La CADE és una de les grans clàssiques de Montserrat Nord, una via fantàstica del tot recomanable. La via és atlètica i mantinguda, ressegueix diversos diedres de llibre. La via en general està poc equipada, però que es deixa protegir de conya. La via és molt ombrívola, ideal pels mesos d'estiu.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir. Passada la Cadireta prenem un trencall a la dreta cap a Coll de Porc, i abans d'arribar al Bisbe trobem un corriol a mà dreta cap a la paret. Flanquegem uns metres i de seguida arribem a peu de via.
Material:  24 cintes (si ho xapem tot), friends fins al Cam #4 (repetint #2 i #3), tascons grossos, una plaqueta recuperable i estreps
Descens:  Ràpel d'uns 20 metres cap al sud. Baixem una canal, arribem al Camí Alt de Frares (marques blaves) i el seguim a la dreta fins a la Canal Ampla. Baixem per la canal fins al Refugi Vicenç Barbé.
Cordada:  Ricard Rofes, Aleix Codina i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada
L'Anglada-Cerdà és una via del tot recomanable a Montserrat Nord. Té molts trams d'auto-protecció, és molt variada i amb bon ambient. Especialment destacable la magnífica bavaresa de la tercera tirada, només per aquesta tirada ja val la pena la visita. La llàstima és no haver completat l'ascensió amb la via Normal al cim de la Boleta, però no teníem clar per on anava i ens va quedar pendent per un altre dia (consultar la publicació de la via normal).
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir. Passada la Cadireta prenem un trencall a la dreta cap a Coll de Porc, i abans d'arribar al Bisbe trobem un corriol a mà dreta cap a la paret. Flanquegem uns metres i de seguida arribem a peu de via. Per accedir a la R0 cal fer una grimpada de III, ens podem encordar per pujar més tranquils.
Material:  Friends fins al Cam #4, tascons grans, 20 cintes i estreps
Descens:  Des de la darrera reunió voregem la bola cimera per la esquerra i arribem a la banda contrària de la bola. Aquí podríem fer la via Normal o fent una petita desgrimpada arribem a un collet. Baixem al Camí Alt de Frares (marques blaves) i el seguim a la dreta fins a la Canal Ampla. Baixem per la canal fins al Refugi Vicenç Barbé.
Cordada:  Rafa Cuadrado i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada (Foto: Rafa)
Tercera tirada
Gran ambient!
La conquesta del Puro va ser èpica, els diferents Mallos ja havien estat escalats i només quedava pendent el Puro. Hi va haver diverses temptatives i fins i tot 2 accidents mortals, així que el Puro es va convertir en tot un mite a la seva època. Una cordada aragonesa (Bescós, Rabadá i Cintero) i una de catalana (Panyella i altres) competien per ser els primers en pujar-hi, però finalment es van avançar els aragonesos, que van aconseguir fer cim el 14 de juliol de 1953 i van haver de fer un vivac al petit cim. Al dia següent, quan els aragonesos baixaven, es van creuar al poble amb la cordada catalana, que es van haver de conformar amb la primera repetició. Segons va escriure el propi Panyella al llibre de piades de Riglos: "Veníamos a realizar su primera, pero... ¡llegamos tarde! Sólo al saltar del tren, en el recién inaugurado apeadero de los Mallos, ya nos habían anunciado que: ¡Ya han subido! Nos fuimos a desahogarnos al Fire haciendo la travesía completa y contemplando a nuestras anchas un puro ya fumado por otros."
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Riglos prenem el camí evident cap al Mallo Pisón i a la seva esquerra tenim l'agulla adosada del Puro. Podem fer la Entrada Directa (molt pulida) o la Entrada Original.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #0.75 i tricams
Descens:  Primer ràpel de 55m per l'interior del Puro fins la reunió per sota del coll, segon ràpel de 50m per la xemeneia, anem a la esquerra seguint el passamà, tercer ràpel de 40m i darrer ràpel de 35m fins al terra.
Cordada:  Niko Inglada, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
El Puro
Ressenya de a0avista
Entrada directa
Al pòdium!
Guapa tirada
El Diedre Gris (també anomenat 'Gritos y Susurros') és probablement una de les vies més freqüentades de la Paret de Catalunya, val la pena matinar per no tenir cordades al davant. Es una via recomanable, molt variada i prou ràpida. No sé si és degut al pas de les cordades o que sempre ha estat així, però he trobat la roca molt pulida. La via es troba molt poc equipada (fins i tot hi ha un parell de reunions amb només un pitó), però es deixa protegir de conya. Recomanable anar sense motxilla per a que no ens emprenyi als encastaments.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació: 
  • Opció 1 (Pont de Montanyana): Des de Benabarre anem per la N-230 fins a Pont de Montanyana, però just abans d'entrar al poble prenem la C-1311 direcció Tremp i de seguida a mà dreta veiem un trencall amb un cartell "Reserva del Congost de Mont-rebei (8 km) que ens porta a l'aparcament de La Masieta (enllaç al mapa). Prenem l'ample camí en direcció al congost i després de creuar el pont penjat metàl·lic seguim per un camí excavat a la roca equipat amb un cable d'acer. Quan acaba aquest camí excavat abandonem el camí principal i prenem un corriol a a la esquerra que va pujant paral·lel a la paret. Hem de pujar aprox 15-20 minuts fins arribar a peu de via, fàcil de reconèixer per una gran alzina que surt de la paret a uns 10 metres d'alçada.
  • Opció 2 (Àger): Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol en direcció a les parets, al principi planeja, després fa una bona baixada, la paret canvia d'orientació, trobem unes cordes que ens deixen sobre la feixa i baixem fins a peu de via, fàcil de reconèixer per una gran alzina que surt de la paret a uns 10 metres d'alçada.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #4 (repetits fins al #1), tascons i 2 bagues
Descens: 
  • Opció 1 (Pont de Montanyana): Baixem uns metres per sortir del bosquet on es troba la darrera reunió i prenem un corriol marcat en direcció ascendent uns 40-50 metres, fins que comença a baixar per un camí-tartera. Acabem arribant a un collet on podríem baixar fent ràpels però no val la pena, només hem de remuntar un petit esperó (poc marcat) i ara ja sí baixem del tirón fins al camí del congost.
  • Opció 2 (Àger): Prenem un petit corriol que va pujant (fites) i quan arribem al punt més alt, baixa i arribem a una pista, que seguim una estona. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos
Espectacular tram
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Segona tirada
Ressenya del descens cap a Pont de Montanyana (Luichy)