La normal del Lloro és una històrica via oberta al 1936, en que van utilitzar un troc per superar el primer balmat. Es una via xula, i amb menys artificial del que podria semblar a priori. Lo únic que no m'ha agradat és el tram d'artifo en que t'has d'anar penjant de cordinillos, és un tram força precari.
Valoració:
*** (Bona)
Orientació:
Oest
Regulacions:
La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:
Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, només ens queda seguir les marques blaves i de seguida arribem al Lloro.
Material:
20 cintes, friends fins al Cam #1, 2 bagues, 6 cordinos prims (o inventillos per escanyar expansions de la segona tirada) i estreps.
Descens:
Un ràpel de 50 metres per la mateixa via
Cordada:
Lete Pérez i Jordi Ceballos
 |
| Ressenya del Col·leccionista de Vies |
 |
| Lloro |
 |
| Primera tirada |
 |
| El gran Lete |