Sanchez-Martinez a Diables

Ha estat la meva primera via a la Paret de Diables, el que sempre fa una especial il·lusió. Es una via molt estètica i amb bon ambient, del tot recomanable. A partir dels sostres, abandonar és realment complicat, amb el que cal vigilar l'horari i tenir en compte que els graus estan una mica collats. A les primeres tirades la roca està molt sobada. Aconsellable no dur motxilla per a que no ens emprenyi als trams de xemeneia.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada pot estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l'alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d'una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Hem de grimpar un ressalt i llavors arribem a la base de la paret, que anem flanquejant a la esquerra fins arribar a peu de via (abans hi havia una placa commemorativa, però ja no hi és).
Material:  22 cintes, friends fins al Cam #4, tricams, 2 xapes recuperables i estreps
Descens:  Un cop al cim anem en direcció sud, desgrimpem un ressalt i acabem baixant per la Canal dels Avellaners.
Cordada:  Rafa Cuadrado, Miki Paez i Jordi Ceballos
Estètica tercera tirada
Recorregut de la via (Foto: Nomada Vértical)
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Imprimir