Curiosa via que s'enfila per l'interior de la Cova del Drac, però que mai havia tingut clar per on pujava fins que l'Amadeu Pagès m'ho va explicar fa uns dies. Es una via curteta però espectacular i es protegeix de conya amb friends, m'ha semblat una via ben recomanable. La via la hem fet en tres tirades. La primera puja per la placa, uns passos de xemeneia i fem reunió a la repisa. La segona tirada és molt xula, ja que cal anar avançant amb el buit sota les cames i travessar a l'altra banda de la escletxa, reunió de burins i 1 femella d'espit (recomanable fer-la per evitar fregament). La darrera tirada flanqueja a la dreta, s'enfila pel diedre amunt i fem reunió als arbres del cim. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Recomanable consultar un plànol del Parc si no coneixem la zona. Per accedir a la via hem d'entrar dins la Cova del Drac, i de seguida reconeixem la foto de la primera tirada.

Material:  6 cintes, friends fins al Cam #3, tricams i una baga. Si fem la segona reunió ens caldran 2 xapes recuperables i 1 xapa d'espit.

Descens:  Un ràpel d'uns 25 m des del cim, i desfem el camí d'aproximació.

Cordada:  Pablo Creus i Jordi Ceballos

Ressenya de santllors.com (és la via nº 14)
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Pablo)

Pep-Joan-Taume va ser oberta el 7/4/1977 per Eduard Prunera, Joan Prunera i Jaume Mestre. No teníem ressenya d'aquesta via, ni referència de cap repetició, però l'havíem vist algunes vegades passant pel camí de Sescorts, ja que hi ha una placa a l'inici i un arbre característic que surt de la paret, així que en companyia del Pablo hem anat a investigar. Per la nostra sorpresa ens hem trobat una via pràcticament equipada (amb material vell), on els friends ens han anat bé per acabar de reforçar.

La primera tirada té un inici curiós, on hem fet el Tarzán per enfilar-nos per l'arbre, i després només cal resseguir la fissura amunt equipada amb pitons. La primera reunió original és de 3 pitons molt vells, nosaltres hem fet reunió en una via d'esportiva que hi ha allà mateix.

La segona tirada és un flanqueig que va resseguint la fissura, on trobem pitons d'època i algun burí. Al penjar-me d'aquests pitons, un d'ells s'ha sortit com si res, i ha resultat que era simplement un perfil d'alumini retallat en format de V... Més endavant es veia factible tirar amunt, però ens ha estranyat perquè no hi havia rastre de res, i en canvi la resta de via estava cosida a material vell... Total, que hem baixat aprofitant una reunió d'una altra via d'esportiva, però segurament la via original surt per dalt. Per a més informació podem consultar la web de santllors.

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Terrassa anem a Matadepera i aparquem a Can Robert, a la coordenada N 41º 37.976' E 2º 00.200' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí en direcció a Can Pobla i remuntem per la Canal de l'Abella fins a la Cova del Drac. Un cop allà, prenem un corriol en direcció oest i en un moment arribem a Sescorts.

Material:  12 cintes, 4 bagues (dues extra llargues), 2 xapes recuperables, friends fins al Cam #2 i estreps

Descens:  Nosaltres per desconeixement hem rapelat d'una via d'esportiva, però la via original segurament acaba dalt del cingle, amb el que es pot sortir caminant.

Cordada:  Pablo Creus i Jordi Ceballos

Curiós arbre penjat per on passa la via
Placa al peu de via
Primera tirada
Perfil d'alumini en forma de V
Ressenya de santllors.com

La Mar de Pedra és una via a la Muralla Nord d'Agulles que va ser oberta al 1993 per Enric Poblet ("Rodillitas") i Ramon Reina. Es tracta d'una pedalada amb bon ambient, amb l'al·licient que has de fer un munt de passos de ganxo, sobretot a la primera tirada (la més entretinguda amb diferència), on la tònica general és que hi hagi un parell de passos de ganxo entre xapa i xapa. Els passos de ganxo són pràcticament tots picats i queden a prova de bombes. El tram final en lliure és facilet (IV) i també protegit amb expansions.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir. Deixem enrera el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé, seguim pel GR i de seguida veiem la paret per on va la via. Abans d'arribar a la Cadireta, quan estem aproximadament a l'alçada de la via, a mà dreta prenem un corriol que puja directe cap a la paret, hi ha alguns trams equipats amb cordes fixes. Un cop a la base de la paret, anem uns metres a la dreta (oest) i de seguida trobem el peu de via.

Material:  28 cintes (si ho xapem tot), 4 xapes recuperables, 2 ganxos (un pla i un de punta), friends fins al Cam #0.5 i tricams. Guíndola força recomanable.

Descens:  Anem a cercar una reunió rapelable (2 parabolts amb cadena), i podem baixar al terra amb un únic ràpel d'uns 50 m (recomanable baixar el nus un bon grapat de metres per no tenir problemes al recuperar la corda), o fem un primer ràpel fins al collet i d'allà un segon ràpel fins al terra.

Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos

Ganxejant
Ressenya
Primera tirada (Foto: Carles)
Primera tirada