La que no estava oberta és una via del 1993, és realment sorprenent que una via d'aquestes característiques no hagués estat oberta fins aleshores. La quarta i cinquena tirades són molt guapes, llàstima que les tirades anteriors són fluixetes. La via es troba força equipada i és ideal per l'estiu, ja que podrem fer-la tota a la ombra. La via és d'aquelles que et deixa ben satisfet, ja que s'ha de lluitar i té alguns trams d'encastaments realment guapos, llàstima que la roca en alguns trams és dolenta, però és el peatge a pagar.
Valoració:
**** (Molt bona)
Orientació:
Nord
Regulacions:
La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:
Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el GR cap al Monestir. Deixem enrera el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé i seguim pel GR. Quan estem aproximadament a l'alçada de la via, a mà dreta prenem un corriol que puja directe cap a la paret. Quan estem a la base de la paret, anem uns metres a la esquerra (est) fins arribar al peu de via.
Material:
Friends fins al Cam #3, tricams, 2 bagues i 16 cintes
Descens:
Un ràpel de 35 metres des de la Punta Sud de l'Agulla de les Dues Puntes, que ens deixa al bosc i anem a cercar el Refugi d'Agulles.
Cordada:
Josep Santasusana i Jordi Ceballos
 |
| Cinquena tirada (Foto: Josep) |
 |
| Ressenya del Jose Walero |
 |
| Primera tirada (Foto: Josep) |
 |
| Quarta tirada |
 |
| Darrera tirada |