diferència, el més bonic, amb un curiós flanqueig molt ben trobat…
Oberta el 10/05/2023 per Jaume Prat, Joan Rovira i Antoni Alarcón. És una de les vies més modernes dels Mollons, ràpida, amb bona roca i completament equipada…
Oberta el 6/6/1971 per Pere Pérez Parra, Vicenç Soto, Josep Barberà i Joan Bas. Sembla que els primers ascensionistes van pujar tot recte des del collet a base de pitonisses però, tal com explica David Hita a la seva guia del vessant nord, és molt més lògic i senzill flanquejar cap a l’esquerra i enfilar l’evident aresta sud…
No hi ha dades sobre la primera ascensió a aquesta agulla. És una via de poca dificultat, tot i que la manca d’assegurances i els trams de roca a controlar, fan que sigui una via exposada, reservada als col·leccionistes…
Oberta al voltant dels anys 70 per Pere Casanellas i Franz A. Ludwig. Més tard, en plena febre vuitantera, es van va tallar tots els burins originals i es va reequipar per a fer-se únicament en lliure, rebatejant-la com a Gavilán Pollero (7b+)…
El Tornillo va ser conquerit el 7/10/1952 per Alberto Rabadá «Edil», Manuel Bescós i Rafael Montaner, després de només 3 hores d’escalada. Prèviament, el 6/5/1952, una cordada del GEMA…
Oberta el 10/10/1965 per Josep M. Anglada, Eli Vergés, Ramon Albert, Jesús Busquets i José Luis Rincón, i restaurada el 13/06/2026 per Robert Corell, Alexis Forcada i Jordi Ceballos…
Oberta l’any 2016 per Sueño Vertical, en record de l’escalador aragonès Antonio Antoñanzas “Anzas”, mort per malaltia el 2016. La via ascendeix al Mallo Tornillito o Falso Tornillo; cal no confondre aquesta roca amb el Tornillo…
Oberta el 9/6/1957 per Alberto Rabadá «Edil», Juan José Díaz i Julián Vicente «Nanín». Rabadá tenia una especial predilecció per aquesta agulla, on va obrir un total de quatre vies, totes força exigents…
Oberta l’any 1959 per Heinz Pokorski en solitari. És una via curta però interessant per iniciar-se en l’escalada artificial. En realitat, amb friends repetits i sortides en lliure, es pot passar sense pitonar, però històricament aquesta via s’ha utilitzat com a escola d’artificial…
