Publicacions

Perles és una fantàstica raconada pels dies freds d'hivern gràcies a la seva orientació assolellada, i on a més hi trobem una roca calcària increïble. Les grans clàssiques del Roc d'en Solà són Putes Mosques i Amistades Pelirrojas, vies de caire esportiu que requereixen d'una escalada força tècnica. Les dues vies tenen el primer parabolt en comú, però després la Putes Mosques fa una petita diagonal a la dreta, mentre que la Amistades Pelirrojas fa una diagonal a l'esquerra. Per acabar d'embolicar la troca, hi ha una tercera via que segueix recte amunt, així que cal anar atents per agafar la línia bona i no xapar la del costat, és el que passa quan s'obren vies amb calçador... Amistades Pelirrojas és una via molt variada i mantinguda en el 6a, amb una segona tirada especialment bona, en conjunt una via del tot recomanable.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Coll de Nargó prenem la carretera direcció Alinyà, i en uns 10 minuts arribem al poble de Perles. Aparquem a una esplanada a mà dreta just abans d'entrar al poble (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing ja veiem a lo lluny un curiós pont de roca, i a la seva esquerra es troben les parets del Roc d'en Solà. Al costat del pàrquing prenem un corriol evident que en pocs minuts ens porta a peu de via. El primer que trobem a mà dreta són diverses vies d'esportiva, i just a continuació hi ha la Putes Mosques i Amistades Pelirrojas.
Material:  12 cintes i opcionalment friends fins al Cam #0.5
Descens:  Baixem caminant pel corriol i en 5-10 minuts estem de nou a peu de via.
Cordada:  Miki Paez i Jordi Ceballos
Tercera tirada (Foto: Miki)
Primera tirada
Ressenya de muntanyenc.blogspot.com
Ressenya de Kim Gil
Magnífica segona tirada
Perles és una fantàstica raconada pels dies freds d'hivern gràcies a la seva orientació assolellada, i on a més hi trobem una roca calcària increïble. Les grans clàssiques del Roc d'en Solà són Putes Mosques i Amistades Pelirrojas, vies de caire esportiu que requereixen d'una escalada força tècnica. Les dues vies tenen el primer parabolt en comú, però després la Putes Mosques fa una petita diagonal a la dreta, mentre que la Amistades Pelirrojas fa una diagonal a l'esquerra. Per acabar d'embolicar la troca, hi ha una tercera via que segueix recte amunt, així que cal anar atents per agafar la línia bona i no xapar la del costat, és el que passa quan s'obren vies amb calçador... Un cop superada la exigent primera tirada hi trobem alguns trams especialment macos i variats, com per exemple la fotogènica tercera tirada, o l'interessant flanqueig de la quarta.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Coll de Nargó prenem la carretera direcció Alinyà, i en uns 10 minuts arribem al poble de Perles. Aparquem a una esplanada a mà dreta just abans d'entrar al poble (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing ja veiem a lo lluny un curiós pont de roca, i a la seva esquerra es troben les parets del Roc d'en Solà. Al costat del pàrquing prenem un corriol evident que en pocs minuts ens porta a peu de via. El primer que trobem a mà dreta són diverses vies d'esportiva, i just a continuació hi ha la Putes Mosques i Amistades Pelirrojas.
Material:  10 cintes i opcionalment friends fins al Cam #0.5
Descens:  Baixem caminant pel corriol i en 5-10 minuts estem de nou a peu de via.
Cordada:  Miki Paez i Jordi Ceballos
A la fotogènica tercera tirada
Ressenya del Jose Walero
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Miki)
Al flanqueig de la quarta tirada (Foto: Miki)
Olaia va ser la primera via de la Paret Bucòlica, oberta al 1980, i fa un recorregut força sinuós, sempre a la cerca dels punts dèbils de la paret. La via es troba pràcticament desequipada, excepte les reunions que sí estan equipades. En general totes les tirades són fàcils de seguir si parem atenció a la ressenya, excepte la tercera, que és poc definida i resulta perdedora.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l'alçada de l'antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem 2 túnels, i just abans d'entrar al tercer, sortim a la dreta per la carretera de servei i aparquem a una esplanada evident que hi ha just davant la paret, a la coordenada N 42º 08.230' E 1º 18.712' (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i pugem per una canal evident que ens permet arribar fàcilment a peu de via. Una altra opció és caminar uns minuts per la carretera fins que arribem al final de la part dreta de la Paret Bucòlica, on comença un camí que va recorrent tota la base de la paret de dreta a esquerra.
Material:  10 cintes, tascons, 3 bagues i friends fins al Cam #2 (opcionalment repetir algun mitjà)
Descens:  Baixem caminant. Sempre en direcció a l'esquerra (oest), prenem un corriol (fites), després seguim una bonica feixa penjada que va perdent alçada fins arribar a una canal/tartera que baixa força directa fins enllaçar amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero
Ressenya de la revista Muntanya
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Ricard)
Quarta tirada (Foto: Ricard)
Sisena tirada
La Paret Bucòlica té una alçada modesta en comparació amb els gegants del seu entorn (Torre de Lleida, Tossal de Coscollet, etc.), però gaudeix d'un bon grapat d'itineraris, principalment gràcies a la seva excel·lent roca i la còmoda aproximació. La Terra de Dinousaures és una via de caire esportiu, oberta al 2007, i on només ens caldrà dur un grapat de cintes.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l'alçada de l'antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem 2 túnels, i just abans d'entrar al tercer, sortim a la dreta per la carretera de servei i aparquem a una esplanada evident que hi ha just davant la paret, a la coordenada N 42º 08.230' E 1º 18.712' (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i pugem per una canal evident que ens permet arribar fàcilment a peu de via. Una altra opció és caminar uns minuts per la carretera fins que arribem al final de la part dreta de la Paret Bucòlica, on comença un camí que va recorrent tota la base de la paret de dreta a esquerra.
Material:  10 cintes i una baga
Descens:  Baixem caminant. Sempre en direcció a l'esquerra (oest), prenem un corriol (fites), després seguim una bonica feixa penjada que va perdent alçada fins arribar a una canal/tartera que baixa força directa fins enllaçar amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Segona tirada
Ressenya original
Ressenya de http://antxpavil.blogspot.com/
Primera tirada (Foto: Josep)
El conglomerat del Roc del Rumbau per general és força dolent, però a la Sioux Connection el Joan Vidal ha fet moltíssima feina de neteja i ha quedat un itinerari francament agradable amb unes preses boníssimes. A més, l'equipament és molt generós, amb el que resulta una via ràpida, ideal per combinar amb alguna altra per la zona.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana anem direcció a l'Hostal del Boix, i just a la seva entrada prenem la pista a la dreta, que va avançant paral·lela al Roc del Rumbau i ens porta a l'Ermita de Castell-llebre on aparquem (enllaç a Google Maps). Reculem per la pista i trobem un primer trencall a la dreta marcat amb fites que no hem d'agafar (s'acaba poc més amunt). Seguim una mica més per la pista i prenem un corriol marcat amb una fita, que va directe fins al peu de via.
Material:  18 cintes i un estrep.
Descens:  Carenegem amunt fins al cim del Rumbau, després anem per un corriol fins un collet, on prenem una pista que ens torna a l'Ermita de Castell-llebre
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya del Joan Vidal
Ressenya del Silencio Mineral
Primera tirada (Foto: Josep)
Quarta tirada
La Hot Dog és una vieta de només 50 metres (una única tirada), que va ser oberta per l'Armand Ballart i el Ricard Darder. La roca és excel·lent i hi ha alguns trams de 6a obligat prou macos. A tenir en compte que hi ha trams amb força aire entre assegurances, no és pas una via de caire esportiu. Es una bona opció per acabar de completar una jornada d'escalada per la zona.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de la Salut, o si la barrera està oberta (10 del matí) ens podem apropar fins al pàrquing de les Coves del Salnitre (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing prenem les escales, i poc abans d'arribar a les coves prenem un camí a la dreta. Resseguim la paret uns minuts, i de seguida arribem al peu de via (indicat amb una fletxa blanca).
Material:  7 cintes i friends fins al Cam #0.5
Descens:  Un únic ràpel de 50m des de la mateixa reunió, que ens deixa de nou al peu de via.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Hot Dog
Ressenya de l'Armand Ballart
Al desembre de 1991, el Koki i l'Armand van obrir la Picnic, que va ser la primera via al Serrat dels Monjos. I només 3 setmanes més tard, el Koki hi va tornar en companyia del Sergi Parcerisas i van obrir la Privilegi, el segon itinerari d'aquest Serrat. La Privilegi és una bona via d'auto-protecció, que segueix una línia del tot lògica per anar a cercar un espectacular sostre, que van aconseguir travessar sense cap expansió.
Els primers metres de la via van ser afectats per l'incendi de 1994, i és una mica delicat. També hi ha l'opció d'entrar uns metres més a la dreta, on hi ha una entrada directa més moderna, equipada amb algunes expansions. A la darrera tirada, la ressenya original marca un petit ràpel/pèndol, però és millor flanquejar a la mateixa alçada de la reunió, i actualment hi ha un pitó salvador que protegeix el tram més compromès abans d'arribar a la canal.
Més informació al blog del Koki Gassiot (obrir enllaç)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de la Salut, o si la barrera està oberta (10 del matí) ens podem apropar fins al pàrquing de les Coves del Salnitre (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing prenem les escales, i poc abans d'arribar a les coves prenem un camí a la dreta i l'anem resseguint. Travessem tot el Serrat de les Garrigoses, i després del torrent comença el Serrat dels Monjos. Anem avançant i a la poca estona veiem els característics diedres i el sostre de la Privilegi. Nosaltres hem fet l'entrada original, que entra per l'esquerra, i uns metres a la dreta hi ha una entrada directa més moderna (expansions visibles).
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3 (repetint del 0.5 al 2), tascons/tricams, 2 bagues, 2 estreps
Descens:  Anem a la dreta (est) i trobem un corriol poc definit que ens acaba portant a una instal·lació de parabolts des d'on fem un únic ràpel de 45m fins al camí. El ràpel es troba a la coordenada N 41º 34.490' E 1º 50.815' (enllaç a Google Maps)
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Tercera tirada
Recorregut de la via
Ressenya original
Primera tirada per la entrada original
Segona tirada (Foto: Carles)
Espectacular travessa del sostre
Quarta tirada (Foto: Carles)
Darrera tirada
La Serra de Busa és un bonic racó del Solsonès, on podrem gaudir d'un entorn especialment tranquil, lluny de les aglomeracions. La Maneras de Vivir és una de les grans clàssiques de Busa Sud, una via variada, assequible i amb un equipament molt correcte. En general Busa té fama de tenir un conglomerat poc fiable, però en aquesta via la roca és bona. A destacar la xemeneia inicial de gairebé 50 metres, una guapada! En acabar arribem al preciós Pla de Busa, una manera ideal d'acabar la jornada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  Hi ha un acord amb el propietari del terreny per prohibir l'escalada durant els mesos de desembre, gener i febrer.
Aproximació:  Sortim de Solsona en direcció Berga, prenem un trencall asfaltat cap a Besora i les indicacions cap al pla de Busa. Quan ja estem molt a prop de les parets prenem una pista asfaltada cap a la dreta, i la anem seguint fins que estem a l'alçada de la inconfusible muralla de Busa Sud. Aparquem a N 42º 05.525' E 1º 38.675' (enllaç a Google Maps), al costat d'una bassa amagada. Allà mateix prenem un camí que sense pèrdua ens porta arran de paret. Anem uns minuts resseguint les parets cap a la dreta, i l'inici de la via és evident, ja que s'enfila per una gran xemeneia.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #1, algun tascó petit i 2 bagues
Descens:  Podem tornar caminant en direcció oest fins enllaçar amb la pista on tenim el cotxe, o baixar en 3 ràpels per la pròpia via (35, 40, 50)
Cordada:  Ricard Rofes, Xavier de Miguel i Jordi Ceballos
Ressenya de Joan Asín
Ressenya original
Primera tirada (Foto: Ricard)
Segona tirada
Entorn preciós
Tercera tirada
La Aquarian Wall va ser oberta pel Jordi Marmolejo i l'Oriol Baró al 2000. Es una via exigent, ha estat tot un repte veure si ens en sortíem. La via és doblement emocionant, en primer lloc perquè cal fer un pèndol obligat (que per aquestes terres no n'hi ha gaires), i en segon lloc perquè la via flanqueja molt a la dreta, està molt poc equipada, i a sota tens l'aigua de la presa, amb el que abandonar és una moguda. De fet, no sé quantes vegades em vaig arribar a mirar la ressenya, tot rumiant la millor logística que ens permetés abandonar si hagués fet falta, ha tingut la seva gràcia. En resum, una via espectacular on hem gaudit d'un dia intens d'escalada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud, però no és una via recomanable en ple hivern, si hi ha boira o vent ens podem gelar, millor anar-hi en entretemps.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Estopanyà seguim les indicacions cap a la Presa de Canelles i aparquem després del primer túnel, al costat de la presa (enllaç a Google Maps). La via comença allà mateix, a mà esquerra, podem sortir del cotxe amb els peus de gat posats. Actualment la carretera està tallada i l'aproximació llavors són aprox uns 15 min. Els primers metres són comuns amb la via No t'engaleguis, però després marxem a la dreta.
Material:  Friends fins al Cam #4 (repetits fins al #1), algun tascó, tricams, 15 cintes, 10 pitons variats, estreps
Descens:  Baixem pels 2 ràpels llargs de la No t'entaleguis (cal xapar alguna assegurança per no anar directes a l'aigua). També hi ha la opció de baixar caminant.
Cordada:  Kim Gil i Jordi Ceballos
Pèndol a la segona tirada
Recorregut que hem seguit
Ressenya del Kim Gil
Primera tirada (Foto: Kim)
Segona tirada
Tercera tirada (Foto: Kim)
Tercera tirada
Quarta tirada
El Gafe de Canelles va ser oberta al 2011 per Jose Castanera i Sidarta Gallego. La via té algunes tirades boníssimes, i després també en té d'altres més de transició, però en conjunt ens ha semblat una via molt recomanable. La roca és excel·lent, i així és un plaer escalar tirades tant bones com la segona (ben mantinguda), o la genial placa de la cinquena. En arribar a la feixa de mitja via, si ens fixem a la banda contrària veurem una pintada blanca (amb una lletra G i una fletxa), que ens indica la continuació, i es troba aproximadament a la mateixa alçada on estem, però a l'altra banda de la canal.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud, però no és una via recomanable en ple hivern, si hi ha boira o vent ens podem gelar, millor anar-hi en entretemps.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Estopanyà seguim les indicacions cap a la Presa de Canelles i aparquem just abans del primer túnel (enllaç a Google Maps). Entrem caminant pel túnel i quan arribem a la primera boca de ventilació, saltem la reixa i la via ens queda sortint a mà dreta.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #4 (repetint del 0.4 al 1), una baga
Descens:  Anem baixant fins arribar a una gran fita, que ens indica els 2 ràpels llargs de la via no t'entaleguis (cal xapar alguna assegurança per no anar directes a l'aigua). També hi ha la opció de baixar caminant.
Cordada:  Josep Santasusana, Kim Gil i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya del Luichy
A la mantinguda segona tirada
Gaudint a la placa de la cinquena tirada