Agradable via per pujar a la Prenyada, amb una roca excel·lent, i uns llargs variats on ho hem passat de conya. No teníem clar quina via fer perquè la meteo no acompanyava gaire, però ha estat tot un encert!
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, prenem un camí que passa per darrera del refugi, i de seguida agafem un trencall a la dreta. La via comença dalt un collet que hi ha entre la Roca de Barberà i la Prenyada.
Material:  18 cintes, 4 xapes recuperables, tricams i bagues per merlets
Descens:  Un únic ràpel de 50 metres per la via normal (vessant nord). Baixem tota la canal, en un petit tram amb l'ajuda d'una corda fixa, i amb tendència a l'esquerra tornem al Refugi de Sant Benet.
Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos
Bon tricam
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada (Foto: Ricard)
Bon merlet
La Xemeneia Oest a les Savines va ser oberta l'any 1950 per J. Santacana i J. Vendrell, i és una fantàstica xemeneia, molt agradable de pujar i que es protegeix perfectament. La tirada de xemeneia fa 45 metres, té l'amplada justa per posar-t'hi còmodament, i amb una fisura vertical on es pot fer bavaresa i ficar-hi tots els catxarros que es vulgui. Una delícia! A l'inici de la xemeneia s'hi pot accedir caminant, o també hi ha la possibilitat d'allargar l'escalada un parell de tirades addicionals començant per la Tatanka Yotanka (com hem fet nosaltres), però no ens ha semblat que valgui la pena.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins a Coll de Guirló, i abans d'arribar al pas de les Portelles, des del propi camí ja veiem la característica xemeneia. Si volem començar per la Tatanka Yotanka haurem d'enfilar un camí recte amunt. En cas contrari, si només volem fer la Xemeneia Oest haurem de pujar al Pas de les Portelles, carenejar a l'esquerra seguint les marques vermelles i creuar per un passadís entre la Pelada i les Savines.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #2 i bagues per llaçar arbres.
Descens:  Un ràpel de 25m cap al vessant est. Des de la instal·lació de ràpel més nova (la de més amunt) no ens corrien les cordes al recuperar-les, així que finalment hem utilitzat una altra instal·lació que hi ha uns metres més avall.
Cordada:  Niko Inglada, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Gaudint a la xemeneia (Foto: Miquel)
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada (Foto: Miquel)
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Miquel)
La Normal a la Castellassa és una escalada que em feia especial il·lusió, ja que havia vist aquesta agulla centenars de vegades, però mai hi havia pujat. Ens hem arreplegat una bona colla, amb un guia d'excepció, el Ricard Rofes. El començament de la primera tirada és lo més difícil amb diferència, i la darrera tirada és molt maca, amb un canvi d'agulla ben curiós per arribar al cim de la Torre. La moguda la hem tingut per baixar, ja que després del primer ràpel ens hem adonat que les cordes no corrien, amb el que he hagut de remuntar per la corda i rapelar només d'una de les argolles... Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  ***
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta que va força directe fins a la Castellassa de Can Torras.
Material:  6 cintes i friends fins al Cam #3
Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:
  • Un únic ràpel d'uns 50 metres cap a l'est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d'uns 25 metres cap a l'est, i després un altre d'uns 30 metres fins al terra. 
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d'uns 15 metres fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 metres i un darrer ràpel de 10 metres. Potser és una mica més entretingut, però és la opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.
Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos
Castellassa de Can Torras
Castellassa de Can Torras
Antiga ressenya
Antiga ressenya
Al cim de la Torre
Al cim de la Torre
Al cim de la Torre
Al cim de la Torre