La Boleta Foradada va ser conquerida al 1954 per J.M. Torras i J. Nubiola. Em moria de ganes de fer aquesta via des que vam fer la Anglada-Cerdà que puja pel vessant nord, ja que em vaig quedar amb el dubte de com nassos es pujava al cim, que no semblava trivial. Després d'investigar, al final resulta que es puja en X fent oposició amb la petita agulla del costat, tota una sorpresa, ja que quan ets allà no sembla que t'hagin d'arribar les cames... jajaja Es una via curta però ben guapa! Al cim no hi ha reunió de la via normal, hem d'anar a cercar la reunió de 2 parabolts amb anelles que queda penjada a la cara nord. Un cop acabada la via, podem aprofitar per fer una ullada al Melindro (enllaç a la publicació), que es troba enganxat al vessant est de la Boleta, i des del camí de Frares hi ha un mirador que sembla dissenyat a mida per gaudir d'aquesta espectacular agulla.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Pugem amunt i seguim el camí de Frares. La Boleta Foradada la trobem just després del Serrat del Centenar, accedim pel vessant oest de la Boleta, la via comença a un collet entre la Boleta i una petita agulla.
Material:  6 cintes, 1 cordino per pont de roca i friends fins al Cam #3
Descens:  Des de la reunió fem un ràpel d'uns 10 metres, voregem la Boleta pel vessant est i tornem a peu de via.
Cordada:  Manu d'Aram i Jordi Ceballos
Primers metres
Ressenya
De la Xemeneia UPS ("Unió de Parteras de Sabadell") només teníem la ressenya original i res més d'informació, així que hi hem anat a l'aventura. Al costat del peu de via hem vist una cova i resulta que és el Túnel de la Codoleda, una gatera que permet accedir pel darrera a l'Avenc de la Codoleda. Fa anys m'havien parlat d'aquesta gatera, però no sabia on estava. La via fa anys que no es repetia, la entrada estava completament tapada pels esbarzers i hem estat diverses hores obrint pas (sort que havia agafat unes tisores de podar). La via és curteta, però ens ha agradat molt, al llarg del recorregut trobem formacions com a l'interior d'una cova! El recorregut és curiós, m'ha recordat molt a la Carles Andrés del Cilindre, però en versió reduïda.
A la ressenya original marquen una reunió intermitja, però ens la podem estalviar si som curosos amb el fregament. Si portem massa fregament, podem fer la reunió intermitja, on hi ha una savina i es pot reforçar amb friends. La sortida original de la via està taponada per vegetació i terra, amb el que sortim flanquejant cap a la dreta (un pèl exposat) i improvisem reunió allà on ens sembli. Per a més informació podem consultar la web de santllors.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a Matadepera, aparquem al final del Carrer de Vista Alegre (enllaç a Google Maps), des d'on anem direcció a la Mola, i de seguida prenem un trencall a la dreta en direcció a la Castellassa de Can Torras. Just passats els Plecs del Llibre, sortim del camí a mà esquerra i anem resseguint arran de paret fins arribar a la evident xemeneia, al costat tenim el Túnel de la Codoleda.
Material:  12 cintes llargues, 2 bagues, 2 cordinos per ponts de roca, i friends fins al Cam #3 (opcionalment repetir alguna mida gran). Recomanable portar unes tisores de podar pels esbarzers que hi ha a l'inici de la via. Millor no dur motxilla, que hi ha un tram d'encastament estret.
Descens:  Caminant amb tendència a la esquerra i acabem enllaçant amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Cesc Aldabó i Jordi Ceballos
Darrers metres de la xemeneia
Ressenya de funklimbs
Xemeneia UPS
Inici de la via
Topo de l'Avenc de la Codoleda
La Pilastra dels Voltors va ser la primera via a la Feixa dels Espàrrecs i van triar una línia molt elegant pel bell mig d'un magnífic esperó. Quan vas baixant per la Feixa es veu perfectament l'esperó i impresiona de mala manera, es veu molt dret. Les tirades més exigents són la segona i tercera, després les dificultats afluixen. Es una via variada i la roca en general és molt bona. Entre l'aproximació, fer la via i el retorn, acaba sent un bon tute.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  A Viacamp prenem la pista cap al refugi de Montfalcó, quan portem uns 5 km passem pel costat d'una gran torre elèctrica, uns 100 metres després girem a la esquerra per una pista secundària i aparquem al costat de la bassa que hi ha a N 42º 05.747' E 0º 37.520' (enllaç a Google Maps). Sortint de la bassa, de seguida prenem un trencall a mà dreta, travessem una barrera, i anem tirant una bona estona per la pista. Quan ja intuïm les parets, la pista segueix a la dreta, però la abandonem cap a la esquerra (hi ha una fita), i iniciem una baixada per la carena fins arribar a una fita que indica l'inici de la Feixa dels Espàrrecs per on hem de baixar. Trobarem algunes cordes fixes que permeten tant baixar com pujar (ideal per si haguèssim d'abandonar). Finalment grimpem per una canal i arribem a un arbre on ens equipem. En total unes 2h fins a peu de via.
Material:  15 cintes, friends fins al Cam #4 (repetint del #0.75 al #2), tascons i 3 bagues
Descens:  Remuntem el llom de la paret i desfem el camí d'aproximació.
Cordada:  Rafa Cuadrado i Jordi Ceballos


Ressenya del Luichy

Aproximació (Autor desconegut)

Aproximació (Autor desconegut)

Segona tirada

Setena tirada

La Trinitat és una via oberta pel Picazo entre d'altres, i que puja per la espectacular paret est de la Roca Plana dels Llamps. Vaig conèixer aquesta via al blog del Pau Tomé, on hi ha una detallada piada de la via. Des d'aleshores, de tant en tant havíem comentat amb el Carles d'anar-hi, però ens ha costat més d'un any decidir-nos, i és que la via fa respecte, sobretot quan veus la paret per on puja, tota plena de baumes i sense cap recorregut evident.
La via ens ha semblat boníssima i alhora exigent, realment és per treure's el barret amb els aperturistes, ja que no és gens fàcil encertar la línia per on s'enfila la via, i sobretot amb les poques expansions que van utilitzar. La tònica de la via és que va fent tot lo possible en lliure, i hi ha passos puntuals de Ae per superar desploms. La majoria de sortides en lliure són vibrants, ja que un cop prens la decisió de sortir, no és gens fàcil recular, i la següent expansió està a Cuenca... jajaja
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.
Aproximació:  Aparquem a Santa Cecília (enllaç a Google Maps), pugem al Coll de Migdia i seguim el camí fins al Montgrós, des d'on veiem perfectament la via que farem. Per trobar el peu de via prenem com a referència la gran bauma allargada, la primera reunió es troba al seu extrem esquerre. Podem arribar a aquesta primera reunió per la primera tirada original (neta), o xapant algunes expansions de la via Ummagumma que està a la mateixa placa però uns metres a la dreta.
Material:  16 cintes, tascons, tricams, friends fins al Cam #3 i estreps. No cal pitonar.
Descens:  Baixem en tres ràpels per l'aresta sud. Primer ràpel d'uns 30 metres, un segon de 20 metres, i un tercer per la cara est de 10 metres, que ens deixen pràcticament a peu de via.
Cordada:  Carles Llovet, Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Recorregut de la via
Ressenya de David Hita retocada
Ressenya de David Hita retocada
Primera tirada
Primera tirada (Foto: Carles)
Quarta tirada
Quarta tirada (Foto: Carles)
Quarta tirada
Això desploma...
El Melindro és una agulleta que queda encaixonada entre les parets nord de la Boleta Foradada, la Nina i el Bisbe, i que es veu espectacular des del camí de Frares. Sempre que la veia pensava en lo brutal que devia ser escalar aquesta agulla, però la visió des del camí és tant acollonidora que la idea em marxava ràpid del cap. Tot va canviar quan al blog escalesrodones vaig veure una piada del Melindro, i la foto des de peu de via mostrava un aspecte més dòcil de l'agulla. La via està desequipada, a excepció d'uns cordinos per fer reunió al cim. La roca és molt dolenta, el company que asseguri millor que s'aparti tot el que pugui de l'agulla, perquè la probabilitat que caigui alguna pedra és del 100%.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Pugem amunt i seguim el camí de Frares fins arribar a l'alçada de la Nina, on trobem el Mirador del Melindro. Per accedir al peu de via hem de fer el primer ràpel de la Canal del Melindro, en el nostre cas hem deixat una corda fixada i en acabar la hem remuntat amb júmars. Si enlloc de remuntar amunt, en acabar preferim seguir rapelant avall, llavors la logística seria diferent (tenir en compte que a la base del Melindro no hi ha cap expansió, la segona instal·lació de ràpel queda més avall)
Material:  Friends fins al Cam #5 (sense repetir), 10 cintes i 1 baga per savina. Recomanable portar 2 o 3 metres de corda per si cal canviar la reunió del cim. Una corda auxiliar d'uns 40 metres per deixar-la fixada, i un júmar.
Descens:  Un ràpel des del cim del Melindro, i després hem tornat al camí de Frares jumant per la corda fixa que hem deixat a la baixada.
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Melindro
Melindro (Foto: Carles)
Melindro
Aquesta via és tristement coneguda perquè en Vicenç Barbé va patir un fatal accident l'any 1942 quan la intentava obrir. La primera ascensió de La Caputxa no va arribar fins 4 anys més tard, al 1946. De fet, mai havia parat atenció a la Normal de la Caputxa per la fama d'exposada i que la línia tampoc em motivava especialment, però és curiós com són les coses, que després de veure-la diversos dies passant pel camí de Frares te'n vas fent a la idea, i arriba el dia en que ho veus clar i t'atreu inmensament la idea de fer aquella via. La primera tirada és la pitjor degut a la molsa i la pobre qualitat de la roca, però amb calma i estudiant bé el terreny hem pogut posar 3 pitons per donar una mica de seguretat al tema (no entra res més, o pitones o puges a pèl). Tot i així, la placa abans de la primera reunió és fineta i et posa les piles. La segona tirada tampoc es pot protegir gaire (el famós merlet és molt cutre), però és infinitament més agraïda que la primera gràcies a la bona roca.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Pugem amunt i la primera agulla és la Caputxa, la podem reconèixer perquè a la seva base hi ha una creu en homenatge a Vicenç Barbé. La via no comença a baix de tot, sinó al coll.
Material:  3 pitons (1 extraplà, 2 universals), alguna falca petita, 5 cintes, 1 baga per merlet i un friend Cam #1
Descens:  Un ràpel d'uns 50 metres per vessant nord-est
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Primera tirada
Primera tirada
Segona tirada
Ressenya d'escalatroncs