Una via oberta l'any 1946 pels Germans Estorach, on actualment hi ha ni més ni menys que 6 expansions en 15 metres de via, una indecència tenint en compte que aquesta via probablement es va obrir sense cap expansió, fent un pas d'esqueneta al començament. Fa pocs anys només hi havia una expansió en tota la via, així que la resta deuen ser força recents.
Valoració:  **
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta en direcció a Frares. Avancem fins arribar a l'alçada de la Nana, on sortim del camí i anem en direcció nord a cercar el peu de via, que queda força penjat.
Material:  6 cintes
Descens:  Un ràpel de 10 metres des d'una reunió amb 2 expansions
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Ressenya
Els germans Estorach
El Queixal
Arribant al cim
Escalar les diferents agulles del Serrat del Centenar i Serrat de Gis-Taus és una activitat maca, amb un aire clàssic total, i és que l'equipament que trobarem és mínim. Les vies normals a les diferents agulles no tenen cap mena d'equipament, i només trobarem algun ràpel equipat (i no en tots els casos!). Les agulles del Serrat del Centenar són faciletes, però el Serrat de Gis-Taus és força més salvatge, ho detallem a continuació:
  • Roca 104 Centenar (10 metres, III): Pugem caminant fins al collet entre la 103 i la 104, i allà tenim la via normal. Descens: ràpel d'una expansió al cim.
  • Roca 100 Centenar(10 metres, II): Es una grimpadeta, sense reunió al cim.
  • Roca 103 Centenar(40 metres, III): Des de la roca 100 fem una tirada ben xula, amb un espectacular inici abocat al buit. Descens: ràpel d'una expansió al cim.
  • Roca 102 Centenar(25 metres, IV): Des de la roca 100 pugem per una xemeneia (tram de IV) fins a una primera agulla i grimpada fàcil fins al cim, on no hi ha res sòlid per rapelar. Hem baixat desgrimpant, assegurats per una farigola, compte aquí.
  • Roca 107 Gis-Taus (10 metres, III): Des del camí es puja fàcilment a la primera agulla. Al cim no hi ha res, així que seguim cap a la roca 108.
  • Roca 108 Gis-Taus (10 metres, V): Des de la roca 107 cal afrontar una placa vertical a pèl. Baixar d'aquesta agulla té mala llet, ja que al cim no hi ha reunió. Hem de fer una desgrimpada força vertical cap al collet entre la 108 i la 109, al lloro perquè el segon de la cordada no té la corda per dalt en la desgrimpada. Fem reunió al collet.
  • Roca 109 Gis-Taus (10 metres, IV): Des del collet entre la 108 i la 109, fem una curta tirada per roca excel·lent. Descens: ràpel d'uns 25 m des d'una bona reunió amb 2 expansions. Sort de trobar aquesta reunió, perquè començàvem a patir per veure com baixar d'aquí... jajaja
Valoració:  *** (Bona)
Regulacions:  Les vies no estan afectades per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Quan arribem a la zona, les agulles del Serrat del Centenar ens queden a mà esquerra del camí, i les de Gis-Taus queden a mà dreta.
Material:  6 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #1
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Foto des de la Roca 103 (Serrat del Centenar)
Agulles del Serrat de Gis-Taus i del Centenar
Més detall de les agulles
La que no estava oberta és una via del 1993, és realment sorprenent que una via d'aquestes característiques no hagués estat oberta fins aleshores. La quarta i cinquena tirades són molt guapes, llàstima que les tirades anteriors són fluixetes. La via es troba força equipada i és ideal per l'estiu, ja que podrem fer-la tota a la ombra. La via és d'aquelles que et deixa ben satisfet, ja que s'ha de lluitar i té alguns trams d'encastaments realment guapos, llàstima que la roca en alguns trams és dolenta, però és el peatge a pagar.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir. Deixem enrera el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé i seguim pel GR. Quan estem aproximadament a l'alçada de la via, a mà dreta prenem un corriol que puja directe cap a la paret. Quan estem a la base de la paret, anem uns metres a la esquerra (est) fins arribar al peu de via.
Material:  Friends fins al Cam #3, tricams, 2 bagues i 16 cintes
Descens:  Un ràpel de 35 metres des de la Punta Sud de l'Agulla de les Dues Puntes, que ens deixa al bosc i anem a cercar el Refugi d'Agulles.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Cinquena tirada (Foto: Josep)
Ressenya del Jose Walero
Primera tirada (Foto: Josep)
Quarta tirada
Darrera tirada
La via Núria va ser oberta al 1998 en un dels esperons més cridaners de la vessant nord de Sant Honorat. La via està tota equipada, la roca és un conglomerat boníssim i l'entorn és idíl·lic, una combinació de factors que fan que actualment la Núria sigui sense dubte la via més repetida de la zona. Les dues primeres tirades són clarament les més exigents, després la dificultat afluixa molt. Des del cim podem gaudir d'excel·lents vistes de la zona, és una via ben recomanable.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació: 
  • Opció 1 (Per Castell-llebre): Des d'Oliana anem direcció a l'Hostal del Boix, i just a la seva entrada prenem la pista a la dreta, que va avançant paral·lela al Roc del Rumbau i ens porta a l'Ermita de Castell-llebre on aparquem (enllaç al parking). Seguim per la pista amunt fins a un collet on a la esquerra hi ha una pista amb una cadena (per aquí arribarem a la baixada). Ignorem aquesta pista de la cadena, i baixem recte fins arribar a un revolt tancat. Allà prenem un corriol poc definit (fita) i acabem arribant a l'esperó on comença la via (enllaç al peu de via).
  • Opció 2 (per Coll de Mu): Des de Peramola prenem la pista (necessari 4x4) i aparquem a Coll de Mu (enllaç al parking). Un cop allà, anem a cercar la vessant nord de Sant Honorat, i anem seguint un espectacular recorregut per vires penjades. Hi ha un moment en que haurem de fer un ràpel de 30 metres justos, i resseguint la base de les parets acabem arribant a l'esperó on comença la via (enllaç al peu de via).
Material:  14 cintes, friend Cam #0.75, estreps i tricams
Descens: 
  • Opció 1 (Per Castell-llebre): Prenem el corriol direcció sud per baixar del cim de Sant Honorat, que acaba desembocant a una pista que seguim fins a Castell-llebre.
  • Opció 2 (per Coll de Mu): Prenem el corriol direcció sud per baixar del cim de Sant Honorat, i al Coll de Sant Honorat girem a la dreta per tornar a Coll de Mu.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada
A les darreres tirades
La via Sabadell va ser restaurada al 2013, i té la peculiaritat que requereix fer un pas d'esqueneta a la segona tirada, tot i que fent trampa ens ho hem pogut estalviar amb una antena!. Un cop superat aquest pas, s'han d'equipar alguns passos d'artificial, el que li dóna un cert al·licient a la via. Es una via molt ràpida, la podem combinar amb altres vies properes. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  **
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Des de Matadepera anem fins al final del Carrer Cavall Bernat, on aparquem (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament pugem fins al collet del Cavall Bernat, seguim uns metres en direcció a La Mola i allà mateix tenim el peu de via.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #2, estreps, 1 xapa recuperable i antena d'uns 2 metres
Descens:  Anem cinglera amunt fins enllaçar amb el camí que va a la Mola, i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Peça de museu a la segona tirada
Ressenya
Primera tirada
Segona tirada