Roca calenta

Tintín a les Moles va ser oberta l'any 1986 pels germans Josep i Kildo Carreté, i és una de les grans clàssiques dels Estrets d'Arnes. La via es troba completament equipada amb un cert aire entre assegurances, però la roca és bona i el grau assequible.

Orientació: Est

Regulacions: L'escalada als Ports està regulada, consultar la web del Parc

Aproximació: Des d'Horta de Sant Joan anem direcció Arnes i de seguida prenem un trencall a mà esquerra cap als Estrets. Seguim la pista fins al km 7.5, on a mà dreta hi ha l'aparcament de Lliberós (enllaç a Google Maps). Seguim les indicacions cap als Estrets d'Arnes fins arribar a l'alçada de les Moles del Don, creuem el riu i la via es troba a la part dreta de la paret.

Material: 5 cintes i opcionalment algun friend petit/mitjà

Descens: Seguim les fites a la dreta, que ens porten a la canal equipada de baixada.

Cordada: Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Ressenya del Col·leccionista de Vies

Recorregut extret de http://centrealiga.blogspot.com

Primera tirada

Tercera tirada

Descens equipat

La normal al Frare de Baix és una via clàssica molt recomanable, que va ser oberta per Josep Maria Torras, Joan Nubiola i J. Vinyals al 1952, i que té fama de ser una de les vies de IV grau més maques de Montserrat. Un cop superat el tram de xemeneia, el canvi de paret és la part més espectacular. A l'inici d'aquesta via s'hi pot arribar caminant, però en el nostre cas hem començat des de més avall fent la primera tirada de la via Petit Nil de Joan Vidal, que també és ben recomanable.

Orientació: Est

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació: Anem a Collbató i aparquem al creuament entre Passeig Ronda i la entrada del Centre Hípic Collbató, a la coordenada N 41º 34.417' E 1º 48.716' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista que neix just a la cantonada de la carretera, el primer trencall a l'esquerra i anem tirant direcció nord. Pugem pel Clot de la Mònica fins que veiem el Frare de Baix i trobem un corriol que ens hi porta.

Material: 6 cintes, friends fins al Cam #0.75 i tascons.

Descens: Un ràpel de 25 m pel vessant est

Cordada: Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Ressenya de Jose Valero

Frare de baix

Normal al Frare de Baix

Aquesta ha estat la meva primera experiència com a aperturista, de la mà de l'Amadeu, que ja tenia claríssim tota la logística i la línia a seguir sense trepitjar cap via existent (tasca gens fàcil en aquesta atapeïda paret). La via la hem obert sense expansions, deixant-hi només un pitó i diversos ponts de roca. Només he obert la darrera tirada, però ja he pogut gaudir d'aquesta curiosa sensació d'incertesa i aventura, ja que no tens ni idea de quines proteccions podràs posar ni com serà la roca, així que tot és qüestió de mantenir la tranquilitat i anar fent. Tot i que la via no sigui gran cosa, hi ha algun tram de placa ben xulo i sobretot ho hem passat la mar de bé.

Orientació: Sud, però a l'hivern millor no anar-hi gaire aviat perquè el Sol triga a tocar la paret.

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació: Aparquem al costat del camp de futbol de Malanyeu (enllaç a Google Maps). Prenem el carrer que va cap a la esglèsia i seguim fins una masia, on prenem un corriol que entra al bosc i en poca estona arribem a la paret. Aquesta via queda cap a la banda esquerra de la Paret del Devessó, i es troba uns 5 metres a la dreta de la Montse Curto. Des de peu de via veiem un primer pont de de roca.

Material: 10 cintes, bagues, friends fins al Cam #2 i tascons

Descens: Podem rapelar per una via de més a la dreta, o crestejar amunt fins arribar a un caminet que ens durà de nou al cotxe.

Cordada: Amadeu Pagès i Jordi Ceballos