Por tus Huevos Matute és potser una de les vies més repetides del Pilar del Segre. La primera tirada està neta d'equipament i segons la ressenya és la més fàcil però els clavaderos estan molt arrodonits pel pas de les cordades, amb el que hem hagut de falcar quasi tots els passos i ha estat entretingut. La segona tirada està equipada amb 2 pitons, el tram més tècnic és el flanqueig per arribar a la reunió. La tercera tirada té un tram a equipar (A3) i després Ae fins la reunió. I la darrera tirada és tota en lliure i bona roca, llàstima que acaba aviat.

Orientació:  Sud-oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt i no té pèrdua, ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs i a la dreta el Pilar del Segre. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Pugem per un petit corriol fins al Pilar del Segre i anem flanquejant fins a l'extrem dret per arribar al peu de via.

Material:  15-20 pitons variats, falques/tacs de fusta, friends fins al Cam #3 i un ganxo pla (opcional). Guíndola recomanable per la R2.

Descens:  Podíem haver baixat en 2 ràpels (un curtet del cim a la R3, i un altre de 50 m de la R3 al terra), però a la darrera tirada hi havia molta vegetació i hem preferit baixar caminant. Cal anar fins la torre elèctrica i a l'esquerra trobem la canal que separa el Pilar del Segre amb la Paret del Pas Nou. Baixem i anem resseguint el peu de la Paret del Pas Nou fins arribar a una canal que baixa directa a la carretera.

Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos

Ganxo falcat
Ressenya de romanticguerrer
Peu de via
Primera tirada (Foto: Mateu)
El cordino Jan en acció!
Ambient

Passeig Galàctic és una via oberta pel Paca Clotet en solitari al 1990. Va ser una de les primeres vies d'artifo que el Paca obria a Sant Llorenç del Munt, i ho va fer en una freda i estrellada nit, d'aquí el nom de la via. La primera tirada és un Ae de tràmit per un tram de roca força dolenta, però la resta és ben guapa, cal equipar força passos i amb roca excel·lent. Les expansions en general estan oxidades, però no fan mala pinta. La segona i tercera tirades les hem empalmat en una única tirada d'uns 40 metres. M'ha semblat una bona via per anar a practicar, ja que la roca ofereix moltes possibilitats i es pot posar una mica de tot. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Prenem el camí que puja a La Mola, i en poca estona arribem a Can Pobla. Des d'allà mateix prenem un camí cap al Bolet de Can Pobla, i anirem a parar al Cingle dels Cavalls.

Material:  Friends fins al Cam #1, tascons, tricams, 3 universals, 1 bong i unes 26 cintes

Descens:  Ràpel d'uns 25 m per la cara nord, i seguint la canal avall tornem a peu de via.

Cordada:  Manu d'Aram i Jordi Ceballos

Bong
Ressenya del Paca
Pitó
Primera tirada

La Vida de l'Artista és una via de A2/V oberta pel Paca Clotet al 2014, amb la curiositat que a la primera tirada passes pel costat d'un avenc penjat. La primera tirada no té cap expansió, però s'equipa molt bé amb peces diverses. La segona tirada té un inici divertit on hem hagut de rumiar una bona estona com superar un petit tram amb un gran forat on no s'aguantava cap friend... No duiem cap tac prou gran, així que hem fet una flor de fusta i hem pogut passar. Segons ens ha comentat el Paca, sembla que hem fet la primera repetició. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Est

Regulacions:  L'escalada a Sant Llorenç està regulada, consultar la web del Parc

Aproximació:  Des de Matadepera pugem fins a Coll d'Estenalles, comencem a baixar direcció Mura i després d'aprox 1 km aparquem a una esplanada que queda a mà esquerra, just on la carretera fa un revolt tancat (enllaç a Google Maps). Des d'aquí prenem un camí direcció nord, i als pocs minuts arribem a un coll on hi ha un trencall a mà dreta marcat amb una fita i un rètol informant de les restriccions. Tirem canal avall, i després de baixar una corda fixa arribem a la base de la paret. La via es troba a l'extrem dret de la Falconera.

Material:  20 cintes, 3 xapes recuperables, tascons, tricams, 4 pitons, fusta variada i friends fins al Cam #5

Descens:  Caminant

Cordada:  Pablo Creus i Jordi Ceballos

Flor de fusta a la segona tirada
Ubicació de la via
Primera tirada
Avenc
Segona tirada

Curiosa via que s'enfila per l'interior de la Cova del Drac, però que mai havia tingut clar per on pujava fins que l'Amadeu Pagès m'ho va explicar fa uns dies. Es una via curteta però espectacular i es protegeix de conya amb friends, m'ha semblat una via ben recomanable. La via la hem fet en tres tirades. La primera puja per la placa, uns passos de xemeneia i fem reunió a la repisa. La segona tirada és molt xula, ja que cal anar avançant amb el buit sota les cames i travessar a l'altra banda de la escletxa, reunió de burins i 1 femella d'espit (recomanable fer-la per evitar fregament). La darrera tirada flanqueja a la dreta, s'enfila pel diedre amunt i fem reunió als arbres del cim. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Recomanable consultar un plànol del Parc si no coneixem la zona. Per accedir a la via hem d'entrar dins la Cova del Drac, i de seguida reconeixem la foto de la primera tirada.

Material:  6 cintes, friends fins al Cam #3, tricams i una baga. Si fem la segona reunió ens caldran 2 xapes recuperables i 1 xapa d'espit.

Descens:  Un ràpel d'uns 25 m des del cim, i desfem el camí d'aproximació.

Cordada:  Pablo Creus i Jordi Ceballos

Ressenya de santllors.com (és la via nº 14)
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Pablo)

Pep-Joan-Taume va ser oberta el 7/4/1977 per Eduard Prunera, Joan Prunera i Jaume Mestre. No teníem ressenya d'aquesta via, ni referència de cap repetició, però l'havíem vist algunes vegades passant pel camí de Sescorts, ja que hi ha una placa a l'inici i un arbre característic que surt de la paret, així que en companyia del Pablo hem anat a investigar. Per la nostra sorpresa ens hem trobat una via pràcticament equipada (amb material vell), on els friends ens han anat bé per acabar de reforçar.

La primera tirada té un inici curiós, on hem fet el Tarzán per enfilar-nos per l'arbre, i després només cal resseguir la fissura amunt equipada amb pitons. La primera reunió original és de 3 pitons molt vells, nosaltres hem fet reunió en una via d'esportiva que hi ha allà mateix.

La segona tirada és un flanqueig que va resseguint la fissura, on trobem pitons d'època i algun burí. Al penjar-me d'aquests pitons, un d'ells s'ha sortit com si res, i ha resultat que era simplement un perfil d'alumini retallat en format de V... Més endavant es veia factible tirar amunt, però ens ha estranyat perquè no hi havia rastre de res, i en canvi la resta de via estava cosida a material vell... Total, que hem baixat aprofitant una reunió d'una altra via d'esportiva, però segurament la via original surt per dalt. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Un cop allà, prenem un corriol en direcció oest i en un moment arribem a Sescorts.

Material:  12 cintes, 4 bagues (dues extra llargues), 2 xapes recuperables, friends fins al Cam #2 i estreps

Descens:  Nosaltres per desconeixement hem rapelat d'una via d'esportiva, però la via original segurament acaba dalt del cingle, amb el que es pot sortir caminant.

Cordada:  Pablo Creus i Jordi Ceballos

Curiós arbre penjat per on passa la via
Placa al peu de via
Primera tirada
Perfil d'alumini en forma de V
Ressenya de santllors.com

La Mar de Pedra és una via a la Muralla Nord d'Agulles que va ser oberta al 1993 per Enric Poblet ("Rodillitas") i Ramon Reina. Es tracta d'una pedalada amb bon ambient, amb l'al·licient que has de fer un munt de passos de ganxo, sobretot a la primera tirada (la més entretinguda amb diferència), on la tònica general és que hi hagi un parell de passos de ganxo entre xapa i xapa. Els passos de ganxo són pràcticament tots picats i queden a prova de bombes. El tram final en lliure és facilet (IV) i també protegit amb expansions.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir. Deixem enrera el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé, seguim pel GR i de seguida veiem la paret per on va la via. Abans d'arribar a la Cadireta, quan estem aproximadament a l'alçada de la via, a mà dreta prenem un corriol que puja directe cap a la paret, hi ha alguns trams equipats amb cordes fixes. Un cop a la base de la paret, anem uns metres a la dreta (oest) i de seguida trobem el peu de via.

Material:  28 cintes (si ho xapem tot), 4 xapes recuperables, 2 ganxos (un pla i un de punta), friends fins al Cam #0.5 i tricams. Guíndola força recomanable.

Descens:  Anem a cercar una reunió rapelable (2 parabolts amb cadena), i podem baixar al terra amb un únic ràpel d'uns 50 m (recomanable baixar el nus un bon grapat de metres per no tenir problemes al recuperar la corda), o fem un primer ràpel fins al collet i d'allà un segon ràpel fins al terra.

Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos

Ganxejant
Ressenya
Primera tirada (Foto: Carles)
Primera tirada

La CADE va ser oberta l'any 1974 per Emili Albir, Joan Badia, Josep Lalueza i Ramon Masats. Es una de les grans clàssiques de Montserrat Nord, una via fantàstica del tot recomanable. La via és atlètica i mantinguda, ressegueix diversos diedres de llibre. La via en general està poc equipada, però que es deixa protegir de conya. La via és molt ombrívola, ideal pels mesos d'estiu.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Can Maçana prenem el GR cap al Monestir. Passada la Cadireta prenem un trencall a la dreta cap a Coll de Porc, i abans d'arribar al Bisbe trobem un corriol a mà dreta cap a la paret. Flanquegem uns metres i de seguida arribem a peu de via.

Material:  24 cintes (si ho xapem tot), friends fins al Cam #4 (repetint #2 i #3), tascons grossos, una plaqueta recuperable i estreps

Descens:  Ràpel d'uns 20 m cap al sud. Baixem una canal, arribem al Camí Alt de Frares (marques blaves) i el seguim a la dreta fins a la Canal Ampla. Baixem per la canal fins al Refugi Vicenç Barbé.

Cordada:  Ricard Rofes, Aleix Codina i Jordi Ceballos

Recorregut aproximat de la via
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada

L'Anglada-Cerdà va ser oberta l'any 1965 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. Es una via del tot recomanable a Montserrat Nord, amb molts trams d'auto-protecció, molt variada i bon ambient. Especialment destacable la magnífica bavaresa de la tercera tirada, només per aquesta tirada ja val la pena la visita. La llàstima és no haver completat l'ascensió amb la via Normal al cim de la Boleta, però no teníem clar per on anava i ens va quedar pendent per un altre dia (consultar la publicació de la via normal).

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Can Maçana prenem el GR cap al Monestir. Passada la Cadireta prenem un trencall a la dreta cap a Coll de Porc, i abans d'arribar al Bisbe trobem un corriol a mà dreta cap a la paret. Flanquegem uns metres i de seguida arribem a peu de via. Per accedir a la R0 cal fer una grimpada de III, ens podem encordar per pujar més tranquils.

Material:  Friends fins al Cam #4, tascons grans, 20 cintes i estreps

Descens:  Des de la darrera reunió voregem la bola cimera per l'esquerra i arribem a la banda contrària de la bola. Aquí podríem fer la via Normal o fent una petita desgrimpada arribem a un collet. Baixem al Camí Alt de Frares (marques blaves) i el seguim a la dreta fins a la Canal Ampla. Baixem per la canal fins al Refugi Vicenç Barbé.

Cordada:  Rafa Cuadrado i Jordi Ceballos

Recorregut de la via
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada (Foto: Rafa)
Tercera tirada
Gran ambient!

La conquesta del Puro va ser èpica, els diferents Mallos ja havien estat escalats i només quedava pendent el Puro. Hi va haver diverses temptatives i fins i tot 2 accidents mortals, així que el Puro es va convertir en tot un mite a la seva època. Una cordada aragonesa (Bescós, Rabadá i Cintero) i una de catalana (Panyella i altres) competien per ser els primers en pujar-hi, però finalment es van avançar els aragonesos, que van aconseguir fer cim el 14 de juliol de 1953 i van haver de fer un vivac al petit cim. Al dia següent, quan els aragonesos baixaven, es van creuar al poble amb la cordada catalana, que es van haver de conformar amb la primera repetició. Segons va escriure el propi Panyella al llibre de piades de Riglos: "Veníamos a realizar su primera, pero... ¡llegamos tarde! Sólo al saltar del tren, en el recién inaugurado apeadero de los Mallos, ya nos habían anunciado que: ¡Ya han subido! Nos fuimos a desahogarnos al Fire haciendo la travesía completa y contemplando a nuestras anchas un puro ya fumado por otros."

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des del poble de Riglos prenem el camí evident cap al Mallo Pisón i a la seva esquerra tenim l'agulla adosada del Puro. Podem fer l'entrada Directa (molt pulida) o l'entrada Original.

Material:  14 cintes, friends fins al Cam #0.75 i tricams

Descens:  Primer ràpel de 55 m per l'interior del Puro fins la reunió per sota del coll, segon ràpel de 50 m per la xemeneia, anem a l'esquerra seguint el passamà, tercer ràpel de 40 m i darrer ràpel de 35 m fins al terra.

Cordada:  Niko Inglada, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos

El Puro
Ressenya de a0avista
Entrada directa
Al pòdium!
Guapa tirada

El Diedre Gris (també anomenat 'Gritos y Susurros') és probablement una de les vies més freqüentades de la Paret de Catalunya, val la pena matinar per no tenir cordades al davant. Es una via recomanable, molt variada i prou ràpida. No sé si és degut al pas de les cordades o que sempre ha estat així, però he trobat la roca molt pulida. La via es troba molt poc equipada (fins i tot hi ha un parell de reunions amb només un pitó), però es deixa protegir de conya. Recomanable anar sense motxilla per a que no ens emprenyi als encastaments.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació: 

  • Opció 1 (Pont de Montanyana): Des de Benabarre anem per la N-230 fins a Pont de Montanyana, però just abans d'entrar al poble prenem la C-1311 direcció Tremp i de seguida a mà dreta veiem un trencall amb un cartell "Reserva del Congost de Mont-rebei (8 km) que ens porta a l'aparcament de La Masieta (enllaç a Google Maps). Prenem l'ample camí en direcció al congost i després de creuar el pont penjat metàl·lic seguim per un camí excavat a la roca equipat amb un cable d'acer. Quan acaba aquest camí excavat abandonem el camí principal i prenem un corriol a a l'esquerra que va pujant paral·lel a la paret. Hem de pujar aprox 15-20 minuts fins arribar a peu de via, fàcil de reconèixer per una gran alzina que surt de la paret a uns 10 m d'alçada.
  • Opció 2 (Àger): Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a l'esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol en direcció a les parets, al principi planeja, després fa una bona baixada, la paret canvia d'orientació, trobem unes cordes que ens deixen sobre la feixa i baixem fins a peu de via, fàcil de reconèixer per una gran alzina que surt de la paret a uns 10 metres d'alçada.

Material:  14 cintes, friends fins al Cam #4 (repetits fins al #1), tascons i 2 bagues

Descens: 

  • Opció 1 (Pont de Montanyana): Baixem uns metres per sortir del bosquet on es troba la darrera reunió i prenem un corriol marcat en direcció ascendent uns 40-50 m, fins que comença a baixar per un camí-tartera. Acabem arribant a un collet on podríem baixar fent ràpels però no val la pena, només hem de remuntar un petit esperó (poc marcat) i ara ja sí baixem del tirón fins al camí del congost.
  • Opció 2 (Àger): Prenem un petit corriol que va pujant (fites) i quan arribem al punt més alt, baixa i arribem a una pista, que seguim una estona. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.

Cordada:  Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos

Espectacular tram
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Segona tirada
Ressenya del descens cap a Pont de Montanyana (Luichy)

Magnífica combinació de dues vies per superar la imponent Paret de l'Aeri. La Pany-Ferrera va ser oberta l'any 1941 per Jordi Panyella ("Pany") i Jordi Ferrera, i acaba a la Plaça de Catalunya, ja que més amunt no es van veure capaços de continuar. Jordi Ferrera és l'autor del llibre "Cumbres Pirenaicas" (publicat al 1951), el seu cognom apareix a diverses fonts mal escrit com a Farrera enlloc de Ferrera.

I a la Plaça de Catalunya comença l'Electric Ladyland, oberta al 1978 per Josep Carbonell, Kim Prats, Cesc Caralt i Armand Ballart, que supera la resta de paret anant a cercar una espectacular bavaresa que per sí sola ja mereix la visita. L'equipament està rovellat i falta algun pitó que marquen les ressenyes, però en general es protegeix bé.

Orientació:  Nord-est

Regulacions:  L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir i en arribar a la Paret de l'Aeri pugem per la primera canal, compte no ens passem de llarg i prenguem per error la Canal del Moro que puja per la banda esquerra de la Paret. Després d'algunes cordes fixes remuntem uns graons metàl·lics i seguim un tram de cables fins arribar a l'alçada de la via. L'aproximació fins al peu de via és exposat, millor fer una primera reunió al cable i encordar-nos.

Material:  18 cintes, friends fins al Cam #3, tascons/tricams, 1 xapa recuperable, 1 baga, 1 escanya-burins, estreps i guíndola opcional.

Descens:  No hem de fer cap ràpel, tornem al cotxe per la Canal de Sant Jeroni.

Cordada:  Jose Valero i Jordi Ceballos

Primera tirada
A la bavaresa
Gran ambient