Amb el Lete hem pogut fer una via oberta al 1963 pel Joan Cerdà i Eduard Lluis, que probablement té poques repeticions perquè al seu moment no la van divulgar i ara ha aparegut per primer cop al llibre de Gorros del Luichy. La via segueix una línia molt guapa, travessant un sostre per una minúscula fissura amb pitons d'època. Aquesta tirada del sostre està molt equipada, però la resta de via està pràcticament a pèl i no és pas fàcil de protegir, Déu n'hi do com se les gastaven en aquella època...
A la primera tirada, després de la expansió hi ha una important excursió fins a la reunió, que hem protegit amb un parell de pitons. La segona tirada és molt curta, té 3 passos de Ae i després un vibrant flanqueig fins a la R2. La tercera tirada comença amb un diedre ben guapo, després travessem el sostre, i acaba amb un tram de Ae fins a la R3, a la tirada podem posar diversos friends per no dependre tant de les peces de museu. A la darrera tirada sortim cap a la bauma (on podem posar un friend a caldo), i després es tracta de buscar la línia més fàcil fins al cim.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem al Monestir. Des de l'Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Just abans d'arribar al Gorro Frigi ens desviem a la esquerra i pugem per la canal que separa la Magdalena Superior del Gorro Frigi. Un cop al coll, baixem per la banda contrària i anem resseguint la paret cap a la esquerra fins arribar a peu de via.
Material:  15 cintes, 3 pitons variats, friends fins al Cam #2 i estreps
Descens:  Dos ràpels curts per la via normal (cara est). Anem a cercar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.
Cordada:  Lete Pérez i Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Lete)
Segona tirada
Nova via al Doll oberta en companyia del gran Kim Gil. Ha estat una experiència increïble, on he aprés moltíssim en les 3 intenses jornades que hi hem dedicat. La via comença just a la dreta de la Xemeneia Fonda, en un tram de xemeneia, i ressegueix una evident fissura fins al cim. En total són uns 130 metres, i ha quedat equipada amb 6 expansions, 4 pitons i alguns ponts de roca. La primera i darrera tirades les hem obert en lliure, la resta en V+/A2, però potser tota la via sortiria en lliure.
Es recomanable empalmar les dues primeres tirades i arribem a un comodíssim balconet, que ha estat el nostre petit camp base. La tercera és una preciosa tirada neta, on resseguim un parell de fissures de roca excel·lent, i amb un espectacular flanqueig arribem a la figuera on fem la R3. La quarta tirada la hem deixat força equipada per a que es pugui fer bé en lliure, i a la reunió hi hem deixat un pot de piades. La darrera tirada és la més facileta i ens porta al cim.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, informar-se abans d'anar-hi.
Aproximació:  Venint de Camarasa hem d'arribar fins al cartell que indica "Alt de Fontllonga", i de seguida prenem la pista a mà esquerra. Just al començament de la pista tornem a girar a la esquerra i anem tirant fins al final, hi ha una esplanada a la coordenada N41º 57.005' E0º 51.685' (enllaç a Google Maps).
Baixem pel tallafocs que ens queda a la esquerra (direcció sud), i després prenem un trencall a la dreta (gran fita). Seguim un corriol que ens porta al sector Totxaires on hi ha petites vies d'esportiva, i quan acaba el camí hem de baixar una estona per una canal ampla (sense camí) fins situar-nos al nivell de la feixa, que és on hi ha el Sector Mini Mix (comptar uns 40 min).
Material:  10 pitons variats, tascons, friends fins al Cam #4 (mitjans repetits i #5 opcional).
Descens:  Tal com mostrem al plànol, tenim diverses opcions per tornar al cotxe:
  • Opció 1: Podem anar a la dreta seguint fites. Hem d'estar atents, ja que en algun punt és poc intuitiu. Passarem pel sector Totxaires i finalment acabem arribant al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 2: Podem anar a la esquerra. Quan enllacem amb el corriol que aniria a parar a les Escales del Doll, hem d'anar a la dreta i anar tirant camí amunt fins arribar al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 3: Recentment han obert un camí amb moltes fites que per un còmode corriol ens porta directes al cotxe en uns 15 min. Aquesta opció és clarament la més ràpida i còmoda, però encara no l'he fet, així que el traçat al plànol és aproximat (de color verd).
Cordada:  Kim Gil i Jordi Ceballos
Ressenya
Plànol amb els camins principals
Ubicació de la via
Inici de la via
Tercera tirada
Quarta tirada
L'Agulla dels Demòcrates és una interessant agulla perduda enmig del Cairat (entre Vacarisses i Montserrat). Les dues vies que hi ha a l'agulla (la Normal i la Josep Barberà) són desequipades i, per no haver, no hi ha tan sols ni punt de ràpel... així que has rumiar una mica la estratègia abans d'enfilar-te amunt... Hem començat fent la via normal, i l'Amadeu ens ha ensenyat com muntar un tinglado nivell PRO per després baixar. Hem pujat una corda auxiliar fins al cim, i la hem fixat en uns arbres a banda i banda de l'agulla, de manera que podíem rapelar i també ens ha servit per muntar reunió a dalt. Cada dia s'aprèn alguna cosa nova, però hi ha dies que se n'aprenen unes quantes de cop! :)
Després hem fet la via Josep Barberà dels germans Masó, que ressegueix la marcada fissura que hi ha a la vessant oposada a la via normal, i que ratlla l'agulla pràcticament de dalt a baix. El recorregut és guapo, i hem utilitzat un bon grapat de friends XXL. La via estava poc sanejada, ara ha quedat millor per intentar-la en lliure (no sembla fàcil, però sí factible amb encastaments).
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  L'aproximació no és evident, no hi ha cap corriol fins a l'agulla. Venint d'Olesa, prenem la pista del Balneari de la Puda, passem per Can Tobella i prenem el trencall cap al Turó de la Socarrada. Amb una certa intuició haurem de d'aparcar on creiem més adient (recomanable 4x4), i anar camp a través fins a l'agulla, que es troba a la coordenada N 41º 35.021' E1º 52.648' (enllaç a Google Maps)
Material:  8 cintes, friends fins al Cam #5 (amb el #3 i #4 repetits), estreps, una corda auxiliar de 50 metres i algunes bagues per fixar la corda auxiliar als arbres. En cas d'intentar-la en lliure, recomanable dur guants de protecció pels encastaments.
Descens:  Curt ràpel per la via normal. Però compte que l'hem d'equipar amb una corda auxiliar lligada a un arbre, al cim no hi ha res.
Cordada:  Miquel Jordan, Amadeu Pagès i Jordi Ceballos
Via Josep Barberà
Ressenya
Via Josep Barberà
Una via de força curro, on ho hem passat de conya jugant amb els tacs i les falques. Lo únic que no ens ha agradat són els primers 10 metres, on has de pujar per una colada de fang endurit que dóna força yuyu. Llàstima d'aquest petit tram on et jugues els pinyos de la manera més tonta, perquè a la resta de via ho hem passat genial. Les reunions són totes molt còmodes, les expansions són parabolts en perfecte estat i la via és rapelable. Els ponts de roca estan força fets caldo, preveure navalla i cordinos de recanvi.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La escalada està regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Aparquem a Collbató (enllaç a Google Maps) i prenem el Camí de les Aigües. El seguim i acabem arribant a l'alçada del Cap del Gat, on prenem un petit corriol que va resseguint el Tossal de Mullapans, passem unes baumes (Coves Ronyoses), i arribem al peu de via, que reconeixem per la colada de fang inicial.
Material:  20 cintes, 12 pitons (4 V, 3 universals, 2 P, 2 U, 1 bong), tacs/falques variades, tascons, friends fins al Cam #0.75
Descens:  Anem a la dreta fins arribar al Camí de les Aigües
Cordada:  Manu d'Aram i Jordi Ceballos
Bong falcat
Ressenya del Joan Vidal
Primera tirada (Foto: Manu)
Primera tirada
Tascó falcat
Segona tirada
Aprofitant que el Lete ha estat restaurant la via, la he pogut gaudir i de pas hem acabat de restaurar 4 coses que li havien quedat pendents. La roca a tota la via és excel·lent, el recorregut és d'una lògica aplastant, i ara està tot restaurat peça per peça. A la primera tirada hi ha un flanqueig llarguíssim, sort que és fàcil i trobem algunes expansions pel camí. A la segona tirada cal anar al lloro de posar algun friend per estalviar un pèndol monumental al segon. La tercera tirada és una joia, una magnífica fissura que ratlla tot el sostre, on hi ha algun pitó i la resta a equipar amb flotants, és entretingut però es fa bé. A la darrera tirada, la primera expansió no es veu (queda uns 4 metres amunt).
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem al Monestir. Des de l'Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí direcció a Sant Joan, i quan estem a l'alçada de la Gorra Marinera prenem un corriol a mà dreta que hi va directe. Un cop a la base de l'agulla hem de fer una grimpada i arribem a les ruines de la Ermita de Sant Jaume, on es troba el peu de via.
Material:  20 cintes, tascons, tricams, friends fins al Cam #1 (amb algun mitjà repetit), i també el Cam #4 (el #2 i #3 no calen), algun cordinillo i estreps
Descens:  Desgrimpem per la via normal
Cordada:  Lete Pérez i Jordi Ceballos
Espectacular tercera tirada
Ressenya del Jose Walero
Primera tirada (Foto: Lete)
Tercera tirada (Foto: Lete)
Ha estat la meva primera visita als Cingles del Folló, un tranquil i assolellat racó a tocar del poble de Tagamanent. M'ha semblat una via recomanable d'artifo, amb 3 passos de ganxo a la segona tirada, i a destacar que tota la via es fa sense martell, equipant molts passos amb micro-tascons i micro-friends. Totes les expansions de la via són parabolts i la R1 és rapelable. La primera tirada fa uns 20 metres (A1+, 4 expansions), i la segona fa uns 30 metres (A2+, 9 expansions). L'anècdota del dia ha estat el vol que he fet a la segona tirada, quan una llastra "expanding" ha decidit expandir-se del tot i ha petat... jajaja
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Tagamanent prenem la antiga N-152 que va paral·lela a la C-17 direcció Vic. Abans d'arribar a una benzinera, prenem la pista asfaltada que va al Pla de la Calma (indicacions de Parc Natural). Hem aparcat a N 41º 44.656' E 02º 16.572' (enllaç a Google Maps), i d'allà en un moment ens plantem dalt dels Cingles del Folló. Hem de buscar la instal·lació de ràpel, que es troba en una gran escletxa al terra, i fer un únic ràpel d'uns 55 metres fins a la base de la paret. La via comença a prop de la línia de ràpel, sota un gran pi (mirar la foto de la primera tirada).
Material:  18 cintes, friends del #000 al Cam #2, tascons petits, 1 ganxo de punta, 1 ganxo pla i 2 estreps
Descens:  Inexistent, ja que acabem dalt del cingle i en un moment tornem al cotxe.
Cordada:  Sandra Serra i Jordi Ceballos
Pas de ganxo a la segona tirada
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Sandra)
Una obra mestra oberta en solitari al 1991 pel gran Fredi Parera. La via entra per una banda de la Foradada i surt per la banda contrària, travessant el sostre per una fissura que el creua a lo llarg. Com a anècdota, mentres el Paca i Fredi feien la segona ascensió de la via, es van aplegar un grup de monges allà a la Foradada i van estar fent cants gregorians, devia ser tot un espectacle! La primera tirada ens ha semblat la més exigent, sobretot pel tram de flanqueig. Pel que hem vist al pot de piades, la via sembla que es repeteix més o menys per una cordada a l'any.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Comença Oest i acaba Est. Sobretot hem de tenir en compte que no faci gaire vent, ja que allà hi ha força corrent d'aire.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir. Poc abans de la Cadireta agafem el trencall que puja cap a la Foradada, i la via comença just a la dreta de la Foradada.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #0.75, 3 pitons (2 V, 1 universal), algo de fusta i 2 estreps. Les reunions de la via van ser restaurades pel Pelut i es troben en perfecte estat.
Descens:  Un cop al cim de la Foradada, es baixa amb un únic ràpel d'uns 35 metres (2 parabolts amb argolles).
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Ressenya original del Fredi
Al peu de via
Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada
Ràpel
A la Paret de Sant Jeroni hi ha 3 bones xemeneies, la primera i més exigent va ser oberta pels TIM al 1949, i l'any següent es van obrir la Nubiola-Torras i Torras-Nubiola. Després de repetir la Nubiola-Torras fa uns mesos, ara hem fet la Torras-Nubiola. La via m'ha agradat força, té algun tram molt guapo, especialment el flanqueig aeri després de l'antiga R1. Les tirades estan molt a pèl, han anat de conya alguns friends i tricams. Les reunions són de burins, i a les tirades hi ha un burí i un parell de pedres empotrades.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) agafem el GR en direcció a Can Massana, i més endavant prenem el trencall que puja al Coll de Migdia. Un cop al coll, baixem en direcció sud i prenem un trencall a mà esquerra (marques grogues) del camí que puja fins a Sant Jeroni. Deixem aquest camí quan travessem una torrentera a mà esquerra, pugem per la torrentera fins un punt on trobem una corda fixa, la superem i de seguida arribem a la base de la paret. Primer passem pel peu de via de la Nubiola-Torras, hem de seguir més a la esquerra i arribarem a la Torras-Nubiola.
Material:  7 cintes, 1 merlet, 2 bagues (una llarga), 1 tricam negre, friends fins al Cam #0.75
Descens:  Si volem tornar a la base de la paret, podem fer-ho amb un parell de ràpels per la canal de més a la dreta. Si no, arribem caminant fins al cim de Sant Jeroni, i baixem per la Canal de Sant Jeroni.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Xemeneies de la Paret de Sant Jeroni
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada  (Foto: Miquel)
Segona tirada (Foto: Miquel)
Primer cop que trepitgem el cim de la Cova del Drac (també anomenada Morral del Drac), una agulla que ens feia especial il·lusió. La part més interessant m'ha semblat el tram de A1 de la primera tirada, i el més delicat el flanqueig inicial fins poder xapar la primera expansió. L'equipament que hi ha a la via està en perfecte estat, a la R1 hi ha 2 parabolts, i és d'agrair que també hagin afegit un parabolt al ràpel del cim, ja que el material vell està tot molt cutre. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Recomanable consultar un plànol del Parc si no coneixem la zona.
Material:  12 cintes, pitons (2 V i 2 universals), friends fins al Cam #1 i estreps
Descens:  Un ràpel d'uns 25 metres des del cim, i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Cova del Drac
Ressenya dels germans Masó
Primera tirada (Foto: Miquel)
Segona tirada (Foto: Miquel)
Ha fet un dia plujós i no teníem gaire idea d'on estava aquesta cova, però mirant a la part de dalt del Pilar del Segre es troba de seguida. La via està força equipada i es fa ràpid. El tram de la cova és realment maco, només per això ja ha valgut la pena venir. Segons el pot de registre hem fet la segona repetició, després d'un tal Xevi al 2014. Llàstima, ens hem quedat sense els 3 € de les birres... :)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs i a la dreta el Pilar del Segre. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). La via comença a una feixa penjada a la part esquerra del Pilar del Segre, per arribar-hi no hi ha gaire camí, però amb una mica d'intuició hi hem arribat sense problema.
Material:  16 cintes, friends mitjans, 1 xapa recuperable i estreps
Descens:  Un cop dalt hem agafat un caminet cap a la esquerra, i hem acabat enllaçant amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya (desconec l'autor)
L'Ull del Pilar
Primera tirada
Una de les grans clàssiques de la Roca dels Arcs, una via que va cercant el camí més lògic per superar una destacable barrera de sostres. Amb el pas dels anys han anat obrint algunes vies que passen molt enganxades, i en alguns punts és complicat no sortir-se de la via. M'ha semblat una via exigent, i amb unes darreres tirades força perdedores.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem un camí que travessa el rierol i seguim fins arribar a l'alçada de la via.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #1, una xapa recuperable, tascons, un parell de bagues i un estrep
Descens:  Tenim dues opcions:
  • Anar a la dreta (est) a cercar el corriol que baixa per darrera la Roca dels Arcs fins deixar-nos a la carretera.
  • Anar a la esquerra (oest) fins arribar al collet que separa la Roca dels Arcs de la Roca Alta, i anem baixant pel corriol fins prendre un trencall a la esquerra que ens deixa a la punta esquerra de la Roca dels Arcs (compte no baixar més del compte, que arribaríem a la Font de la Figuera). Només hem de recòrrer el camí planer fins l'altra punta de la Roca dels Arcs i desfer el camí d'aproximació. Aquest camí dóna més volta, però és agradable i assoleiat, ideal per quan la vessant nord està nevada.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Tram espectacular
Ressenya de rocaineu
Veiem els sostres per on va la via
Primera tirada
Segona tirada
Una via força desconeguda i que m'he animat a fer-la al trobar una antiga ressenya del Joan Armengol. Probablement s'havia repetit força fa uns anys, però ara ha caigut en l'oblit i no es troba cap ressenya enlloc. Es una via interessant, el tram d'encastament és xulo. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja veiem el Cavall Bernat, així que l'aproximació no té cap pèrdua.
Material:  9 cintes, 3 xapes recuperables, 4 bagues, Camalot #3 i #4, i un estrep. Important no portar motxilla, i si les bambes es deixen a baix, doncs millor, ja que a l'encastament emprenya tot.
Descens:  Un ràpel de 30 metres per la via normal
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
A l'encastament
Ressenya de santllors.com
Visió des de peu de via
Antiga ressenya del Joan Armengol