La GEDE a l'Elefant va ser oberta l'any 1969 per Manel Guasch, Enric Pérez i Enric Fornieles. Es una de les grans clàssiques de l'Elefant, una via ben xula. Recomanable no fer-la després de pluges recents, ja que la placa negra del tercer llarg sovint està humida.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de l'esquerra, que va a la Ermita de Sant Salvador. El peu de via es troba en un revolt tancat del camí, des d'on ja veiem la via.

Material:  12 cintes, friends fins al Cam #1, tascons, tricams

Descens:  Desgrimpem la curta via normal, ens podem assegurar abandonant un mallon en una expansió que hi ha al terra.

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Primera tirada
Tercera tirada
Tercera tirada
Tercera tirada
Tercera tirada (Foto: Ricard)

La via Burgas-Dolz va ser oberta el 29/8/2005 per Xavier Garcia ("Harry") i David Subirana. El nom de la via és en memòria de les mares dels oberturistes (Raquel Burgas i Llibertat Dolz). Es una via molt original, que puja pel Pou de la Portella (és una mena d'avenc) i ens ha encantat. La via en general està desequipada, però es pot amanir prou bé.

La primera tirada és la més exigent, amb un tram final ben guapo i que a les fosques impresiona força!! El Pou està equipat per rapelar, així que amb una mica de mala sort ens podríem trobar amb algú que baixi rapelant mentres fem la via, si és així molt de compte amb les pedres que poden caure...

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Can Maçana anem direcció al Refugi Vicenç Barbé i poc abans d'arribar al pas de les Portelles prenem un corriol que baixa a mà dreta, rodegem la Portella Gran i arribem de seguida a la part inferior del Pou de la Portella. Al entrar a la cova, a mà esquerra comença la via Lapònia, i la Burgas-Dolz es troba al fons de la cova.

Material:  Un frontal, 8 cintes, friends fins al Cam #3, tricams, 4 xapes recuperables

Descens:  Caminant

Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos

Ressenya
Ressenya
Primera tirada
Primera tirada (Foto: Miquel)
Tercera tirada
Tercera tirada (Foto: Miquel)
Quarta tirada
Quarta tirada

Actualització 2020: La via ha estat reequipada. Ara cal portar unes 14 xapes recuperables.

La Reina-Montesinos és una via bàsicament d'artificial equipat per pujar al Cavall en 2 tirades de manera relaxada. La via va ser començada al 1971 per Gabriel Reina i el seu company Allende, però la van deixar a mitges, i no va ser fins al 1983 en que Gabriel Reina aquest cop en companyia de Josep Montesinos van enllestir la via. Nosaltres la vam fer sense restaurar i molts burins estaven fets caldo, recentment la via ha estat restaurada pel Pelut.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada, s'hi pot anar tot l'any.

Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. A l'estona passem a l'alçada del Cavall Bernat, i de seguida prenem un trencall a la dreta per on puja la Canal del Cavall, que seguim fins dalt de tot. La via a l'esquerra de la via normal, just on hi ha unes plaques metàl·liques a la paret.

Material:  20 cintes (algunes llargues), 3 xapes recuperables, friend Cam #0.5, estreps

Descens:  Dos ràpels per la via normal, el primer de 20 m fins a sobre de la berruga, i el segon d'uns 50 m fins al terra.

Cordada:  Miquel Jordan, David Garcia i Jordi Ceballos

Curiós pitó
Ressenya
Primera tirada
Primera tirada (Foto: Andreu Ma) 

Actualització 13/02/2021: Avui hi ha hagut un despreniment d'un bloc que ha afectat a la segona tirada.

La Estaques a l'Esquirol és una interessant via d'artifo on no cal pitonar. La primera tirada és en lliure i hem d'anar amb compte en un tram inicial per roca dolenta, després ja millora, trobem 1 cap de burí, 1 burí i 1 spit. La segona tirada és d'artificial a equipar, i en total trobem 2 burins i un pont de roca. La tercera tirada és també d'artificial a equipar i un petit tram en lliure al final, hi trobem 5 pitons. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament pugem fins al collet del Cavall Bernat, i des d'aquí només hem d'anar a la dreta i de seguida veurem l'Esquirol, molt fàcil de reconèixer per la creu que hi ha al cim de l'agulla.

Material:  14 cintes, friends fins al Cam #3 (amb el #0.75 repetit), una xapa recuperable i tascons grans

Descens:  Un ràpel de 25 m des del cim

Cordada:  Cisco Figueroa, Jordi Ceballos

Recorregut de la via
Recorregut de la via
Antiga ressenya
Antiga ressenya
Segona tirada
Segona tirada
Tercera tirada
Tercera tirada

Després de fer la via Performance, com hem acabat aviat, acabem d'arrodonir el dia amb aquesta preciosa xemeneia. La via intimida força des de baix, però està cosida a parabolts i no es pateix gens. Recomanable no portar motxilla.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de la Pobla de Segur anem direcció Sort, i aparquem a l'àrea de descans de la Figuereta (enllaç a Google Maps). Anem caminant direcció al primer túnel, i la xemeneia es troba just a la dreta, a sobre d'una construcció.

Material:  11 cintes, tascons

Descens:  No cal fer cap ràpel, es baixa seguint un curiós itinerari marcat amb fites i equipat amb cordes fixes a la part final. Compte que no es faci de nit, ja que si no es coneix la baixada, a les fosques pot tenir mala llet.

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Recorregut de la via
Recorregut de la via
Topo de ressenya.net
Topo de ressenya.net
Bonica xemeneia
Bonica xemeneia
Al tram de xemeneia
Al tram de xemeneia
Darrera tirada de diedre
Darrera tirada de diedre

Aquesta és la primera via que faig a Collegats, i m'ha semblat molt recomanable per a una primera visita. La roca és boníssima i l'equipament prou generós, fent que en conjunt es tracti d'una escalada molt agradable.

Orientació:  Sud-oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de la Pobla de Segur anem direcció Sort, passem l'àrea de descans de la Figuereta, i després del primer túnel aparquem a una esplanada a mà esquerra, a la coordenada N 42º 17.164' E 1º 2.204 (enllaç a Google Maps). Prenem el corriol i l'anem seguint una bona estona fins que reconeixem l'agulla adossada per on comença la via.

Material:  12 cintes

Descens:  Caminem en direcció nord seguint unes fites fins trobar el camí equipat amb cadenes per baixar, que empalma amb el camí d'aproximació que ja coneixem.

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Ressenya de l'Armand Ballart
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada
Primera tirada
Cinquena tirada
Cinquena tirada

La Menjacòdols va ser oberta l'any 2000 pels germans Albert i Oscar Masó. La primera tirada és la més difícil, i la roca tampoc acompanya gaire. La tercera tirada ens ha semblat la més guapa, una bona manera de fer cim en aquesta fantàstica agulla de Sant Llorenç.

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta que va força directe fins a la Castellassa de Can Torras.

Material:  12 cintes, tascons, friends fins al Cam #1, bagues i estreps

Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:

  • Un únic ràpel d'uns 50 m cap a l'est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d'uns 25 m cap a l'est, i després un altre d'uns 30 m fins al terra.
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d'uns 15 m fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 m i un darrer ràpel de 10 m. Potser és una mica més entretingut, però és la opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.

Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Ressenya dels germans Masó
Primera tirada
Primera tirada
Darrera tirada

L'Anglada-Guillamón va ser oberta el 01/11/1961 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. Es una via molt estètica, que ressegueix una marcada fissura fins gairebé el cim, i hi ha un parell de reunions en baumes molt guapes (especialment en la R4, una meravella).

La via té orientació est, i el sol hi toca de ple fins a les 13h aprox. Als trams d'artificial està quasi tot posat, només cal afegir una peça de tant en tant, i hi ha força passos molt llargs on cal pujar a últims d'estreps. Els antics burins van ser restaurats per spits en molt bon estat, i als trams de fissura hi ha pitons molt vells que cal tractar amb carinyo (per cert, el famós plom de la quarta tirada encara aguanta).

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. A la estona passarem a l'alçada del Cavall Bernat, i de seguida prenem un trencall a la dreta per on puja la Canal del Cavall. La pugem un tros, i després la abandonem per accedir a peu de via.

Material:  24 cintes, 3 bagues ben llargues (per arbres), tricams, 3 xapes recuperables i friends fins al Cam #1. Portàvem martell, 2 pitons i un plom per si petava algo, però no ha fet falta.

Descens:  Dos ràpels per la via normal, el primer de 20 m fins a sobre de la berruga, i el segon d'uns 50 m fins al terra. Baixem caminant per la Canal del Cavall i tornem al cotxe.

Cordada:  Rafa Cuadrado, Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Recorregut de la via
La via ressegueix la marcada fissura fins al cim
Quarta tirada
Quarta tirada
Increïble quarta reunió
Increïble quarta reunió

La GAM a la Portella Petita va ser oberta l'any 1958 per Jaume Cerdà i amics. Es una vieta assequible i prou ràpida, ideal per combinar amb alguna altra de la regió d'Agulles.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem cap a Agulles, i trobem la via just abans del Pas de les Portelles.

Material:  6 cintes i opcionalment algun friend mitjà

Descens:  Un ràpel de 20 m cap al vessant est

Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada
Segona tirada

Seguint la fantàstica combinació proposada a la web d'escalatroncs, comencem per la Temple del Sol al Faraonet, i després enllacem amb l'Anglada-Guillamón al Faraó. Ens feia respecte la Temple del Sol perquè a diversos llocs havíem vist que parlaven d'una reunió xunga a una savina morta, però a pocs metres n'hi ha una altra que està la mar de bé, així que cap problema. Després també patíem pel descens exposat del faraonet, però és molt fàcil i es pot protegir perfectament amb aliens, així que no cal patir per cap de les dues coses.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament de Can Jorba (enllaç a Google Maps), o al restaurant de la Vinya Nova (enllaç a Google Maps). Anem fins a Can Jorba, seguim uns 500 m en direcció oest i prenem el corriol del Torrent de la Coma de'n Pastor (marques grogues), que ens porta directes al Faraó, i just a sota tenim el Faraonet.

Material:  14 cintes, tricams fins al vermell, tascons, 3 xapes recuperables, friends fins al Cam #0.75

Descens:  Ràpel d'uns 15 m cap a l'est i desgrimpem amb compte fins al collet (o ràpel d'uns 40 m des d'una instal·lació). Baixem per la canal i arribem de nou al corriol de l'aproximació.

Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos

Recorregut de la via
Ressenya d'escalatroncs
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada del Temple del Sol
Primera tirada del Temple del Sol
Primera tirada de la Anglada-Guillamón
Primera tirada de la Anglada-Guillamón