Normal a la Caputxa

Aquesta via és tristement coneguda perquè en Vicenç Barbé va patir un fatal accident l'any 1942 quan la intentava obrir. La primera ascensió de La Caputxa no va arribar fins 4 anys més tard, al 1946. De fet, mai havia parat atenció a la Normal de la Caputxa per la fama d'exposada i que la línia tampoc em motivava especialment, però és curiós com són les coses, que després de veure-la diversos dies passant pel camí de Frares te'n vas fent a la idea, i arriba el dia en que ho veus clar i t'atreu inmensament la idea de fer aquella via. La primera tirada és la pitjor degut a la molsa i la pobre qualitat de la roca, però amb calma i estudiant bé el terreny hem pogut posar 3 pitons per donar una mica de seguretat al tema (no entra res més, o pitones o puges a pèl). Tot i així, la placa abans de la primera reunió és fineta i et posa les piles. La segona tirada tampoc es pot protegir gaire (el famós merlet és molt cutre), però és infinitament més agraïda que la primera gràcies a la bona roca.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) anem fins al Refugi Vicenç Barbé. Un cop allà, pugem per la Canal Ampla fins al peu de la Sensenom, on prenem el trencall a la dreta (est). Pugem amunt i la primera agulla és la Caputxa, la podem reconèixer perquè a la seva base hi ha una creu en homenatge a Vicenç Barbé. La via no comença a baix de tot, sinó al coll.
Material:  3 pitons (1 extraplà, 2 universals), alguna falca petita, 5 cintes, 1 baga per merlet i un friend Cam #1
Descens:  Un ràpel d'uns 50 metres per vessant nord-est
Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos
Primera tirada
Primera tirada
Segona tirada
Ressenya d'escalatroncs
Imprimir