La via del Sergio té dues parts clarament diferenciades, la part de baix és la escalada plaquera típica de la zona, amb un parell de tirades especialment guapes (5 i 6), i després de la Falsa Feixa la via canvia completament de caràcter, trobem 3 tirades força desequipades que ressegueixen fissures i un diedre desplomat que és la cirereta del pastís. La roca al tram de baix és molt bona, i a les 3 tirades finals sembla dolenta, però està perfectament sanejat i no hem trobat cap problema en aquest sentit. Es curiós perquè la majoria de cordades acostumen a acabar la via a la Falsa Feixa, amb el que es perden precisament les 3 tirades finals que són de lo millor de la via.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de la Font de les Bagasses (enllaç a Google Maps) creuem el riu pel pont romà, seguim el corriol equipat amb un parell de cables, creuem per l'interior del túnel de la dreta, al sortir anem en direcció al següent túnel i abans d'entrar-hi, la via queda a la dreta.
Material:  12 cintes, tascons i friends fins al Cam #3
Descens:  La via finalitza a la Feixa i el descens és caminant, no cal fer cap ràpel.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya del Luichy
Primera tirada (Foto: Josep)
Cinquena tirada (Foto: Josep)
Desena tirada
Una via ben recomanable per pujar al Puro, la roca és excel·lent i hi ha diversos trams de fissura guapíssims! Una llàstima el criteri que han seguit en l'equipament de la via, i és que fa força mal a la vista veure expansions just al costat de fissures on els friends entrarien a caldo.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Després de travessar el poble de Camarasa direcció Tremp, just abans de creuar el riu Segre prenem un trencall a mà dreta i aparquem davant la Central Hidroelèctrica de Camarasa (enllaç a Google Maps). Reculem uns metres i prenem un corriol que en un moment ens deixa a peu de via. La via és fàcil de reconèixer per la característica fissura de la primera tirada.
Material:  10 cintes i opcionalment friends fins al Cam #0.75
Descens:  Un únic ràpel de 60 metres fins al terra (es pot fraccionar)
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada (Foto: Josep)
Segona tirada
La Directa és una via ben recomanable que recorda molt a Riglos, atlètica i amb uns cantos inhumans de principi a final. La via es troba tota equipada per no patir gens i es fa molt ràpid. Es una via ideal per anar-la repetint de tant en tant per comprovar com estàs de forma, ja que cal anar bé de pila.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Si venim de Balaguer, just abans d’arribar a Camarasa prenem un trencall a la esquerra fins a Sant Llorenç de Montgai. Aparquem davant mateix del Cilindre, l'aproximació és evident i la via comença en una característica bavaresa.
Material:  17 cintes
Descens:  La via és rapelable, però desploma força i em sembla més recomanable baixar caminant. Anem resseguint la paret (direcció oest) fins que creuem el torrent i tornem a la carretera.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Primera tirada (Foto: Josep)
Ressenya d'escalatroncs
Segona tirada
La GEDE va ser la primera via que es va obrir a la Paret de Catalunya, al 1970, i la Entrada Directa va ser oberta al 1979. Ha estat divertit posar-nos a la pell dels primers exploradors de la zona, i anar-nos enfrontant a diverses xemeneies molt guapes, intercalades amb trams de canals. Es una via d'aventura, no apta per a escaladors gourmets, però que a nosaltres ens ha agradat. Val la pena fer la Entrada Directa, a la segona tirada hi ha una xemeneia molt guapa. I a destacar especialment la xemeneia de la quarta tirada, força tècnica i segurament la més guapa de tota la via. Tractant-se d'una via històrica, per sort manté el seu caràcter original i només trobem algun que altre pitó en tot el recorregut. Les reunions són en arbres, excepte la R1 de la entrada directa que s'ha d'equipar amb friends.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol, que va paral·lel a les parets i el resseguim fins que veiem la evident xemeneia per on va la via.
Material:  Friends fins al Cam #4 (repetir algun mitjà), 10 cintes i bagues per arbres.
Descens:  Anem resseguint el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos
Ressenya de Kim Gil
Inici de la via (entrada directa)
Primera tirada (entrada directa)
Darreres tirades
Fanal Nocturn és una bona via, amb un parell de tirades amb trams atlètics molt guapos. La via es troba semi-equipada i haurem de completar la protecció. El tram més obligat és a la part inicial de 6a+, la resta ja no és tant obligat.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, agafem una pista on hi ha un senyal cap al Refugi de Colobor, i de seguida prenem un trencall a la esquerra (a la dreta aniríem a Colobor). Seguim la pista una estona i aparquem a l'alçada de la via (coordenada N 42º 2.288' E 0º 47.382', enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja ubiquem la via i l'aproximació és evident. A peu de via trobem les inicials "F Noc".
Material:  Friends fins al Cam #2, tascons i 12 cintes
Descens:  Des del cim anem en direcció est fins a un esperó marcat amb fites. Un cop a la feixa no hi ha pèrdua, aquesta desemboca a una canal que baixem fins arribar a la pista.
Cordada:  Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos
Ressenya de cmayud.com
Primera tirada
Cinquena tirada
Això s'acaba...
El Pilar Central al Doll és una bona via d'autoprotecció amb un grapat de metres, variada i amb unes quantes tirades memorables. La via és ben guapa, però cal tenir present que el Doll és terreny d’aventura i la via encara està poc sanejada, anirà millorant a mida que passin les cordades. Especialment destacable la variant de 6a a la tercera tirada i l'espectacular tram de la xemeneia! A un parell de tirades hem patit problemes de fregament, cal tenir-ho present i ser força curós amb el tema.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, informar-se abans d'anar-hi.
Aproximació:  Venint de Camarasa hem d'arribar fins al cartell que indica "Alt de Fontllonga", i de seguida prenem la pista a mà esquerra. Just al començament de la pista tornem a girar a la esquerra i anem tirant fins al final, hi ha una esplanada a la coordenada N41º 57.005' E0º 51.685' (enllaç a Google Maps).
Podríem arribar a la via tant pel tallafocs cap a la esquerra (al final hauríem de fer un ràpel) com cap a la dreta (no s'ha de fer cap ràpel). En el nostre cas triem anar a la dreta (direcció nord), que està més transitat. Després de baixar una mica pel tallafocs, de seguida prenem un corriol a la esquerra i només l'hem d'anar resseguint. Arriba un moment en que baixem per les curioses Escales del Doll, passem pel sector d'esportiva del Clot del Miqui i seguim baixant (alguna fita) fins pràcticament arribar a l'alçada de l'embassament. Primer anem resseguint la Paret de l'Abat, i quan aquesta canvia d'orientació arribem a la Paret del Doll. Avancem uns pocs metres i de seguida estem a peu de via (pont de roca visible).
Material:  Friends fins al Cam #4 (no cal repetir mides), tascons i 12 cintes (sobretot llargues)
Descens:  Tal com mostrem al plànol, tenim diverses opcions per tornar al cotxe:
  • Opció 1: Podem anar a la dreta seguint fites. Hem d'estar atents, ja que en algun punt és poc intuitiu. Passarem pel sector Totxaires i finalment acabem arribant al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 2: Podem anar a la esquerra. Quan enllacem amb el corriol que aniria a parar a les Escales del Doll, hem d'anar a la dreta i anar tirant camí amunt fins arribar al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 3: Recentment han obert un camí amb moltes fites que per un còmode corriol ens porta directes al cotxe en uns 15 min. Aquesta opció és clarament la més ràpida i còmoda, però encara no l'he fet, així que el traçat al plànol és aproximat (de color verd).
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Espectacular tirada de la xemeneia (Foto: Josep)
Ressenya del Jordi Marmolejo
Plànol amb els camins principals
Primera tirada (Foto: Josep)
Tercera tirada
Preciós diedre
La Mariola Motors és una de les grans clàssiques de la Pala Alta. M'ha semblat una via d'autoprotecció molt recomanable, amb alguns trams guapos, d'una lògica aplastant i que es protegeix perfectament de principi a final. Les tirades 3 i 4 es poden enllaçar en una única tirada de 50 metres, posant cintes llargues no hi ha cap problema de fregament.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Sortint de Balaguer, passem pel Monestir de les Avellanes, creuem Vilanova de la Sal i prenem una pista en direcció a la Ermita de Montalegre. En funció de l'estat de la pista i si anem amb un cotxe alt, podrem arribar fins a Coll de Porta (enllaç a Google Maps). Caminant desfem un tros de pista i en un moment arribem a peu de via (inscripció MM a la roca).
Material:  Friends fins al Cam #4, tascons/tricams i unes 12 cintes
Descens:  Baixem pel camí en direcció est i arribem de seguida a Coll de Porta.
Cordada:  Ricard Rofes, Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya de rocaineu
Primera tirada
Segona tirada