Oberta el 7/7/1968 per Emili Civis i Genís Roca, precisament el mateix dia en que a pocs metres de distància estaven obrint la Cerdà-Albert. La via transcorre per l’esperó que hi ha a la dreta de la Canal de les Bruixes, i és una de les grans clàssiques del Pedraforca, un itinerari molt repetit…
Oberta al setembre de 1988 per Manuel Muñoz en solitari. És una via totalment recomanable de principi a fi, on destaquen l’excel·lent placa del segon llarg i, sobretot, la curiosa fissura del tercer llarg, que recorre una enorme llastra, tota una raresa a Gorros…
Oberta el 26/05/1978 per Manel Cajide i Joan Gràcia. Aquesta via no apareix a cap guia de Montserrat perquè, en el seu moment, els seus oberturistes no la van divulgar en considerar que era una via de poca rellevància. Amb els anys, però, s’hi han equipat diverses vies properes…
Oberta el 17/11/1987 per Manuel Gaztelu «Lito» i Josep Fornells. És una via de caràcter esportiu, originalment equipada amb spits i restaurada amb bolts el 2025. L’escalada als dos primers llargs és exigent, mentre que als dos darrers esdevé força més amable. La roca és excel·lent…
Oberta per José Rodríguez «Rodri», Genís Rodríguez, Toni González «Abuelo» i Jordi Solé. A la guia d’Agulles de J.M. Dalmau posa que també hi va participar l’Antonio G. Picazo, però és una errata. El nom de la via és en referència a un ratpenat…
Oberta els dies 6 i 14/10/2007 per Joan Vidal «Indi» i Albert Masó. La via transcorre per un pany de roca sublim de principi a final i està completament equipada, fet que la fa força ràpida. És un itinerari del tot recomanable, que val la pena combinar amb alguna altra via per aprofitar la llarga aproximació…
Oberta el 12/06/2025 per Sergi Villar i Joan Vidal «Indi». És una via molt recent, completament equipada i ràpida de fer. El primer llarg ens ha semblat, amb diferència, el més bonic, amb un curiós flanqueig molt ben trobat…
Oberta el 10/05/2023 per Jaume Prat, Joan Rovira i Antoni Alarcón. És una de les vies més modernes dels Mollons, ràpida, amb bona roca i completament equipada…
Oberta el 6/6/1971 per Pere Pérez Parra, Vicenç Soto, Josep Barberà i Joan Bas. Sembla que els primers ascensionistes van pujar tot recte des del collet a base de pitonisses però, tal com explica David Hita a la seva guia del vessant nord, és molt més lògic i senzill flanquejar cap a l’esquerra i enfilar l’evident aresta sud…
No hi ha dades sobre la primera ascensió a aquesta agulla. És una via de poca dificultat, tot i que la manca d’assegurances i els trams de roca a controlar, fan que sigui una via exposada, reservada als col·leccionistes…