Publicacions

La SAME va ser restaurada al 2016 i és un bon exemple de com NO s'hauria mai de restaurar una via: afegir més expansions de les que hi havien inicialment, pintar les expansions (i la roca) del color vermell més llampant que han trobat, i ja de pas acabar de gastar tot l'spray pintant de vermell els arbres per indicar el caminet per arribar a peu de via, no sigui que algú es perdi. Que es reguli la escalada a Montserrat mitjançant el Patronat hauria de ser algo positiu, però veient que no serveix per evitar aquest tipus d'accions, la veritat és que costa molt d'entendre quins criteris es segueixen a l'hora de regular. Bé, en tot cas, la via és xula, i només pel tram de bavaresa ja val la pena.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Poc després de passar el Cavall Bernat, des del camí ja veiem el Projectil i també la línia que segueix la SAME. Seguim pel GR i quan estem a l'alçada del Projectil pugem per una canal i arribem de seguida al peu de via.
Material:  10 cintes, friends Cam #0.75 i #1, i un estrep opcional
Descens:  Ràpel de 28 m, i després baixem pel corriol fins enllaçar de nou amb el GR
Cordada:  Sandra Serra i Jordi Ceballos
Ressenya de blocempotrat
El Projectil
Primera tirada
Tercera tirada
L'Esperó Nord-Est i el Gran Diedre (enllaç) són les dues grans clàssiques del Pic de la Valleta, que es troba a la Cerdanya Francesa. L'Esperó Nord-Est m'ha semblat una via molt recomanable i agradable per gaudir d'aquest magnífic granit. La roca és molt bona i l'entorn especialment tranquil.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord-Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Porté-Puymorens prenem la carretera amunt i després d'uns 4 km prenem un trencall a l'esquerra en direcció a La Vignole. Arribem fins al pàrking de les pistes d'esquí, però si tenim un cotxe alt podem avançar gairebé uns 2 km més, nosaltres hem aparcat a N 42º 33.050' E 1º 47.172' (enllaç a Google Maps), des d'on ja veiem el Pic de la Valleta i ens podem situar. No hem d'anar directes cap al Pic de la Valleta, ja que perdríem molt temps creuant la tartera, és molt més ràpid seguir el camí que va per sota del Pic de la Mina, i quan ja no hi ha més remei, entrem a la tartera i pugem fins al peu de via.
Material:  10 cintes, tascons i friends fins al #2 (opcionalment repetir algun mitjà)
Descens:  Baixem per la tartera que queda a la dreta del cim.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya de rocaineu
Primera tirada (Foto: Josep)
Tercera tirada (Foto: Josep)
Bona bavaresa a la cinquena tirada (Foto: Josep)
En Miquel Lusilla feia anys que havia començat l'obertura d'aquesta via amb Joan Martí i Manel Martín, però l'anada a la mili va fer que se'ls quedés a mitges. Més tard, entre els dies 12 i 13 de setembre de 1970, en Lusilla hi va tornar en companyia de Jordi Mur, i van rematar la feina. Inicialment la van graduar com una via de VI A3, tot i que actualment es considera més aviat V+ A2, i ha estat alliberada amb un grau de 7a+. La via es troba restaurada amb parabolts, però segueix sent una via austera, amb molta autoprotecció i roca a controlar. La via ressegueix una magnífica línia, i és ideal per gaudir de la ombra a l'estiu, però cal tenir clar on et fiques. Enlloc de la entrada original que va per una canal, és més recomanable entrar per les dues primeres tirades de la Gironella, i amb una única tirada de 40 metres arribes a la R2 original de la Lusilla.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir. Deixem enrera el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé, seguim pel GR i de seguida veiem la paret per on va la via. Abans d'arribar a la Cadireta, quan estem aproximadament a l'alçada de la via, a mà dreta prenem un corriol que puja directe cap a la paret, hi ha alguns trams equipats amb cordes fixes. Un cop a la base de la paret, anem uns metres a la dreta (oest) i de seguida trobem el peu de via.
Material:  20 cintes, friends fins al Cam #3 (repetint 0.75, 1 i 2), tricams i estreps
Descens:  Anem a cercar una reunió rapelable (2 parabolts amb cadena), i podem baixar al terra amb un únic ràpel d'uns 50 metres (recomanable baixar el nus un bon grapat de metres per no tenir problemes al recuperar la corda), o fem un primer ràpel fins al collet i d'allà un segon ràpel fins al terra.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Quarta tirada
Ressenya del Josep Santasusana
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada entrant per la Gironella
Magnífic diedre de la segona tirada
El Pic de la Valleta es troba a la Cerdanya Francesa, i té dues grans clàssiques: el Gran Diedre Nord i l'Esperó Nord-Est (enllaç). El Gran Diedre és una via molt agradable que ressegueix un diedre perfecte, i m'ha semblat una via molt recomanable per conèixer aquest indret i gaudir de la seva tranquilitat.
La via es troba equipada amb alguns pitons, i la roca és molt bona a excepció de la darrera tirada de sortida al cim on cal anar amb compte. Hi hem anat al juliol i hem estat tota la estona a la ombra, compte si ha plogut en dies anteriors perquè podríem trobar trams mullats. La penúltima tirada és molt guapa!!
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Porté-Puymorens prenem la carretera amunt i després d'uns 4 km prenem un trencall a l'esquerra en direcció a La Vignole. Arribem fins al pàrking de les pistes d'esquí, però si tenim un cotxe alt podem avançar gairebé uns 2 km més, nosaltres hem aparcat a N 42º 33.050' E 1º 47.172' (enllaç a Google Maps), des d'on ja veiem el Pic de la Valleta i ens podem situar. No hem d'anar directes cap al Pic de la Valleta, ja que perdríem molt temps creuant la tartera, és molt més ràpid seguir el camí que va per sota del Pic de la Mina, i quan ja no hi ha més remei, entrem a la tartera i pugem fins al peu de via.
Material:  14 cintes i friends fins al #3 (amb algun mitjà repetit)
Descens:  Baixem per la tartera que queda a la dreta del cim.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Plànol de la zona
Ressenya de romanticguerrer
Pic de la Valleta a l'esquerra, i Puntes de la Vinyola a la dreta
Primera tirada
Penúltima tirada
Estany de l'Orri de la Vinyola i darrera el Pic de la Mina
Algun dia valdria la pena fer un recull de vies injustament oblidades, i és que costa d'entendre com poden haver vies tant guapes com la Normal de la Bessona Superior (enllaç) o la Normal de l'Agulla Gran del Pas del Príncep (enllaç), que actualment no les fa pràcticament ningú i són petites joies... Doncs bé, sense estar al nivell d'aquestes vies que acabem d'anomenar, la Normal de la Maranya, oberta pels Germans Estorach al 1946, ha estat tota una sorpresa.
Per les ressenyes que havíem consultat, anàvem amb la idea de fer una via bàsicament de A1, pujant a base d'artificial de friends per un bonic diedre lleugerament desplomat, però metre a metre ens hem resistit de penjar-nos de cap friend i ha acabat sortint tot en lliure, resultant una molt recomanable via d'auto-protecció de V+ mantingut. Com calen uns quants friends grossos, una bona combinació és aprofitar per fer l'encastament de la Tri-Roca (enllaç), que està just al costat. Tot i que la via de la Tri-Roca és un punt més exposada, té un aire semblant i també s'alegrarà de rebre una visita.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir, passada la Cadireta deixem el GR i prenem el trencall a la dreta. Anem pujant fins que arribem a un trencall, cap a l'esquerra aniríem a Coll de Porc, però en el nostre cas anem a la dreta fins al Portell Estret. Un cop al Coll, anem direcció a la Torta, però abans d'arribar-hi ens fiquem per una petita canal a la dreta que ens porta a La Maranya. El peu de via és incòmode perquè és una canal força dreta, però hi ha bons arbustos per passar-hi una baga i penjar-nos còmodament.
Material:  Friends del Cam #1 al #5 (opcionalment repetir el #2 i #4), tricam vermell, 10 cintes.
Descens:  Ens hem alegrat molt de trobar una reunió de parabolts al cim, ja que si haguèssim tingut que baixar de la reunió original potser ens posem a plorar... Es baixa amb un ràpel d'uns 25 metres. A la reunió hem deixat una baga i un mallon per a que ningú ens acusi de garrepes! jajaja
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Ressenya
Normal a la Maranya  (Foto: Carles)
Reunió original
Tricam a caldo
Bon ràpel
La Canal del Riambau va ser oberta pels Germans Estorach i E. Navarro al 1949, i actualment és una via que s'escala principalment a l'hivern, tot i que a l'estiu també és una escalada interessant per conèixer les entranyes del Pedraforca. Compte amb infravalorar la via, ja que segons algunes ressenyes pot semblar que es tracta d'una grimpada amb algun ressalt puntual, on només calen uns tascons, i això s'ajusta més aviat poc a la realitat. Es una via molt poc equipada, amb roca a controlar i amb alguns trams ben drets i guapos, destacant sobretot les tirades d'abans i després de la Cova del Riambau.
Si hi ha alguna cordada a les vies de La Grallera, millor que canviem d'objectiu, ja que serem el blanc de totes les pedres que puguin tirar. Nosaltres vam tenir la mala sort de pillar al davant una cordada fent la via Magda i ens van apedregar de mala manera, per sort tot va quedar en algun que altre blau, però vam sortir vius de miracle! (i no estic exagerant)
Com a la xarxa no hi ha cap informació de la via en condicions estivals, indico les tirades que hem fet:
  • L1 35m IV: Superem uns ressalts. Reunió de 1 pitó
  • L2 55m IV: Superem uns ressalts. Reunió a equipar
  • L3 80m II: Esquivem una gran gelera per la dreta. Reunió al cos
  • L4 30m IV: Superem uns ressalts. Reunió de 1 pont de roca
  • L5 20m V: Superem una balma on hi ha una mini cova. Reunió a 1 pont de roca
  • L6 30m IV: Arribem a la bonica Cova del Riambau. Reunió a equipar
  • L7 35m V / A1: Tirada exigent per sortir de la cova, amb un tram de A0 de pitons, i un pas de A1. Reunió de 1 espit
  • L8 40m IV: Superem uns ressalts. Reunió de 2 pitons
  • L9 30m IV+: Diedre força dret a equipar. Reunió de 1 pitó
  • L10 30m II: Tram pràcticament caminant fins arribar al peu d'una canal d'aspecte horrible. Reunió a equipar
  • L11 40m V: Tirada mantinguda i amb roca molt més sòlida del que semblava, trobem alguns pitons a les plaques de la esquerra. Reunió a equipar
  • L12 45m II: Tram pràcticament caminant fins al cim. Reunió al cos
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) deixem a mà dreta el camí cap al Verdet, i prenem el camí que s'endinsa cap a la cara nord. Seguint algunes marques blanques (poc visibles) arribem a un collet amb una pintada blanca que indica Estasen a la dreta i Gat amunt. Anem cap a la dreta, passem un parell de canals i de seguida arribem al diedre polit de IV que hem de superar. Després seguim caminant, passem per la esquerra del Dit del Riambau i arribem a l'esperó on comença la Estasen. Anem uns metres més a la dreta i arribem a la evident Canal del Riambau.
Material:  11 cintes, friends fins al Cam #3, algun tascó, 2 bagues llargues i estreps. Opcionalment 2 universals curts per si peta algun dels pitons del tram d'artificial a la sortida de la Cova.
Descens:  Seguim la carena cap a la dreta fins enllaçar amb el camí normal de descens del Pollegó Superior. Baixem per la tartera.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Primera tirada (Foto: Miquel)
Gelera que hem esquivat per la dreta
Cinquena tirada (Foto: Miquel)
Cinquena tirada
Setena tirada sortint de la Cova (Foto: Miquel)
El nom original és Julian Vicente a la Paret del Mirador, però actualment es coneix com el Diedro Hoz de Java. Es una via divertida i molt ràpida, perfecta per un matí d'estiu, ja que estarem a la ombra. La via ha estat restaurada recentment, i li han afegit una pila d'expansions que no hi havia originalment, ara es fa només amb cintes, i pràcticament cal agafar número per fer la via. En la poca estona en que hem estat, hem coincidit amb 5 cordades més, per sort èrem els primers i hem sortit ràpid, però es deu haver format un bon tap! Aquestes vies tant comercials és el que tenen.... :(
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via podria estar afectada per regulacions de nidificació, informar-se abans d'anar-hi.
Aproximació:  Deixem al cotxe a algun dels aparcaments al costat del Mirador de Hoz de Jaca (enllaç a Google Maps). Hem d'anar fins al mirador, i al costat esquerre trobarem un cartell que diu "No arrojar basura, zona de escalada". Al costat del cartell comença un corriol equipat amb alguna corda fixa que ens porta als ràpels. Fem 2 ràpels de 55 metres i quedem pràcticament al costat del peu de via.
Material:  15 cintes
Descens:  La via finalitza al mateix lloc on hem començat els ràpels, així que tornem al cotxe caminant.
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Diedro Hoz de Jaca
Ressenya del Luichy
Recorregut de la via (Font: eskalatzencas.blogspot.com)
Darrera tirada
La Sud-Est Clàssica és una de les grans clàssiques del Midi d'Ossau, una via molt recomanable com a primera presa de contacte a la zona. D'entre totes les primeres ascensions dels germans Ravier al Midi d'Ossau (en tenen almenys 16 de diferents!), aquesta va ser precisament la primera de totes, oberta l'any 1953 a càrrec de Jean Ravier i André Armengaud.
La via es troba poc equipada, però el recorregut és molt lògic i amb la ressenya del Luichy es segueix perfectament. En relació a l'equipament, a tota la via no hi ha cap expansió, només hi trobem pitons, així que es preserva l'impecable estil Ravier (si no m'equivoco, no van posar mai cap expansió a les seves vies). Donat que és una via molt concorreguda, és molt probable coincidir amb altres cordades, el que ens pot fer disparar l'horari pels aires, a tenir en compte. Per cert, amb les nombroses cordades que han fet la via, és sorprenent la bona adherència de la roca.
Com el Midi d'Ossau té una orografia una mica complexa, aprofitem per revisar-la una mica. El Midi d'Ossau té 3 cims principals:
  • Grand Pic (2.884 m): Consta de 2 petits cims diferenciats, que són la Punta de Frància (cota nord) i la Punta d'Espanya (cota sud).
  • Petit Pic (2.807 m): Separat del Grand Pic per La Fourche.
  • Punta d'Aragó (2.715 m)
Doncs bé, la Sud-Est Clàssica no puja a cap d'aquests cims principals (de fet queden tots a la quinta hòstia!) sinó que es troba ubicada a la Muralla de Pombie, que és la imponent paret que trobem davant del Refugi. Aquesta Muralla té diversos cims secundaris:
  • Punta Jean Santé (2.573 m): Punt culminant de la Muralla de Pombie.
  • Dit de Pombie: Interessant agulla que queda a la banda dreta de la Muralla.
  • Agulleta Jolly: Petita agulla, que és precisament on finalitza la Sud-Est Clàssica.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Hem dormit a l'alberg del Pueyo de Jaca (enllaç a la web de l'alberg). Hem d'anar direcció França, travessar la frontera (Col de Pourtalet), baixem aprox 1 km i deixem el cotxe a un gran pàrking que trobem a mà dreta, a la coordenada N 42º 48.856' W 0º 25.088' (enllaç a Google Maps).
Prenem el camí evident fins al Refuge Pombie. Un cop al refugi ja veiem al davant la Muralla de Pombie i la gran tartera que té al davant. Quan arribem a la tartera, seguim unes fites que creuen la tartera fent una diagonal, i ens deixen pràcticament a peu de via (fàcil d'identificar mirant les fotos).
Material:  12 cintes, 3 bagues llargues i friends fins al Cam #4 (repetint del #0.75 al #2)
Descens: 
  • Opció 1: Un cop al cim de l'agulleta Jolly, encara hem de fer una darrera tirada, que comença amb un pas de gegant i un canvi de paret. Un cop a l'altra banda, fem el descens per les vires (delicat). Està molt ben explicat a 2 fotografies que adjuntem.
  • Opció 2: Un cop al cim de l'agulleta Jolly, no fem el pas de gegant per canviar de paret, sinó que desgrimpem amb compte uns 5 metres (no hem vist opció de rapelar) fins al collet. Caminem uns pocs metres en direcció a la canal, i a mà esquerra trobem la primera instal·lació de ràpel (pitons i diverses bagues). Fem un total de 7 ràpels per la canal (40-55-60-30-45-50-50). Tots ells són molt evidents i nets, l'únic on ens podem liar és al segon, hem de creuar a l'altra banda de la canal i amb tendència a l'esquerra. Els ràpels ens deixen pràcticament al costat del peu de via de la Sud-Est Clàssica. Aquesta baixada en principi la desaconsellen, però si tot va bé és molt ràpida.
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Recorregut de la via i Cims principals
Impecable ressenya del Luichy
Primera tirada
Escaleras grises
Magnífica tirada de bavaresa/diedre
Hem baixat pels ràpels
Descens per les vires (1 de 2)
Descens per les vires (2 de 2)
L'Esperó Màgic va ser obert l'any 1982 per Víctor Viciana i Emma Mora, aprofitant amb intel·ligència l'espai a l'esquerra de la Cerdà-Pokorski, i van obrir una preciositat de via, molt recomanable i ideal per gaudir de la ombra en una tarda d'estiu, ja que s'hi està a la glòria! Les assegurances estan força espaiades, sort que la roca és boníssima i el recorregut molt lògic, l'únic punt on hem de vigilar és al començament de la segona tirada, on no hem d'anar cap a la xapa que tenim a sobre (algú sap de quina via és?) sinó en diagonal cap a la dreta. Aquesta segona tirada és molt guapa, ben vertical, mantinguda i amb unes preses d'escàndol.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra. Prenem un trencall a l'esquerra com si anèssim cap a la Ermita de Sant Salvador, i poc després anem a la esquerra fins arribar al vessant nord de la Prenyada. Pugem uns pocs metres per una canal arbrada i arribem al peu de la marcada fissura rectilínia on comença la entrada original de la Cerdà-Pokorski. L'Esperó Màgic comença uns 10 m més a l'esquerra.
Material:  10 cintes, friends fins al Cam #1 (opcionalment agafar el #3), tricams i 2 cordinos per merlets
Descens:  Un únic ràpel de 50 metres per la via normal (vessant nord). Baixem tota la canal, en un petit tram amb l'ajuda d'una corda fixa, i amb tendència a l'esquerra tornem al Refugi de Sant Benet.
Cordada:  Estel Parés i Jordi Ceballos
Gaudint a la segona tirada (Foto: Estel)
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada (Foto: Estel)
Segona tirada
Darrera tirada