La Lluís Creus va ser la primera via oberta a la Paret de Diables, concretament el 13/11/1955 després de 13 intenses jornades de feina. Sovint la via és errònicament anomenada TIM, i és que els oberturistes no eren pas del TIM, sinó del CES (Centre Excursionista de Sabadell). Els protagonistes van ser Andreu Sorolla, Miguel López, Florentino Izquierdo, Andrés Minguell i Josep Lladó, amb la col·laboració de Jorge Lladó i Juan Gassó.

Es una via difícil de definir, ja que per una banda té alguns llargs brutals de guapos, però per altra banda és tant salvatge que costa de recomanar. Va haver uns anys en que les pitonisses del tram d'artificial de la cova estaven molt precàries i era la tirada que feia més por, però actualment és la tirada més relaxada ja que totes les expansions es troben en perfecte estat (restauració feta l'any 2007). L'anècdota del dia és que una bona estona ha estat plovent, però al estar protegits pels desploms no ens hem enterat de res. Donem una breu descripció de les diferents tirades:

  • Tirada 1 (55m): Hi ha 2 línies de cordes fixes, agafem la de la dreta (pel mig de la canal).
  • Tirada 2 (20m) V: Ignorem la corda fixa que va a l'esquerra, i tirem canal amunt. Superem una curta xemeneia, i un tram exposat herbós. Reunió en 2 savines just al peu de la placa.
  • Tirada 3 (30m) V/A0: Tram de placa finet, i resseguim fissura amb alguns pitons.
  • Tirada 4 (50m) V+: Diedre força selvàtic, i darrer tram de roca desastrosa (sort que és fàcil). Reunió dins la cova, un racó preciós.
  • Tirada 5 (20m) Ae IV+: Superem la cova en una tirada aèria i espectacular. Un cop finalitza el tram de Ae, pugem uns 5 metres en lliure fàcil fins a la reunió, on hi ha 1 bolt i 2 pitons.
  • Tirada 6 (40m) 6a: Diedre dret i selvàtic. La reunió del nínxol la hem ignorat, i hem fet reunió uns 15 metres abans d'arribar a la xemeneia horitzontal. A la reunió hi ha 2 espàrrecs de bolt (un d'ells amb xapa recuperable) i 1 pitó.
  • Tirada 7 (35m) 6a: Continuem 15 metres de diedre/xemeneia vertical, i arribem al parabolt on es pot fer reunió, però prosseguim. La xemeneia horitzontal és un espectacle de tirada, i es pot fer tot bé en lliure. Després de la savina venen uns 5 metres verticals que tampoc els regalen, i arribem a la reunió de la tirolina de la Arco Iris.
  • Tirada 8 (20m) V: Tram força selvàtic (per variar), que ens porta al cim. Reunió en un arbre.

Orientació:  Est

Regulacions:  L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l'alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d'una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Hem de grimpar un ressalt i llavors arribem a la base de la paret, que anem flanquejant a l'esquerra. Passem pel peu de la Sánchez-Martínez, i uns metres a l'esquerra comença la TIM.

Material:  20 cintes, 7 bagues, tascons, tricams, friends fins al Cam #3 i estreps. Poden ser útils unes petites tisores de podar per si fa temps que no passa cap cordada.

Descens:  Un cop al cim, anem en direcció sud i acabem baixant per la Canal dels Avellaners.

Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos

Sortint de la cova a la cinquena tirada
Ressenya de l'Armand Ballart
Crònica històrica de la revista Cordada
Primera tirada (cordes fixes)
Darrera tirada (Foto: Mateu)
Darrera tirada (Foto: Mateu)

La TIM de la Paret de Sant Jeroni va ser oberta el 23/10/1949 per Josep Alaix, Josep Sanz, Andreu Sorolla, Tino Izquierdo i Josep Galicia, membres del TIM (Agrupació Excursionista Terra i Mar) de Sabadell. En aquesta paret hi ha 3 bones xemeneies, la primera i més exigent va ser oberta pels TIM al 1949, i l'any següent es van obrir la Nubiola-Torras (obrir enllaç) i Torras-Nubiola (obrir enllaç).

Després de repetir la Nubiola-Torras i Torras-Nubiola fa uns mesos, està clar que havíem de fer la TIM per completar la trilogia. La via és molt guapa, té alguns trams espectaculars, ja que la xemeneia t'obliga en alguns passos a sortir enfóra, i et trobes amb tot el buit sota els peus. Respecte a l'equipament, les reunions són de burins antics però no fan mala pinta, i els pitons també semblen força sòlids. La via està poc equipada, però entre els friends i tricams (molt útils), si es va mirant amb calma es pot protegir més del que pensàvem. La roca en general és prou bona, exceptuant la tercera tirada on hi ha trams de roca dolenta.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) agafem el GR en direcció a Can Maçana, i més endavant prenem el trencall que puja al Coll de Migdia. Un cop al coll, baixem en direcció sud i prenem un trencall a mà esquerra (marques grogues) del camí que puja fins a Sant Jeroni. Deixem aquest camí quan travessem una torrentera a mà esquerra, pugem per la torrentera fins un punt on trobem una corda fixa, la superem i de seguida arribem a la base de la paret. Primer passem pel peu de via de la Nubiola-Torras, seguim més a l'esquerra i arribem a la Torras-Nubiola. Doncs bé, la TIM es troba en aquesta mateixa llastra, però just per la banda contrària. Així que anem resseguint la llastra cap a l'esquerra, desgrimpem una canaleta i en pocs minuts arribem a peu de via, un racó especialment maco.

Material:  Friends fins al Cam #2, tricams, 11 cintes, 2 bagues i 2 xapes recuperables

Descens:  Si volem tornar a la base de la paret, podem fer-ho amb un parell de ràpels per la canal de més a la dreta. Si no, arribem caminant fins al cim de Sant Jeroni, i baixem per la Canal de Sant Jeroni.

Cordada:  Núria Garcia i Jordi Ceballos

Esbós del cric TiM 1949. Dibuix cortesia de Josep Galicia
Xemeneies de la Paret de Sant Jeroni
Relat històric (1 de 9)
Relat històric (2 de 9)
Relat històric (3 de 9)
Relat històric (4 de 9)
Relat històric (5 de 9)
Relat històric (6 de 9)
Relat històric (7 de 9)
Relat històric (8 de 9)
Relat històric (9 de 9)
Ressenya d'escalatroncs (hem corregit el nom dels aperturistes, s'havia confós Andreu Minguell amb Andreu Sorolla)
Primera tirada
Segona tirada
Tercera tirada
Andreu Sorolla Gibert a la segona reunió de la TIM (any 1949). Es la única foto que es va fer en la apertura, feta amb una càmera Kodak de 12 pessetes. Foto cortesia de Josep Galícia

La Normal al Gegant Encantat va ser oberta el 27/04/1941 per Jordi Panyella ("Pany"), Jordi Ferrera i Raimon Estrems. Es una escalada històrica de poca dificultat, i que en diverses ocasions ha estat equipada/desequipada.

Orientació:  Comença Nord i acaba Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des del Monestir prenem les Escales dels Pobres i anem pujant direcció al cim de Sant Jeroni. Poc abans del cim arribem a un mirador des d'on veiem perfectament el Gegant Encantat. Quan estem a l'alçada del Gegant trobem una canal que hi baixa directe.

Material:  8 cintes, 1 xapa recuperable, un cordino per a un pont de roca, friends fins al Cam #0.75, tricams

Descens:  Dos ràpels (30 + 25) pel vessant nord

Cordada:  Núria Garcia i Jordi Ceballos

Ressenya del Jose Valero
Primera tirada
Tricam a caldo
Darrera tirada

Una via molt guapa sempre i quan no tinguem manies en arrossegar-nos pels encastaments i deixar anar algun que altre renec. Per mi el grau és un V+ ben bo, ja que hi ha un tram en que l'encastament t'escup cap a fora, i tant la progressió com la protecció resulten complicades. Reunió al cim de 3 espits en bon estat.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a l'esquerra fins al Portell Estret. Seguim les marques vermelles de l'Alta Ruta d'Agulles, en primer lloc tenim la Torta a mà dreta i just a continuació arribem a la Tri-Roca.

Material:  2 bagues per ponts de roca, 6 cintes, i friends Cam #0.4, #0.5, #4 i #5

Descens:  Curt ràpel per la via normal

Cordada:  Carles Llovet, Sandra Serra i Jordi Ceballos

Als darrers metres (Foto: Carles)
Ressenya (Font: Roques, Parets i Agulles de Montserrat)
Tram d'encastament

La via Jaime Garcia Picazo va ser oberta l'any 1985 per l'Antonio Garcia Picazo en solitari. Es una via poc coneguda a la també poc coneguda Roca 77. Els primers 10 metres són molt drets i obligats, compte que el grau de la ressenya està molt collat. Passats els primers metres, la dificultat afluixa i és una escalada molt agradable. Les assegurances són distants i la roca excel·lent. La reunió del cim és força cutre (només 2 burins).

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i pugem per la Canal de les Bessones. La roca 77 queda a la dreta de la canal, just abans d'arribar a la Carnavalada.

Material:  7 cintes

Descens:  Un ràpel d'uns 20 m en direcció oest des d'un romaní que encara aguanta. Per si algú s'anima, estaria bé equipar un ràpel en condicions...

Cordada:  Carles Llovet, Sandra Serra i Jordi Ceballos

Ressenya del Luichy
Primera tirada

La via normal va ser oberta el 9/9/1945 pels germans Francesc i Josep Estorach. Es comenta que al arribar al cim van trobar l'esquelet d'un colom missatger, el que va donar nom a l'agulla. Una via molt ràpida, que ataca l'agulla pel seu punt més dèbil.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé, on prenem un corriol direcció Nord, i l'Esquelet és la primera agulla a l'esquerra.

Material:  1 cinta

Descens:  Ràpel d'uns 15 m

Cordada:  Carles Llovet, Sandra Serra i Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada

La via Estorach a la Roca de la Partió va ser oberta el 01/01/1945 pels germans Josep, Francesc i Maria Estorach. La primera tirada és de tràmit per arribar al bloc característic, i fem reunió a la savina. A la segona tirada cal fer un important flanqueig a l'esquerra (uns 8 m), i així trobar els antics pitons que indiquen el camí a seguir. A la reunió del cim li vindria molt bé un pla renove (3 burins vells)

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i la Roca de la Partió es troba just davant del refugi. Voregem la Roca per l'esquerra i en un moment estem a peu de via.

Material:  6 cintes, 2 bagues, friends Cam #1 i #2

Descens:  Ràpel de 10 m des del cim, i un segon ràpel des d'una savina propera a la R1

Cordada:  Carles Llovet, Sandra Serra i Jordi Ceballos

Ressenya
Al flanqueig de la segona tirada (Foto: Sandra)
Pitó a la segona tirada
Roca de la Partió

La Clásica de Verano va ser oberta al 2003 per José Luis del Val i Sidarta Gallego. Es una via ben recomanable i original, que s'endinsa a una cova amb una roca brutal i té la seva gràcia. La via es troba a la cara sud de Peña Montañesa, però queda ensotalada entre diverses parets que li fan ombra pràcticament tot el dia. No hem trobat cap tram humit, però segurament no és bona idea anar-hi després de pluges, ja que el tram de la cova ha de trigar en eixugar-se.

Orientació:  Sud-oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des d'Aínsa anem per la N-260 a Arro, on prenem la carretera secundària fins a Oncins (són 4 cases i un bar), aparquem al costat de la font i una petita ermita. Allà mateix comença el camí d'aproximació cap a Peña Montañesa, que seguim uns 25 min fins arribar a una gran fita, on prenem un corriol que seguim amunt fins arribar al peu de via (primer parabolt visible). Comptar aprox 1h 30min d'aproximació.

Material:  14 cintes, friends fins al Cam #3 i tascons

Descens: 

  • Opció 1 (caminant per la Faja Toro): Ens encordem per anar a cercar la Faja Toro, un espectacular camí que no coneixíem i que val molt la pena. Cap al final de la Faja cal prendre un trencall amunt i remuntar un tros, però nosaltres ens hem colat i hem acabat anant a parar a un ràpel d'uns 40 metres des d'una bona instal·lació.
  • Opció 2 (rapelant): No es rapela per la pròpia via, sinó uns metres més a la dreta. Cal fer 4 ràpels (30, 55, 35 i 60) i desfer el camí d'aproximació

Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos

Ressenya (Font: todoescalada.net)
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Quarta tirada

El Diedro del 73 va ser obert per D.Séguier i F.Tomas l'any 1973, i és una via molt poc equipada, sense cap expansió i on la majoria de reunions s'han de reforçar. Les primeres tirades són perdedores, hi ha tant poc equipament que per encertar el camí correcte cal tenir el radar mooolt afinat i també una mica de sort. En el nostre cas, les 3 primeres tirades les hem fet fóra de la via (sense saber-ho anàvem uns metres desplaçats a la dreta) i hem hagut d'apretar més del compte. Si tornéssim a fer la via, segurament encertaríem l'itinerari i les sensacions serien diferents, però m'ha semblat una via difícil de llegir i exigent. En tot cas, un viot d'aquells que curteixen, i és que entre la verticalitat i les dificultats d'abandonament, fan que no et puguis relaxar ni un moment.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Aproximadament des del dia de Sant Joan fins a la Diada no deixen entrar al Parc amb vehicle particular i cal agafar un bus a Torla, el primer és a les 6 am, les dates i horaris detallats es poden consultar a la web dels autobusos de Torla (obrir enllaç). Un cop a la Pradera d'Ordesa, prenem el camí cap a les Clavijas de Cotatuero i abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra. La via es troba abans de la Zaratustra i Rabadá-Navarro, en un gran diedre. La primera tirada és força indefinida, hem de fer una mica de diagonal a l'esquerra.

Material:  Friends fins al Cam #4 (repetint del #0.5 al #2), tascons i 15 cintes llargues

Descens:  Anem a cercar les Clavijas de Cotatuero, les creuem i enllacem amb el camí d'aproximació.

Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos

Recorregut de la via (Font: txastimendiak)
Ressenya del Luichy
Primera tirada (compte, millor anar uns metres més a l'esquerra)
Bon ambient

El Pilar de Primavera va ser obert al 1974 per J.P.Barokas i R.Despiau, i anys més tard es va allargar amb una interessant entrada directa des de més avall. De la entrada directa teníem poca informació però val molt la pena, és una tirada totalment desequipada de 50 metres de V+ mantingut amb alguns trams ben guapos. De la resta de via, el més destacable és la tirada del diedre i la estètica fissura de la darrera tirada. En conjunt és una bona via, molt poc equipada i que es fa curta, tot i que entre l'aproximació i tot plegat acaba sent un bon tute, i és que aquí no regalen res... La única pega és la incòmoda aproximació, però és el peatge a pagar.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Aproximadament des del dia de Sant Joan fins a la Diada no deixen entrar al Parc amb vehicle particular i cal agafar un bus a Torla, el primer és a les 6 am, les dates i horaris detallats es poden consultar a la web dels autobusos de Torla (obrir enllaç). Un cop a la Pradera d'Ordesa, prenem el camí cap a les Clavijas de Cotatuero i després girem a l'esquerra cap al Circ de Carriata. El camí va vorejant la base de les parets, passem de llarg el Pilar de Cotatuero (Rabadá-Navarro, Zaratustra, etc.) i més endavant veiem el Pilar de Primavera, que comença a una feixa més amunt a la que accedim per una canal-xemeneia amb alguns trams de IV. En aquest tram d'aproximació les plantes punxen de mala manera, molt recomanable portar pantalons llargs. Un cop superada la canal-xemeneia hi ha uns darrers metres herbosos delicats, i per fi arribem a peu de via.

Material:  Friends fins al Cam #3 (repetint #0.5 i #0.75), joc complet de tascons i 15 cintes llargues

Descens:  Resseguim les parets per un petit corriol fins a les Clavijas de Cotatuero, les creuem i enllacem amb el camí d'aproximació.

Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos

Ressenya de viaclasica.com
Canal d'aproximació
Primera tirada per la entrada directa
Quarta tirada
Bon ambient
Darrera tirada