La Manowar és una de les vies més emblemàtiques i segurament més repetides del Doll, que resumeix perfectament l'escalada en aquest salvatge paratge. La via està sanejada pel pas de les cordades però, tot i així, cal tenir en compte que és una via poc domesticada amb molta auto-protecció.

Orientació:  La primera meitat és sud i després de la feixa és est.

Regulacions:  L'escalada al Doll està regulada, trobarem un cartell informatiu al pàrking.

Aproximació:  Venint de Camarasa hem d'arribar fins al cartell que indica "Alt de Fontllonga", i de seguida prenem la pista a mà esquerra. Just al començament de la pista tornem a girar a l'esquerra i anem tirant fins al final, hi ha una esplanada a la coordenada N41º 57.005' E0º 51.685' (enllaç a Google Maps).

Podríem arribar a la via tant pel tallafocs cap a l'esquerra (al final hauríem de fer un ràpel) com cap a la dreta (no s'ha de fer cap ràpel). En el nostre cas triem anar a la dreta (direcció nord), que està més transitat. Després de baixar una mica pel tallafocs, de seguida prenem un corriol a l'esquerra i només l'hem d'anar resseguint. Arriba un moment en que baixem per les curioses Escales del Doll, passem pel sector d'esportiva del Clot del Miqui i seguim baixant (alguna fita) fins pràcticament arribar a l'alçada de l'embassament. Primer anem resseguint la Paret de l'Abat, i quan aquesta canvia d'orientació arribem a la Paret del Doll. La resseguim i aviat arribem al peu de via, que es troba just després d'un característic arbre doblegat que passem per sota (veiem pont de roca i les primeres expansions).

Material:  2 jocs de friends fins al Cam #3, tascons, 14 cintes i 2 bagues

Descens:  Tal com mostrem al plànol, tenim diverses opcions per tornar al cotxe:

  • Opció 1: Podem anar a la dreta seguint fites. Hem d'estar atents, ja que en algun punt és poc intuitiu. Passarem pel sector Totxaires i finalment acabem arribant al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 2: Podem anar a l'esquerra. Quan enllacem amb el corriol que aniria a parar a les Escales del Doll, hem d'anar a la dreta i anar tirant camí amunt fins arribar al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 3: Recentment han obert un camí amb moltes fites que per un còmode corriol ens porta directes al cotxe en uns 15 min. Aquesta opció és clarament la més ràpida i còmoda, però encara no l'he fet, així que el traçat al plànol és aproximat (de color verd).

Cordada:  Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos

Ressenya del Jordi Marmolejo
Recorregut aproximat de la via
Plànol amb els camins principals
Primera tirada
Al magnífic diedre de la tercera tirada (Foto: Niko)
Penúltima tirada

La via Vicky Alvarez va ser oberta el 29/12/2007 pels germans Albert i Oscar Masó. Es una via curteta i ràpida, amb algun tram interessant. Després de signar al pot de piades, hem atacat la segona tirada per l'evident fissura recte amunt. Ens ha estranyat lo poc sanejat que estava aquest tram (hem tirat avall diversos rocs ben grossos) i que no hi havia res d'equipament, però es pot protegir bé amb un parell de friends. Més tard hem entès que els oberturistes van marxar a la dreta per la feixa enlloc de sortir per la fissura, així que sense voler hem obert una sortida directa (10 m i grau V).

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Matadepera prenem la Carretera direcció a Coll d'Estenalles i aparquem a l'Alzina del Salari (enllaç a Google Maps). Seguim el carrer asfaltat fins al final i arribem al Coll de Tres Creus. Un cop allà, prenem el corriol en direcció Oest (cap a la Font de la Pola), passem de llarg el Setrill i la Gloriosa Boina d'en Peret, i trobem la via abans d'arribar a la Porquerissa.

Material:  Friends fins al Cam #0.75, 1 baga i 6 cintes

Descens:  Caminant

Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Primera tirada (Foto: Miquel)
Primera reunió
Ressenya de santllors.com
Ressenya dels germans Masó publicada al Vèrtex

No hi ha dades dels oberturistes de la via Reyes. La via es troba al Cingle del Setrill, i té la curiositat del llarg flanqueig de la primera tirada. Aquest flanqueig l'hem de començar a l'alçada de la pintada "Reyes", anant per la cornisa evident. Roca a controlar.

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Matadepera prenem la Carretera direcció a Coll d'Estenalles i aparquem a l'Alzina del Salari (enllaç a Google Maps). Seguim el carrer asfaltat fins al final i arribem al Coll de Tres Creus. Un cop allà, prenem el corriol en direcció Oest (cap a la Font de la Pola) i la via comença a la dreta del Setrill.

Material:  5 cintes, 2 bagues, algun friend petit opcional

Descens:  Caminant

Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Ressenya del Col·leccionista de Vies
Inici de la via
Segona tirada (Foto: Miquel)

Mentres obríem la via Voltors i Silenci, ens anàvem mirant una tremenda fissura desplomada que tirava tot recte amunt des de la R2 (el balconet) fins un sostre, però ho vam anar demorant perquè es preveien diverses jornades de feina, i una logística més complicada que a la Voltors i Silenci, però finalment ens hi vam decidir! Les dues primeres tirades són comunes amb la Voltors i Silenci, però després tira tot recte a buscar el característic sostre, sempre resseguint la fissura, de roca molt bona. Són uns 60 metres continus de fissura desplomada, que hem repartit en dues tirades. En total són uns 140 metres, i ha quedat equipada amb 13 expansions, 3 pitons i força ponts de roca. La via la hem obert en V+/A2, però pensem que pràcticament tota es podrà alliberar.

Es recomanable empalmar les dues primeres tirades i arribem a un comodíssim balconet, que ha estat el nostre petit camp base. L'inici de la tercera tirada és comú amb la Voltors i Silenci, però de seguida tira tot recte amunt per la fissura, reunió incòmoda de 2 expansions. La quarta tirada ressegueix la fissura, amb molt ambient, fins una reunió de 2 expansions a la dreta del sostre on hem deixat un pot de piades. La darrera tirada es fa ràpid, són dos passos equipats per sortir del sostre, un parell de passos a equipar i en lliure arribem al cim, on fem reunió en un arbre.

Orientació:  Sud

Regulacions:  L'escalada al Doll està regulada, trobarem un cartell informatiu al pàrking.

Aproximació:  Venint de Camarasa hem d'arribar fins al cartell que indica "Alt de Fontllonga", i de seguida prenem la pista a mà esquerra. Just al començament de la pista tornem a girar a l'esquerra i anem tirant fins al final, hi ha una esplanada a la coordenada N41º 57.005' E0º 51.685' (enllaç a Google Maps). Hem de baixar pel tallafocs que ens queda a l'esquerra (direcció sud), i prenem un trencall a la dreta (gran fita). Seguim un corriol que ens porta al sector Totxaires on hi ha petites vies d'esportiva, i quan acaba el camí hem de baixar una estona per una canal ampla (sense camí) fins situar-nos al nivell de la feixa, que és on hi ha el Sector Mini Mix (comptar uns 40 min). La via comença a la dreta de la Xemeneia Fonda.

Material:  5 pitons variats, tascons, friends fins al Cam #4 (grans repetits i #5 opcional), estreps i cordinos per ponts de roca. Anant en lliure potser no cal pitonar.

Descens:  Tal com mostrem al plànol, tenim diverses opcions per tornar al cotxe:

  • Opció 1: Podem anar a la dreta seguint fites. Hem d'estar atents, ja que en algun punt és poc intuitiu. Passarem pel sector Totxaires i finalment acabem arribant al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 2: Podem anar a l'esquerra. Quan enllacem amb el corriol que aniria a parar a les Escales del Doll, hem d'anar a la dreta i anar tirant camí amunt fins arribar al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 3: Recentment han obert un camí amb moltes fites que per un còmode corriol ens porta directes al cotxe en uns 15 min. Aquesta opció és clarament la més ràpida i còmoda, però encara no l'he fet, així que el traçat al plànol és aproximat (de color verd).

Cordada:  Kim Gil i Jordi Ceballos

Ressenya
Ubicació de la via
Plànol amb els camins principals
Ubicació de la via
Amb zoom
El Balconet
La Fissura

La normal al Caputxó d'en Semir va ser oberta el 18/05/1941 per Oriol Torró i Ramon de Semir. El nom de l'agulla està dedicat a Ramon de Semir, que va dedicar una pila d'anys a explorar tots els racons de Montserrat, per acabar publicant l'any 1949 el primer gran mapa de Montserrat, que va ser la base del posterior treball dut a terme per Josep Barberà al "Montserrat Pam a Pam". Es una via molt ràpida i assequible, recomanable per lo curiós de l'agulla. Des del cim tenim bones vistes del Carquinyoli.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, i pugem per la Canal Ampla fins arribar a la Sensenom. Resseguim la paret de la Sensenom pel vessant est, i a la dreta tenim el Caputxó d'en Semir.

Material:  1 cinta

Descens:  Un ràpel d'uns 15 m, que actualment es troba equipat amb parabolts

Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Caputxó de'n Semir
Arribant al cim
Ressenya d'escalatroncs

La Normal o Aresta Brucs a la Sensenom va ser oberta l'any 1945 per J. Camarassa i A. Gumà. La via és una llarga rampa que permet una escalada molt agradable. Hi ha una certa distància entre assegurances, però el grau és molt assequible i amb bona roca. Des del cim hi ha unes fantàstiques vistes de la zona.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, i pugem per la Canal Ampla fins arribar a la Sensenom.

Material:  4 cintes i 2 xapes recuperables

Descens:  Un únic ràpel de 30 m cap al nord

Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos

Ressenya del Col·leccionista de Vies
Magnífic perfil de la Sensenom
Primera tirada
Precioses vistes de la zona

La via Dipankara (en alguns llocs apareix mal escrit com a Dipankasa) va ser oberta l'any 1993 per Gustavo Máñez ("Kush") en solitari. El recorregut d'aquesta via és paral·lel per la dreta de l'Aresta Brucs. La via va ser oberta sense expansions, però anys més tard el mateix oberturista en va afegir per a que es repetís més. Es una via molt ràpida i agradable, amb bona roca.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció nord. Passem de llarg la Bessona Inferior, i després prenem el camí en direcció est (dreta), que aviat ens porta al peu de via de la Boteruda del Gra. La via comença uns 10 m a la dreta de l'Aresta Brucs, per una placa tombada.

Material:  5 cintes

Descens:  Un ràpel de 15 m cap al nord-est

Cordada:  Carles Llovet, Ramon Hernández i Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Carles)

La Aromes ens ha semblat una via força exigent, especialment perquè faltaven alguns pitons indicats a les ressenyes. La tirada clau és la segona, on cal fer un bon ús de les cordes per evitar fregaments, i hi ha un entretingut tram d'artificial a equipar (només hi ha un tascó encastat en tot el tram de fissura).

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció Nord. La via comença a la canal que hi ha entre la Bessona Inferior i la Vespa.

Material:  20 cintes, friends fins al Cam #1, tascons/tricams i estreps

Descens:  Un ràpel de 30 m fins al coll de les Bessones, i un ràpel curt fins al terra.

Cordada:  Carles Llovet, Ramon Hernández i Jordi Ceballos

Ressenya del Jose Valero
Primera tirada
Segona tirada

La Juan Lorente va ser oberta als anys 70 per Josep Antoni Díaz i Agustín Damaso. Pensant que estàvem a la via Arrossaires, el Niko fa la primera tirada i després d'uns quants renecs comenta que això és un V/V+ moooooolt collat.... però per tossuderia l'aconsegueix treure en lliure. Un cop a la reunió ens ho mirem bé, i resulta que ens hem equivocat de via, estem fent la Juan Lorente (la primera tirada és un 6a+, amb raó el Niko es queixava... hahaha). La segona tirada es fa ràpid, només uns passos de Ae, i arribada en lliure fàcil al cim. Per a més informació de la zona podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja veiem el Cavall Bernat, així que l'aproximació no té cap pèrdua, la via es troba a la cara nord.

Material:  10 cintes, 1 baga, friends fins al Cam #0.75, tricams i estreps

Descens:  Un ràpel de 30 m per la via normal

Cordada:  Niko Inglada i Jordi Ceballos

A la primera tirada
Ressenya de santllors
Primera tirada

La via Arrossaires va ser oberta l'any 1991 per Joan Armengol, Toni Vílchez i Amadeu Pagés. La primera tirada és maca i està ben protegida. A la segona tirada no he sabut trobar el darrer espit, segurament l'he tingut davant dels morros, però no l'he sabut veure, per sort el tram final l'he pogut protegir amb flotants. L'equipament està una mica rústic, però en bon estat. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). De seguida veiem el Cavall Bernat, així que l'aproximació no té cap pèrdua, la via es troba a la cara nord.

Material:  10 cintes, 1 baga, friends fins al Cam #0.75, tricams i estreps

Descens:  Un ràpel de 30 m per la via normal

Cordada:  Niko Inglada i Jordi Ceballos

Ressenya original
Primera tirada
Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada

L'Aresta Brucs de la Piràmide va ser oberta l'any 1977. Es una agradadable i ràpida escalada, a combinar amb altres de la zona. La roca en general és bona, excepte els darrers metres en que cal anar amb compte.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla i aproximadament als 100 m girem en direcció est (dreta) fins arribar a la Piràmide.

Material:  6 cintes, friends fins al Cam #0.75, tricams i bagues

Descens:  Desgrimpem fàcilment en direcció nord fins arribar a una sabina, des d'on fem un curt ràpel de 15 m.

Cordada:  Manu d'Aram i Jordi Ceballos

Ressenya del Col·leccionista de Vies
Recorregut de la via
Bones vistes del refugi

L'Anglada-Auqué va ser oberta l'any 1957 per Josep M. Anglada i Eduard Auqué. Es una via ben xula, que passa ben bé pel mig de la pitrera de la Mamelluda! La segona tirada té un tram delicat, sobretot pel lamentable estat de l'expansió que protegeix el tram de V+.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla en direcció al Portell Estret, i abans d'arribar-hi prenem un corriol que passa per la Caputxa i poc després arribem a la Mamelluda.

Material:  6 cintes, friends fins al Cam #2 i una baga

Descens:  Desgrimpant amb compte per la via normal (cara nord)

Cordada:  Manu d'Aram i Jordi Ceballos

Primera tirada
Mamelluda
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Segona tirada (Foto: Manu)