Oberta a l’abril de 2017 per Jordi Farràs i Àngel Companyó. És una via ben maca i molt recomanable, que recorre un pany de roca calcària excel·lent. L’itinerari es troba pràcticament equipat, però és recomanable portar friends mitjans per protegir trams puntuals. És una via ràpida i agradable…
Oberta el 9/7/2026 per Quicu Tàpias i Jordi Ceballos. Als escrits de Josep M. Torras apareix en diverses ocasions el Rave de Queralt, una agulleta que, per algun motiu, en Torras escalava sovint, així que ens va picar la curiositat. Només trobar-la ja ha tingut la seva gràcia: no consta enlloc, però amb les indicacions escrites d’en Torras i una mica d’intuïció, l’hem acabat trobant!
Oberta el 29/06/1963 per Alberto Rabadá «Edil», Ernesto Navarro i Juan José Díaz. A l’Anuario de Montañeros de Aragón de 1995-1996 hi ha una crònica molt interessant de Juan José Díaz, on relata amb detall tota la història de l’obertura…
El passat 19/05/2026, Tasio Martín i Nil Alcubilla van escalar 10 vies en parets diferents de Montserrat en un temps total de 23 h 51 min, acumulant 2.400 metres d’escalada…
Oberta el 7/7/1968 per Emili Civis i Genís Roca, precisament el mateix dia en que a pocs metres de distància estaven obrint la Cerdà-Albert. La via transcorre per l’esperó que hi ha a la dreta de la Canal de les Bruixes, i és una de les grans clàssiques del Pedraforca, un itinerari molt repetit…
Oberta al setembre de 1988 per Manuel Muñoz en solitari. És una via totalment recomanable de principi a fi, on destaquen l’excel·lent placa del segon llarg i, sobretot, la curiosa fissura del tercer llarg, que recorre una enorme llastra, tota una raresa a Gorros…
Oberta el 26/05/1978 per Manel Cajide i Joan Gràcia. Aquesta via no apareix a cap guia de Montserrat perquè, en el seu moment, els seus oberturistes no la van divulgar en considerar que era una via de poca rellevància. Amb els anys, però, s’hi han equipat diverses vies properes…
Oberta el 17/11/1987 per Manuel Gaztelu «Lito» i Josep Fornells. És una via de caràcter esportiu, originalment equipada amb spits i restaurada amb bolts el 2025. L’escalada als dos primers llargs és exigent, mentre que als dos darrers esdevé força més amable. La roca és excel·lent…
Oberta per José Rodríguez «Rodri», Genís Rodríguez, Toni González «Abuelo» i Jordi Solé. A la guia d’Agulles de J.M. Dalmau posa que també hi va participar l’Antonio G. Picazo, però és una errata. El nom de la via és en referència a un ratpenat…
Oberta els dies 6 i 14/10/2007 per Joan Vidal «Indi» i Albert Masó. La via transcorre per un pany de roca sublim de principi a final i està completament equipada, fet que la fa força ràpida. És un itinerari del tot recomanable, que val la pena combinar amb alguna altra via per aprofitar la llarga aproximació…