Roca calenta

La via Falconera va ser oberta al 1972, i juntament amb la Chani són les dues grans clàssiques de La Falconera. M'ha semblat una via ben guapa. Fins ara la única opció era travessar per les vies del tren, ara també tenim la possibilitat de fer un llarg flanqueig sense entrar a les vies del tren, tot i que segons comenten és una tirada poc agraïda (nosaltres no la hem fet). La via està restaurada amb químics.

Orientació: Sud

Regulacions: L'escalada al Garraf està regulada, consultar la web del Parc

Aproximació: Podríem aparcar a la mateixa carretera, però descartem aquesta opció pel risc de robatoris. Millor aparcar al port de Garraf (enllaç a Google Maps), travessem un túnel per sota la via del tren i remuntem pel vessant nord fins a un coll. Un corriol ens porta a la zona d'esportiva del Pas de la Mala Dona. Avancem en direcció est fins al final de la zona d'esportiva, i baixem 2 murets d'uns 2 metres cadascun. En aquest punt tenim 2 opcions:

Opció 1 (per les vies del tren): Fem un ràpel d'uns 7 m des d'una expansió, esperem que passi un tren i llavors caminem aprox uns 50 m fins a una finestra de ventilació del túnel. En aquest punt podem baixar per una corda fixa o rapelar uns 8 m. Amb compte resseguim un caminet que ens porta a la Cova de la Falconera, que és on comença la via.
Opció 2 (evitant les vies del tren): Enlloc de fer el ràpel per accedir a les vies del tren, podem fer un tirada addicional per evitar el risc del tren. En aquest cas, hem de cercar un parabolt que ens marca l'inici d'un llarg flanqueig fins a la Cova de la Falconera. Aquesta tirada no la hem fet, així que aquesta informació pot no ser del tot correcta.

Material: 12 cintes i friends fins al Cam #2

Descens: Caminem fins al coll d'accés al Pas de la Mala Dona i desfem el camí d'aproximació.

Cordada: Manel Ramon i Jordi Ceballos

Tirada sortint de la Cova de la Falconera

Ressenya del Col·leccionista de Vies

Òxid

Penúltima tirada

El 7 de juliol de 1946 els germans Estorach van obrir la via normal al Queixal, i des d'allà devien quedar captivats per la engrescadora silueta del Carquinyoli. Tant que 2 setmanes més tard van tornar-hi i van fer la primera ascensió. Doncs bé, la setmana passada vam fer el Queixal i la intenció era després fer el Carquinyoli. L'accés seguint la ruta dels Estorach es veia factible, tot i que teníem dubtes per l'estat selvàtic de la empinada canal d'accés al collet. Però entre el dia plujós a estones, i el Carquinyoli envoltat de boira, li donaven un aspecte fantasmagòric que ens va portar a deixar-ho per un altre dia. Com a pla B vam anar fent les agulletes del Serrat del Centenar, i el millor va ser quan en un cert moment el Carles es va abocar al buit i va cridar "hòstia, si estem just a sobre del Carquinyoli i amb un ràpel ens plantem al cim!!!".

Normalment anem a escalar les agulles i no aterrar en elles, però ens va semblar una manera original i divertida de pujar al Carquinyoli, així que a la setmana següent hem tornat amb el material adequat (cordes fixes, jumar, etc.) i hem pogut fer l'agulla i remuntar per on hem vingut (no hem seguit rapelant avall perquè la canal d'accés està selvàtica). L'agulla val molt la pena, i accedint per dalt només s'ha d'escalar 1 metre, amb el que deu ser la "via" més curta de tot Montserrat, hahaha. Aquí un vídeo de l'aterratge: enllaç a YouTube

En acabar, com a bons clàssics, hem baixat al collet per fer la via Estorach, ben guapa, llàstima que la roca no és bona però amb compte es fa bé. A la via només hi ha 2 pitons vells i una escarpa al cim. Compte que la escarpa belluga, cal tractar-la amb carinyo.

Orientació: Est

Regulacions: La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:

Opció 1 (per dalt): Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Anem fent fins que les agulles del Serrat del Centenar ens queden a mà esquerra del camí. Haurem de pujar a les Agulles del Centenar i cercar el lloc més adient per fer un aterratge des de dalt i accedir al collet on comença la via normal. No desvetllem tots els detalls per a que tingui més gràcia per qui ho vulgui repetir.
Opció 2 (per baix): Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Avancem fins arribar a l'alçada de la Nana, on sortim del camí i anem en direcció nord, caldrà baixar una canal i arribem al peu del Carquinyoli. El tram fins al coll on comença la via normal no l'hem fet, però es veu mooolt selvàtic.

Material: 2 universals, 4 cintes i bagues

Descens: Petit ràpel des de la escarpa del cim

Cordada: Carles Llovet i Jordi Ceballos