Cimarron al Cim Cònic

La via Cimarron va ser oberta al 2011 per Joan Vidal i el Rodri, i probablement n'hem fet la primera repetició. Hi hem dedicat 2 jornades: el primer dia hem fet les 3 primeres tirades que són d'artifo, i el segon dia hem fet la resta de tirades en plan més lleuger, ja que només calen cintes exprés. La tirada més treballosa amb diferència és la segona, on cal pitonar força i la roca no és bona. A partir de la tercera tirada es fa molt bé en lliure (excepte passos puntuals de Ae), tot ben protegit i bona roca, amb el que resulta molt agradable.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Peramola prenem la pista (necessari 4x4) i aparquem a Coll de Mu (enllaç al parking). Un cop allà, anem a cercar la vessant nord de Sant Honorat, i anem seguint un espectacular recorregut per vires penjades fins arribar al peu via.
Material:  18 pitons variats, friends fins al Cam #0.75, tricams, 25 cintes i 2 bagues
Descens:  Després de pujar al Cim Cònic, hem baixat per la normal. Recomanable baixar de dia, ja que de nit pot tenir mala llet. Cal seguir marques vermelles i fites fins entrar a una canal arbrada. Baixem tota la canal, i quan es transforma en una selva infranquejable sortim cap a la esquerra i rapelem uns 20 metres d'una savina (també es pot desgrimpar). Seguim uns metres recte avall i fem un segon ràpel de 20 metres d'un arbre (després hem vist que aquest segon ràpel es pot evitar fent un llarg flanqueig a la esquerra).
Cordada:  Paca Clotet i Jordi Ceballos
Ressenya del Joan Vidal
Ressenya del Joan Vidal
Primera tirada
Segona tirada
Tercera tirada
Jumant el segon dia
Arribant al cim cònic
Descens de placeresdemontana.blogspot.com.es
Imprimir