Publicacions

La SAME a la Proa va ser oberta el 20/05/1986 per Santi Llop i Josep Maria Caballé quan feien una incursió per explorar la zona. Es una via força més difícil del que esperàvem trobar, el recorregut està molt poc domesticat i l'equipament és mínim (sense comptar reunions, hi ha un total de 6 expansions i 1 pitó). Destaca especialment l'exigent darrera tirada, amb un parell de trams de 6a/6a+ de difícil protecció. Molt recomanable portar martell i pitons per reduir una mica l'exposició.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor. Per accedir a peu de via pugem per la canal Nubiola, que es troba just a l'esquerra de la Tonsura, i està equipada amb graons i algunes cordes fixes. Un cop a la base de la Proa, anem una mica a l'esquerra i aviat arribem a la canal/diedre de la primera tirada. Ens ha semblat que es pot començar per les dues bandes de la frondosa vegetació, nosaltres hem anat per l'esquerra.

Material:  2 universals, 1 V petita, friends fins al Cam #2, tricams, 10 cintes, 3 bagues

Descens:  Anem a cercar la darrera reunió de l'Aresta Brucs de la Proa, des d'on baixem amb 2 ràpels de 40 m

Cordada:  Edgar Tous i Jordi Ceballos

Ressenya
Primera tirada
Segona tirada
Tercera tirada
Tercera tirada

La Lluís Barrios a la Proa va ser oberta el 24/07/1993 per Manuel Pérez ("Lete") i Esteban Alonso. La via està dedicada al seu amic i bon escalador Lluís Barrios Manzano (06/09/1968 - 23/03/1990), que va morir massa jove per causa d'una malaltia.

Es tracta d'una magnífica via, oberta amb molta mestria, i amb una escalada del tot obligada entre assegurances. La primera tirada és amb diferència la més exigent (6a+ obligat), la segona és més amable però tampoc et pots despistar, i la darrera tirada té un tram d'artifo a equipar on es fa un flanqueig especialment maco i finalment un tram d'Ae amb ambient (alliberat amb un grau de 7c+). La darrera reunió és comuna amb l'Odessa però no l'hem vist, així que hem anat a cercar els arbustos on acaba la SAME.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor. Per accedir a peu de via pugem per la canal Nubiola, que es troba just a l'esquerra de la Tonsura, i està equipada amb graons i algunes cordes fixes. Un cop a la base de la Proa, anem cap a l'esquerra, passem pel peu de via de l'Odessa, i pocs metres més enllà comença la Lluís Barrios, que podem reconèixer per la llastra/orella que hi ha a uns 5 metres de terra, on podem posar la primera assegurança.

Material:  20 cintes, friends fins al Cam #1, tascons, tricams, 6 pitons variats (són només per la darrera tirada), falquetes, estreps

Descens:  Anem a cercar la darrera reunió de l'Aresta Brucs de la Proa, des d'on baixem amb 2 ràpels de 40 m

Cordada:  Edgar Tous i Jordi Ceballos

Lluís Barrios any 1990  (Foto: Lete)
Ressenya
Exigent primera tirada
Tascó falcat
Bonic tram d'artifo a la darrera tirada

L'Anglada-Vergès a la Monja va ser oberta el 4/10/1964 per Josep M. Anglada i Eli Vergès. Tota la dificultat de la via es concentra a l'exposada primera tirada, que comença enfilant-se un bon grapat de metres per un arbre allargassat, el problema és que actualment aquest arbre està ben sec i belluga com una mala cosa! Per ara l'arbre va aguantant, però algun dia dirà prou...

Quan arribem a la primera expansió (abans hem pogut posar algun friend), comença un llarguíssim flanqueig a esquerres. Aquest flanqueig és especialment maco i costa de protegir, però mirant-ho bé es pot posar 1 micro i 2 mini-merlets. La resta de via no presenta dificultats, sobretot tenint en compte que les expansions del darrer tram estan restaurades amb bolts.

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Poc abans d'arribar al Pas del Príncep, prenem un corriol en direcció nord cap al Lloro (marques blaves). Passem pel costat del Dit i aviat arribem al vessant est de la Monja. La via comença enlairant-se per un arbre sec molt llarg que està a tocar de la paret.

Material:  Friends fins al Cam #2, tricams, 2 bagues, 12 cintes, 2 cordinos per mini-merlets, 1 xapa recuperable

Descens:  Un ràpel de 30 m cap al vessant nord

Cordada:  Carles Llovet, Joan Brunet, Jordi Ceballos

Ressenya
Primera tirada
Doble burinada
Primera tirada (Foto: Carles)
Segona tirada
Darrera tirada
Josep M. Anglada i Eli Vergés (any 2006)

La Normal al Talp va ser oberta l'any 1949 pels sabadellencs Andreu Sorolla (membre del CES) i diversos membres del TIM. La via comença amb una primera tirada pel vessant oest del Talp, que supera una canal selvàtica i ens permet accedir al collet entre el Talp i la Monja. La segona tirada puja pel vessant nord, amb un tram vertical de cinquè grau que resulta exposat donat que no hi ha cap equipament i els primers metres són de difícil protecció. Es una via força salvatge, per a col·leccionistes. Al ràpel del cim alguna ànima caritativa ha equipat un magnífic ràpel de 2 bolts amb anella, gràcies!

Orientació:  Comença oest i acaba nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Poc abans d'arribar al Pas del Príncep, prenem un corriol en direcció nord cap al Lloro (marques blaves). Passem pel costat del Dit i una mica més endavant arribem al vessant est del Talp, que fa una mena de contrafort al sud de la Monja. Resseguim el Talp per baix fins situar-nos al seu vessant oest, que és on comença la via normal. En aquest mateix punt també comença la Goma2 a la Monja.

Material:  4 cintes, 2 bagues, tricams i Camalot #1

Descens:  Segurament es pot baixar amb un únic ràpel, però nosaltres hem fet un primer ràpel de 15 m fins al coll, i un segon ràpel en direcció est des d'un arbre fins al terra. El ràpel ens deixa als peus de la paret est de la Monja.

Cordada:  Carles Llovet, Joan Brunet i Jordi Ceballos

Ressenya
Primera tirada (Foto: Carles)
Segona tirada
Visió des del cim (Foto: Carles)

La via Ecològica va ser oberta el 23/02/1980 per Santi Llop, Josep Lluis Moreno i Pep Masip ("Nifo"). La via consta de 2 tirades i supera un espectacular sostre ratllat per una fissura. Lo més destacable és que en tota la via no hi ha cap expansió (sense comptar les reunions) ni cap pitó, amb el que la protecció és exclusivament a base de flotants. Bé, algú ha posat un parell de ploms a la segona tirada, però amb el material indicat no fan cap falta. Val la pena reservar almenys un parell de friends mitjans per protegir el diedre final. Per cert, la via sencera ha estat alliberada amb un grau de 7b.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista en direcció nord, i més endavant seguim el corriol cap al Vermell del Xincarró. La via es troba a la dreta del sector d'esportiva del Xincarró.

Material:  18 cintes, tascons, tricams i joc doblat de friends fins al Cam #5

Descens:  Un ràpel de 50 m fins al terra

Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos

Ressenya
Primera tirada
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Carles)
Segona tirada (Foto: Carles)
Segona tirada
Ràpel (Foto: Carles)
Ressenya i foto de l'obertura (Font: escaladatradicional.com) 

La Navarro-Estorach al Tub va ser oberta el 21/8/1946 per Emili Navarro i els germans Maria, Josep i Francesc Estorach. Aquesta va ser la primera escalada real al Tub, ja que anteriorment només s'hi havia accedit amb un tronc des de la Patata. En aquell temps, el Tub era una agulla molt cobejada, i actualment la majoria d'escaladors no la coneixen de res, és curiós com canvien les coses amb el pas dels anys...

Recordem la interessant història de les primeres escalades al Tub:

  • 25/06/1946: Botey, Trullols, Garriga i Grifoll, després de fer la primera absoluta a la Patata, accedeixen al Tub amb un tronc des del cim de la Patata. Aquesta acció va indignar als germans Estorach i a la cordada de Jaume Caselles, que ja portaven diversos intents infructuosos d'escalar el Tub.
  • 21/08/1946: Emili Navarro i els germans Estorach aconsegueixen escalar el Tub per primer cop, fent un llarg flanqueig en espiral i amb una darrera tirada on van haver de superar una perillosa llastra ubicada just a sobre de la reunió.
  • 1949: Josep Maria Torras i Joan Nubiola obren una variant directa, evitant de manera impecable tot el flanqueig de la Navarro-Estorach.
  • (Sense dades): Jaume Barrière, Ignasi Capeta, Toni Noves i Julià Carbó escalen l'espectacular xemeneia que separa el Tub i la Patata.
  • 1957: La cordada manresana formada per Ramon Majó, Josep Mª Montfort, Ricard Cots i Joan Frontera escalen per primera vegada el pas de gegant per anar del cim del Tub a la Patata.

La Navarro-Estorach comença al vessant oest, ens hem d'enfilar per un arbre, superar una canal terrosa i fem reunió al coll aprofitant un arbre. La segona tirada fa un llarg i estètic flanqueig cap a la dreta fins situar-se pràcticament a la banda oposada de l'agulla.

Originalment van fer reunió a sota de la gran llastra i la van superar per la dreta, però això és un suicidi. Nosaltres hem fet reunió abans d'arribar a la llastra i l'hem superat per l'esquerra, ja que en cas de caure almenys no ens la tiraríem a sobre. Tot i anar amb compte, només tocar la llastra, ha caigut avall ben bé 1 metre quadrat de llastra, així que poca broma!. Aquesta darrera tirada és delicada, ja que són uns 15-20 m de pitonar en roca crocanti.

Al cim del Tub no hi ha cap reunió, podem muntar una amb un parell de pitons i empalmant una petita savina. Des d'allà hem fet l'espectacular pas de gegant fins a la Patata, on sí que hi ha un bon ràpel per baixar.

Orientació:  L'inici és oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Poc abans d'arribar al Pas del Príncep, prenem un corriol en direcció nord cap al Lloro (marques blaves). Passem pel costat del Dit, i una mica més endavant arribem al Tub i la Patata. La via comença enfilant-se per un arbre que hi ha al vessant oest del Tub.

Material:  15 pitons variats, 3 bagues, tricams i friends fins al Cam #0.5

Descens:  Al Tub no hi ha ràpel per baixar. Cal passar a la Patata, i d'allà es baixa amb un ràpel de 30 m

Cordada:  David Hita, Carles Llovet i Jordi Ceballos

Ressenya
Primera tirada
Segona tirada (Foto: David Hita)
Segona tirada
Segona tirada
Tercera tirada (Foto: Carles)
Tercera tirada
Pas de gegant
Obertura any 1946 (Foto extreta del blog agulletescroniques)

Per cortesia de César A. Pérez de Tudela i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pengem en format PDF l'edició en castellà del llibre "Guia d'escalades a Montserrat", que va ser publicat l'any 1971.

Descarregar PDF

César A. Pérez de Tudela és probablement un dels alpinistes més coneguts a Espanya. Al 1970 es va fer molt popular gràcies al programa "Las diez de últimas" de TVE, un programa de preguntes i respostes on posaven a prova els coneixements dels convidats. César va demostrar ser un expert en temes de muntanya i va guanyar el concurs. Des d'aleshores, va ser col·laborador habitual a la ràdio i TV, escriptor de llibres de muntanyisme (en té més de 30 publicats) i va participar en multitut d'expedicions.

En una etapa de la seva vida va viure a Barcelona, on treballava com a Policia i, després de 3 anys de feina, al 1971 va publicar la Guia d'Escalades a Montserrat, que va suposar la primera guia d'escalada de Montserrat. D'aquesta guia se'n van fer dues edicions, una en català i l'altra en castellà. El llibre recull una selecció de les vies d'escalada que l'autor va considerar més interessants de tot Montserrat, acompanyada cadascuna d'una breu descripció. També hi ha croquis dibuixats amb el recorregut de les vies, així com diversos panoràmics ben interessants, dels que destaca especialment el desplegable de 3 pàgines de la muralla d'agulles.


Les vies incloses al llibre són les següents:

Zona Roca Via Enllaç

Aprofito per agraïr la col·laboració de César A. Pérez de Tudela, Núria Mañé, Josep Massana i Carles Llovet. I un agraïment especial pel Xavier Varela, que ha scannejat el llibre.

Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com

Enllaç al llistat complet de llibres

La Negrona va ser oberta el 6/1/1973 per Enric Renom i Francesc Sorolla (fill d'Andreu Sorolla), i és una variant de sortida de la Tutankamon que ja havia estat oberta al 1962. Ens ha semblat una via molt ben trobada i del tot lògica, ja que va a cercar el cridaner encastament del Cap de Faraó. La via té bon ambient i la roca és la típica de la regió (a controlar a les tirades de baix i excel·lent al final). A la tirada d'A2 hi ha algun pitó vell, i la darrera tirada està neta (molt recomanable portar un Camalot #5). La via ha estat alliberada amb un grau de 7a.

Per a més informació de les vies del Cap de Faraó podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.

Aproximació:  Anem fins a Matadepera i aparquem al final del carrer Rajant, a la coordenada N 41º 37.888' E 2º 0.767' (enllaç a Google Maps). L'aproximació és una mica camp a través, però en uns 10 min estem a peu de via.

Material:  16 cintes, tascons petits-mitjans, tricams, 6 pitons (V petites/mitjanes i universals), friends petits fins al Cam #0.75 i per l'encastament final és molt útil un Cam #5

Descens:  Remuntem fins al camí principal i anem a la dreta en direcció al Cavall Bernat. Baixem per una canal a mà dreta i tornem de nou a peu de via.

Cordada:  Armand Ballart, Edgar Tous i Jordi Ceballos

Primera tirada
Burí gegant
Segona tirada
Tercera tirada
Darrera tirada (Foto: Edgar)
Ressenya de l'Armand

L'Aresta Brucs a la Proa va ser oberta l'any 1985 per Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán, seguint un recorregut agosarat on l'únic equipament que van deixar són 2 pitons i els burins de les reunions. Al 1990 uns altres escaladors van obrir l'Esperó del Vent (obrir enllaç), que la trepitja en 2 trams, afegint xapes on no n'hi havia cap. En el seu moment hi va haver certa polèmica, però el tema va quedar així.

Encara que vagis conscienciat, es fa complicat no caure en la temptació d'anar per on et marquen les xapes. Està clar que sempre hi ha l'opció de passar per allà sense xapar res, però la carn és dèbil i la realitat és que costa molt jugar-te un pinyo innecessàriament, amb el que a efectes pràctics es podria dir que l'Aresta Brucs original va quedar esborrada del mapa.

Tal com es va obrir, la primera tirada tenia molt de mèrit, ja que la placa inicial és ben dreta i després et trobes un diedre desplomat que no té res de fàcil. A part d'això, al intentar resseguir el recorregut original també queden alguns flanquejos ben interessants. Per cert, la primera reunió de l'Aresta Brucs es troba en perfecte estat, així que si es algú es planteja intentar repetir íntegrament l'Aresta Brucs, es pot fer sense problema.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa. Per accedir a peu de via pugem per la canal Nubiola, que es troba just a l'esquerra de la Tonsura, i està equipada amb graons i algunes cordes fixes.

Material:  Friends fins al Cam #1, tascons, 4 pitons (3 universals, 1 V mitjana), 14 cintes

Descens:  Dos ràpels de 40 m per l'Esperó del Vent i desfem el camí d'aproximació

Cordada:  Edgar Tous i Jordi Ceballos

Primera tirada
Pitó original de la via 
Primera tirada (Foto: Edgar)
Segona tirada (Foto: Edgar)
Aresta Brucs i Esperó del vent (Font: escalesrodones)
Ressenya de l'Armand