La Lleida va ser la segona via de la Roca dels Arcs (la primera va ser la Tàrrega). Es una via molt recomanable, amb un recorregut lògic i alguns trams molt macos. Patíem perquè la roca no estigués molt sobada, però només ho està a la primera tirada i algun pas puntual, en general està la mar de bé.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem un camí que travessa el rierol i creuem la Roca dels Arcs fins quasi l'altra punta.
Material:  14 cintes, 2 bagues, tascons i friends fins al Cam #2
Descens:  Anem a la esquerra (oest) fins arribar al collet que separa la Roca dels Arcs de la Roca Alta, i anem baixant pel corriol fins prendre un trencall a la esquerra que ens deixa a la punta esquerra de la Roca dels Arcs (compte no baixar més del compte, que arribaríem a la Font de la Figuera). Només hem de recòrrer el camí planer fins l'altra punta de la Roca dels Arcs i desfer el camí d'aproximació.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya d'escalatroncs
Bona visió de la via
Tercera tirada
La Corona de Rei va ser oberta l'any 2012 per Joan Vidal i Josep Rodríguez. Es tracta d'una via molt equipada per ascendir sense preocupacions a aquesta curiosa agulla.
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Peramola prenem la pista direcció Cortiuda. Quan ens apropem a la Roca del Corb, si estem atents podrem veure l'Agulla del Burí, que es troba a la coordenada N 42º 04.530' E 001º 15.440' (enllaç a Google Maps). Podem aparcar a la pista i només hem d'anar uns pocs metres camp a través.
Material:  11 cintes i estreps
Descens:  Ràpel d'uns 15 metres des d'una savina
Cordada:  Armand Ballart i Jordi Ceballos
Agulla del Burí
Ressenya del Joan Vidal
Corona de Rei
La Blanco-Picazo va ser oberta l'any 2001 per Miquel Blanco i A.G. Picazo, i va ser la primera via d'aquesta curiosa agulla. Es tracta d'una via exigent, amb un equipament mínim (3 expansions) i un recorregut molt ben trobat.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Peramola prenem la pista direcció Cortiuda. Quan ens apropem a la Roca del Corb, si estem atents podrem veure l'Agulla del Burí, que es troba a la coordenada N 42º 04.530' E 001º 15.440' (enllaç a Google Maps). Podem aparcar a la pista i només hem d'anar uns pocs metres camp a través.
Material:  8 cintes, tricams i friends fins al Cam #1
Descens:  Ràpel d'uns 15 metres des d'una savina
Cordada:  Armand Ballart i Jordi Ceballos
Ressenya original
Primers metres
Blanco-Picazo
La Fissura META és una via molt poc coneguda, però que em va cridar l'atenció al veure un interessant encastament des del camí. A la ressenya original la marquen en 2 tirades fent reunió a la savina, però està seca i ara la única opció és fer-ho en una única tirada d'uns 45 metres. D'equipament només hi ha 2 expansions al començament (Ae), 2 pitons, 1 burí als darrers metres i una reunió de 3 burins. La via té alguns trams guapos d'encastament, però al lloro perquè després del primer pitó hi ha un bon tram exposat amb roca a controlar (hem anat per l'encastament, no per l'aresta). Podem fer la reunió original (burins), o pujar uns 5 metres més i fer reunió en un químic, que és des d'on després hem rapelat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Tonsura.
Material:  14 cintes, tricams, 1 baga i friends fins al Cam #4
Descens:  Un únic ràpel d'uns 40 metres des del químic
Cordada:  Josep Santasusana, Anna Codina i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya original
Fissura Meta
Primera tirada
Els passos d'esqueneta han estat utilitzats des de temps immemorials però actualment gairebé no s'utilitzen, així que hem anat a aquesta via amb el ferm objectiu de practicar aquesta tècnica, tot i que a uns els feia més gràcia que a altres... jajaja Superat aquest pas d'esqueneta, la primera tirada és un diedre d'auto-protecció ben guapo. La segona tirada es tracta de pujar per una curta canaleta amb roca cutre. La tercera tirada és amb diferència la més exigent de la via, comença per una xemeneia fàcil, però després hem de passar a la paret de davant i hi ha un bon tram de V+/6a, aquesta tirada quan la va obrir el Pany sense expansions havia de ser bestial, amb raó es considerava de les escalades més difícils de tot Montserrat. Les xapes recuperables que hi ha a la darrera tirada costen força de veure, és fàcil passar-se alguna de llarg.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l'Agulla del Senglar, Roca Roja i arribem a l'Agulla Fina.
Material:  12 cintes, 4 xapes recuperables i friends fins al Cam #4
Descens:  2 ràpels de 50 metres
Cordada:  Josep Santasusana, Anna Codina i Jordi Ceballos
Darrera tirada
Ressenya de Dani Brugaroles
Agulla Fina dels Naps de Baix
Primera tirada (Foto: Josep)
La que faltava va ser oberta al 1986, i és una molt bona opció per pujar en lliure a la Falconera. La via es troba totalment equipada i la roca és molt bona. Llàstima que la hem fet a la ombra i hem passat fred, caldrà repetir-la un dia amb sol per gaudir-la més.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada a la Falconera està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.
Aproximació:  Des de Matadepera pugem fins a Coll d'Estenalles, comencem a baixar direcció Mura i després d'aprox 1 km aparquem a una esplanada que queda a mà esquerra, just on la carretera fa un revolt tancat (enllaç a Google Maps). Des d'aquí prenem un camí direcció nord, i als pocs minuts arribem a un coll on hi ha un trencall a mà dreta marcat amb una fita i un rètol informant de les restriccions. Tirem canal avall, i després de baixar una corda fixa arribem a la base de la paret. La via comença just a la esquerra de la xemeneia TIM.
Material:  10 cintes
Descens:  Caminant
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
La Estenalles és del l'any 1970 i va ser la segona via oberta a la Falconera. Segueix un traçat molt directe (té força artificial) i té alguns trams xulos. A la primera tirada hi ha un rusc d'abelles, però anant-hi al desembre no hem tingut problemes, sembla que amb el fred les abelles no estan gaire actives.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada a la Falconera està regulada, consultar la web de la Diputació de Barcelona.
Aproximació:  Des de Matadepera pugem fins a Coll d'Estenalles, comencem a baixar direcció Mura i després d'aprox 1 km aparquem a una esplanada que queda a mà esquerra, just on la carretera fa un revolt tancat (enllaç a Google Maps). Des d'aquí prenem un camí direcció nord, i als pocs minuts arribem a un coll on hi ha un trencall a mà dreta marcat amb una fita i un rètol informant de les restriccions. Tirem canal avall, i després de baixar una corda fixa arribem a la base de la paret. La via comença al peu d'una característica fissura en diagonal.
Material:  15 cintes i estreps
Descens:  Caminant
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya de antxpavil
Primera tirada (Foto: Josep)
Els Amics del Sol va ser un col·lectiu excursionista creat al 1915, que van dedicar molts esforços a la conservació de camins i restauració de fonts a Montserrat. En homenatge als Amics del Sol, l'any 1985 l'Armand Ballart, Jean Charles Peña i Jordi Verdaguer van obrir aquesta magnífica via al bell mig de la Roca Roja. Per repetir-la hem dedicat 2 jornades. Breu descripció de les diferents tirades:
  • T1: Tirada obligada (6a), amb roca a controlar i poc equipada (4 burins en bon estat). Es poden posar alguns friends, però resulta un llarg exposat. Reunió en arbre.
  • T2+T3: Els arítjols barraven completament el pas, hem estat molta estona per passar, sort que portàvem unes tisores de podar! Comodíssima reunió de 2 burins a la feixa.
  • T4: Una tirada xula i força assequible (A2), equipada amb 2 burins i alguns pitons. Reunió de 3 burins i un espit, en una còmoda bauma.
  • T5: Preciosa tirada de 45 metres, pràcticament neta i treballosa (A3+). Reunió penjada de 3 burins.
  • T6: Tirada neta, hem fet un pas inicial de A1 i després tot en lliure V+ fins al cim. Reunió al cim, amb 2 burins i una savina.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l'Agulla del Senglar i arribem a la Roca Roja. Al peu de via és probable que hi hagi arítjols.
Material:  20 pitons variats, fusta, tascons, tricams, friends fins al Cam #3 (repetint del #0.5 al #2) i tisores de podar
Descens:  Un ràpel d'uns 20 metres per la via normal (espit amb argolla). Però un cop fet aquest ràpel, encara cal baixar fins al camí, el problema és que no ho teníem controlat i hem pringat, ja que de nit no hem encertat la baixada. Finalment per evitar passar la nit al ras, hem acabat anant a cercar els ràpels de la Cova de l'Arcada, que eren una aposta segura però amb l'inconvenient que es troben a la quinta forca! Més tard, al llibre del Luichy hem vist que hi ha un descens equipat però no el coneixem. Val la pena anar a fer un reconeixement previ per tenir clar com es baixa de la Roca Roja, que segurament de dia és molt senzill, però de nit no és evident. També hi ha la opció de baixar per la pròpia via, però haurem de fixar cordes perquè la via desploma.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada
Quarta tirada
Cinquena tirada
Tricam a caldo
Cinquena tirada
El Petit Diedre va ser obert l'any 1980 pel Fredi Parera i Francesc Dalmases. La via es troba molt poc equipada, però es protegeix de conya amb flotants, no cal pitonar. M'ha semblat una via molt recomanable com a primera presa de contacte amb aquesta paret. Totes les tirades són interessants, i la darrera és especialment xula.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja podem ubicar perfectament la via, que es troba pràcticament a l'alçada d'on ens trobem. Podríem arribar-hi fent una línia recta, però és massa senglar. Es millor remuntar pel camí de baixada de la Paret de Catalunya, i quan estem pràcticament a l'alçada de la paret deixem el corriol i anem en diagonal a la esquerra a cercar el peu de via, que comença a una petita xemeneia.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #4, tascons i 2 bagues
Descens:  Pugem fins al cim i resseguim el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Manel Ramon, Oriol Font i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya de Josep Santasusana
Ressenya original
Primera tirada (Foto: Oriol)
Darrera tirada
Lady Fantasia va ser oberta l'any 1986 per l'Armand Ballat, Jordi Verdaguer i Mika Durán. Es una de les vies d'artifo més conegudes del vessant sud de Montserrat, i va ser alliberada l'any 2015 amb un grau de 7c. La via es troba equipada amb burins en prou bon estat i pitons. La primera tirada la hem fet per una aresta equipada amb 2 parabolts, la tirada original suposem que anava pel diedre de la esquerra i després flanquejaven. La segona tirada comença amb un tram en lliure per roca dolenta, i anem a cercar una fissura desplomada, es pot fer bé sense pitonar. La tercera tirada és troba pràcticament equipada a base de burins i ploms intercalats, el tema és jugar a la loteria per veure si els ploms aguanten, o no (ens ha saltat un plom anant de primer, i un altre de segon, així que al lloro). La darrera tirada la hem enllestit força ràpid, es tracta d'anar a cercar el diedre que tenim a la esquerra i seguir-lo fins al final, hem fet reunió a les savines del ràpel.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l'Agulla del Senglar, Roca Roja i arribem a l'Agulla Fina.
Material:  Friends fins al Cam #2 (amb el #0.5 repetit), tascons, tricams, 6 pitons variats, falques, un ganxo i algun plom per si de cas
Descens:  2 ràpels de 50 metres per la via normal
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Ressenya del Mateu Maglia
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Mateu)
Segona tirada
Tercera tirada (Foto: Eduard Ruano)
La Miramunda va ser oberta l'any 2005 pel Paca en solitari. M'ha semblat una via ben trobada, on es barregen tirades xules amb altres de transició. Destaquen especialment les 3 tirades finals de xemeneia. En alguns trams trobem algo de vegetació, però no emprenya gens. L'equipament ens ha semblat generós pel que és Montrebei. Es potser una de les vies més assequibles de la Paret de Catalunya, sempre i quan tinguem una mica de pràctica fent xemeneies.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol, que va paral·lel a les parets i el resseguim una estona. Quan arribem a una tartera, no hem de baixar per ella, sinó creuar-la i seguir per una vira. Passarem per davant la Paul-Lalueza (2 pitons visibles) que es troba just on la paret canvia d'orientació, i uns 50 metres més enllà tenim el peu de via (fletxa i "M" gravats a la roca).
Material:  12 cintes, bagues, un estrep, tascons i friends fins al Cam #3
Descens:  Anem resseguint el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya del Luichy
Primera tirada (Foto: Josep)
Xemeneies
Boníssim !!
La Boleta Foradada va ser conquerida al 1954 per J.M. Torras i J. Nubiola. Em moria de ganes de fer aquesta via des que vam fer la Anglada-Cerdà que puja pel vessant nord, ja que em vaig quedar amb el dubte de com nassos es pujava al cim, que no semblava trivial. Després d'investigar, al final resulta que es puja en X fent oposició amb la petita agulla del costat, tota una sorpresa, ja que quan ets allà no sembla que t'hagin d'arribar les cames... jajaja Es una via curta però ben guapa! Al cim no hi ha reunió de la via normal, hem d'anar a cercar la reunió de 2 parabolts amb anelles que queda penjada a la cara nord. Un cop acabada la via, podem aprofitar per fer una ullada al Melindro (enllaç a la publicació), que es troba enganxat al vessant est de la Boleta, i des del camí de Frares hi ha un mirador que sembla dissenyat a mida per gaudir d'aquesta espectacular agulla.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Pugem amunt i seguim el camí de Frares. La Boleta Foradada la trobem just després del Serrat del Centenar, accedim pel vessant oest de la Boleta, la via comença a un collet entre la Boleta i una petita agulla.
Material:  6 cintes, 1 cordino per pont de roca i friends fins al Cam #3
Descens:  Des de la reunió fem un ràpel d'uns 10 metres, voregem la Boleta pel vessant est i tornem a peu de via.
Cordada:  Manu d'Aram i Jordi Ceballos
Primers metres
Ressenya
De la Xemeneia UPS ("Unió de Parteras de Sabadell") només teníem la ressenya original i res més d'informació, així que hi hem anat a l'aventura. Al costat del peu de via hem vist una cova i resulta que és el Túnel de la Codoleda, una gatera que permet accedir pel darrera a l'Avenc de la Codoleda. Fa anys m'havien parlat d'aquesta gatera, però no sabia on estava. La via fa anys que no es repetia, la entrada estava completament tapada pels esbarzers i hem estat diverses hores obrint pas (sort que havia agafat unes tisores de podar). La via és curteta, però ens ha agradat molt, al llarg del recorregut trobem formacions com a l'interior d'una cova! El recorregut és curiós, m'ha recordat molt a la Carles Andrés del Cilindre, però en versió reduïda.
A la ressenya original marquen una reunió intermitja, però ens la podem estalviar si som curosos amb el fregament. Si portem massa fregament, podem fer la reunió intermitja, on hi ha una savina i es pot reforçar amb friends. La sortida original de la via està taponada per vegetació i terra, amb el que sortim flanquejant cap a la dreta (un pèl exposat) i improvisem reunió allà on ens sembli. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta en direcció a la Castellassa de Can Torras. Just passats els Plecs del Llibre, sortim del camí a mà esquerra i anem resseguint arran de paret fins arribar a la evident xemeneia, al costat tenim el Túnel de la Codoleda.
Material:  12 cintes llargues, 2 bagues, 2 cordinos per ponts de roca, i friends fins al Cam #3 (opcionalment repetir alguna mida gran). Recomanable portar unes tisores de podar pels esbarzers que hi ha a l'inici de la via. Millor no dur motxilla, que hi ha un tram d'encastament estret.
Descens:  Caminant amb tendència a la esquerra i acabem enllaçant amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Cesc Aldabó i Jordi Ceballos
Darrers metres de la xemeneia
Ressenya de funklimbs
Xemeneia UPS
Inici de la via
Topo de l'Avenc de la Codoleda