La Galletas va ser oberta al 1959 per Alberto Rabadá i Rafael Montaner, i la van dedicar a Francisco Ramón, fundador del G.E.M.A. (Grupo de Escaladores Montañeros de Aragón) que tenia l'àlies "Galletas" perquè segons sembla tenia una fàbrica de galetes. La via finalitza al coll entre les Puntes Mallafré i Mateo, i es pot combinar perfectament amb la normal a la Punta Mateo. Seguint la recent filosofia paraboladora de Riglos, la via es troba tota parabolada (en excés). La roca és bona i el recorregut variat, és una via molt recomanable per tastar el conglomerat de Riglos.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem al poble de Riglos. Anem cap al Mallo Pisón, el voregem i prenem un corriol en direcció al Mallo Firé. Trobem el nom de la via escrit a una pedra. Opcionalment podem fer la entrada directa per la via Directa As Cimas (V+).
Material:  12 cintes i 1 baga
Descens:  Des del coll on acaba la via, desgrimpem fins un primer ràpel d'uns 20 metres. Seguim baixant i fem un darrer ràpel de 30 metres.
Cordada:  Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos
Ressenya
Ressenya del Luichy
Primera tirada de la entrada directa
Tricam a caldo
Bones vistes
Xemeneia
La Normal de la Momieta va ser oberta al 1943 per Jaume Caselles i altres escaladors manresans. Es una via històrica on hi va haver certa polèmica respecte a uns parabolts afegits/retirats recentment. La via és de grau amable, sempre cercant el camí més lògic, tot i que no la hem de mensysprear donat que la segona tirada costa de protegir.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de la dreta (cap a Trinitats). Passem pel costat de la Trumfa i després un corriol a la esquerra ens porta a peu de via.
Material:  6 cintes, 1 baga i friends fins al Cam #0.75
Descens:  Un únic ràpel de 55 metres fins al terra (opcionalment el podem fraccionar)
Cordada:  Sandra Serra, Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada
Segona tirada
Segona reunió
La Haus-Estrems feia temps que em rondava pel cap, però les terrorífiques històries que escoltava m'acabaven treient les ganes. Però bé, ara sí que sentia que havia arribat el moment d'anar-hi, i la he gaudit moltíssim. La tirada clau és la segona, que és exposada, sobretot perquè la primera xapa està a Cuenca, però anant a poc a poc i renegant una mica, surt bé. Hi ha cordades que fins la primera xapa van tot per dins la xemeneia i això deu ser molt angoixant, millor sortir enfora; després de la primera xapa, la dificultat augmenta una mica, però al estar protegit ja vas molt més relaxat. La resta de tirades són menys exigents i de manera molt més amable ens permeten gaudir d'aquesta fantàstica via.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de la esquerra. Seguim pujant, prenem un corriol a la dreta cap a la Trompa de l'Elefant, la creuem, remuntem fins a la Mòmia i només hem de flanquejar uns metres a la dreta per arribar a peu de via.
Material:  6 cintes i friends fins al Cam #1. A la segona tirada millor que el primer pugi només amb les cintes i sense les bambes, tampoc es pot posar res més i a les estretors emprenya tot.
Descens:  Baixant una mica en direcció nord-oest trobem un cable d'acer que ens porta a la instal·lació de ràpel. Fem un únic ràpel de 60 metres fins al terra.
Cordada:  Sandra Serra, Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada (Foto: Josep)
Segona tirada
Tercera tirada
La Civis II-Garcia-Casas és una bona via clàssica que busca el recorregut més lògic per enfilar-se al Serrat de la Foradada. La via ha estat reequipada recentment, així que no hem de patir per l'equipament envellit. Hem d'anar amb compte de no tirar pedres, que podríem donar-li perfectament a qualsevol excursionista.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR en direcció al Monestir. Tal com arribem a la Cadireta, allà mateix tenim el peu de via.
Material:  18 cintes, friends fins al Cam #2, 1 V mitjana, tascons, 1 baga i estreps
Descens:  Seguim una mica per l'aresta, i en una canal a mà dreta (oest) trobem la instal·lació de ràpel. Un bonic ràpel d'uns 35 metres ens deixa al peu de la Foradada, on prenem el corriol que enllaça amb el GR.
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Bonic ràpel
La Casas-Chani juntament amb la Mas-Brullet són les dues grans clàssiques del Serrat del Moro. A les primeres tirades de la Casas-Chani abans hi havia un magnífic diedre que va desaparèixer completament fruit d'un gran despreniment, i ara ha quedat un inici molt diferent. Respecte a l'equipament, les reunions estan totes de conya, però hi ha uns quants burins a la via que estan fatal, cal anar amb compte. Es tracta d'una via ben guapa i variada, destacant sobretot la cinquena tirada i l'encastament de la sortida original. Veient que moltes cordades s'escaquegen l'encastament final, ens feia especial il·lusió provar-lo i ha valgut la pena, és una tirada neta d'uns 20 metres, i amb una certa mala llet perquè als primers metres l'encastament t'escup enfora i costa de protegir. Un cop dalt no hi ha reunió, podem anar a la esquerra a buscar l'arbre més proper. El Rafa en va fer un divertit vídeo (enllaç a YouTube).
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des de Santa Cecilia (enllaç a Google Maps) prenem el Camí de l'Arrel direcció al Monestir i quan estem a l'alçada del Serrat del Moro, agafem un corriol que puja directe a la paret. Primer arribem al característic diedre de la Mas-Brullet i uns metres a la esquerra comença la Casas-Chani.
Material:  Friends fins al Cam #2 (#3 opcional), 15 cintes, 2 bagues, tascons/tricams, 1 xapa recuperable i estreps
Descens: 
  • Opció 1: Tirem amunt uns 5 minuts, i quan el terreny és més pla, prenem un camí descendent poc marcat que ens porta a 2 ràpels que baixen directes a la Canal de Sant Jeroni. El primer ràpel és de 40 metres (des d'un arbre), i el segon de 30 metres (expansions). Si trobem bé el camí fins al ràpels, penso que és la millor opció amb diferència, en un moment et plantes a la Canal de Sant Jeroni.
  • Opció 2: Anar carenejant fins dalt de tot, és fàcil tot i que una mica llarg. Bona opció si no tenim ganes de fer cap ràpel.
  • Opció 3: Es pot rapelar per la via. Per mi és clarament la pitjor opció, diverses cordades han patit problemes amb cordes enganxades en algun dels ràpels.
Cordada:  Rafa Cuadrado, Fernan Barba i Jordi Ceballos
Cinquena tirada
Ressenya de l'Armand Ballart
Ubicació de la via
Primera tirada
Segona tirada
Les vies normals a l'Aglà i Agulla Mare van ser obertes pels Germans Estorach al 1945. En algun moment, algú hi va afegir parabolts però lògicament, tractant-se d'una via històrica és probable que hagin estat retirats. La primera tirada és comuna a les dues vies, es tracta d'una senzilla grimpada fins al coll entre l'Aglà i l'Agulla Mare. La normal de l'Aglà s'enfila per un diedre amb un inici guapo i després té un tram de roca a controlar on cal parar atenció. La normal de la Mare, en canvi, és escalada en placa d'un grau molt amable i roca excel·lent.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps), anem cap al Refugi Vicenç Barbé. Poc abans d'arribar al refugi, les dues agulles ens queden a mà esquerra. Un corriol poc definit ens durà a peu de via.
Material:  Friends fins al Cam #0.75, 6 cintes i 2 bagues
Descens:  Un únic ràpèl fins al terra (opcionalment el podem partir en dos).
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Agulla Mare des de l'Aglà
Cim de l'Aglà des de l'Agulla Mare
La Gali-Molero és la primera via que es va obrir en aquesta impresionant paret, al 1971. La via és guapa, super lògica, mantinguda i amb molt ambient. La roca en general és de bona qualitat, tot i que en força trams és roma i recoberta de líquen negre. La via va ser restaurada recentment, així que l'equipament està de conya. El grau obligat no passa de V+ i es protegeix bé, tot i que no et pots encantar perquè són un munt de metres i s'ha d'anar per feina.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem el cotxe a la esplanada que hi ha davant el pont del tren (enllaç a Google Maps). Creuem la carretera i prenem un corriol que va per la dreta del barranc en direcció a la paret. Anem resseguint els peus de via i la Galí-Molero es troba a la part esquerra de la paret, hi ha un gran bloc. Una fletxa i una G marquen el peu de via, i podem intuir una línia blanca a la paret marcant el pas de les cordades.
Material:  Friends fins al Cam #2, tascons, bagues llargues, 16 cintes i estreps.
Descens:  Hi ha dues opcions:
  • Opció 1 (caminant): Seguim la carena en direcció a la esquerra (oest) fins enllaçar amb el PR que baixa fins al torrent. Creuem el llit del torrent i seguim un corriol amb marques grogues que primer puja una mica i després baixa fins la carretera. Es un camí molt maco i agradable (si correm una mica, ens podem plantar al cotxe en uns 30 minuts).
  • Opció 2 (rapelant): Anem cap a la dreta (est) fins arribar a una fita amb un pal. Un cable ens porta al primer ràpel de 25 metres, i després fem un segon ràpel volat d'uns 50 metres fins al terra. Un corriol ens porta a la carretera.
Ressenya de txastimendiak
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Ambientasso al flanqueig