La normal del Lloro és una històrica via oberta al 1936, en que van utilitzar un troc per superar el primer balmat. Es una via xula, i amb menys artificial del que podria semblar a priori. Lo únic que no m'ha agradat és el tram d'artifo en que t'has d'anar penjant de cordinillos, és un tram força precari.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, només ens queda seguir les marques blaves i de seguida arribem al Lloro.
Material:  20 cintes, friends fins al Cam #1, 2 bagues, 6 cordinos prims (o inventillos per escanyar expansions de la segona tirada) i estreps.
Descens:  Un ràpel de 50 metres per la mateixa via
Cordada:  Lete Pérez i Jordi Ceballos
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Lloro
Primera tirada
El gran Lete
La Normal de la Monja ens ha sorprés especialment, és una via ben guapa però que per algun estrany motiu no sembla que sigui gaire coneguda. Les dues tirades són bones, la primera té un espectacular tram pel mig de la pitrera de la Monja, i la placa de la segona tirada també té la seva gràcia.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir, passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, només ens queda seguir les marques blaves i de seguida arribem a la Monja. L'inici de la via és evident, només hem d'anar a cercar la pitrera de la Monja.
Material:  8 cintes, friends fins al #4 i tricams
Descens:  Ràpel de 30 metres per la mateixa via
Cordada:  Lete Pérez i Jordi Ceballos
Ressenya de Cesc Aldabó
Monja
Monja
Primera tirada (Foto: Lete)
La Vidal-Farreny va ser oberta al 1974 per J. Vidal i J.E. Farreny, i va ser la tercera via que s'obria a la Paret de les Bagasses. L'any passat la vam intentar, però vam haver d'abandonar a la feixa perquè feia una calor infernal, així que teníem ganes de rematar la feina. Aquest cop també hem passat calor, però molt més suportable i hem pogut gaudir de la via. En general ens ha agradat força, especialment la darrera tirada (boníssima!), però en conjunt em va agradar una mica més la Reina-Puig, que vam fer recentment. La roca està sobada en alguns llocs puntuals, però en general bé.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de la Font de les Bagasses (enllaç a Google Maps) creuem el riu pel pont romà, seguim pel corriol equipat (hi ha un parell de cables), creuem el túnel de la dreta, remuntem el túnel per sobre, pugem fins a peu de paret i la anem resseguint cap a la esquerra fins arribar al característic diedre de la Anglada-Guillamon, on començarem la via.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #3, tascons, 3 bagues i estreps.
Descens:  Prenem corriol cap a la dreta (est) fins arribar a una instal·lació de ràpel (55 metres), i després caminant arribem a la carretera.
Cordada:  Sandra Serra, Joan Brunet i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Darreres tirades
La Beltegeuse pensava que seria una pedalada monòtona però l'entorn és magnífic, totes les tirades tenen la seva gràcia i les reunions són molt còmodes. A la primera tirada hi ha alguns burins sortits que fan molt yuyu, per sort després el tema millora. A la segona tirada cal fer un pas de ganxo, que li dóna un punt d'emoció a la via. La tercera tirada és molt estètica i té un ambient brutal. La darrera tirada és ràpida, es fa quasi tota en lliure. No cal pitonar en tota la via.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Rupit prenem la pista de Sant Joan de Fàbregues i aparquem a una esplanada (enllaç a Google Maps). Per arribar a peu de via hem de baixar per la pista en direcció a la cascada, la creuem per sobre i arribem a un fantàstic mirador, que és precisament on acabarem la via. Continuem pel camí uns 300 metres i llavors baixem per un grau a mà dreta. A la poca estona prenem un trencall a la dreta que ens durà a la base de la paret, i reconeixem el peu de via perquè hi ha un triangle gravat a la roca i veiem els burins de la primera tirada.
Material:  25 cintes (podem portar menys, però llavors n'haurem de recuperar algunes), friends fins al Cam #0.5, estreps, 2 bagues, 3 cordinos prims per escanyar caps de burí, 8 xapes recuperables i un ganxo pla
Descens:  Inexistent, des del mirador simplement tornem caminant al cotxe.
Cordada:  Niko Inglada i Jordi Ceballos
L'entorn és preciós
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Pas de ganxo
Bon ambient
El Diedre Farreny va ser obert al 1978 en memòria de Joan Enric Farreny, i és la gran clàssica de la Roca Alta. Es tracta d'una via molt guapa i variada que ressegueix l'evident diedre de principi a final, una via molt recomanable. Algun tram puntual està una mica sobat, però en línies generals no és problema. Respecte a l'equipament, la via es troba poc equipada, però es pot protegir de conya.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià seguim la carretera amunt uns 3 km i prenem una pista a la esquerra (senyal que indica Ermita de Meià). Anem tirant una estona, deixant enrere alguns trencalls i quan comencem a estar a prop de la Roca Alta, prenem una pista a la dreta i aparquem a la esplanada que hi ha a N 42º 00.999' E 1º 00.541' (enllaç a Google Maps). Seguim a peu per la pista, i de seguida un corriol evident s'enfila fins a l'inici del Diedre Farreny.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #3 (#4 opcional), tascons, 2 xapes recuperables i 3 bagues
Descens:  Anem amunt fins al cim de la Roca Alta, i a la nostra esquerra tenim un collet per on baixa un camí empedrat que ens porta de nou al cotxe.
Cordada:  Ricard Rofes, Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya de rocaineu
Primera tirada
Darreres tirades
El Càntir també té el curiós nom de la Gloriosa Boina d'en Peret, i és una agulleta que es troba a la Serra de l'Obac (a prop de la Pola). Primer hem fet la via Normal que és una guapa xemeneia, i després la via de la Fissura. Les dues vies tenen bona roca i són desequipades. La via normal (xemeneia) és fàcil però exposada. Només es poden protegir els primers metres fins la savina, després en tota la xemeneia no es pot posar res. Després hem fet la via de la fissura, que està just a la esquerra de la xemeneia. Aquesta via és algo més difícil, però en canvi es pot protegir de conya. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera prenem la Carretera direcció a Coll d'Estenalles i aparquem a l'Alzina del Salari (coordenada N 41º 39.194' E 1º 58.624', enllaç a Google Maps). Seguim el carrer asfaltat fins al final, i arribem al Coll de Tres Creus. Un cop allà, prenem el corriol en direcció Oest (cap a la Font de la Pola), i a mig camí trobem l'agulla.
Material:  Per la via normal: algun friend mitjà, una baga i 2 cintes.
Per la via de la Fissura: algun friend mitjà, un Cam #4, una baga i 4 cintes.
Descens:  Ràpel des de la mateixa savina on hem fet reunió
Cordada:  Miquel Jordan, Carles Guitart i Jordi Ceballos
Via normal
L'agulla des del camí de la Pola
Ressenya de santllors.com