Magnífica combinació de dues vies que superen la imponent Paret de l'Aeri. Les primeres tirades corresponen a la Pany-Ferrera, una via oberta al 1941 per Jordi Panyella i Jordi Ferrera, i que finalitza a la Plaça Catalunya. I allà comença la Electric Ladyland, oberta al 1978 per Josep Carbonell, Kim Prats, Cesc Caralt i Armand Ballart, que supera la resta de paret anant a cercar una espectacular bavaresa que per sí sola ja mereix la visita. L'equipament està rovellat i falta algun pitó que marquen les ressenyes, però en general es protegeix bé.
Valoració:
***** (VIOT)
Orientació:
Nord-est
Regulacions:
La escalada podria estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:
Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir i en arribar a la Paret de l'Aeri pugem per la primera canal, compte no ens passem de llarg i prenguem per error la Canal del Moro que puja per la banda esquerra de la Paret. Després d'algunes cordes fixes remuntem uns graons metàl·lics i seguim un tram de cables fins arribar a l'alçada de la via. L'aproximació fins al peu de via és exposat, millor fer una primera reunió al cable i encordar-nos.
Material:
18 cintes, friends fins al Cam #3, tascons/tricams, 1 xapa recuperable, 1 baga, 1 escanya-burins, estreps i guíndola opcional.
Descens:
No hem de fer cap ràpel, tornem al cotxe per la Canal de Sant Jeroni.
Cordada:
Jose Valero i Jordi Ceballos
![]() |
Ressenya de l'Armand Ballart |
![]() |
Primera tirada |
![]() |
A la bavaresa |
![]() |
Gran ambient |