Cerdà-Lluis a la Magdalena Superior

Amb el Lete hem pogut fer una via oberta al 1963 pel Joan Cerdà i Eduard Lluis, que probablement té poques repeticions perquè al seu moment no la van divulgar i ara ha aparegut per primer cop al llibre de Gorros del Luichy. La via segueix una línia molt guapa, travessant un sostre per una minúscula fissura amb pitons d'època. Aquesta tirada del sostre està molt equipada, però la resta de via està pràcticament a pèl i no és pas fàcil de protegir, Déu n'hi do com se les gastaven en aquella època...
A la primera tirada, després de la expansió hi ha una important excursió fins a la reunió, que hem protegit amb un parell de pitons. La segona tirada és molt curta, té 3 passos de Ae i després un vibrant flanqueig fins a la R2. La tercera tirada comença amb un diedre ben guapo, després travessem el sostre, i acaba amb un tram de Ae fins a la R3, a la tirada podem posar diversos friends per no dependre tant de les peces de museu. A la darrera tirada sortim cap a la bauma (on podem posar un friend a caldo), i després es tracta de buscar la línia més fàcil fins al cim.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem al Monestir. Des de l'Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Just abans d'arribar al Gorro Frigi ens desviem a la esquerra i pugem per la canal que separa la Magdalena Superior del Gorro Frigi. Un cop al coll, baixem per la banda contrària i anem resseguint la paret cap a la esquerra fins arribar a peu de via.
Material:  15 cintes, 3 pitons variats, friends fins al Cam #2 i estreps
Descens:  Dos ràpels curts per la via normal (cara est). Anem a cercar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.
Cordada:  Lete Pérez i Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Lete)
Segona tirada
Imprimir