La Reina-Sànchez va ser oberta l'any 1972 per Gabriel Reina i T. Sànchez. Es una magnífica via que ressegueix la fissura en forma d'arc del Ganivet de Diables. La via té dues parts clarament diferenciades, ja que les primeres tirades són d'auto-protecció, mentres que les darreres tirades tenen un munt d'expansions. A destacar els diedres de la segona i tercera tirada, així com l'exigent encastament de la quarta.

Orientació:  Est

Regulacions:  L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el camí de l’Arrel cap al Monestir. Passem per la Paret de l'Aeri, Patriarques, i quan estem a l'alçada del Ganivet agafem un corriol poc transitat que ens hi porta directe.

Material:  20 cintes, tascons, friends fins al Cam #4, una xapa recuperable, un cordino prim per xapar un pitó

Descens:  Un curt ràpel ens deixa entre el Ganivet i la Paret de Diables, des d'on caminant anem a buscar la Canal dels Avellaners, per on baixem fins al camí de l’Arrel.

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Encastament
Encastament
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Bon ambient!
Bon ambient!

Primera via que es va obrir a la Paret de les Bagasses, l'any 1959 i per mi també la primera via que faig en aquest paredón. La majoria de cordades van només fins a la feixa, i és una llàstima perquè la part final és una passada, salvatge, poc equipada i amb un darrer llarg especialment guapo. Té la seva gràcia que el pas més exigent de tota la via, sigui justament el darrer de tots, i mira que la via és llarga...

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de la Font de les Bagasses (enllaç a Google Maps) creuem el riu pel pont romà, seguim pel corriol equipat (hi ha un parell de cables), creuem el túnel de la dreta, remuntem el túnel per sobre, pugem fins a peu de paret i la anem resseguint cap a l'esquerra fins arribar al característic diedre de la primera tirada.

Material:  15 cintes, 6 bagues sabineres, tascons, 3 xapes recuperables i friends fins al Cam #4

Descens:  Prenem corriol cap a la dreta (est) fins arribar a una instal·lació de ràpel (55 m), i després caminant arribem a la carretera.

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Darrera tirada
Darrera tirada
Antiga ressenya
Antiga ressenya
Ressenya de logall

Primera tirada
Primera tirada
Darrera tirada
Darrera tirada (Foto: Ricard)

Rodamons de Bosc va ser oberta el 14/02/2009 pel Marcel Millet. Es una bona via en roca calcària amb diversos trams d'adherència. La via es troba equipada amb molt poques expansions, i és un bon terreny de joc per practicar l'auto-protecció.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Sortim de Coll de Nargó en direcció a Andorra, prenem el primer trencall a la dreta per un pont que creua el riu, i girem a la dreta direcció a Alinyà. Quan veiem un cartell "Canelles 1.5", prenem el trencall cap a Canelles i quan portem aprox uns 300 m aparquem a una esplanada a mà esquerra de la carretera (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja veiem la cara sud de Roca Narieda i a la seva dreta es troba la Paret de la Rufa. Prenem una pista que baixa, creuem el riu i anem a la dreta a cercar la Paret de la Rufa.

Material:  10 cintes, friends fins al Cam #2, tascons i tricams

Descens:  Baixem en direcció est (fites) fins arribar a una canal per on baixem i ens deixa al camí d'aproximació.

Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Primera tirada
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Ressenya de Xavi Grané

La Xemeneia del Pingüí va ser oberta l'any 1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera. Es una curta però interessant xemeneia al bell mig d'Agulles. El tram de la xemeneia és molt agradable (millor anar sense motxilla), i les vistes de la Bola de la Partió des del cim són immillorables. Les xapes que trobem al llarg del recorregut són totes afegides, ja que aquesta via es va obrir sense burilar.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció Nord. La primera agulla que trobem a mà esquerra és l'esquelet, i després ja trobem el Pingüí.

Material:  6 cintes, 2 bagues i tricams opcionals

Descens:  Ràpel de 15 m pel cantó oposat a la via. Després baixem per la canal que hi ha entre la Vespa i el Pingüí, i desfem el camí d'aproximació.

Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Primera tirada (Foto: Miquel)
Tricam a caldo
Tram de la xemeneia
Precioses vistes de la Bona de la Partió
Ressenya del Joan Prunera