Roca calenta

La Estruch és una sorprenent via, que havíem llegit que és de lo milloret de Sant Llorenç del Munt, i ens ha encantat!. La primera tirada no la hem fet per la Estruch original (és un A3 amb una pinta molt xunga), sinó per la variant Renom-Garcia, i després hem flanquejat a l'esquerra per anar a cercar la primera reunió de la Estruch. La segona tirada de la Estruch va per un encastament molt guapo!! Recomanable anar sense sense motxilla. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Valoració: **** (Molt bona)

Orientació: Est

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació: Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on ja veiem la Roca de les Onze Hores. Hem de prendre el camí direcció a la Mola, i en pocs minuts arribem a peu de via.

Material: 10 cintes, friends fins al Cam #1, tricams, 2 bagues llargues

Descens: Caminant

Cordada: Cesc Aldabó, Jordi Ceballos

Antiga ressenya

Primera tirada

Darrera tirada (veiem l'encastament a l'esquerra)

L'Anglada-Guillamón va ser oberta el 26/11/1960 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. Es tracta pràcticament d'una pedalada de principi a final, però és una via amb molt ambient i divertida, d'aquelles que no et deixen indiferent. La travessa del sostre és inoblidable! Moltes ressenyes d'aquesta via fan en realitat la primera tirada de la via Guillem&Cia, la Anglada-Guillamón comença per una tirada de Ae.

Valoració: **** (Molt bona)

Orientació: Nord

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació: Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir fins arribar a la Cadireta.

Material: 20 cintes, cordinos prims, un friend mitjà per la darrera tirada i algun inventillo per escanyar 2 caps de burí on no entren les xapes recuperables.

Descens: Un primer ràpel de 30 metres fins al coll, i un segon d'uns 50 metres fins al terra.

Cordada: Cesc Aldabó, Jordi Ceballos

Espectacular travessa del sostre

Ressenya d'escalatroncs

Darrera tirada

Interessant xemeneia oberta l'any 1957 pels sabadellencs Andreu Sorolla, Josep Alaix i Josep Aspachs. Inicialment s'anomenava simplement la Xemeneia o Ramonage de la Falconera, ja que no n'hi havia cap altra. Actualment també es coneix com a TIM de la Falconera, però és incorrecte ja que l'any 1957 cap dels 3 oberturistes era membre dels TIM, sinó del CES (Centre Excursionista de Sabadell).

Són tres tirades de xemeneia, la més llarga de Sant Llorenç del Munt. La roca és molt bona i gens pulida. Recomanable anar sense motxilla. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Valoració: *** (Bona)

Orientació: Est

Regulacions: La escalada a la Falconera està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.

Aproximació: Des de Matadepera pugem fins a Coll d'Estenalles, comencem a baixar direcció Mura i després d'aprox 1 km aparquem a una esplanada que queda a mà esquerra, just on la carretera fa un revolt tancat (enllaç a Google Maps). Des d'aquí prenem un camí direcció nord, i als pocs minuts arribem a un coll on hi ha un trencall a mà dreta marcat amb una fita i un rètol informant de les restriccions. Tirem canal avall, i després de baixar una corda fixa arribem a la base de la paret. Trobar la via no té pèrdua, ja que és la única i evident xemeneia.

Material: 6 cintes, friend Cam #2, tricams i 4 bagues llargues

Descens: Caminant

Cordada: Cesc Aldabó i Jordi Ceballos