Normal al Puro de Riglos

La conquesta del Puro va ser èpica, els diferents Mallos ja havien estat escalats i només quedava pendent el Puro. Hi va haver diverses temptatives i fins i tot 2 accidents mortals, així que el Puro es va convertir en tot un mite a la seva època. Una cordada aragonesa (Bescós, Rabadá i Cintero) i una de catalana (Panyella i altres) competien per ser els primers en pujar-hi, però finalment es van avançar els aragonesos, que van aconseguir fer cim el 14 de juliol de 1953 i van haver de fer un vivac al petit cim. Al dia següent, quan els aragonesos baixaven, es van creuar al poble amb la cordada catalana, que es van haver de conformar amb la primera repetició. Segons va escriure el propi Panyella al llibre de piades de Riglos: "Veníamos a realizar su primera, pero... ¡llegamos tarde! Sólo al saltar del tren, en el recién inaugurado apeadero de los Mallos, ya nos habían anunciado que: ¡Ya han subido! Nos fuimos a desahogarnos al Fire haciendo la travesía completa y contemplando a nuestras anchas un puro ya fumado por otros."
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del poble de Riglos prenem el camí evident cap al Mallo Pisón i a la seva esquerra tenim l'agulla adosada del Puro. Podem fer la Entrada Directa (molt pulida) o la Entrada Original.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #0.75 i tricams
Descens:  Primer ràpel de 55m per l'interior del Puro fins la reunió per sota del coll, segon ràpel de 50m per la xemeneia, anem a la esquerra seguint el passamà, tercer ràpel de 40m i darrer ràpel de 35m fins al terra.
Cordada:  Niko Inglada, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
El Puro
Ressenya de a0avista
Entrada directa
Al pòdium!
Guapa tirada
Imprimir