Una via ideal per l'estiu, l'hem fet quasi tota a l'ombra, i ens ha encantat. El segon llarg imposa força, però una vegada en matèria, es deixa fer prou bé, i és espectacular. Una via molt recomanable.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des del Monestir de Montserrat anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra, i quan el camí es bifurca, prenem el de la esquerra. Seguim pujant fins prendre un corriol a la dreta a buscar l'inici de la Trompa de l'Elefant. Un cop la hem passat, pugem la canal, on veiem perfectament la via. Per accedir-hi hem de pujar a un petit bosc penjat.
Material:  18 cintes, 3 bagues, friends fins al Cam #1, tascons/tricams i alguns cordinillos de recanvi per si de cas.
Descens:  Desgrimpem la curta via normal, ens podem assegurar abandonant un mallon en una expansió que hi ha al terra.
Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos
Encastament de la segona tirada
Encastament de la segona tirada (Foto: Ricard)
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Primera tirada
Bon ambient
Bon ambient
Bona via per estar a la ombra (ideal a l'estiu) i enfilar-nos al cap del Gat (Pedraforca). La principal dificultat és trobar les reunions i no encigalar-se per on no toca. La roca en certs trams deixa molt que desitjar, i cal vigilar de no tirar pedrades a les cordades de sota (és una via força transitada). Les reunions són totes rapelables i amb 2 parabolts, i els llargs en general no estan equipats, excepte algun pitó rovellat que va bé per confirmar que vas pel camí correcte. La via és molt fàcil de protegir, tot queda a caldo.
Al penúltim llarg ens hem desorientat, i ens ha costat atinar per on va la via. Quan per fi hem vist l'únic pitó del llarg, hem fet una festa!! La marcada V que es veu a l'esquerra és el coll entre el Cabirols i el Gat, i ho havíem interpretat malament (una mica més i ens encigalem cap al Cabirols per unes fissures ben guapes)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Un cop al Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) no hem d'agafar el camí cap al Verdet, sinó el camí que hi ha a la seva esquerra, que puja cap a la cara nord. Seguint algunes marques blanques (poc visibles) arribem a un collet amb una pintada blanca que indica Estasen a la dreta i Gat amunt. Anem amunt i acabem arribant al peu de via (nom escrit a la paret).
Material:  10 cintes, tascons i friends fins al Cam #3
Descens:  Hem de fer un petit flanqueig, i fer un ràpel d'uns 30 metres fins al terra.
Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart retocada
Ressenya de l'Armand Ballart retocada
Ressenya de Jose Walero
Primera tirada
Primera tirada
Arribant al cap del gat
Arribant al cap del gat
La Giraud-Arlaud és una bona via com a primera presa de contacte amb les Agulles d'Amitges, ha estat la meva primera escalada al Pirineu, i m'ha encantat. La via està poc equipada, però a les reunions sí que hi ha parabolts. En general la via la hem seguit bé, l'únic problema l'hem tingut cap al final, després del flanqueig, on ens hem passat de llarg la reunió i hem acabat fent una darrera tirada fóra de la via. L'entorn és molt guapo, i la via ben recomanable.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Aproximació:  Des de Espot anem fins a l'aparcament del Llac de Sant Maurici, on aparquem (enllaç a Google Maps). Prenem la pista, passem de llarg el Llac de Sant Maurici i acabem arribant al Refugi d'Amitges. Sortint del refugi, prenem la pista i a la poca estona deixem les marques de Carros de Foc i enfilem cap a les agulles, l'aproximació és força evident. La via comença a la cara de l'agulla que dóna cap al refugi, en un grau penjat.
Material:  10 cintes, tascons i friends fins al Cam #3
Descens:  Des del cim, fem un primer ràpel d'uns 10 m cap a una plataforma, i d'aquí un altre ràpel d'uns 50 m cap al nord-oest.
Cordada:  Niko Inglada, Ricard Rofes, Jordi Ceballos
Cim de l'Agulla Petita d'Amitges
Cim de l'Agulla Petita d'Amitges
Ressenya del Luichy
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Primera tirada
Una via molt guapa, llarga i variada. La via ha estat restaurada i està prou ben protegida. Portàvem pitons per si calien al tram de A2, però no hem hagut de clavar en tota la via. Al llarg 7 hi ha dues xemeneies seguides, amb el que és recomanable no dur motxilla.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir. A l'alçada de Patriarques prenem un trencall a la dreta que s'enfila per la Canal dels Avellaners. Pugem una estona, i una corda fixa ens indica l’inici de la via. Si quan hem anat pujant ens fiquem a una mena de canal amb uns graons metàl·lics, vol dir que ens hem equivocat, hem de recular i seguir més amunt.
Material:  Unes 20 cintes (comptant de recuperar algunes als 2 llargs d'artifo), tascons, friends fins al Cam #1
Descens:  Es una mica liat, millor no fer-lo de nit. Després de creuar un bosquet, hem d'escalar un petit mur equipat amb un parabolt blau i arribem al cim de Patriarques. Des d'aquí fem un ràpel de 30 metres cap al sud i anem a parar al camí de Sant Jeroni que prenem en direcció al Monestir. Als pocs minuts prenem un trencall cap al nord i arribem de nou a la Canal dels Avellaners.
Cordada:  Eduard Giménez, Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Wallero
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Primera tirada
Tercera tirada
Tercera tirada
Quarta tirada
Quarta tirada (Foto: Lete)