The Wall a l'Elefant és una via moderna, tota parabolada, vertical, i molt recomanable. La hem gaudit moltíssim, a la major part de la via hi ha unes preses d'escàndol, i està equipada amb un cert aire que obliga a escalar entre assegurances. Ideal per dies calurosos, ja que estarem a la ombra.

Orientació:  Nord-oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de l'esquerra. Arribem a l'Ermita de Sant Salvador, la passem de llarg, baixem un collet i arribem al vessant nord de l'Elefant. Resseguim arran de paret fins arribar a una llastra, la via comença just a la seva esquerra.

Material:  10 cintes

Descens:  Fàcil desgrimpada pel camí d'ascens a l'Elefant

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Ressenya del Col·leccionista de Vies
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada
Primera tirada (Foto: Ricard)

La Normal de la Mòmia és una escalada històrica, que va ser oberta el 27/10/1935 per Jaume Caselles, Lluís Serrat, Celdoni Espunyes i Octavi Torras. Curiosament, va ser oberta exactament el mateix dia que la normal del Cavall Bernat.

Com és lògic per l'època, aquesta via va ser oberta sense expansions, però ara n'hi ha algunes (recentment es van treure, però han tornat a sortir com bolets...). La primera tirada original anava per la fissura en diagonal a la dreta, però actualment es fa una entrada directa. La primera reunió es troba a la bauma, a l'esquerra del tot. La segona tirada comença una mica amb tendència a l'esquerra i tira recte amunt, sempre cercant el camí més fàcil. La roca és boníssima i dóna molta confiança.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de l'esquerra. Seguim pujant, prenem un corriol cap a la Mòmia, pugem per la canal i arribem al coll nord on comença la via.

Material:  8 cintes, bagues per merlets, tricams i friends fins al Cam #1

Descens:  Baixant una mica en direcció nord-oest trobem un cable d'acer que ens porta a la instal·lació de ràpel. Fem un únic ràpel de 60 m fins al terra.

Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Bon merlet
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada (Foto: Ricard)
Pont de roca a la segona tirada

La Gam-Bages 40 anniversari és una via moderna, oberta l'any 2000. La via s'enfila per la muralla oest d'agulles a cop d'expansió, i és ideal per practicar amb els estreps en una via poc obligada i amb bon ambient. Hem enganxat un dia amb fort vent que ens ha complicat una mica la vida i ens ha generat un important embolic de cordes, però tot i així és una via que no presenta problemes.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins a Coll de Guirló, i abans d'arribar al pas de les Portelles, tirem amunt per un corriol. Els darrers metres els hem trobats una mica tapats per la vegetació, potser no hem encertat la millor aproximació.

Material:  18 exprés, estreps i 1 xapa recuperable. De totes formes, no està de més portar alguns micro-friends i cordinillos per si salta alguna peça de la fissura de la segona tirada (alguns pitons es belluguen).

Descens:  Ràpel d'uns 20 m des del cim

Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos

Ressenya de la noche del loro
Primera tirada
Bon ambient a la tercera tirada
Darrera tirada amb un vent brutal

La via Pely50 es troba a la Miranda de la Barretina de Patriarques, i va ser oberta l'any 1985 pel Manuel Pérez ("Lete") en solitari. L'obertura va tenir lloc a la tardor de 1985 però en el seu moment el Lete no la va divulgar. Anys després, aprofitant el 50 anniversari del seu amic Pely, el Lete li va dedicar aquesta via i em va convidar a fer la primera repetició.

La via és molt estètica, amb bona roca i magnífiques vistes de l'Esquena del Diable. Com a equipament hi ha un cordino, un pitó i 3 burins en bon estat. La primera reunió és al pi; a la segona reunió hi ha 1 burí i es pot reforçar amb friends a la fissura; i la darrera reunió ja és al cim.

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Anem cap al coll de la canal dels Avellaners i, poc abans d'arribar-hi, prenem un corriol a mà esquerra que ens porta a peu de via.

Material:  Tascons, 4 pitons variats (més aviat curts), friends fins al Cam #2 i estreps

Descens:  Baixem per la canal del vessant oposat

Cordada:  Manuel Pérez ("Lete") i Jordi Ceballos

Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada (Foto: Lete)

Interessant combinació de dues vies a Peña Rueba. Espolón del Gállego és una via moderna amb molts parabolts i roca excel·lent, que arriba fins a Punta La Ralla. La segona part és el Espolón Fuertes, amb protecció clàssica (burils, pitons i ponts de roca) i roca a controlar, però d'una gran estètica. Hem enllaçat totes les tirades de 2 en 2 (excepte la tercera).

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Passat Murillo de Gállego (direcció Java) i aproximadament als 2 km, abans d'una corba tancada a l'esquerra, prenem una pista a l'esquerra, pugem una mica i de seguida aparquem en una esplanada on caben 4 o 5 cotxes, a la coordenada N 42º 21.309' W 0º 44.311' (enllaç a Google Maps). Seguim amunt per la pista, que més endavant es converteix en un corriol. Quan hi ha una bifurcació, prenem cap a la dreta, i finalment unes fletxes ens porten a peu de via, que comença al punt més baix de la paret.

Material:  18 cintes i friends fins al Cam #0.75

Descens:  Baixem pel llom en direcció a l'esquerra (sud) seguint marques verdes i fites. Un camí equipat ens deixa al final de la pista d'ascens.

Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Recorregut de la via (Font: txastimendiak)
Ressenya del Luichy (1 de 2)

Ressenya del Luichy (2 de 2)
Primera tirada
Punta la Ralla (Foto: Ricard)
Espolón Fuertes

La Cervera-Raül va ser oberta al 1960 per Manel Cervera i Raül Martínez. Es una via molt recomanable, que s'enfila a una magnífica agulla. La roca és excel·lent, excepte a la primera tirada on cal anar al tanto. Tot i ser una via equipada, val la pena dur alguns friends per protegir puntualment.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) agafem el GR cap a Can Maçana, i més endavant prenem el trencall fins al Coll de Migdia. Un cop al Coll, el camí descendeix i anem cap a Sant Jeroni, fins que trobem el trencall a mà esquerra que ens porta a la Talaia.

Material:  16 cintes, friends fins al Cam #1, una xapa recuperable

Descens:  Un ràpel cap al nord de 35 m, i després un altre de 40 m per la canal a l'oest

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Ressenya del Jose Wallero
Ressenya del Jose Valero
Primera tirada
Primera tirada
Al tram d'artificial
Al tram d'artificial (Foto: Ricard)

La Iglesias-Torres-Casanovas va ser oberta l'any 1966 per Albert Iglesias, Carme Torres i Jaume Casanovas. Tot i ser pràcticament una pedalada de principi a final, m'ha semblat una via ben maca i recomanable. L'equipament és de burins, amb alguns parabolts intercalats. Ideal per gaudir a la ombra en un dia d'estiu, i amb molt bon ambient.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir, passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després el trencall cap al Portell Estret. De seguida arribem a peu de via.

Material:  25 cintes, 2 xapes recuperables i algun inventillo per escanyar un burí amb la xapa trencada

Descens:  Un únic ràpel d'uns 20 m cap al sud.

Cordada:  Manuel Pérez ("Lete") i Jordi Ceballos

Bola final
Bola final
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Minúscula pitonissa
Minúscula pitonissa
Darrera tirada
Darrera tirada