La Castellassa té dues xemeneies, una enfront de l'altra, la primera que es va obrir va ser la Matalonga (any 1935) i més tard la X, que va a cercar la primera reunió de la Matalonga i d'allà en endavant les dues vies van pel mateix lloc. Curiosament, la via X és força repetida, però la Matalonga ha quedat en l'oblit. La via m'ha agradat, és una mica més difícil i exposada que la X, però en canvi és més espectacular, ja que a la primera tirada hi ha un tram on has de sortir cap a fora i impresiona força... Podem aprofitar 2 ponts de roca de la via Gai Grimpar, ja que hi ha un petit tram on van molt properes. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta que va força directe fins a la Castellassa de Can Torras. Voregem la Castellassa per la dreta, en primer lloc trobem la xemeneia X, i just a la banda contrària es troba la Matalonga.
Material:  10 cintes, tricams, 2 xapes recuperables i friends fins al Cam #3
Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:
  • Un únic ràpel d'uns 50 metres cap a l'est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d'uns 25 metres cap a l'est, i després un altre d'uns 30 metres fins al terra.
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d'uns 15 metres fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 metres i un darrer ràpel de 10 metres. Potser és una mica més entretingut, però és la opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.
Cordada:  Cesc Aldabó i Jordi Ceballos
Primera tirada (Foto: Cesc)
Ressenya de funklimbs
Xemeneia Matalonga
El Ninot és una agulla de les Roques del Duc, un lloc especialment tranquil i amb unes vistes impresionants de la Paret de l'Aeri. L'Esperó de la Boira és una via oberta al 1978, amb una primera tirada molt estètica, una mena de xemeneia ben curiosa. El pitjor tram de la via és l'arribada a la reunió de la segona tirada, ja que hi ha uns metres terrosos que resulten exposats. A la tercera tirada cal anar amb compte i no confondre's amb la via de bolts que estan obrint uns metres a la dreta, tota la nostra via està equipada amb burins (en força bon estat). El grau obligat de la via sense pitonar és aprox 6b, i pitonant (només cal 1 pitó) el grau obligat baixa a V+/6a.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el Camí de l'Arrel en direcció al Monestir. Just passada la paret de l'Aeri, prenem la Canal del Moro amunt fins arribar a les Roques del Duc.
Material:  18 cintes, friends fins al Cam #2, tricams, 2 bagues, 1 xapa recuperable i 1 pitó pla curt
Descens:  Es baixa per la pròpia via en un parell de ràpels d'uns 40 metres. El segon ràpel el podem fer des de la reunió de bolts d'una nova via que estan obrint a la dreta. Com a curiositat comentar que el recorregut del segon ràpel coincideix amb la variant d'entrada a aquesta via que van obrir el Joan Armengol i Koki Gassiot.
Cordada:  Carles Llovet, Juan Wenceslao i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya del Jose Walero
El Ninot
Segona tirada
La Cerdà-Pokorski va ser oberta al 1959, i és una de les grans clàssiques de Sant Benet. M'ha semblat una via ben guapa i lògica, amb bona roca i gens sobada. Hem entrat per la primera tirada original, i certament és una tirada ben guapa i recomanable, que pinta infinitament millor que la canal arbrada de més a la dreta, és una llàstima que a diverses ressenyes indiquin erròniament que la primera tirada va per la canal arbrada.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra. Prenem un trencall a l'esquerra com si anèssim cap a la Ermita de Sant Salvador, i poc després anem a la esquerra fins arribar al vessant nord de la Prenyada. Pugem uns pocs metres per una canal arbrada i arribem al peu de la marcada fissura rectilínia on comença la entrada original de la Cerdà-Pokorski (la variant d'entrada que apareix a diverses ressenyes va per la canal arbrada de la dreta).
Material:  12 cintes, 2 bagues, tascons i friends fins al Cam #2
Descens:  Un únic ràpel de 50 metres per la via normal (vessant nord). Baixem tota la canal, en un petit tram amb l'ajuda d'una corda fixa, i amb tendència a l'esquerra tornem al Refugi de Sant Benet.
Cordada:  Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Bona ressenya de elprincepdelesmaduixes
Crònica a la revista Cordada
Primera tirada per la entrada original
Segona tirada