La via Maya també s'anomena Segona Sense Monitor, i es troba restaurada amb bolts. La primera tirada és poc vertical i té alguns trams de roca a controlar. A la segona tirada el tema millora, és més vertical i amb roca excel·lent. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament pugem fins al collet del Cavall Bernat, seguim una mica més en direcció a La Mola i de seguida arribem a peu de via.
Material:  9 cintes
Descens:  Anem cinglera amunt fins enllaçar amb el camí que va a la Mola, i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya de funklimbs
Primera tirada
La Camel és una clàssica ben interessant, oberta al 1986 i que ha estat restaurada amb bolts. Es una via vertical i força tècnica, on és crucial anar tota la estona cercant el millor camí, ja que si te'n vas mig metre a la dreta o esquerra ja no puges... Les dues primeres tirades originals es poden empalmar sense problema. A Sant Llorenç ja acostuma a passar que la roca va millorant amb l'alçada, però en aquest cas el canvi és espectacular, la roca a la part de dalt és brutal! Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament pugem fins al collet del Cavall Bernat, seguim una mica més en direcció a La Mola i de seguida arribem a peu de via.
Material:  9 cintes
Descens:  Anem cinglera amunt fins enllaçar amb el camí que va a la Mola, i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya original
Primera tirada
La Musical Express va ser oberta al 1982 seguint una línia directa i arrogant pel bell mig de la Roca dels Arcs, superant pel dret els desploms que van apareixent. La línia és boníssima, llàstima que està molt sobada, el que obliga a apretar encara més del que tocaria en condicions normals. Si a això li sumem que les expansions allunyen i que els graus de la ressenya original són "clàssics", doncs és recomanable anar bé de braços per gaudir-la.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem un camí que travessa el rierol i anem resseguint la paret fins arribar a l'alçada de la via. Nom escrit a peu de via.
Material:  10 cintes, friends fins al Cam #0.75 (micros especialment útils), tascons i un estrep
Descens:  Des de la reunió anem encordats cap a la dreta fins arribar al cim, on tenim dues opcions:
  • Anar a la dreta (est) a cercar el corriol que baixa per darrera la Roca dels Arcs fins deixar-nos a la carretera.
  • Anar a la esquerra (oest) fins arribar al collet que separa la Roca dels Arcs de la Roca Alta, i anem baixant pel corriol fins prendre un trencall a la esquerra que ens deixa a la punta esquerra de la Roca dels Arcs (compte no baixar més del compte, que arribaríem a la Font de la Figuera). Només hem de recòrrer el camí planer fins l'altra punta de la Roca dels Arcs i desfer el camí d'aproximació. Aquest camí dóna més volta, però és agradable i assoleiat, ideal per quan la vessant nord està nevada.
Cordada:  Niko Inglada i Jordi Ceballos
Superant els sostres de la segona tirada
Ressenya de l'Armand Ballart
Ressenya de Els Visas
Primera tirada (Foto: Niko)
La X és una xemeneia força xula oberta als anys 30 per escaladors desconeguts. Les principals dificultats les he tingut als primers metres en una lluita aferrissada amb unes bardisses tossudes que no em volien deixar passar... al final han cedit, això sí, després de deixar-me alguna esgarrapada de record... A banda d'això, una via recomanable, amb alguns trams ben macos. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta que va força directe fins a la Castellassa de Can Torras.
Material:  5 cintes, friend Cam #0.75, 1 baga i tricams opcionals. Poden ser recomanables unes tisores de podar per si hi ha esbarzers als primers metres de la via.
Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:
  • Un únic ràpel d'uns 50 metres cap a l'est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d'uns 25 metres cap a l'est, i després un altre d'uns 30 metres fins al terra.
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d'uns 15 metres fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 metres i un darrer ràpel de 10 metres. Potser és una mica més entretingut, però és la opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya de funklimbs
Ja veiem la xemeneia
Primera tirada (Foto: Manel)
Curiosa arribada a la R1
Mi Primer Amor va ser la primera via oberta al Pilar del Segre, al 1982, i van triar el recorregut més evident resseguint la característica diagonal que ratlla la paret. Es una via molt recomanable per gaudir de la verticalitat i fer una mica d'artifo sense haver de pitonar. La via va ser restaurada al 2007, i l'equipament es troba en perfecte estat. Es una via ideal per l'estiu, ja que estàs quasi tota l'estona a l'ombra. Hi ha cordades que finalitzen la via a la Feixa, però és una llàstima perquè les 2 tirades de dalt valen la pena, són totalment netes, però es protegeixen bé i són maques.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt i no té pèrdua, ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs i a la dreta el Pilar del Segre. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Pugem per un petit corriol fins al Pilar del Segre i el peu de via és força evident. Originalment començaven la via entrant per una petita feixa, però val la pena començar des de baix de tot i queda una primera tirada més llarga i interessant.
Material:  Friends fins al Cam #4 (repetir el #0.75), tascons, 3 bagues, 20 cintes, estreps. Guíndola útil a la R3
Descens:  Pujar en direcció a la torre elèctrica més propera fins trobar a la esquerra la canal que separa el Pilar del Segre amb la Paret del Pas Nou. Baixem i anem resseguint el peu de la Paret del Pas Nou fins que arribem a una canal que baixa directa a la carretera.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Ressenya del Josep Santasusana
Primera tirada
Segona tirada
Cinquena tirada
La UES és una de les vies actualment més repetides a la Cinglera dels Espluvins, i és que supera la paret de l'Esperó de les Orenetes en un recorregut completament equipat amb parabolts. La via va ser oberta al 2004 per A.G.Picazo i O.Medel i consta de 2 parts clarament diferenciades, la primera part és molt fàcil i ràpida (les primeres tirades trepitgen el recorregut de la pionera Anglada-Cerdà-Muñoz-Roca), i la segona part és més exigent i mantinguda. El recorregut de la via és fàcil de seguir, només hem dubtat al canvi de reunió per accedir al segon tram de la via. Molt útil la excel·lent ressenya de Xavier Grané. Compte amb escalar aquí a l'estiu, que et pots fregir de calor.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 direcció Andorra, creuem els dos primers túnels i, just abans d'entrar al tercer, sortim per la carretera de servei i aparquem a la primera esplanada a mà dreta, a la coordenada N 42º 07.612' E 1º 18.360' (enllaç a Google Maps). Des d'allà mateix s'inicia un corriol marcat amb fites que va pujant per una canal i ens porta directes a la paret. UES gravat a peu de via.
Material:  16 cintes, 2 bagues, estreps i opcionalment friends del Cam #0.4 al #0.75
Descens:  Prenem el corriol en direcció sud i anem seguint les marques blaves, després les marques vermelles ens porten al camí equipat Joan Nubiola (inici del camí equipat a enllaç a Google Maps), hem d'anar amb compte de no colar-nos i baixar per la Ferrata Regina. El camí equipat va superant els trams més drets amb l'ajuda d'algunes cadenes i ens acaba portant al peu de la Paret de la Cascada, després arribem a l'antic aparcament de la Ferrata Regina, creuem el segon túnel (recomanable anar per la carretera de servei) i arribem al cotxe. Calcular en total aprox 1h 30 min.
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Recorregut de la via (Autor desconegut)
A les tirades de dalt (Foto: Ricard)
Ressenya de Xavier Grané
Primera tirada
Tirada 8, començant la segona part de la via
La Antonio Machín és bàsicament una pedalada descomunal (excepte pels bous que fan 8a) pel bell mig de la Paret de l'Aeri, tot i que a dalt té unes tirades en lliure ben interessants i amb un ambient del copón. Les 4 primeres tirades van ser completament restaurades quan van obrir la Directa de l'Amistat, però més amunt les vies segueixen camins diferents. L'any passat mentres fèiem la Electric Ladyland vam coincidir amb l'Armand que repetia la Machín a velocitat de Boeing 747 i va fer una petita restauració de les tirades de dalt, el que ens va animar a fer la via. Sorpresos per la velocitat de l'Armand, li vam preguntar i ens va explicar el truc: fer les tirades de Ae a l'ensamble!!
Al Mateu li va fer gràcia la idea de l'ensamble i tenia la logística molt clara, així que ho hem provat i ha anat de conya. Hem anat distanciats 20 metres, i els 40 metres de corda sobrants els hem utilitzat per passar material quan el primer es quedava sense cintes. Llàstima que a partir de la R3 són quasi tot burins i hem deixat de fer ensamble, perquè realment es guanya mooolt temps, a part que resulta divertit. Per mi la tirada més guapa és la sisena, amb una bona part en lliure i un ambient increïble; i la més exigent la setena, amb un flanqueig obligat de 6a força finet. Totes les reunions estan restaurades, excepte la R5 i la R6. La R5 la hem fet a la reunió de la Directa de l'Amistat (queda molt a prop) i a la R6 hi ha 4 burins en bon estat i es pot reforçar amb una savina.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord-est
Regulacions:  La escalada està regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir i en arribar a la Paret de l'Aeri pugem per la primera canal, compte no ens passem de llarg i prenguem per error la Canal del Moro que puja per la banda esquerra de la Paret. Després d'algunes cordes fixes remuntem uns graons metàl·lics i seguim un tram de cables fins arribar a l'alçada de la via. Veiem la primera xapa, que queda uns metres amunt.
Material:  26 cintes (sense xapar-ho tot), tascons, 2 bagues, friends fins al Cam #1 i estreps. Guíndola opcional.
Descens:  Podem saltar la porta del recinte de les antenes a l'Aeri o millor fer un petit ràpel fins al terra. En tot cas, acabem tornant al cotxe per la Canal de Sant Jeroni.
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada
Bon ambient
Tirada de 6a
Darrera tirada
Picotasso és una via oberta al 1983 per R. Brescó i J. Solé, que ressegueix una aresta força maca i ha estat reequipada. La via està protegida amb molt aire entre assegurances, es pot posar algun friend, però poca cosa. Ens hem quedat amb algun bolo a les mans, cal vigilar amb la roca.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Peñarroya de Tastavins, davant l'Hotel Tastavins prenem la pista amb un cartell indicador "Peñas del Masmut". La seguim uns 3 quilòmetres i aparquem a la esplanada que hi ha al Coll del Masmut, a la coordenada N 40º 44.673' E 0º 3.748' (enllaç a Google Maps). Des del coll prenem el camí de baixada i anem resseguint les parets fins arribar a la última agulla, és fàcil identificar l'aresta que haurem de resseguir.
Material:  6 cintes llargues i friends fins al Cam #0.5
Descens:  Un cop dalt, anem en direcció oest a cercar el camí normal d'ascens/descens del Masmut, que s'agafa a la coordenada N 40º 44.770' E 0º 3.801' (enllaç a Google Maps). Desgrimpem amb compte una petita canal i de seguida arribem al cotxe.
Cordada:  Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos
Ressenya de http://antxpavil.blogspot.com
Primera tirada
Els Pedregals és una via oberta al 2007 per L. Royo i J. Benedé. La via està clarament sobreequipada, sobren xapes per tot arreu, pot ser una via interessant per iniciació. Podem consultar ressenyes de la zona al bar "Sociedad".
Valoració:  **
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Peñarroya de Tastavins, davant l'Hotel Tastavins prenem la pista amb un cartell indicador "Peñas del Masmut". La seguim uns 3 quilòmetres i aparquem a la esplanada que hi ha al Coll del Masmut, a la coordenada N 40º 44.673' E 0º 3.748' (enllaç a Google Maps). La via es troba a l'extrem esquerre de les Roques del Masmut, l'aproximació a peu de via és evident.
Material:  12 cintes
Descens:  Un cop dalt, anem a cercar el camí normal d'ascens/descens del Masmut, que s'agafa a la coordenada N 40º 44.770' E 0º 3.801' (enllaç a Google Maps). Desgrimpem amb compte una petita canal i de seguida arribem al cotxe.
Cordada:  Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos
Ressenya d'Internet
Ressenya d'Internet
Ubicació de la via
Primera tirada