Roca calenta

La GAM de Diables va ser oberta l'any 1970 per Salvador Ubach, Remi Brescó, Lluís Costa i Ramón Galí. Aquesta via havia estat començada anys enrera per Manel Cervera i Daniel Vergès, però l'havien deixat a mitges. Es una via magnífica pel bell mig de la paret de Diables, la roca no està gens sobada, dóna molt joc a l'autoprotecció, i la tirada del sostre té un ambient brutal. Un cop superat el sostre les possibilitats d'abandonament es compliquen força, caldria tornar a desescalar alguna tirada, així que tenim emoció assegurada fins arribar dalt!

Orientació: Est

Regulacions: L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació: Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l'alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d'una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Hem de grimpar un ressalt i llavors arribem a la base de la paret. Anem resseguint els peus de via cap a la dreta fins situar-nos a sota dels sostres, la via comença per una placa tumbada.

Material: 20 cintes (sense xapar-ho tot), friends fins al Cam #3, tricams, 1 xapa recuperable i 2 estreps.

Descens: Un cop al cim anem en direcció sud, desgrimpem un ressalt i acabem baixant per la Canal dels Avellaners.

Cordada: Miki Paez, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos

Espectacular tirada del sostre (Foto: Miki)

Recorregut de la via (Foto: NomadaVertical)

Ressenya d'escalatroncs

Primera tirada

Darreres tirades

Curta però interessant via, amb diversos trams a protegir i roca típica de la zona. La via es fa d'una sola tirada, i hem fet reunió en un arbre. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació: Oest

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació: Aparquem al Carrer Granera de Matadepera (enllaç a Google Maps), des d'on prenem un corriol que puja per la Canal de les Bruixes. En poca estona arribem a l'Agulla de Can Robert.

Material: 12 cintes, friends fins al Cam #4, tricams, 2 bagues, 1 cordino prim, estreps

Descens: Caminant

Cordada: Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Ressenya original

Primers metres (Foto: Miquel)

Tricam

Darrers metres (Foto: Miquel)

La via Dels Amics va ser oberta l'any 1980 per Toño, Esteve Fabra i Damián, i és una variant d'entrada de l'Aresta Brucs, que havia estat oberta 10 anys abans. El recorregut està pràcticament desequipat, i són 2 curtes tirades que acaben arribant a l'arbre on comença l'Aresta Brucs. La primera tirada admet dues variants, una opció és entrar per la canal sud i l'altra és entrant per la xemeneia oest. A la segona tirada només hi ha un pitó, però que es protegeix bé amb tascons petits i friends. La roca és bona, sempre i quan no ens fiquem al diedre de la dreta, que ja es veu que està tot trencat.

Orientació: Sud

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació: Anem a Collbató i aparquem al creuament entre Passeig Ronda i la entrada del Centre Hípic Collbató, a la coordenada N 41º 34.417' E 1º 48.716' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista que neix just a la cantonada de la carretera, després el primer trencall a l'esquerra i anem tirant direcció Nord. Pugem pel Clot de la Mònica fins que hi ha un moment en que girem direcció a la Pastereta (marques blaves). Podem entrar a la via per la canal sud o per la xemeneia oest.

Material: 6 cintes, tascons petits, bagues i friends fins al Cam #1

Descens: Si hem continuat per l'Aresta Brucs, podem acabar baixant amb un únic ràpel de 60 m per la via Petit Four

Cordada: Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Recorregut de la via

Primera tirada per la xemeneia oest

Segona tirada (Foto: Miquel)

Segona tirada

Ressenya original

La primera via que vam fer a aquesta paret va ser la Anglada-Guillamón, i ara teníem clar que la propera havia de ser la CADE, l'altra gran clàssica de la paret. La via ens ha agradat, sobretot els llargs de després de la feixa, mantinguts i amb roca molt adherent (a diferència de la part inferior, amb alguns trams molt pulits). El que menys m'ha agradat és que hi ha molts itineraris que es creuen (sobretot a les primeres tirades) i has d'anar molt pendent per no equivocar-te de via.

Orientació: Sud-est

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació: Des de la Font de les Bagasses (enllaç a Google Maps) creuem el riu pel pont romà, seguim pel corriol equipat (hi ha un parell de cables), creuem el túnel de la dreta, remuntem el túnel per sobre i arribem de seguida a peu de via, que es troba sota un característic dau (podem trobar CADE escrit feblement a la paret).

Material: 12 cintes, 3 bagues, friends fins al Cam #2 i un estrep

Descens: Prenem corriol cap a la dreta (est) fins arribar a una instal·lació de ràpel (55 m), i després caminant arribem a la carretera.

Cordada: Ricard Rofes i Jordi Ceballos

Recorregut de la via (Font: logalldeponent)

Ressenya de Petrus

Primera tirada

Bon ambient (Foto: Ricard)

L'Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleòlegs va ser oberta l'any 1955 per Josep Maria Torras, O. Andres, L. Muntán, J. L. Jutglar i els germans Jaume i Joan Cerdà. Els primers metres són ombrívols i la roca té molt liquen, però després la roca és excel·lent.

Orientació: Sud

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació: Des de Can Maçana anem cap al Refugi Vicenç Barbé. Tal com arribem dalt del Pas de les Portelles girem a l'esquerra i anem seguint les marques vermelles fins arribar a l'Agulla dels Espeleòlegs

Material: 6 cintes

Descens: Un únic ràpel de 45 m per la pròpia via

Cordada: Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs

La Bandereta i Agulla dels Espeleòlegs

Primera tirada (Foto: Miquel)

Ràpel per la pròpia via

L'Aresta Brucs a la Saca Gran va ser oberta l'any 1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera, i és una de les grans clàssiques de la Regió d'Agulles. Es una via ben maca i recomanable, on destaca el bonic flanqueig de la darrera tirada. Des del cim hi ha unes vistes increïbles de tota la zona.

Orientació: Sud

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada

Material: 8 cintes i 2 friends mitjans

Descens: Un ràpel de 30 m ens deixa directament a baix (no cal desgrimpar la canal)

Cordada: Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs

Ressenya del Col·leccionista de Vies

Panoràmica

Primera tirada

Segona tirada (Foto: Miquel)

Tercera tirada (Foto: Miquel)

La Sànchez-Martínez va ser oberta l'any 1970 per Josep Sànchez i César Martínez. Ha estat la meva primera via a la Paret de Diables, el que sempre fa una especial il·lusió. Es una via molt estètica i amb bon ambient, del tot recomanable. A partir dels sostres, abandonar és realment complicat, amb el que cal vigilar l'horari i tenir en compte que els graus estan una mica collats. A les primeres tirades la roca està molt sobada. Aconsellable no dur motxilla per a que no ens emprenyi als trams de xemeneia.

Orientació: Est

Regulacions: L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació: Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l'alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d'una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Hem de grimpar un ressalt i llavors arribem a la base de la paret, que anem flanquejant a l'esquerra fins arribar a peu de via (abans hi havia una placa commemorativa, però ja no hi és).

Material: 22 cintes, friends fins al Cam #4, tricams, 2 xapes recuperables i estreps

Descens: Un cop al cim anem en direcció sud, desgrimpem un ressalt i acabem baixant per la Canal dels Avellaners.

Cordada: Rafa Cuadrado, Miki Paez i Jordi Ceballos

Estètica tercera tirada

Recorregut de la via (Foto: Nomada Vértical)

Ressenya d'escalatroncs

Primera tirada

Actualització 2019: La primera tirada de la Jacint Aguilar ha estat desequipada, s'han retirat les expansions que s'havien anat afegint amb els anys, i ara torna a ser un A2 no equipat (tal com era originalment). Desconec el material exacte que cal per repetir la via, val la pena fer una ullada a la ressenya original on expliquen el material que van utilizar a la apertura. Compte que la explicació d'aquí a sota és abans del desequipament.

Hem fet la via entrant per Colorantes Permitidos tal com recomanen a escalatroncs, i queda una combinació molt guapa. Roca excel·lent a tota la via (excepte un petit tram de la darrera tirada), amb les expansions justes, però amb bones possibilitats de protecció. M'ha semblat una clàssica molt recomanable i amb una aproximació de luxe! Les dues primeres tirades de la Colorantes són de placa i molt agradables. En arribar a la Jacint Aguilar, la primera tirada de Ae té uns darrers metres complicats que hem resolt amb un pas de A1 d'un tricam, i la següent tirada té un tram d'encastament maco.

Orientació: Sud-est

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació: Sortint del Monestir, prenem les escales cap a Sant Jeroni i en pocs minuts arribem a una clariana on sortim del camí i anem directes a la paret. Es força evident, en total es deu trigar uns 5 min

Material: 10 cintes, tricams, friends del Cam #0.75 al #3, un ganxo Talon i estreps.

Descens: Seguim la carena en direcció nord fins a arribar a un camí que ens portarà de nou a les Escales dels Pobres.

Cordada: Cisco Figueroa i Jordi Ceballos