Fantàstica via d'autoprotecció, molt variada, i amb un darrer llarg increïble que ressegueix una fissura de principi a final. La via està molt poc equipada, amb expansions a les reunions i algun que altre pitó a les tirades, però es deixa protegir de conya. Si hi anem a l'estiu i volem evitar la calor, val la pena entrar a la via a partir del migdia i així la farem tota a la ombra.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) anem per la carretera en direcció Can Maçana fins arribar a unes escales que pugem i enllacen amb el GR. El seguim en direcció Can Maçana fins un trencall on hem d'anar cap al Coll de Migdia. De seguida arribem al trencall que va a la Font de la Llum, el prenem i resseguim la base de les parets fins arribar al peu de via.
Material:  15 cintes, tascons, friends fins al Cam #4 (amb mitjans repetits), 2 bagues i uns estreps
Descens:  Des de la darrera reunió fem un ràpel de 30 metres fins a la R5, un segon ràpel de 45 metres fins a una instal·lació (que no és cap reunió per on hem pujat), i un darrer ràpel fins al terra.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Darrera tirada

Recorregut de la via

Ressenya d'escalatroncs

Primera tirada (Foto: Manel)

Aquesta ha estat la meva primera via a la Paret de Catalunya. La Paul-Lalueza és una via del 1979 força salvatge, molt poc equipada, amb bona roca, i on cal anar amb compte per encertar l'itinerari a les primeres tirades, ja que les diferents ressenyes que corren per la xarxa no acaben de coincidir. Les tirades inicials tenen algun tram puntual maco, però on realment he gaudit és més endavant, on hi ha 130 metres seguits de xemeneia!!
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol, que va paral·lel a les parets i el resseguim una estona, la via comença just on la paret canvia d'orientació.
Material:  15 cintes, tascons, 1 excèntric gran, friends fins al Cam #3 (amb micros i mitjans repetits), 4 bagues i estreps.
Descens:  Anem resseguint el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Darreres tirades

Ressenya de caranorte.com

Primera tirada

Una gran clàssica d'Agulles, la via m'ha semblat ben guapa. Es interessant informar-se abans de l'estat de les reunions, ja que nosaltres les hem trobat desequipades i ens ha descol·locat, més que res perquè originalment diverses reunions eren a savines que ara estan ben seques i no hem acabat d'entendre el desequipament... La fissura desplomada de la segona tirada és ben guapa (hi ha cordades que ho fan en lliure), i la darrera tirada supera un muret vertical, ideal per arribar al cim amb bon sabor de boca.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem cap a Agulles, pugem el Pas de les Portelles i la via comença allà mateix a la dreta.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #1, tascons, tricams, alguns cordinos variats, 3 bagues, 2 xapes recuperables i 1 xapa de espit (per la R3)
Descens:  Un ràpel de 50 metres per la cara sud
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero

Ressenya del Col·leccionista de Vies

Primera tirada

Es tracta d'una via pràcticament desequipada (un únic burí en tota la via), amb bona roca i un tram d'artificial a pitonar ben xulo. Es curteta i ràpida, però ens ha agradat força. Lo més difícil és arribar al burí que es troba a uns 5 metres d'alçada, en terreny ben vertical. No sé com s'ho devien fer els aperturistes, però per arribar al burí hem necessitat un pitó falcat, un pas de ganxo i un plom (l'hem deixat posat). A partir d'aquí, fissura boníssima que es pot cosir amb universals/plans, fins que la dificultat afluixa i sortim en lliure (bona roca) a buscar la savina on muntem reunió. A la segona tirada pugem fins a una savina seca, on enllacem amb la darrera tirada de l'Aresta Brucs.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem al Monestir de Montserrat. Si hem agafat el Funicular de Sant Joan, prenem el camí de Sant Jeroni. Quan estem més o menys a l'alçada de Cap de Mort, a la nostra esquerra passem pel costat del Cigronet, i poc després surt un trencall a la esquerra que ens porta per un camí una mica indefinit fins a l'Agulla Inclinada.
Material:  12 cintes, 10 pitons variats (principalment universals i plans), 1 tascó petit, 1 tac (mida caixa de mistos), 1 friend Cam #0.75, 1 ganxo Talon
Descens:  Dos ràpels per l'Aresta Brucs (el primer fins la R1, i el segon fins al terra)
Cordada:  Lete Pérez i Jordi Ceballos

Pitonant a la primera tirada

Ressenya

Primera tirada (Foto: Lete)

Pitonant a la primera tirada