Publicacions

La Xemeneia MTM (Masó-Torras-Masó) és una via molt especial, i és que va ser la darrera via oberta per Josep Maria Torras, a l'edat de 85 anys! Es tracta d'una petita xemeneia de 20 metres, que al començament sembla que no hagi de tenir cap gràcia, però a la que s'enfila amunt acaba sent una xemeneia interessant. La via està desequipada, a excepció d'un pitó als metres finals, que és on es troba el pot de registre. Donat que és una via molt ràpida, la podem combinar amb alguna altra per la zona.
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera prenem la Carretera direcció a Coll d'Estenalles i aparquem a l'Alzina del Salari (enllaç a Google Maps). Seguim el carrer asfaltat fins al final i arribem al Coll de Tres Creus. Un cop allà, prenem el corriol en direcció Oest (cap a la Font de la Pola), passem pel costat del Setrill, seguim fins a la característica Porquerissa (on el camí fa un gir de 90 graus), i la via es troba poc després, només caldrà cercar el lloc menys embrossat per arribar al peu de la xemeneia.
Material:  6 cintes, 3 bagues, 1 tascó gran, friends fins al Cam #0.75
Descens:  Caminant
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Ressenya dels germans Masó
Ja veiem la xemeneia
Xemeneia MTM (Foto: Miquel)
La Manel-Blanch va ser oberta al 1980 i té com a principal interès la superació d'un desplom resseguint una fissura a equipar. La via va ser reequipada al 2010 i van redreçar els primers metres, ja que originalment es pujava una mica més per la canal i es feien 3 passos de Ae cap a la dreta (els burins encara hi són) per accedir a la fissura. El desplom es deixa equipar molt bé amb friends i s'ha escalat tot en lliure (diuen entre 6b+ i 7a).
Des d'aquesta primera reunió tenim la possibilitat de sortir per l'aresta (Variant Discoteca), o fer un canvi de reunió anant uns metres a la dreta. Des d'allà podem sortir per la xemeneia de la Majó-Dalmau, o fer la petita variant Pere Dinarès (expansió visible). Com la setmana passada vam fer íntegrament la xemeneia de la Majó-Dalmau, aquest cop hem fet la Variant Pere Dinarès, on la única diferència és que fem uns metres per placa (amb roca excel·lent) abans d'entrar a la xemeneia.
Per a més informació de la zona podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Pugem fins al collet del Cavall Bernat, seguim una mica més en direcció a La Mola i de seguida arribem a peu de via.
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #3, una baga i estreps. Opcionalment 2 xapes recuperables i un ganxo
Descens:  Anem direcció est i baixem amb compte per la Canal de les Gaites.
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Ressenya
Ressenya antiga
Primera tirada (Foto: Jaume)
Primera tirada
Primera tirada (Foto: Jaume)
Variant Pere Dinarès
La Santacana a la Bola de la Partió va ser oberta per Josep Santacana l'any 1954 i és una via que acaba al pedestal. Per accedir al cim de la Bola, en aquells anys només hi havia 2 opcions: fer la darrera tirada de l'Original (del 1940) o la Bages (del 1945). En Santacana va anar a l'esquerra a cercar la darrera tirada de l'Original, però si actualment volem fer cim és més fàcil anar una mica a la dreta i fer el tram de Ae de la Siddharta, o encara més a la dreta per la Santboiana.
La Santacana és una via completament desequipada, molt salvatge, dreta i amb roca/llastres a controlar, només recomanable per a col·leccionistes amb ganes de batalla. La primera tirada és el filtre de la via, primer cal pujar en artifo pitonant per un diedre dret amb roca cutre, després hi ha un tram de selva molt vertical, i finalment escalada en placa evitant tocar alguna llastra enorme que s'aguanta per poc. En Santacana va fer reunió a una sabina i segurament es va quedar tant ample, però la carn és dèbil i hem caigut a la temptació de la reunió de parabolts de la Núria... hahaha
A la segona tirada cal tornar a la canal i hem de triar per on superar una gran llastra. El llibre de Rodés i Labraña dibuixa passar-la per l'esquerra però suposava fer una pila de metres a pèl, amb el que finalment l'hem passat per la dreta que es pot protegir amb friends (en aquesta segona tirada no cal pitonar). La intenció era acabar fent cim a la Bola per la Bages, una via de només 20 metres que comença al pedestal i puja a la Bola resseguint una evident fissura, però després de tanta precarietat el cervell ha dit prou, i ha quedat pendent per una altra ocasió en que arribem amb més piles.
Valoració:  **
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé i pugem per la Canal de les Bessones. La seguim fins arribar a l'alçada de la Bola de la Partió, i llavors girem a la dreta fins a la Bola. La via comença en un diedre, i a la nostra esquerra veiem els parabolts de la Núria.
Material:  2 escàrpies llargues, 8 pitons variats (més aviat grossos i llargs), alguns tacs/falquetes, 16 cintes, 5 bagues llargues, friends del Cam #0.75 al 3 (sense repetir, i opcionalment un #4)
Descens:  Si hem pujat a la Bola, fem un primer ràpel curt fins la darrera reunió de l'Aresta Brucs, i després un altre d'uns 35-40m fins al collet. També hi ha l'opció de baixar amb un únic ràpel d'uns 50m des del cim fins al collet.
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada
Primera tirada (Foto cortesia de l'Edgar Tous)
Segona tirada
La Majó-Dalmau és una vieta molt recomanable a la Paret Oest del Cap de Mort. Va ser oberta l'any 1974 per Joan Miquel Dalmau i Josep Majó, i va ser una de les primeres d'aquest pany de paret. La via encerta la línia més lògica i directa per anar a cercar la guapa xemeneia de la darrera tirada. Encara que als primers metres no ho sembli, la roca en general és molt bona, i al darrer tram ja és simplement espectacular. Quan escalem la primera tirada val la pena tenir en compte que la via es va obrir sense expansions, les que hi ha actualment són afegides. Una llàstima que aquesta bonica via hagués quedat completament oblidada amb el pas dels anys.
Per a més informació de la zona podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Pugem fins al collet del Cavall Bernat, seguim una mica més en direcció a La Mola i de seguida arribem a peu de via.
Material:  12 cintes, 1 xapa recuperable, 4 bagues, friends del Cam #0.4 al 0.75
Descens:  Anem direcció est i baixem amb compte per la Canal de les Gaites.
Cordada:  Jaume Planell i Jordi Ceballos
Ressenya (Foto: Jaume)
Ressenya original del Joan Miquel Dalmau
Primera tirada
Primera tirada
Merlet fantàstic
Segona tirada (Foto: Jaume)
Segona tirada (Foto: Jaume)
La Normal a la Bola de la Partió és la combinació de l'Aresta Brucs, oberta al 1945 i que només arriba fins al pedestal, seguida de la darrera tirada de la Siddharta, oberta al 1983 i que puja a la Bola amb un tram de Ae sense complicació. Aquesta és l'opció més senzilla i directa per pujar a la Bola, una via ben recomanable per accedir al cim d'aquesta espectacular agulla.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé i pugem per la Canal de les Bessones. La seguim fins arribar a l'alçada de la Bola de la Partió, i llavors girem a la dreta i pugem al collet que hi ha entre la Bola de la Partió i la Bitlla.
Material:  12 cintes, 1 xapa recuperable i estreps
Descens:  Es baixa per la pròpia via, primer un ràpel de 15 metres fins la darrera reunió de l'Aresta Brucs, i després un de 45 metres fins al collet.
Cordada:  Cesc Aldabó i Jordi Ceballos
Fantàstica foto de Jordi Joan
Darrera tirada
Ressenya d'escalatroncs
Quan t'enfrontes a una via desconeguda, sovint és tant important una bona ressenya com conèixer els seus oberturistes, ja que cadascun té el seu propi estil i ja ens podem fer una idea de com anirà el tema. La Pirates de la Boira va ser oberta recentment (2017) a la Paret de la Cascada (Espluvins), i té el segell característic del Jordi Marmolejo. Es tracta d'una via d'aventura, amb un segon tram molt guapo i espectacular, però cal pagar el peatge de les tirades inicials, amb diversos trams de terra i matolls. Nosaltres ho hem passat de conya, però cal tenir clar on et fiques i no tenir gaire manies.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 i aparquem a l'embarcador (enllaç a Google Maps) que hi ha uns 500 metres abans de l'antic aparcament de la ferrata. Avancem pel voral de la carretera i abans del túnel prenem el corriol a l'esquerra. Inicialment voregem el torrent per la dreta, fem un petit tram pel llit del torrent i de seguida prenem un camí cap a l'esquerra del torrent. Després d'una estona, el camí acaba arribant a la base de la Paret de la Cascada, passem de llarg tota la part més dreta d'aquesta paret, i la via es troba cap al final (si arribem a un tram de ferrata és que ens hem passat de llarg). El peu de via està indicat amb un cordino blanc penjant d'un arbre.
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #5 (no cal repetir mides), 3 bagues i estreps
Descens:  Anem en direcció est seguint un petit corriol. En primer lloc arribem al final de la ferrata, per on NO hem de baixar. Hem de seguir el corriol una mica més i aviat trobem el camí equipat Joan Nubiola (enllaç a Google Maps). El camí equipat va baixant els trams més drets amb l'ajuda d'algunes cadenes i cables (compte, que algun cable està a punt de trencar-se!) i arribem de nou a la base de la Paret de la Cascada.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Boníssima penúltima tirada
Ressenya del Jordi Marmolejo
Recorregut de la via
Primera tirada
Espectacular tirada de la cova (Foto: Josep)
Tirada 6
Tirada 8
L'Agulla del Pilot es troba a la Regió d'Ecos, concretament a la Coma d'en Pastor, i la via normal és una Anglada-Guillamon molt poc coneguda. Després d'escalar al Faraó hem aprofitat per anar a aquesta agulleta, tot i que sense anar gaire convençuts, ja que al Carles li sonava que era una agulla amb força mala llet i no s'equivocava... Després de travessar una selva d'esbarzers i fer una grimpada ens plantem al peu de via. Al davant tenim un mur de només uns 10 metres amb roca excel·lent, però el mur és completament vertical i no hi ha cap equipament. Després de rumiar una estona, al final hem acabat fent un pas d'esqueneta per posar un pitó falcat, i després ja en lliure fins dalt, són pocs metres però vibrants! La reunió i ràpel es fa en una sabina en bon estat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Jorba (enllaç a Google Maps), o al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, seguim uns 500 metres en direcció oest i prenem el corriol del Torrent de la Coma de'n Pastor. Anem pujant pel torrent, i a mà esquerra veiem l'Agulla del Pilot. Per accedir a la via hem de vorejar l'agulla per la seva esquerra i travessar una canal d'esbarzers.
Material:  4 cintes, 2 merlets, 1 universal, fusta, friend Cam #0.75 i tisores de podar
Descens:  Un ràpel d'uns 10 metres des d'una sabina, i després un altre de 10 metres des d'uns arbustos
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Ressenya (Foto: Carles Llovet)
Grimpada per accedir a la via
Posant un merlet al començament
Superades les principals dificultats
Cim!
Pitó falcat
La Torras-Nubiola al Faraó es considera la via Normal, ja que és l'itinerari més senzill d'aquesta agulla. Va ser oberta l'any 1951, i va ser la segona via al Faraó després de la Original (obrir enllaç) de l'any 1947. Es tracta d'una via assequible, on lo més complicat és superar una panxa inicial (6a no obligat), després la dificultat baixa de cop. Originalment la via va ser oberta sense expansions, però actualment n'hi ha 2 que a més són molt absurdes, ja que hi ha una magnífica fissura just al costat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Jorba (enllaç a Google Maps), o al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, seguim uns 500 metres en direcció oest i prenem el corriol del Torrent de la Coma de'n Pastor, que ens porta directes al Faraó. Hem de vorejar el Faraó per la dreta i pujar fins al collet on comença la via.
Material:  Actualment només calen 3 cintes i un friend Cam #0.75. Sense les 2 xapes afegides, portar friends fins al #1.
Descens:  Ràpel d'uns 15 metres cap a l'est i desgrimpem amb compte fins al coll (o ràpel d'uns 40 metres des d'una instal·lació). Desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Ressenya
Flanqueig inicial
Foto cortesia de Fermí Marco Pérez i Pilar Jiménez
Foto cortesia de Fermí Marco Pérez i Pilar Jiménez
La via Original al Faraó va ser oberta per Francesc Estorach com a cap de corda, en companyia de Francesc Esquerda i Xavier Salvador. Això va ser l'any 1947, i aleshores el Faraó o Agulla del Mig (com l'anomenaven en aquell temps) encara no havia estat conquerit. El Faraó té 2 fissures pel vessant est, i aquests són clarament els punts febles de l'agulla. La primera fissura que et trobes és desplomada i té un tram entretingut d'equipar, mentres que més enllà hi ha un diedre força més assequible. Tal com expliquen a la crònica, van estudiar les possibilitats, i quina van triar? Doncs lògicament la més difícil!   hahaha
El cas és que Estorach, Esquerda i Salvador van triar la fissura desplomada, deixant de banda l'altre diedre, per on Torras i Nubiola van obrir la seva via 4 anys més tard. Els primers metres de la Original són els més exigents, on probablement van fer un pas d'esqueneta, un recurs molt habitual en aquella època. La via té un magnífic sabor clàssic, ja que es troba completament desequipada, exactament igual com aquests intrèpids escaladors la van trobar fa ara 73 anys! La primera tirada és només una grimpada, i hem aprofitat la reunió d'una via moderna. La segona tirada és molt maca i no hem necessitat pitonar, amb flotants es passa bé.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Jorba (enllaç a Google Maps), o al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, seguim uns 500 metres en direcció oest i prenem el corriol del Torrent de la Coma de'n Pastor, que ens porta directes al Faraó. Hem de vorejar el Faraó per la dreta i pujar fins al collet on comença la via.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3, tascons, tricams, 2 bagues i estreps
Descens:  Ràpel d'uns 15 metres cap a l'est i desgrimpem amb compte fins al coll (o ràpel d'uns 40 metres des d'una instal·lació). Desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Ressenya
Crònica de Francesc Estorach
Article de Francesc Estorach
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Carles)
Foto cortesia de Fermí Marco Pérez i Pilar Jiménez
Foto cortesia de Fermí Marco Pérez i Pilar Jiménez
La Variant Vendrell va ser oberta l'any 1944 per Jaume Vendrell i J. Montserrat, i s'enfila a la Roca de la Partió pel muret que dóna al vessant sud. Es una via molt curta però intensa, al lloro amb el tram de V+ perquè és finet, vertical i exposat, sort que almenys la roca és bona... Només es pot posar alguna peça als primers metres, després ja és a pèl fins dalt.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem al Refugi Vicenç Barbé i la Roca de la Partió es troba just davant del refugi. Voregem la Roca per l'esquerra i en un moment estem a peu de via.
Material:  3 cintes, tricam vermell, un totem petit i 2 bagues. La primera reunió la fem amb un burí i un Cam #0.75
Descens:  Ràpel de 10 metres des del cim, i un segon ràpel des d'una savina fins al peu de via. Per cert, al ràpel del cim li vindria bé un pla renove.
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya
Mateu a la darrera tirada
Mateu als darrers metres