Després de fer la via Ivan al Timbaler, el David va proposar enfilar-nos al Timbal, amb la excusa de fer una ullada al curiós maniquí que hi ha al cim. La Xemeneia Estorach imposa força, ja que és una via quasi tota desequipada (excepte les reunions i un cap de burí al segon llarg), però és molt còmoda de pujar i es deixa protegir de conya. M'ha semblat una via molt recomanable, i ha estat la meva primera via dels germans Estorach, que amb el temps he intentat anar col·leccionant.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí direcció al Vermell del Xincarró fins que veiem el Timbal, un corriol ens porta a peu de via.
Material:  6 cintes, friends fins al Cam #2, tricams, una xapa recuperable
Descens:  Un ràpel de 50 metres cap al sud
Cordada:  David Cabañas, Jordi Ceballos
Ressenya
Ressenya
Primera tirada
Primera tirada (Foto. David)
Tricam a caldo a la primera tirada
Tricam a caldo a la primera tirada
Segona tirada
Segona tirada
La Dama de los Vientos és una espectacular via, d'una estètica increïble i equipada per no patir gens. La via és molt poc obligada, tot lo més exigent es pot fer en Ae.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Sortint de Balaguer, passem pel Monestir de les Avellanes, creuem Vilanova de la Sal i prenem una pista en direcció a la Ermita de Montalegre. En funció de l'estat de la pista i si anem amb un cotxe alt, podrem arribar fins a Coll de Porta (enllaç a Google Maps). Des d'aquí seguim el corriol fins la Pala del Coll, i just al girar l'esperó veiem l'evident diedre de la primera tirada.
Material:  15 cintes i estreps
Descens:  Caminant a la esquerra arribem en un moment al cim, on prenem un camí que ens porta de nou al coll.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya d'escalatroncs
Segona tirada
Tot i que el nom és molt poc engrescador, és una via maca i recomanable. Es troba tota ben protegida. A l'inici hem tingut força dubtes perquè hi ha dues vies molt properes, la del Curset és la de l'esquerra.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Aproximació:  Sortint de Balaguer, passem pel Monestir de les Avellanes, creuem Vilanova de la Sal i prenem una pista en direcció a la Ermita de Montalegre. En funció de l'estat de la pista i si anem amb un cotxe alt, podrem arribar fins a Coll de Porta (enllaç a Google Maps). En un moment arribem a peu de via.
Material:  10 cintes
Descens:  Baixem en direcció est i arribem de seguida a Coll de Porta.
Cordada:  Josep Santasusana, Jordi Ceballos
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada (Foto: Josep)
Segona tirada
Primera via que es va obrir a la Roca dels Arcs, i que m'ha sorprès positivament, té alguns trams ben macos. La via no té cap expansió, en total hem trobat 4 pitons i les reunions es fan en arbres.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem un camí que travessa el rierol i anem resseguint la paret fins arribar a l'alçada de la via. Hem de pujar un contrafort grimpant per uns arbres i arribem a peu de via.
Material:  8 cintes, bagues savineres, tricams i friends fins al Cam #2
Descens:  Crestegem a la dreta fins arribar al corriol que baixa per darrera la Roca dels Arcs, fins deixar-nos a la carretera.
Cordada:  Ricard Rofes, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Aproximació a peu de via
Primera tirada
Gran dia d'escalada en companyia del Lete. Hem començat fent la Normal a la Salamandra, des d'on hi ha unes magnífiques vistes de la zona, és una via facileta i recomanable. Després hem anat a l'objectiu principal del dia, la via Why al Serrat del Patufet, oberta per l'Armand i R. Fernández al 1979, i de la que teníem poca informació.
Ha resultat ser una via molt bona, que ressegueix una fissura que talla de dalt a baix tot el Serrat del Patufet. En tota la via no hi ha cap expansió, només un pitó i una minúscula pitonissa. Per la via hem trobat un parell de blocs encastats, però han caigut només tocar-los, així que a hores d'ara no n'hi ha cap. A la ressenya del Vèrtex de 1979 també hi consta una reunió intermitja, però no la hem vist, amb el que hem pujat del tirón els 55 metres. De trastos grans només portàvem un friend del #3 i un del #4, que ha resultat molt insuficient, i ha calgut anar recuperant i pujant el friend del #4 diverses vegades cap amunt. Lo ideal seria portar un parell del #4 i un del #5. També duiem pitons, però no es pot pitonar enlloc, amb el que els hem passejat. Respecte a la roca, és curiós perquè la part de la esquerra de la fissura és molt bona, però la part dreta és força precària, amb el que cal anar al tanto tota la estona. M'ha semblat una via guapíssima però, això sí, cal anar amb el material adequat (trastos XXL) i tenir clar on et fiques. Per cert, un cop dalt no hi ha cap reunió, hem assegurat al cos.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem a Santa Cecília (enllaç a Google Maps), pugem al Coll de Migdia i baixem pel Torrent de Migdia fins pràcticament arribar al Montgròs. Mirant les fotos ubiquem sense problema la Salamandra i més enllà el Serrat del Patufet.
Material:  7 cintes, un friend Cam #0.5, un #3, dos #4, un #5, una baga per merlet
Descens:  Caminant
Cordada:  Lete, Jordi Ceballos
Ressenya
Ressenya
Ubicació de la via
Ubicació de la via
Ubicació de la via
Ubicació de la via
Ressenya de l'Armand
Es tracta d'una de les grans clàssiques del Montroig, una via molt recomanable i variada, amb trams de placa, fissures i diedres, que hem gaudit de principi a final. La roca està perfectament sanejada, llàstima que una mica pulida pel pas de les cordades. Es una via força ràpida, que podem combinar perfectament amb alguna altra via per la zona. Posteriorment em vaig assabentar de la variant "Integral Diedre Blanqueta" que ressegueix el diedre de principi a final, i que queda pendent per una propera visita.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Sortint de Balaguer, passem pel Monestir de les Avellanes, creuem Vilanova de la Sal i prenem una pista en direcció a la Ermita de Montalegre. En funció de l'estat de la pista i si anem amb un cotxe alt, podrem arribar fins a Coll de Porta (enllaç a Google Maps). Caminant desfem un tros de pista i en un moment arribem a peu de via.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #1 i tricams
Descens:  Baixem pel camí en direcció est i arribem de seguida a Coll de Porta.
Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos
Ressenya del Josep Santasusana
Ressenya del Josep Santasusana
Primera tirada
Primera tirada (Foto: Ricard)
Tercera tirada
Tercera tirada (Foto: Ricard)