La Sànchez-Martínez va ser oberta l'any 1970 per Josep Sànchez i César Martínez. Ha estat la meva primera via a la Paret de Diables, el que sempre fa una especial il·lusió. Es una via molt estètica i amb bon ambient, del tot recomanable. A partir dels sostres, abandonar és realment complicat, amb el que cal vigilar l'horari i tenir en compte que els graus estan una mica collats. A les primeres tirades la roca està molt sobada. Aconsellable no dur motxilla per a que no ens emprenyi als trams de xemeneia.
Valoració:
**** (Molt bona)
Orientació:
Est
Regulacions:
La escalada pot estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:
Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l'alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d'una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Hem de grimpar un ressalt i llavors arribem a la base de la paret, que anem flanquejant a l'esquerra fins arribar a peu de via (abans hi havia una placa commemorativa, però ja no hi és).
Material:
22 cintes, friends fins al Cam #4, tricams, 2 xapes recuperables i estreps
Descens:
Un cop al cim anem en direcció sud, desgrimpem un ressalt i acabem baixant per la Canal dels Avellaners.
Cordada:
Rafa Cuadrado, Miki Paez i Jordi Ceballos
 |
| Estètica tercera tirada |
 |
| Recorregut de la via (Foto: Nomada Vértical) |
 |
| Ressenya d'escalatroncs |
 |
| Primera tirada |
