Publicacions

Fugint de la boira aquest cop hem acabat a la Paret Bucòlica. La Pas d'Estrès és segurament de les més repetides d'aquesta paret, una via de caire esportiu i molt bona roca. La via es troba completament equipada amb parabolts i té alguns trams ben xulos.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l'alçada de l'antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem 2 túnels, i just abans d'entrar al tercer, sortim a la dreta per la carretera de servei i aparquem a una esplanada evident que hi ha just davant la paret, a la coordenada N 42º 08.230' E 1º 18.712' (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i pugem per una canal evident que ens permet arribar fàcilment a peu de via. Localitzem la via amb l'ajuda de la foto, i la primera tirada comença pujant entre 2 arbustos i després fa una diagonal a l'esquerra.
Material:  12 cintes. Si no es fa el grau, poden anar bé un estrep, friends petits i tramposa per una xapa molt alta.
Descens:  Baixem caminant. Sempre en direcció a l'esquerra (oest), prenem un corriol (fites), després seguim una bonica feixa penjada que va perdent alçada fins arribar a una canal/tartera que baixa força directa fins enllaçar amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Tercera tirada
Ressenya del Joan Asín
Primera tirada
Segona tirada
La Navarro a la Roca dels Arcs m'ha semblat una preciositat de via, del tot recomanable. Les tirades es troben pràcticament desequipades, i segurament gràcies a això encara manté aquell tacte deliciós del calcari adherent, que tant costa de trobar en vies més concorregudes. Tot i ser de grau assequible (V), la via té alguns passatges molt verticals que resulten espectaculars, però és que la roca és boníssima i les preses d'escàndol.
La via ha estat restaurada al 2019 pels mateixos oberturistes Felip Sandiumenge i Pep Masip (Nifo) que la van obrir al 1980, mantenint el mateix caràcter i exposició de la via original. A destacar en aquest sentit l'inici de la segona tirada, un tram complicat de protegir fins caçar el primer pitó. Per cert, a l'inici de la quarta tirada no hem d'anar cap a l'espit amunt a l'esquerra (pertany a la via Tom Sawyer), sinó que cal començar uns quants metres més a la dreta i resseguir el sostret cap a l'esquerra.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps), i des d'aquí ja veiem la via. Prenem un camí que travessa el rierol i arribem de seguida al peu de via, fàcil d'identificar amb la foto.
Material:  10 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #1 (opcionalment repetir algun mitjà)
Descens:  Resseguim el corriol per darrera la Roca dels Arcs, que va baixant fins deixar-nos a la carretera.
Cordada:  Anna Quintana, Jordi Ceballos
Espectacular segona tirada (Foto: Anna)
Ressenya de Joan Asín
Ressenya original
Primera tirada
Quarta tirada (Foto: Anna)
El Necronomicon és un tractat sobre els morts, un llibre on es descriu com contactar amb criatures sobrenaturals, així com rituals per ressucitar els morts. Un llibre tant terrorífic que provoca la mort i bogeria només de llegir-lo. Es tracta d'un llibre fictici ideat per l'escriptor Howard Philips Lovecraft (1890-1937), al qual fa referència als seus llibres, principalment a "Els mites de Cthulhu". El Necronomicon va ser escrit al voltant de l'any 730 dC amb el títol "Al Azif" pel poeta àrab boig Abdul Al-Hazred. Es diu que Al-Hazred va morir a plena llum del dia sota les urpes d'una bèstia invisible, davant de molts testimonis. Cap a l'any 950, es va traduir al grec i va adoptar el títol actual "Necronomicon".
Necronomicon és com van batejar una de les grans clàssiques de la Roca dels Arcs, una de les seves vies més assequibles, que va ser oberta al 1981 per Aleix Salas i Nico Garcia. La primera tirada és la menys agradable, ja que està força sobada, però la resta de via està la mar de bé. A destacar la tercera tirada, vertical i amb unes preses d'escàndol, d'aquelles tant xules que ve de gust rapelar-la per gaudir-la un altre cop. Per cert, anant amb cordes de 60, les 2 primeres tirades es poden empalmar sense cap problema.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps), i des d'aquí ja veiem la via. Prenem un camí que travessa el rierol i en pocs minuts estem a peu de via, que amb la foto és fàcil d'identificar.
Material:  10 cintes, 2 bagues i friends petits opcionals
Descens:  Resseguim el corriol per darrera la Roca dels Arcs, que va baixant fins deixar-nos a la carretera.
Cordada:  Anna Quintana, Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya d'escalatroncs
Pitó a caldo
La Psicodèlia es troba al Serrat dels Monjos, i va ser oberta pel Koki Gassiot i l'Armand Ballart al 1992. La via es troba molt poc equipada, i compta amb una quarta tirada clarament més exigent que la resta, un diedre molt mantingut (6b) que van obrir amb un estil impecable, sense cap expansió. La resta de via té diversos trams interessants, però és una mica discontínua. Darrera nostre anaven l'Anna i el Josep, però malauradament la pluja els ha enganxat just abans de la quarta tirada i han hagut de baixar.
Més informació al blog del Koki Gassiot (obrir enllaç)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de la Salut, o si la barrera està oberta (10 del matí) ens podem apropar fins al pàrquing de les Coves del Salnitre (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing prenem les escales, i poc abans d'arribar a les coves prenem un camí a la dreta i l'anem resseguint. Travessem tot el Serrat de les Garrigoses, i després del torrent comença el Serrat dels Monjos. Anem avançant i quan estem al sector central ja podem ubicar la via des del camí, que comença al mateix punt que la Guateque.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #2, tascons, tricams, 2 bagues, estrep opcional
Descens:  Des de la darrera reunió fem un ràpel de 40 metres. Prenem un corriol poc definit que ens porta a una instal·lació de parabolts des d'on fem un ràpel de 45 metres fins al camí. Aquest darrer ràpel es troba a la coordenada N 41º 34.490' E 1º 50.815' (enllaç a Google Maps)
Cordada:  Dani Brugarolas, Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand 
Primera tirada (Foto: Josep)
El Dani a la exigent quarta tirada
El Puig de Millà és una cinglera poc coneguda, on els germans Ferran i Guillem Ullastre van obrir 8 vies entre els anys 2006 i 2009. El lloc és molt salvatge (per moments recorda al Doll), i quan estàs allà dóna la sensació d'estar a la quinta hòstia de tot! Les vies són exigents i estan molt poc domesticades, així que poca broma amb qualsevol dels itineraris. La via Esbiaxada és amb diferència la més llarga de la zona, fa uns 300 metres, mentres que la resta en fan com a molt la meitat, així que si hi anem a l'hivern cal anar per feina si no volem acabar de fosc.
La primera tirada és una espectacular fissura tipus Indian Creek, i després la via va fent una diagonal a la dreta enllaçant múltiples fissures de totes mides. A la via hi trobem una mica de tot, diedres, encastaments, plaques i flanquejos, sempre amb un punt picantó on cal donar la talla. Si es va bé de forces, val la pena empalmar les dues darreres tirades, quedant així 60 metres molt mantinguts en el 6a/6a+, arribarem dalt ben servits!
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud-oest (sol a partir de les 12:30h)
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Prenem la pista que comença al costat del pàrquing de l'Hotel Port d'Ager. La seguim fins al trencall amb la pista que ve del poble de Millà, on girem a l'esquerra. La seguim fins que la pista es fa molt estreta i aparquem al costat d'una gran fita (enllaç a Google Maps). Des de l'hotel, en total són gairebé 7 km de pista. Ara mateix no cal 4x4, però molt de compte després de pluges recents perquè s'hi fa molt fang i és fàcil quedar-se encallat (en aquest cas, millor aparcar a Millà i caminar uns 30 min més). Al lloro si a la tornada és de nit, perquè a les fosques el retorn fins al cotxe no és gens evident. Recomanable portar el track (enllaç de Wikiloc) per si les mosques.
Des del pàrquing, prenem un corriol fins al Puig de Millà, baixem per la Canal de la Pedra Travada (cordes fixes), i resseguim les parets en direcció nord. En total, 1h 20min.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #4 (repetint del 1 al 3), joc discret de tascons, estrep opcional
Retorn:  Carenegem un bon tros fins arribar de nou a la Canal de la Pedra Travada, i desfem el camí d'aproximació (aprox 1h)
Cordada:  Josep Santasusana, Octavi Puntas i Jordi Ceballos
Espectacular primera tirada
Ressenya del Josep Santasusana
Ressenya original
Octavi a la primera tirada
Elegant segona tirada
Boníssim flanqueig de la vuitena tirada
Josep, Octavi i Jordi
Perles és una fantàstica raconada pels dies freds d'hivern gràcies a la seva orientació assolellada, i on a més hi trobem una roca calcària increïble. Les grans clàssiques del Roc d'en Solà són Putes Mosques i Amistades Pelirrojas, vies de caire esportiu que requereixen d'una escalada força tècnica. Les dues vies tenen el primer parabolt en comú, però després la Putes Mosques fa una petita diagonal a la dreta, mentre que la Amistades Pelirrojas fa una diagonal a l'esquerra. Per acabar d'embolicar la troca, hi ha una tercera via que segueix recte amunt, així que cal anar atents per agafar la línia bona i no xapar la del costat, és el que passa quan s'obren vies amb calçador... Amistades Pelirrojas és una via molt variada i mantinguda en el 6a, amb una segona tirada especialment bona, en conjunt una via del tot recomanable.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Coll de Nargó prenem la carretera direcció Alinyà, i en uns 10 minuts arribem al poble de Perles. Aparquem a una esplanada a mà dreta just abans d'entrar al poble (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing ja veiem a lo lluny un curiós pont de roca, i a la seva esquerra es troben les parets del Roc d'en Solà. Al costat del pàrquing prenem un corriol evident que en pocs minuts ens porta a peu de via. El primer que trobem a mà dreta són diverses vies d'esportiva, i just a continuació hi ha la Putes Mosques i Amistades Pelirrojas.
Material:  12 cintes i opcionalment friends fins al Cam #0.5
Descens:  Baixem caminant pel corriol i en 5-10 minuts estem de nou a peu de via.
Cordada:  Miki Paez i Jordi Ceballos
Tercera tirada (Foto: Miki)
Primera tirada
Ressenya de muntanyenc.blogspot.com
Ressenya de Kim Gil
Magnífica segona tirada
Perles és una fantàstica raconada pels dies freds d'hivern gràcies a la seva orientació assolellada, i on a més hi trobem una roca calcària increïble. Les grans clàssiques del Roc d'en Solà són Putes Mosques i Amistades Pelirrojas, vies de caire esportiu que requereixen d'una escalada força tècnica. Les dues vies tenen el primer parabolt en comú, però després la Putes Mosques fa una petita diagonal a la dreta, mentre que la Amistades Pelirrojas fa una diagonal a l'esquerra. Per acabar d'embolicar la troca, hi ha una tercera via que segueix recte amunt, així que cal anar atents per agafar la línia bona i no xapar la del costat, és el que passa quan s'obren vies amb calçador... Un cop superada la exigent primera tirada hi trobem alguns trams especialment macos i variats, com per exemple la fotogènica tercera tirada, o l'interessant flanqueig de la quarta.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Coll de Nargó prenem la carretera direcció Alinyà, i en uns 10 minuts arribem al poble de Perles. Aparquem a una esplanada a mà dreta just abans d'entrar al poble (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing ja veiem a lo lluny un curiós pont de roca, i a la seva esquerra es troben les parets del Roc d'en Solà. Al costat del pàrquing prenem un corriol evident que en pocs minuts ens porta a peu de via. El primer que trobem a mà dreta són diverses vies d'esportiva, i just a continuació hi ha la Putes Mosques i Amistades Pelirrojas.
Material:  10 cintes i opcionalment friends fins al Cam #0.5
Descens:  Baixem caminant pel corriol i en 5-10 minuts estem de nou a peu de via.
Cordada:  Miki Paez i Jordi Ceballos
A la fotogènica tercera tirada
Ressenya del Jose Walero
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Miki)
Al flanqueig de la quarta tirada (Foto: Miki)
Olaia va ser la primera via de la Paret Bucòlica, oberta al 1980, i fa un recorregut força sinuós, sempre a la cerca dels punts dèbils de la paret. La via es troba pràcticament desequipada, excepte les reunions que sí estan equipades. En general totes les tirades són fàcils de seguir si parem atenció a la ressenya, excepte la tercera, que és poc definida i resulta perdedora.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l'alçada de l'antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem 2 túnels, i just abans d'entrar al tercer, sortim a la dreta per la carretera de servei i aparquem a una esplanada evident que hi ha just davant la paret, a la coordenada N 42º 08.230' E 1º 18.712' (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i pugem per una canal evident que ens permet arribar fàcilment a peu de via. Una altra opció és caminar uns minuts per la carretera fins que arribem al final de la part dreta de la Paret Bucòlica, on comença un camí que va recorrent tota la base de la paret de dreta a esquerra.
Material:  10 cintes, tascons, 3 bagues i friends fins al Cam #2 (opcionalment repetir algun mitjà)
Descens:  Baixem caminant. Sempre en direcció a l'esquerra (oest), prenem un corriol (fites), després seguim una bonica feixa penjada que va perdent alçada fins arribar a una canal/tartera que baixa força directa fins enllaçar amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero
Ressenya de la revista Muntanya
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Ricard)
Quarta tirada (Foto: Ricard)
Sisena tirada
La Paret Bucòlica té una alçada modesta en comparació amb els gegants del seu entorn (Torre de Lleida, Tossal de Coscollet, etc.), però gaudeix d'un bon grapat d'itineraris, principalment gràcies a la seva excel·lent roca i la còmoda aproximació. La Terra de Dinousaures és una via de caire esportiu, oberta al 2007, i on només ens caldrà dur un grapat de cintes.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l'alçada de l'antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem 2 túnels, i just abans d'entrar al tercer, sortim a la dreta per la carretera de servei i aparquem a una esplanada evident que hi ha just davant la paret, a la coordenada N 42º 08.230' E 1º 18.712' (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i pugem per una canal evident que ens permet arribar fàcilment a peu de via. Una altra opció és caminar uns minuts per la carretera fins que arribem al final de la part dreta de la Paret Bucòlica, on comença un camí que va recorrent tota la base de la paret de dreta a esquerra.
Material:  10 cintes i una baga
Descens:  Baixem caminant. Sempre en direcció a l'esquerra (oest), prenem un corriol (fites), després seguim una bonica feixa penjada que va perdent alçada fins arribar a una canal/tartera que baixa força directa fins enllaçar amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Segona tirada
Ressenya original
Ressenya de http://antxpavil.blogspot.com/
Primera tirada (Foto: Josep)
El conglomerat del Roc del Rumbau per general és força dolent, però a la Sioux Connection el Joan Vidal ha fet moltíssima feina de neteja i ha quedat un itinerari francament agradable amb unes preses boníssimes. A més, l'equipament és molt generós, amb el que resulta una via ràpida, ideal per combinar amb alguna altra per la zona.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana anem direcció a l'Hostal del Boix, i just a la seva entrada prenem la pista a la dreta, que va avançant paral·lela al Roc del Rumbau i ens porta a l'Ermita de Castell-llebre on aparquem (enllaç a Google Maps). Reculem per la pista i trobem un primer trencall a la dreta marcat amb fites que no hem d'agafar (s'acaba poc més amunt). Seguim una mica més per la pista i prenem un corriol marcat amb una fita, que va directe fins al peu de via.
Material:  18 cintes i un estrep.
Descens:  Carenegem amunt fins al cim del Rumbau, després anem per un corriol fins un collet, on prenem una pista que ens torna a l'Ermita de Castell-llebre
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya del Joan Vidal
Ressenya del Silencio Mineral
Primera tirada (Foto: Josep)
Quarta tirada
La Hot Dog és una vieta de només 50 metres (una única tirada), que va ser oberta per l'Armand Ballart i el Ricard Darder. La roca és excel·lent i hi ha alguns trams de 6a obligat prou macos. A tenir en compte que hi ha trams amb força aire entre assegurances, no és pas una via de caire esportiu. Es una bona opció per acabar de completar una jornada d'escalada per la zona.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de la Salut, o si la barrera està oberta (10 del matí) ens podem apropar fins al pàrquing de les Coves del Salnitre (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing prenem les escales, i poc abans d'arribar a les coves prenem un camí a la dreta. Resseguim la paret uns minuts, i de seguida arribem al peu de via (indicat amb una fletxa blanca).
Material:  7 cintes i friends fins al Cam #0.5
Descens:  Un únic ràpel de 50m des de la mateixa reunió, que ens deixa de nou al peu de via.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Hot Dog
Ressenya de l'Armand Ballart
Al desembre de 1991, el Koki i l'Armand van obrir la Picnic, que va ser la primera via al Serrat dels Monjos. I només 3 setmanes més tard, el Koki hi va tornar en companyia del Sergi Parcerisas i van obrir la Privilegi, el segon itinerari d'aquest Serrat. La Privilegi és una bona via d'auto-protecció, que segueix una línia del tot lògica per anar a cercar un espectacular sostre, que van aconseguir travessar sense cap expansió.
Els primers metres de la via van ser afectats per l'incendi de 1994, i és una mica delicat. També hi ha l'opció d'entrar uns metres més a la dreta, on hi ha una entrada directa més moderna, equipada amb algunes expansions. A la darrera tirada, la ressenya original marca un petit ràpel/pèndol, però és millor flanquejar a la mateixa alçada de la reunió, i actualment hi ha un pitó salvador que protegeix el tram més compromès abans d'arribar a la canal.
Més informació al blog del Koki Gassiot (obrir enllaç)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de la Salut, o si la barrera està oberta (10 del matí) ens podem apropar fins al pàrquing de les Coves del Salnitre (enllaç a Google Maps). Des del pàrquing prenem les escales, i poc abans d'arribar a les coves prenem un camí a la dreta i l'anem resseguint. Travessem tot el Serrat de les Garrigoses, i després del torrent comença el Serrat dels Monjos. Anem avançant i a la poca estona veiem els característics diedres i el sostre de la Privilegi. Nosaltres hem fet l'entrada original, que entra per l'esquerra, i uns metres a la dreta hi ha una entrada directa més moderna (expansions visibles).
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3 (repetint del 0.5 al 2), tascons/tricams, 2 bagues, 2 estreps
Descens:  Anem a la dreta (est) i trobem un corriol poc definit que ens acaba portant a una instal·lació de parabolts des d'on fem un únic ràpel de 45m fins al camí. El ràpel es troba a la coordenada N 41º 34.490' E 1º 50.815' (enllaç a Google Maps)
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Tercera tirada
Recorregut de la via
Ressenya original
Primera tirada per la entrada original
Segona tirada (Foto: Carles)
Espectacular travessa del sostre
Quarta tirada (Foto: Carles)
Darrera tirada