L'Aresta Brucs a la Miranda de Can Jorba va ser oberta l'any 1968 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola. Aquesta via comença al cim del Contrafort de la Miranda, de manera que per arribar-hi escalarem alguna de les vies que comencen a baix de tot, com per exemple la Sol Solet. La via es troba desequipada, i és un bon terreny de joc per practicar l'autoprotecció, ja que la roca és bona i el grau assequible.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a la Vinya Nova o al nou pàrking de Cap Jorba a la coordenada N 41 34.768' E 1 47.985' (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, prenem el corriol fins a l'inici del Joc de l'Oca, i resseguim la paret a l'esquerra fins arribar al peu de la via que haguem triat per accedir a l'Aresta Brucs.

Material:  Cintes, bagues i opcionalment friends fins al Cam #3

Descens:  Grimpem fins al cim de l'Agulla de Can Jorba, i fem un ràpel d'uns 15 m des d'un arbre. A continuació remuntem el tram final de la Canal del Joc de l'Oca. En acabar la canal, podem anar a l'esquerra a cercar el camí de la Palomera, o a la dreta i baixar pel Camí dels Francesos.

Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada (Foto: Ricard)
Segona tirada

La via Josep Maria Andreví va ser oberta l'any 2004 pels germans Albert i Oscar Masó. Tal com expliquen els oberturistes, la via està dedicada a l'escalador manresà Josep Maria Andreví (1917-1979), que va escalar diverses vegades el Cavall Bernat de Montserrat, però aquests fets restaren a l'anonimat. La via es pot començar per la placa, o més fàcil pujant per l'arbre.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a la Vinya Nova o al nou pàrking de Cap Jorba a la coordenada N 41 34.768' E 1 47.985' (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, prenem el corriol fins a l'inici del Joc de l'Oca, i resseguim la paret a l'esquerra fins arribar a l'alçada de la via.

Material:  8 cintes, bagues i friends fins al Cam #0.75

Descens:  Tres ràpels (40 + 30 + 30) per la pròpia via

Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Ressenya dels germans Masó
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Tercera tirada

La GEDE va ser oberta l'any 1964 per J. Martí, E. Ortiz i V. López. Es una via amb una roca excel·lent, i uns llargs variats on ho hem passat de conya. No teníem clar quina via fer perquè la meteo no acompanyava gaire, però ha estat tot un encert!

Orientació:  Sud-oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, prenem un camí que passa per darrera del refugi, i de seguida agafem un trencall a la dreta. La via comença dalt un collet que hi ha entre la Roca de Barberà i la Prenyada.

Material:  18 cintes, 4 xapes recuperables, tricams i bagues per merlets

Descens:  Un únic ràpel de 50 m per la via normal (vessant nord). Baixem tota la canal, en un petit tram amb l'ajuda d'una corda fixa, i amb tendència a l'esquerra tornem al Refugi de Sant Benet.

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Bon tricam
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada (Foto: Ricard)
Bon merlet

La Xemeneia Oest a les Savines va ser oberta l'any 1950 per Josep Santacana i Jaume Vendrell, i és una fantàstica xemeneia, molt agradable de pujar i que es protegeix perfectament. La tirada de xemeneia fa 45 m, té l'amplada justa per posar-t'hi còmodament, i amb una fisura vertical on es pot fer bavaresa i ficar-hi tots els catxarros que es vulgui. Una delícia! A l'inici de la xemeneia s'hi pot accedir caminant, o també hi ha la possibilitat d'allargar l'escalada un parell de tirades addicionals començant per la Tatanka Yotanka (com hem fet nosaltres), però no ens ha semblat que valgui la pena.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins a Coll de Guirló, i abans d'arribar al pas de les Portelles, des del propi camí ja veiem la característica xemeneia. Si volem començar per la Tatanka Yotanka haurem d'enfilar un camí recte amunt. En cas contrari, si només volem fer la Xemeneia Oest haurem de pujar al Pas de les Portelles, carenejar a l'esquerra seguint les marques vermelles i creuar per un passadís entre la Pelada i les Savines.

Material:  12 cintes, friends fins al Cam #2 i bagues per llaçar arbres.

Descens:  Un ràpel de 25 m cap al vessant est. Des de la instal·lació de ràpel més nova (la de més amunt) no ens corrien les cordes al recuperar-les, així que finalment hem utilitzat una altra instal·lació que hi ha més avall.

Cordada:  Niko Inglada, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos

Gaudint a la xemeneia (Foto: Miquel)
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada (Foto: Miquel)
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Miquel)

La CADE a la Miranda de la Portella va ser oberta l'any 1957 per Josep Santacana, Jaume Vendrell, Jordi Pons i Joan Pons. Es tracta d'una via ben recomanable, que té com a principal curiositat la bonica xemeneia de la segona tirada. La via està alliberada amb un grau de 6c+

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem direcció al Refugi Vicenç Barbé. Poc abans d'arribar al Pas de les Portelles, prenem un corriol que baixa a la dreta i va resseguint la paret en direcció sud. Al final caldrà fer una grimpada per accedir a peu de via.

Material:  15 cintes, friends fins al Cam #2, estreps

Descens:  Ràpel de 20 m pel vessant oposat i anem a cercar el Pas de les Portelles.

Cordada:  Miquel Jordan, Niko Inglada i Jordi Ceballos

Primera tirada
Xemeneia de la segona tirada
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Ressenya d'escalatroncs

La Normal a la Castellassa va ser oberta l'any 1923 per J. Abelló, H. Weichsel i M. Rovira. El començament de la primera tirada és la part més difícil, i la darrera tirada és molt maca, amb un canvi d'agulla ben curiós per arribar al cim de la Torre. Lògicament aquesta via va ser oberta sense expansions, però de tant en tant algú n'afegeix i posteriorment són retirades. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Sud-oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta que va força directe fins a la Castellassa de Can Torras.

Material:  6 cintes i friends fins al Cam #3

Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:

  • Un únic ràpel d'uns 50 m cap a l'est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d'uns 25 m cap a l'est, i després un altre d'uns 30 m fins al terra. 
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d'uns 15 m fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 m i un darrer ràpel de 10 m. Potser és una mica més entretingut, però és la opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.

Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos

Castellassa de Can Torras
Castellassa de Can Torras
Antiga ressenya
Antiga ressenya
Al cim de la Torre
Al cim de la Torre
Al cim de la Torre
Al cim de la Torre