Núria a Sant Honorat Nord

La via Núria va ser oberta al 1998 en un dels esperons més cridaners de la vessant nord de Sant Honorat. La via està tota equipada, la roca és un conglomerat boníssim i l'entorn és idíl·lic, una combinació de factors que fan que actualment la Núria sigui sense dubte la via més repetida de la zona. Les dues primeres tirades són clarament les més exigents, després la dificultat afluixa molt. Des del cim podem gaudir d'excel·lents vistes de la zona, és una via ben recomanable.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació: 
  • Opció 1 (Per Castell-llebre): Des d'Oliana anem direcció a l'Hostal del Boix, i just a la seva entrada prenem la pista a la dreta, que va avançant paral·lela al Roc del Rumbau i ens porta a l'Ermita de Castell-llebre on aparquem (enllaç al parking). Seguim per la pista amunt fins a un collet on a la esquerra hi ha una pista amb una cadena (per aquí arribarem a la baixada). Ignorem aquesta pista de la cadena, i baixem recte fins arribar a un revolt tancat. Allà prenem un corriol poc definit (fita) i acabem arribant a l'esperó on comença la via (enllaç al peu de via).
  • Opció 2 (per Coll de Mu): Des de Peramola prenem la pista (necessari 4x4) i aparquem a Coll de Mu (enllaç al parking). Un cop allà, anem a cercar la vessant nord de Sant Honorat, i anem seguint un espectacular recorregut per vires penjades. Hi ha un moment en que haurem de fer un ràpel de 30 metres justos, i resseguint la base de les parets acabem arribant a l'esperó on comença la via (enllaç al peu de via).
Material:  14 cintes, friend Cam #0.75, estreps i tricams
Descens: 
  • Opció 1 (Per Castell-llebre): Prenem el corriol direcció sud per baixar del cim de Sant Honorat, que acaba desembocant a una pista que seguim fins a Castell-llebre.
  • Opció 2 (per Coll de Mu): Prenem el corriol direcció sud per baixar del cim de Sant Honorat, i al Coll de Sant Honorat girem a la dreta per tornar a Coll de Mu.
Cordada:  Miquel Jordan i Jordi Ceballos
Ressenya del Col·leccionista de Vies
Primera tirada
A les darreres tirades
Imprimir