La Cobo-Pamplona va ser oberta al 1973 per Benito Cobo i Toni Pamplona. Es una via molt guapa, llarga i variada. La via ha estat restaurada i està prou ben protegida. Portàvem pitons per si calien al tram de A2, però no hem hagut de clavar en tota la via. A la tirada 7 hi ha dues xemeneies seguides, amb el que és recomanable no dur motxilla.
Orientació: Nord
Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació: Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir. A l'alçada de Patriarques prenem un trencall a la dreta que s'enfila per la Canal dels Avellaners. Pugem una estona, i una corda fixa ens indica l’inici de la via. Si quan hem anat pujant ens fiquem a una mena de canal amb uns graons metàl·lics, vol dir que ens hem equivocat, hem de recular i seguir més amunt.
Material: Unes 20 cintes (comptant de recuperar algunes als 2 llargs d'artifo), tascons, friends fins al Cam #1
Descens: Es una mica liat, millor no fer-lo de nit. Després de creuar un bosquet, hem d'escalar un petit mur equipat amb un parabolt blau i arribem al cim de Patriarques. Des d'aquí fem un ràpel de 30 m cap al sud i anem a parar al camí de Sant Jeroni que prenem en direcció al Monestir. Als pocs minuts prenem un trencall cap al nord i arribem de nou a la Canal dels Avellaners.
Cordada: Eduard Giménez, Jordi Ceballos
 |
| Ressenya del Jose Valero |
 |
| Ressenya del Luichy |
 |
| Primera tirada |
 |
| Tercera tirada |
 |
| Quarta tirada (Foto: Lete) |
