L'Agulla dels Demòcrates és una interessant agulla perduda enmig del Cairat (entre Vacarisses i Montserrat). Les dues vies que hi ha a l'agulla (la Normal i la Josep Barberà) són desequipades i, per no haver, no hi ha tan sols ni punt de ràpel... així que has rumiar una mica la estratègia abans d'enfilar-te amunt... Hem començat fent la via normal, i l'Amadeu ens ha ensenyat com muntar un tinglado nivell PRO per després baixar. Hem pujat una corda auxiliar fins al cim, i la hem fixat en uns arbres a banda i banda de l'agulla, de manera que podíem rapelar i també ens ha servit per muntar reunió a dalt. Cada dia s'aprèn alguna cosa nova, però hi ha dies que se n'aprenen unes quantes de cop!

Després hem fet la via Josep Barberà dels germans Albert i Oscar Masó, que ressegueix la marcada fissura que hi ha al vessant oposat de la via normal, i que ratlla l'agulla pràcticament de dalt a baix. El recorregut és guapo, i hem utilitzat un bon grapat de friends XXL. La via estava poc sanejada, ara ha quedat millor per intentar-la en lliure (no sembla fàcil, però sí factible amb encastaments).

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  L'aproximació no és evident, no hi ha cap corriol fins a l'agulla. Venint d'Olesa, prenem la pista del Balneari de la Puda, passem per Can Tobella i prenem el trencall cap al Turó de la Socarrada. Amb una certa intuició haurem de d'aparcar on creiem més adient (recomanable 4x4), i anar camp a través fins a l'agulla, que es troba a la coordenada N 41º 35.021' E1º 52.648' (enllaç a Google Maps)

Material:  8 cintes, friends fins al Cam #5 (amb el #3 i #4 repetits), estreps, una corda auxiliar de 50 metres i algunes bagues per fixar la corda auxiliar als arbres. En cas d'intentar-la en lliure, recomanable dur guants de protecció pels encastaments.

Descens:  Curt ràpel per la via normal. Però compte que l'hem d'equipar amb una corda auxiliar lligada a un arbre, al cim no hi ha res.

Cordada:  Miquel Jordan, Amadeu Pagès i Jordi Ceballos

Via Josep Barberà
Ressenya
Via Josep Barberà

Una via de força curro, on ho hem passat de conya jugant amb els tacs i les falques. Lo únic que no ens ha agradat són els primers 10 metres, on has de pujar per una colada de fang endurit que dóna força yuyu. Llàstima d'aquest petit tram on et jugues els pinyos de la manera més tonta, perquè a la resta de via ho hem passat genial. Les reunions són totes molt còmodes, les expansions són parabolts en perfecte estat i la via és rapelable. Els ponts de roca estan força fets caldo, preveure navalla i cordinos de recanvi.

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació:  Des del Monestir anem en direcció a la Santa Cova, i seguim el camí fins arribar a una corba tancada, on prenem el Camí de les Aigües. Anem baixant fins arribar a una petita edificació (estació elevadora d'aigües), on prenem la pista cap a la dreta. Quan la pista gira 90º a l'esquerra, hem de seguir recte per un corriol poc visible. Anem resseguint el Tossal de Mullapans, passem unes baumes (anomenades Coves Ronyoses) i arribem al peu de via, que reconeixem per la colada de fang inicial.

Material:  20 cintes, 12 pitons (4 V, 3 universals, 2 P, 2 U, 1 bong), tacs/falques variades, tascons, friends fins al Cam #0.75

Descens:  Anem a la dreta fins arribar al Camí de les Aigües

Cordada:  Manu d'Aram i Jordi Ceballos

Ressenya del Joan Vidal
Primera tirada (Foto: Manu)
Primera tirada
Tascó falcat
Segona tirada

Aprofitant que el Lete ha estat restaurant la via, la he pogut gaudir i de pas hem acabat de restaurar 4 coses que li havien quedat pendents. La roca a tota la via és excel·lent, el recorregut és d'una lògica aplastant, i ara està tot restaurat peça per peça. A la primera tirada hi ha un flanqueig llarguíssim, sort que és fàcil i trobem algunes expansions pel camí. A la segona tirada cal anar al lloro de posar algun friend per estalviar un pèndol monumental al segon. La tercera tirada és una joia, una magnífica fissura que ratlla tot el sostre, on hi ha algun pitó i la resta a equipar amb flotants, és entretingut però es fa bé. A la darrera tirada, la primera expansió no es veu (queda uns 4 metres amunt).

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Aparquem al Monestir. Des de l'Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí direcció a Sant Joan, i quan estem a l'alçada de la Gorra Marinera prenem un corriol a mà dreta que hi va directe. Un cop a la base de l'agulla hem de fer una grimpada i arribem a les ruines de la Ermita de Sant Jaume, on es troba el peu de via.

Material:  20 cintes, tascons, tricams, friends fins al Cam #1 (amb algun mitjà repetit), i també el Cam #4 (el #2 i #3 no calen), algun cordinillo i estreps

Descens:  Desgrimpem per la via normal

Cordada:  Manuel Pérez ("Lete") i Jordi Ceballos

Espectacular tercera tirada
Ressenya del Jose Valero
Primera tirada (Foto: Lete)
Tercera tirada (Foto: Lete)