Los Mares del Sur va ser oberta l'any 2001 per Josep Escofet, Josep Maria Esquirol i Jean Charles Peña. La via té alguns trams interessants i permet acabar de completar la protecció amb flotants. Compte amb la roca de la quarta tirada, l'hem trobat molt trencada.

Orientació:  Oest

Regulacions:  L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació:  Aparquem al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Prenem un camí direcció nord fins al Torrent del Pont, avancem una mica pel torrent i prenem un corriol a la dreta que va guanyant alçada. Quan estem a l'alçada del Pollegó Oest, prenem una canal que ens deixa al peu de l'Aresta Ribas. Voregem la paret fins arribar a una clariana on comença Los Mares del Sur, podem veure el primer pont de roca.

Material:  10 cintes, una baga, tricams i friends fins al Cam #0.75 i un #3

Descens:  Resseguim tota la carena del Serrat dels Pollegons (fites visibles), voregem una roca per la seva dreta i seguim per la carena fins arribar a un coll (gran fita). Baixem per la Canal dels Pollegons, que ens queda a la nostra esquerra.

Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Ressenya del Col·leccionista de Vies
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Quarta tirada
En bona companyia

Gran clàssica al Calderer (Pedraforca), una via plena d'història. Llàstima que ha estat emboirat tot el dia i hem tingut molt poques vistes, però almenys no ha plogut ni hem passat gens de calor. Com bona part de la via és molt facileta, hem fet més de mitja via en ensamble. En aquest enllaç es pot veure el documental "L'altra cara de la forca", on fan una recreació històrica de la primera ascensió de la via Estasen.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Un cop al Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) no hem d'agafar el camí cap al Verdet, sinó el camí que hi ha a la seva esquerra, que puja cap a la cara nord. Seguint algunes marques arribem a un collet amb una pintada blanca que indica Gat amunt i Estasen a la dreta. Anem cap a la dreta, travessem un parell de canals i arribem al diedre polit de IV que hem de superar. Després seguim caminant, passem per l'esquerra del Dit del Riambau i arribem a l'esperó on comença la via (nom escrit a la roca).

Material:  Tascons, 2 bagues ben llargues i friends fins al Cam #3

Descens:  Des del cim del Calderer podem baixar per la canal que va directament a la tartera.

Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos

Al flanqueig, llàstima de la boira
Al flanqueig, llàstima de la boira...
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Ressenya de http://antxpavil.blogspot.com
Ressenya de antxpavil (1 de 2)
Ressenya de http://antxpavil.blogspot.com
Ressenya de antxpavil (2 de 2)
Primera tirada
Primera tirada

La Mompart va ser oberta el 18/09/1955 per Albert Mompart (a diversos llocs el seu cognom apareix mal escrit com Montpart) i Antònia Caparrós. Es una de les grans clàssiques del Gorro Frigi, que va ser restaurada recentment.

La tercera i quarta tirades són especialment maques, llàstima de tots els parabolts verds de la via del Carles, que passa per sobre de les vies antigues sense miraments.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Aparquem al Monestir. Des de l'Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni i arribem al Gorro Frigi. La via comença des del mateix camí, just per l'esquerra d'una gran llastra.

Material:  6 cintes, 4 bagues per merlets, tricams, 1 xapa recuperable, Camalot #1

Descens:  Es baixa per la via normal (vessant sud), que podem desfer en 2 ràpels d'uns 20 m. Seguim baixant entre els arbustos fins arribar a la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro. Remuntem uns metres per aquesta canal i baixem per la banda contrària (cap al nord) fins arribar de nou al camí de Sant Jeroni.

Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Primera tirada
Segona tirada (Foto: Miquel)
Ressenya del Jose Valero