Ha estat la meva primera visita als Cingles del Folló, un tranquil i assolellat racó a tocar del poble de Tagamanent. M'ha semblat una via recomanable d'artifo, amb 3 passos de ganxo a la segona tirada, i a destacar que tota la via es fa sense martell, equipant molts passos amb micro-tascons i micro-friends. Totes les expansions de la via són parabolts i la R1 és rapelable. La primera tirada fa uns 20 metres (A1+, 4 expansions), i la segona fa uns 30 metres (A2+, 9 expansions). L'anècdota del dia ha estat el vol que he fet a la segona tirada, quan una llastra "expanding" ha decidit expandir-se del tot i ha petat... jajaja
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Tagamanent prenem la antiga N-152 que va paral·lela a la C-17 direcció Vic. Abans d'arribar a una benzinera, prenem la pista asfaltada que va al Pla de la Calma (indicacions de Parc Natural). Hem aparcat a N 41º 44.656' E 02º 16.572' (enllaç a Google Maps), i d'allà en un moment ens plantem dalt dels Cingles del Folló. Hem de buscar la instal·lació de ràpel, que es troba en una gran escletxa al terra, i fer un únic ràpel d'uns 55 metres fins a la base de la paret. La via comença a prop de la línia de ràpel, sota un gran pi (mirar la foto de la primera tirada).
Material:  18 cintes, friends del #000 al Cam #2, tascons petits, 1 ganxo de punta, 1 ganxo pla i 2 estreps
Descens:  Inexistent, ja que acabem dalt del cingle i en un moment tornem al cotxe.
Cordada:  Sandra Serra i Jordi Ceballos
Pas de ganxo a la segona tirada
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Sandra)
Una obra mestra oberta en solitari al 1991 pel gran Fredi Parera. La via entra per una banda de la Foradada i surt per la banda contrària, travessant el sostre per una fissura que el creua a lo llarg. Com a anècdota, mentres el Paca i Fredi feien la segona ascensió de la via, es van aplegar un grup de monges allà a la Foradada i van estar fent cants gregorians, devia ser tot un espectacle! La primera tirada ens ha semblat la més exigent, sobretot pel tram de flanqueig. Pel que hem vist al pot de piades, la via sembla que es repeteix més o menys per una cordada a l'any.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Comença Oest i acaba Est. Sobretot hem de tenir en compte que no faci gaire vent, ja que allà hi ha força corrent d'aire.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir. Poc abans de la Cadireta agafem el trencall que puja cap a la Foradada, i la via comença just a la dreta de la Foradada.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #0.75, 3 pitons (2 V, 1 universal), algo de fusta i 2 estreps. Les reunions de la via van ser restaurades pel Pelut i es troben en perfecte estat.
Descens:  Un cop al cim de la Foradada, es baixa amb un únic ràpel d'uns 35 metres (2 parabolts amb argolles).
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Ressenya original del Fredi
Al peu de via
Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada
Ràpel
A la Paret de Sant Jeroni hi ha 3 bones xemeneies, la primera i més exigent va ser oberta pels TIM al 1949, i l'any següent es van obrir la Nubiola-Torras i Torras-Nubiola. Després de repetir la Nubiola-Torras fa uns mesos, ara hem fet la Torras-Nubiola. La via m'ha agradat força, té algun tram molt guapo, especialment el flanqueig aeri després de l'antiga R1. Les tirades estan molt a pèl, han anat de conya alguns friends i tricams. Les reunions són de burins, i a les tirades hi ha un burí i un parell de pedres empotrades.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) agafem el GR en direcció a Can Massana, i més endavant prenem el trencall que puja al Coll de Migdia. Un cop al coll, baixem en direcció sud i prenem un trencall a mà esquerra (marques grogues) del camí que puja fins a Sant Jeroni. Deixem aquest camí quan travessem una torrentera a mà esquerra, pugem per la torrentera fins un punt on trobem una corda fixa, la superem i de seguida arribem a la base de la paret. Primer passem pel peu de via de la Nubiola-Torras, hem de seguir més a la esquerra i arribarem a la Torras-Nubiola.
Material:  7 cintes, 1 merlet, 2 bagues (una llarga), 1 tricam negre, friends fins al Cam #0.75
Descens:  Si volem tornar a la base de la paret, podem fer-ho amb un parell de ràpels per la canal de més a la dreta. Si no, arribem caminant fins al cim de Sant Jeroni, i baixem per la Canal de Sant Jeroni.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Xemeneies de la Paret de Sant Jeroni
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada  (Foto: Miquel)
Segona tirada (Foto: Miquel)
Primer cop que trepitgem el cim de la Cova del Drac (també anomenada Morral del Drac), una agulla que ens feia especial il·lusió. La part més interessant m'ha semblat el tram de A1 de la primera tirada, i el més delicat el flanqueig inicial fins poder xapar la primera expansió. L'equipament que hi ha a la via està en perfecte estat, a la R1 hi ha 2 parabolts, i és d'agrair que també hagin afegit un parabolt al ràpel del cim, ja que el material vell està tot molt cutre. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Recomanable consultar un plànol del Parc si no coneixem la zona.
Material:  12 cintes, pitons (2 V i 2 universals), friends fins al Cam #1 i estreps
Descens:  Un ràpel d'uns 25 metres des del cim, i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Cova del Drac
Ressenya dels germans Masó
Primera tirada (Foto: Miquel)
Segona tirada (Foto: Miquel)
Ha fet un dia plujós i no teníem gaire idea d'on estava aquesta cova, però mirant a la part de dalt del Pilar del Segre es troba de seguida. La via està força equipada i es fa ràpid. El tram de la cova és realment maco, només per això ja ha valgut la pena venir. Segons el pot de registre hem fet la segona repetició, després d'un tal Xevi al 2014. Llàstima, ens hem quedat sense els 3 € de les birres... :)
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs i a la dreta el Pilar del Segre. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). La via comença a una feixa penjada a la part esquerra del Pilar del Segre, per arribar-hi no hi ha gaire camí, però amb una mica d'intuició hi hem arribat sense problema.
Material:  16 cintes, friends mitjans, 1 xapa recuperable i estreps
Descens:  Un cop dalt hem agafat un caminet cap a la esquerra, i hem acabat enllaçant amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya (desconec l'autor)
L'Ull del Pilar
Primera tirada
Una de les grans clàssiques de la Roca dels Arcs, una via que va cercant el camí més lògic per superar una destacable barrera de sostres. Amb el pas dels anys han anat obrint algunes vies que passen molt enganxades, i en alguns punts és complicat no sortir-se de la via. M'ha semblat una via exigent, i amb unes darreres tirades força perdedores.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem un camí que travessa el rierol i seguim fins arribar a l'alçada de la via.
Material:  16 cintes, friends fins al Cam #1, una xapa recuperable, tascons, un parell de bagues i un estrep
Descens:  Tenim dues opcions:
  • Anar a la dreta (est) a cercar el corriol que baixa per darrera la Roca dels Arcs fins deixar-nos a la carretera.
  • Anar a la esquerra (oest) fins arribar al collet que separa la Roca dels Arcs de la Roca Alta, i anem baixant pel corriol fins prendre un trencall a la esquerra que ens deixa a la punta esquerra de la Roca dels Arcs (compte no baixar més del compte, que arribaríem a la Font de la Figuera). Només hem de recòrrer el camí planer fins l'altra punta de la Roca dels Arcs i desfer el camí d'aproximació. Aquest camí dóna més volta, però és agradable i assoleiat, ideal per quan la vessant nord està nevada.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Tram espectacular
Ressenya de rocaineu
Veiem els sostres per on va la via
Primera tirada
Segona tirada
Una via força desconeguda i que m'he animat a fer-la al trobar una antiga ressenya del Joan Armengol. Probablement s'havia repetit força fa uns anys, però ara ha caigut en l'oblit i no es troba cap ressenya enlloc. Es una via interessant, el tram d'encastament és xulo. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja veiem el Cavall Bernat, així que l'aproximació no té cap pèrdua.
Material:  9 cintes, 3 xapes recuperables, 4 bagues, Camalot #3 i #4, i un estrep. Important no portar motxilla, i si les bambes es deixen a baix, doncs millor, ja que a l'encastament emprenya tot.
Descens:  Un ràpel de 30 metres per la via normal
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
A l'encastament
Ressenya de santllors.com
Visió des de peu de via
Antiga ressenya del Joan Armengol