La Olga Frontera va ser oberta per Joan Frontera i Ramon Majó, en homenatge a la filla del Joan. Aquesta va ser la primera via del Serrat del Poll, i aviat es va convertir en una clàssica força concorreguda. La via té un elegant recorregut i es troba en un entorn especialment maco. L'escalada és gairebé tota per placa amb uns cantos boníssims, la roca és bona i es protegeix bé. A tenir en compte que darrerament hi han obert una pila de vies love-climbing i és fàcil coincidir amb una romeria d'escaladors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  L'escalada en aquesta zona pot estar regulada en periodes de nidificació.
Aproximació:  Des d'Artesa de Segre anem a Alòs de Balaguer, prenem una pista que va a la vora del riu Segre, i aparquem davant la paret (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja veiem el recorregut de la via i l'aproximació és un moment.
Material:  14 cintes, 3 bagues, friends fins al Cam #2, tricams i tascons petits
Descens:  Un cop dalt, fem un ràpel d'uns 35 metres pel vessant oposat a la via. Baixem per la tartera fins la vora del riu i prenem un camí que ens torna a l'aparcament.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Panoràmic de l'Armand Ballart
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya del Luichy
Preciosa placa de la tercera tirada (Foto: Miquel)
Darrera tirada
La Punta d'en Clerc a la Roca de les Onze Hores és de les vies de Sant Llorenç del Munt on més he gaudit, juntament amb la Estruch, que també es troba en aquesta mateixa roca. Les vies llargues a Sant Llorenç en molts casos no tenen una roca gaire de fiar, però aquesta és una excepció, té una roca boníssima que permet gaudir d'una fantàstica escalada en lliure. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on ja veiem la Roca de les Onze Hores. Hem de prendre el camí direcció a la Mola, i en pocs minuts arribem a peu de via, és molt evident.
Material:  12 cintes
Descens:  Caminant
Cordada:  David Cabañas, Roser Mir, Jordi Ceballos
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Primera tirada
Tercera tirada
Tercera tirada
Aprofitant el darrer dia d'aquesta temporada en que podíem fer la Griviola Bella al Montgròs (per la regulació d'escalada a la zona), hem anat a fer aquesta via en la bona companyia de'n Josep Santasusana, Manel Ramon i la família Pereira. La Griviola Bella és una via boníssima que ressegueix unes curioses canals esculpides a les parets del Montgròs, i on no regalen cap llarg. El grau obligat és de 6a, i hi ha alguns trams de V/V+ on cal anar al tanto. La roca és boníssima a tota la via, excepte un tram de la primera tirada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada al Montgròs està regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des del refugi de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap a Can Maçana, pugem al Coll de Migdia i baixem pel Torrent de Migdia fins a la bauma del Montgròs, on prenem un desviament cap a les parets (alguna corda fixa pel camí), i sense gaires problemes arribem a peu de via.
Material:  16 cintes, friends fins el Cam #1, tricams, una xapa recuperable, 2 bagues savineres ben llargues
Descens:  Caminant. Des del cim del Montgròs anem al coll amb la Roca Plana dels Llamps, on prenem el corriol que ens porta de nou al Torrent del Migdia.
Cordada:  Josep Santasusana, Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Ressenya de l'Armand Ballart
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs

Primera tirada
Primera tirada (Foto: Josep)
Tercera tirada
Tercera tirada (Foto: Josep)