La Dori va ser oberta l'any 1981 per Joan Carles Serrano i Xavi Vidal, i posteriorment al 1996 en Joan Nubiola i Antonio G. Picazo van obrir la variant d'entrada Nubiola-Picazo, que fa un traçat més directe i evita les primeres tirades de la Dori que són més exposades. La combinació es va anomenar via blava, ja que resulta un itinerari senzill. Es una via amb roca excel·lent i ben assoleiada, ideal per a dies freds.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa, on prenem el trencall de l'esquerra. Anem resseguint la paret, passem pel costat de la Cova de l'Arcada, i al arribar al Torrent de les Grutes prenem el corriol amunt cap a Coll de Porc. Seguim fins trobar una gran roca caiguda que fa un sostre, on ens desviem i amb alguna grimpada arribem a peu de via.
Material:  6 cintes
Descens:  Un cop al cim, baixem desgrimpant per la normal de la Miranda del Pas del Príncep. Passem per la dreta del Bitllot i aviat arribem al Pas del Príncep. Anem a la dreta i acabem desfent el camí d'aproximació.
Cordada:  Joan Rovira, Roger Rovira i Jordi Ceballos
Tercera tirada
Roger i Joan Rovira
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya del Col·leccionista de Vies
L'Aresta del Salt dels Cavalls ressegueix la bonica i llarga aresta del Cingle del Salt dels Cavalls, i és una de les grans clàssiques del massís, oberta al 1937. Probablement és de les vies més repetides de tot Sant Llorenç del Munt. La roca en general és bona, tot i que en alguns trams no ho sembli. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Prenem el camí que puja a La Mola, i en poca estona arribem a Can Pobla. Des d'allà mateix prenem un camí cap al Bolet de Can Pobla, i anirem a parar al Cingle dels Cavalls. Fent una ullada a la foto del Salt dels Cavalls, trobem la via sense gaires dificultats.
Material:  8 cintes
Descens:  Ràpel d'uns 25 m per la cara nord, i seguint la canal avall tornem a peu de via.
Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos
Ressenya del col·leccionista de vies
Ressenya del col·leccionista de vies
Roca del Salt dels Cavalls
Roca del Salt dels Cavalls
Tercera tirada
Tercera tirada (Foto: Miquel)
Quarta tirada
Quarta tirada (Foto: Miquel)
La Postres de Músic es troba a Roca Narieda, i ha estat la nostra primera experiència en adherència. Això de l'adherència ens ha resultat força més difícil del que esperàvem, caldrà practicar-ho més...
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Sortim de Coll de Nargó en direcció a Andorra, prenem el primer trencall a la dreta per un pont que creua el riu, i girem a la dreta direcció a Alinyà. Quan veiem un cartell "Canelles 1.5", prenem el trencall cap a Canelles i quan portem aprox uns 300 metres aparquem en una esplanada a mà esquerra de la carretera (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja veiem la cara sud de Roca Narieda. Prenem una pista que baixa, creuem el riu i anem a l'esquerra fins una casa en runes. Des d'aquí prenem direcció a la paret i amb una mica d'intuició arribem a peu de via, on hi ha una inscripció "PM" i veiem el primer parabolt força amunt.
Material:  14 cintes, 4 bagues savineres (1 ben llarga), friends fins al Cam #2 i tricams
Descens:  Un cop al cim anem cap a la dreta (est) en direcció a un coll, després anem cap a un segon coll (no tant evident). Aquí hem d'anar amb compte i no continuar carena amunt, sinó seguir unes fites que tiren avall i ens acaben portant pràcticament a peu de via.
Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos
Ressenya del Luichy
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Primera tirada
Trams d'adherència
Trams d'adherència
M'ha semblat una via boníssima de diedres, fins i tot se'ns ha fet curta i ens hem quedat amb ganes de més. Amb un parell de tirades més seria simplement increïble.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-Est
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Aparquem al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Agafem la pista direcció a Collbató uns 5 minuts, i prenem corriol a l'esquerra que ens porta al Pollegó Est. Llavors flanquegem una mica a la dreta, i acabem pujant per una canal que ens porta a peu de via.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #4, tricams
Descens:  Dues opcions:
  • Opció 1: Es pot baixar per la mateixa via amb 2 ràpels llargs, un primer fins a la R2, i l'altre fins a terra.
  • Opció 2: També es pot baixar sense rapelar. Només hem de seguir un caminet marcat amb alguna fita, i acabem baixant per la Canal de l'Artiga Alta, equipada amb algunes cordes/cadenes.
Cordada:  Rafa Cuadrado, Fernan Barba, Jordi Ceballos
Segona tirada
Segona tirada
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Quarta tirada
Quarta tirada
L'Aranya és una via oberta el 1977 per Joan Altimira en solitari. En Joan era membre de la colla dels Pirates, i l'anomenaven "L'Aranya", d'aquí el nom de la via. Val la pena fer-la sencera, incloent les dues tirades per sota el Camí de les Feixades, és una llàstima que la majoria de cordades no la facin sencera, ja que les 2 primeres tirades són ben interessants.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona està regulada, consultar la web del Patronat (obrir enllaç)
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de l'Ermita de la Salut (enllaç a Google Maps). Hem de prendre un corriol una mica amagat que surt de la darrera corba abans d'arribar al pàrking de dalt de tot de les coves del Salnitre, i el resseguim uns 5-10 min.
Material:  Friends fins al Cam #3, tascons/tricams, 3 bagues savineres, 14 cintes
Descens:  Fem 2 rapels de 60 metres, després una curta desgrimpada fins a la feixa superior, i resseguim unes fites que ens porten a les Coves del Salnitre
Cordada:  Sandra Serra, Jordi Ceballos
Ressenya del Luichy
Ressenya del Luichy
Ubicació de la via
Ubicació de la via
Primera tirada
Primera tirada
La GEDE al Sentinella va ser oberta el 27/9/1953 per Josep Santacana i Josep Gómez. Es una via ràpida i ben recomanable, ja que és una aresta elegant amb roca boníssima. A la segona tirada hi ha poques expansions, però anant amb la calma es protegeix prou bé a base de tricams, aliens i merlets.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir anem fins a Gorros i un cop al Camí de Sant Jeroni, quan hem passat la Gorra Frígia i abans d'arribar al mirador, prenem un camí cap a l'esquerra que baixa directe al Sentinella.
Material:  9 cintes, 2 xapes recuperables, friends fins al Cam #0.75, tricams i alguna baga per merlets
Descens:  Un ràpel de 45 metres des del cim del Sentinella
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya del Col·leccionista de Vies
La Mas-Guasch va ser oberta l'any 1961 per Jaume Mas i Manel Guasch. Es tracta d'una via realment guapa i recomanable, on destaca especialment el magnífic diedre de la quarta tirada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des del Monestir de Montserrat pugem a Sant Joan, i seguim una bona estona el camí direcció a Sant Jeroni. Pocs metres després de passar pel costat de l'Agulla del Cigronet prenem un corriol a mà esquerra que ens deixarà a peu de via.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #3, tascons
Descens:  Fem un petit ràpel i anem resseguint el serrat fins acabar arribant al camí de Sant Jeroni.
Cordada:  Manel Ramon, Jordi Ceballos
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Primera tirada
Quarta tirada
Quarta tirada
Cinquena tirada
Cinquena tirada
La Iglesias-Casanovas, també anomenada Baby, va ser oberta el 25/09/1966 per Albert Iglesias, Josep Casanovas, Francesc Guillamón. La via és bàsicament una burilada per arribar a cop de pedal al cim de la Bessona Inferior. Tot i això, la via és interessant, ja que hi ha bon ambient, la roca és excel·lent i té alguns trams que en funció del grau de cadascú es poden forçar en lliure. En general la via és molt poc obligada, només hem de treballar una mica a la darrera tirada on cal equipar diversos passos.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció nord. En pocs minuts arribem a peu de via, als primers metres ens hem d'enfilar per un arbre característic.
Material:  20 cintes, friends fins al Cam #0.75, tricams, una xapa recuperable, una baga i estreps
Descens:  Dos ràpels de 30 metres, el primer fins al coll de les Bessones, i el segon des d'un arbre fins al terra
Cordada:  Joan Prunera i Jordi Ceballos
Primera tirada (Foto: Joan)
Ressenya d'escalatroncs
Segona tirada
Darrera tirada
Combinació d'un parell de vies per pujar al Cavall Bernat. L'Aresta Cavall Màgic és una via facileta, però està desequipada perquè va ser oberta en solo i és exposada, només es poden posar alguns tascons o aliens en llastres poc fiables. Aquesta via permet arribar d'una manera ben directa a l'inici de la GAM.
La GAM va ser la segona via oberta al Cavall Bernat, el 14/09/1952, a càrrec de Jaume Vendrell, Josep Maria Balcells, Agustí Ventura i Julián Carbó, del Club Muntanyenc Barcelonès. Ens ha semblat una via ben recomanable, amb bon ambient i un fantàstic diedre, gens sobat i bona roca, per gaudir!
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. A la estona passarem a l'alçada del Cavall Bernat, i de seguida prenem un trencall a la dreta per on puja la Canal del Cavall. La pugem un tros, i després la abandonem per accedir a peu de via.
Material:  16 cintes, tascons, tricams, friends fins al Cam #3
Descens:  Dos ràpels per la via normal, el primer de 20 metres fins a sobre de la berruga, i el segon d'uns 50 metres fins al terra. Baixem caminant per la Canal del Cavall i tornem al cotxe.
Cordada:  Miquel Jordan, David Cabañas, Jordi Ceballos
Ressenya
Ressenya
Primera tirada
Primera tirada
Diedre de la GAM
Diedre de la GAM
Pitonissa
Pitonissa

L'Esperó Badalona va ser obert l'any 1998 per Jordi González, Marc Peñaranda, Francesc Sunyol, Joan Pera, Francesc Casanovas, Salvador Solé i Montse Giménez. Es tracta d'una via generosament equipada per gaudir de les plaques del Cap del Ras. L'equipament ens ha descol·locat força, ja que en diversos trams et fa anar per la placa enlloc d'aprofitar les fissures i cercar les debilitats de la roca.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, agafem una pista on hi ha un senyal cap al Refugi de Colobor, i de seguida prenem un trencall a l'esquerra (a la dreta aniríem a Colobor). Seguim la pista una estona i aparquem a l'alçada de la via a la coordenada N 42º 2.285' E 0º 47.100' (enllaç a Google Maps).
Material:  20 cintes i estreps
Descens:  Des del cim anem en direcció est fins a un esperó marcat amb fites. Un cop a la feixa no hi ha pèrdua, aquesta desemboca a una canal que baixem fins arribar a la pista.
Cordada:  Sandra Serra i Jordi Ceballos
Inici de la via
Pillats in-fraganti a la segona tirada
Cinquena tirada
Recorregut extret de http://antxpavil.blogspot.com
Una bona via a Roca Narieda, ens ha agradat força, i té alguns llargs on toca apretar. La via ha estat reequipada, i totes les reunions són rapelables. Una via ideal per l'estiu, ja que hem estat quasi tota l'estona a la ombra.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Sortint de de Coll de Nargó, prenem direcció a Fígols i poc abans d'arribar-hi aparquem a la coordenada N 42 11.819' E 1 20.257' (enllaç a Google Maps). Prenem un corriol marcat amb fites i vorejant la paret arribem de seguida a peu de via. Podem veure tota la aproximació i descens en aquest (enllaç a Wikiloc)
Material:  18 cintes, friends fins al Cam #2, tascons
Descens:  Consultar aquest enllaç a Wikiloc
Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos
Ressenya de sisbemessapren
Ressenya de sisbemessapren
Primera tirada
Primera tirada
Llarg de Ae
Llarg de Ae (Foto: Ricard)
Una interessant via a la Roca dels Arcs, que va ser restaurada al 2012. L'equipament està de conya, hi ha poques expansions però estan allà on realment calen i es deixa protegir molt bé amb friends. Molt guapo l'espectacular flanqueig per sota el sostre de la segona tirada, amb un canto increïble. En arribar al cotxe ens hem trobat al Joan Asín, un dels equipadors de la via, casualitats de la vida!
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem un camí que travessa el rierol i anem resseguint la paret fins arribar a l'alçada de la via. Ens ha costat una bona estona trobar el peu de via, ja que buscàvem una pintada "Pastelina" i no la hem vist per enlloc, el més característic són els 2 parabolts força propers que hi ha als primers metres.
Material:  10 cintes i friends fins al Cam #2
Descens:  Resseguim el corriol per darrera la Roca dels Arcs, que va baixant fins deixar-nos a la carretera.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya del Joan asín
Primera tirada
La via Monistrol va ser oberta el 29/11/1964 en memòria de Salvador Monistrol, membre del CES que va morir en accident de muntanya l'estiu de 1964. La via s'enfila al Cap del Mono, i és molt poc obligada ja que està cosida a burins (amb parabolts intercalats). La tirada del sostre és ben divertida, val la pena! Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament pugem fins al collet del Cavall Bernat, i des d'aquí només hem d'anar pocs metres a la dreta i estarem a peu de via.
Material:  15 cintes i algun cordinillo per si peta alguna xapa de burí
Descens:  Caminant, baixem per la primera canal a la dreta, que s'anomena Canal de les Gaites.
Cordada:  Cisco Figueroa, Jordi Ceballos
Ressenya
Ressenya
Primera tirada
Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada
Segona tirada
Segona tirada
La GAM va ser oberta l'any 1959 per Josep M. Anglada, A. Alegre, Eduard Auqué, Joan Boladeras, Jaume Cerdà, Joan Cerdà, Xavier Ylla, Francesc Guillamón, Enric Lamarca, R. Martínez, Heinz Pokorski, Jordi Pons, J. Riera, V. Vergés, J. Puig i Pey.
Es una via del tot recomanable, mantinguda, amb bona roca (excepte la primera tirada) i amb un gran ambient. No ens ha tocat el sol en tot el dia, per sort no feia fred. Totes les reunions són rapelables, i la via està cosida a parabolts, fins i tot en alguns trams de fissura, sembla que a la restauració es van passar 3 pobles amb les expansions de propina...
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir. Passada la Cadireta prenem un trencall a la dreta cap a Coll de Porc, el següent trencall a l'esquerra, i de seguida arribem al Bisbe.
Material:  22 cintes, tascons, friends fins al Cam #1
Descens:  Ràpel d'uns 50 metres per la via normal (cara sud), i tornem caminant al cotxe.
Cordada:  Sandra Serra, Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Wallero
Ressenya del Jose Valero
Primera tirada
Primera tirada
Pillats des de la Sensenom
Pillats des de la Sensenom (Fotos: Manu d'Aram)
Una altra gran clàssica del Pedraforca. En comparació amb la Estasen, m'ha semblat una via més d'aventura i amb alguns flanquejos de difícil protecció amb flotants. La única reunió muntada és la del ràpel, la resta de via està tota desequipada a excepció d'algun pitó esporàdic. Havíem llegit que hi ha una pintada indicant el ràpel a mitja via, però la pintada no la hem vist i hem trobat el ràpel (d'uns 7 metres) una mica per intuició. Després d'aquest ràpel cal pujar caminant per una canal i s'arriba a una reunió de parabolts amb anelles (de la Cerdà-Vergès). En aquest punt NO cal tornar a rapelar, sinó que cal tirar amunt per l'aresta amb tendència a la dreta (un pitó marca el camí), és el llarg més maco de tota la via, i de seguida acaben les dificultats.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Un cop al Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) no hem d'agafar el camí cap al Verdet, sinó el camí que hi ha a la seva esquerra, que puja cap a la cara nord. Seguint algunes marques arribem a un collet amb una pintada blanca que indica Gat amunt i Estasen a la dreta. Anem amunt i acabem arribant al peu de via (nom escrit a la paret).
Material:  8 cintes i alguns friends
Descens:  Baixem amb compte seguint les marques vermelles fins al collet del Gat, i després anem tartera avall
Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart retocada
Ressenya de l'Armand Ballart retocada
Inici de la via
Inici de la via
Darrera tirada
Darrera tirada