Roca calenta

La Estruch és una sorprenent via, que havíem llegit que és de lo milloret de Sant Llorenç del Munt, i ens ha encantat!. La primera tirada no la hem fet per la Estruch original (és un A3 amb una pinta molt xunga), sinó per la variant Renom-Garcia, i després hem flanquejat a la esquerra per anar a cercar la primera reunió de la Estruch. La segona tirada de la Estruch va per un encastament molt guapo!! Recomanable anar sense sense motxilla. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Valoració: **** (Molt bona)

Orientació: Est

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació: Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on ja veiem la Roca de les Onze Hores. Hem de prendre el camí direcció a la Mola, i en pocs minuts arribem a peu de via.

Material: 10 cintes, friends fins al Cam #1, tricams, 2 bagues llargues

Descens: Caminant

Cordada: Cesc Aldabó, Jordi Ceballos

Antiga ressenya

Primera tirada

Darrera tirada (veiem l'encastament a l'esquerra)

Es tracta pràcticament d'una pedalada de principi a final, però és una via amb molt ambient que és ben recomanable, és d'aquelles que no et deixen indiferent. La travessa del sostre és inoblidable! Moltes ressenyes d'aquesta via fan en realitat la primera tirada de la via Guillem&Cia, la Anglada-Guillamon comença per una tirada de Ae.

Valoració: **** (Molt bona)

Orientació: Nord

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació: Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir fins arribar a la Cadireta.

Material: 20 cintes, cordinos prims, un friend mitjà per la darrera tirada i algun inventillo per escanyar 2 caps de burí on no entren les xapes recuperables.

Descens: Un primer ràpel de 30 metres fins al coll, i un segon d'uns 50 metres fins al terra.

Cordada: Cesc Aldabó, Jordi Ceballos

Espectacular travessa del sostre

Ressenya d'escalatroncs

Darrera tirada

Interessant xemeneia oberta l'any 1957 pels sabadellencs Andreu Sorolla, Josep Alaix i Josep Aspachs. Inicialment s'anomenava simplement la Xemeneia o Ramonage de la Falconera, ja que no n'hi havia cap altra. Actualment també es coneix com a TIM de la Falconera, però és incorrecte ja que l'any 1957 cap dels 3 oberturistes era membre dels TIM, sinó del CES (Centre Excursionista de Sabadell).

Són tres tirades de xemeneia, la més llarga de Sant Llorenç del Munt. La roca és molt bona i gens pulida. Recomanable anar sense motxilla. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Valoració: *** (Bona)

Orientació: Est

Regulacions: La escalada a la Falconera està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.

Aproximació: Des de Matadepera pugem fins a Coll d'Estenalles, comencem a baixar direcció Mura i després d'aprox 1 km aparquem a una esplanada que queda a mà esquerra, just on la carretera fa un revolt tancat (enllaç a Google Maps). Des d'aquí prenem un camí direcció nord, i als pocs minuts arribem a un coll on hi ha un trencall a mà dreta marcat amb una fita i un rètol informant de les restriccions. Tirem canal avall, i després de baixar una corda fixa arribem a la base de la paret. Trobar la via no té pèrdua, ja que és la única i evident xemeneia.

Material: 6 cintes, friend Cam #2, tricams i 4 bagues llargues

Descens: Caminant

Cordada: Cesc Aldabó i Jordi Ceballos