La Nicolau-Freixas-Benito, usualment anomenada Dels Sostres, va ser oberta al 1979 i és una de les grans clàssiques de l'Aeri. La via té alguns trams d'una estètica increïble i és molt recomanable. Es una llàstima que moltes cordades no facin les tirades de dalt perquè són algo salvatges, ja que llavors es perden algunes tirades molt guapes. A més, la vegetació només emprenya a la cinquena tirada, i són plantes que no punxen, així que tampoc n'hi ha per tant.
M'hagués agradat fer la sortida original de la via, que primer fa uns metres de xemeneia i acaba sortint per un diedre, però la roca a la xemeneia fa una pinta horrorosa i no ho hem vist clar. També podíem haver ignorat la xemeneia i anar directes a cercar el diedre (com apareix a la ressenya del Josep Santasusana) però ens ha semblat massa exposat. Total, que ens hem escaquejat sortint per la escapatòria tal com apareix a la ressenya d'escalatroncs. Queda pendent acabar la via com cal, potser un altre dia amb més motivació veiem les coses diferent... jeje
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada es troba regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir i en arribar a la Paret de l'Aeri pugem per la primera canal, compte no ens passem de llarg i prenguem per error la Canal del Moro que puja per la banda esquerra de la Paret. Després d'algunes cordes fixes remuntem uns graons metàl·lics i seguim el tram de cables fins al final. Després anem resseguint la base de la paret fins situar-nos sota del primer sostre.
Material:  Friends fins al Cam #3 (repetits fins al #1), tascons i 15 cintes
Descens:  Seguim amunt fins trobar les escales de les antenes, i acabem baixant per la Canal de Sant Jeroni.
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Fotogènica tercera tirada
Ressenya del Josep Santasusana
Primera tirada
Sisena tirada (Foto: Cisco)
El Diedre Audoubert va ser obert al 1978 pels francesos Louis Audoubert i Marc Galy, i és una de les grans clàssiques de la paret, una via imprescindible! Es una via elegant, atlètica, mantinguda, agraïda d'equipar i molt variada (fissures, diedres, xemeneies, etc.), que hem gaudit de principi a final. A destacar la xemeneia-encastament, el tram més exigent i obligat de la via.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol, que va paral·lel a les parets i el resseguim una estona. Quan estem a l'alçada de la via, sortim del corriol principal i enfilem directes cap a la paret (fites). En arribar a la base de la paret, fem una grimpada i després flanquegem aprox. uns 90 metres (millor encordats) fins a peu de via.
Material:  Friends fins al Cam #4 (repetits fins al #2), tascons, 2 bagues, 18 cintes i 1 estrep
Descens:  Anem resseguint el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Recorregut aproximat
Ressenya (Font: rocaineu)
Primera tirada
Segona tirada
L'encastament
Des de la carretera no donaries un duro per aquest pany de paret, però és una via molt bona i ben trobada, llàstima que les feixes li treuen tot l'ambient. La via té diversos trams de fissures/diedres guapíssims, és molt recomanable. La via es troba poc equipada, però la podem protegir tant com vulguem, hi ha molta fissura. Ens hem posat a la via a les 16h i la hem fet tota a la ombra, a tenir en compte pels mesos d'estiu. Per cert, tot i que el nom de la via pugui portar a confusió, no és del Joan Vidal! :)
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Després de travessar el poble de Camarasa direcció Tremp, creuem el riu Segre i aparquem a la segona esplanada que trobem a mà dreta (enllaç a Google Maps), des d'on ja podem ubicar la via. Creuem la carretera i seguim un corriol a la dreta fins al peu de via.
Material:  12 cintes i friends del Cam #0.4 al #3 (repetint el #0.75)
Descens:  Anem a la esquerra (sud) fins a una gran canal, i poc abans d'uns sostres característics prenem un trencall avall (poc visible), fem un únic ràpel de 55 metres. Anem per un corriol una mica indefinit fins arribar a la carretera.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya
Primera tirada (Foto: Manel)
Segona tirada
Darrera tirada
La via Alta Tensión va ser equipada pel Marcel Millet al 1983, és una via recomanable, amb aproximació mínima i bones vistes. La via és molt variada: la primera tirada és de diedre, la segona de flanqueig i la tercera de placa. El més destacable és el fotogènic flanqueig de la segona tirada, des d'on hi ha molt bones vistes del Monestir.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des del Monestir anem direcció a Sant Joan, prenem el trencall cap al Mirador de Fra Garí i un corriol ens porta directes a peu de via.
Material:  12 cintes
Descens:  Al cim trobem una corda fixa que ens deixa al ràpel del Cargolet (50 metres).
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Al flanqueig
Ressenya del Joan Asín
Primera tirada (Foto: Manel)
El Pirata Solitario va ser oberta al 1988 pel Antonio G. Picazo, és una via ràpida i tota equipada amb bolts. Segons hem llegit, inicialment la via tenia menys expansions, però al 2002 en un reequipament li van afegir unes quantes. Tot i no tenir cap tirada especialment destacable, en general és una via maca i recomanable.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des d'Oliana prenem la C-14 direcció Andorra, creuem el primer túnel i llavors tenim dues opcions:
  • Opció 1: Abans d'entrar al segon túnel, prenem la carretera de servei (senyal d'accès prohibit) i aparquem allà mateix. Anem cap a l'antic aparcament de la ferrata, voregem el torrent per la dreta, fem un petit tram pel llit del torrent i prenem un camí cap a la esquerra del torrent. Després d'una estona, el camí acaba passant per la base de la Paret de la Cascada i més endavant ens creuem amb un tram de ferrata. Precisament en aquest punt deixem el camí principal que segueix amunt, i prenem un corriol a la dreta que ens porta a un magnífic mirador de la Paret dels Sostres. Simplement hem de seguir aquest corriol i acabem arribant a unes cordes fixes que ens porten al peu de via.
  • Opció 2: Si ens volem estalviar el risc que ens posin una multa per entrar a la carretera de servei, podem aparcar a l'embarcador (enllaç a Google Maps) que hi ha entre el primer i el segon túnel, l'accés és perfectament legal i només hem de caminar uns 5 minuts més.
Material:  12 cintes i friends fins al Cam #2. Els friends es posen poc, només a algun lloc puntual.
Descens:  Prenem el corriol en direcció sud i anem seguint les marques blaves, fins que aquestes es converteixen en vermelles i ens porten al camí equipat Joan Nubiola (inici del camí equipat a enllaç a Google Maps). Hem d'anar amb compte de no colar-nos i baixar per la Ferrata Regina, el camí equipat va superant els trams més drets amb l'ajuda d'algunes cadenes i ens acaba portant al peu de la Paret de la Cascada, des d'on per camí evident arribem a la carretera.
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Vies de la Torre de Lleida (Autor: Xavier Grané)
Ressenya detallada (Autor: Xavier Grané)
Torre de Lleida
Primera tirada (Foto: Cisco)
Cinquena tirada
El Diedre Estomacal és una via interessant, es tracta d'un diedre totalment desequipat, amb roca excel·lent i de bon protegir. La única pega és que s'acaba aviat. La visió des de peu de via tira enrera, ja que sembla que hi hagi molta vegetació, però a l'hora de la veritat no emprenya. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera prenem la Carretera direcció a Coll d'Estenalles i aparquem a l'Alzina del Salari (coordenada N 41º 39.194' E 1º 58.624', enllaç a Google Maps). Seguim el carrer asfaltat fins al final, i arribem al Coll de Tres Creus. Un cop allà, prenem el corriol en direcció Oest (cap a la Font de la Pola), de seguida arribem al peu de via.
Material:  2 bagues i friends fins al Cam #2
Descens:  Caminant
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya dels germans Masó
Diedre estomacal
Una vieta molt curta, però no és pas fàcil. L'inici és molt atlètic, hi ha bona roca al començament i molt dolenta cap al final. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Matadepera prenem la Carretera direcció a Coll d'Estenalles i aparquem a l'Alzina del Salari (coordenada N 41º 39.194' E 1º 58.624', enllaç a Google Maps). Seguim el carrer asfaltat fins al final, i arribem al Coll de Tres Creus. Un cop allà, prenem el corriol en direcció Oest (cap a la Font de la Pola), i a mig camí trobem l'agulla.
Material:  4 cintes
Descens:  Ràpel precari d'uns 10 m des de la petita savina del cim. Recomanable portar uns quants metres de corda per abandonar i intentar reforçar d'alguna manera el ràpel.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya original
Cara Est