Els Amics del Sol va ser un col·lectiu excursionista creat al 1915, que van dedicar molts esforços a la conservació de camins i restauració de fonts a Montserrat. En homenatge als Amics del Sol, l'any 1985 l'Armand Ballart, Jean Charles Peña i Jordi Verdaguer van obrir aquesta magnífica via al bell mig de la Roca Roja. Per repetir-la hem dedicat 2 jornades. Breu descripció de les diferents tirades:
  • T1: Tirada obligada (6a), amb roca a controlar i poc equipada (4 burins en bon estat). Es poden posar alguns friends, però resulta un llarg exposat. Reunió en arbre.
  • T2+T3: Els arítjols barraven completament el pas, hem estat molta estona per passar, sort que portàvem unes tisores de podar! Comodíssima reunió de 2 burins a la feixa.
  • T4: Una tirada xula i força assequible (A2), equipada amb 2 burins i alguns pitons. Reunió de 3 burins i un espit, en una còmoda bauma.
  • T5: Preciosa tirada de 45 metres, pràcticament neta i treballosa (A3+). Reunió penjada de 3 burins.
  • T6: Tirada neta, hem fet un pas inicial de A1 i després tot en lliure V+ fins al cim. Reunió al cim, amb 2 burins i una savina.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l'Agulla del Senglar i arribem a la Roca Roja. Al peu de via és probable que hi hagi arítjols.
Material:  20 pitons variats, fusta, tascons, tricams, friends fins al Cam #3 (repetint del #0.5 al #2) i tisores de podar
Descens:  Un ràpel d'uns 20 metres per la via normal (espit amb argolla). Però un cop fet aquest ràpel, encara cal baixar fins al camí, el problema és que no ho teníem controlat i hem pringat, ja que de nit no hem encertat la baixada. Finalment per evitar passar la nit al ras, hem acabat anant a cercar els ràpels de la Cova de l'Arcada, que eren una aposta segura però amb l'inconvenient que es troben a la quinta forca! Més tard, al llibre del Luichy hem vist que hi ha un descens equipat però no el coneixem. Val la pena anar a fer un reconeixement previ per tenir clar com es baixa de la Roca Roja, que segurament de dia és molt senzill, però de nit no és evident. També hi ha la opció de baixar per la pròpia via, però haurem de fixar cordes perquè la via desploma.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada
Quarta tirada
Cinquena tirada
Tricam a caldo
Cinquena tirada
El Petit Diedre va ser obert l'any 1980 pel Fredi Parera i Francesc Dalmases. La via es troba molt poc equipada, però es protegeix de conya amb flotants, no cal pitonar. M'ha semblat una via molt recomanable com a primera presa de contacte amb aquesta paret. Totes les tirades són interessants, i la darrera és especialment xula.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Des de l'aparcament ja podem ubicar perfectament la via, que es troba pràcticament a l'alçada d'on ens trobem. Podríem arribar-hi fent una línia recta, però és massa senglar. Es millor remuntar pel camí de baixada de la Paret de Catalunya, i quan estem pràcticament a l'alçada de la paret deixem el corriol i anem en diagonal a la esquerra a cercar el peu de via, que comença a una petita xemeneia.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #4, tascons i 2 bagues
Descens:  Pugem fins al cim i resseguim el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Manel Ramon, Oriol Font i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya de Josep Santasusana
Ressenya original
Primera tirada (Foto: Oriol)
Darrera tirada
Lady Fantasia va ser oberta l'any 1986 per l'Armand Ballat, Jordi Verdaguer i Mika Durán. Es una de les vies d'artifo més conegudes del vessant sud de Montserrat, i va ser alliberada l'any 2015 amb un grau de 7c. La via es troba equipada amb burins en prou bon estat i pitons. La primera tirada la hem fet per una aresta equipada amb 2 parabolts, la tirada original suposem que anava pel diedre de la esquerra i després flanquejaven. La segona tirada comença amb un tram en lliure per roca dolenta, i anem a cercar una fissura desplomada, es pot fer bé sense pitonar. La tercera tirada és troba pràcticament equipada a base de burins i ploms intercalats, el tema és jugar a la loteria per veure si els ploms aguanten, o no (ens ha saltat un plom anant de primer, i un altre de segon, així que al lloro). La darrera tirada la hem enllestit força ràpid, es tracta d'anar a cercar el diedre que tenim a la esquerra i seguir-lo fins al final, hem fet reunió a les savines del ràpel.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l'Agulla del Senglar, Roca Roja i arribem a l'Agulla Fina.
Material:  Friends fins al Cam #2 (amb el #0.5 repetit), tascons, tricams, 6 pitons variats, falques, un ganxo i algun plom per si de cas
Descens:  2 ràpels de 50 metres per la via normal
Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Ressenya del Mateu Maglia
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Mateu)
Segona tirada
Tercera tirada (Foto: Eduard Ruano)
La Miramunda va ser oberta l'any 2005 pel Paca en solitari. M'ha semblat una via ben trobada, on es barregen tirades xules amb altres de transició. Destaquen especialment les 3 tirades finals de xemeneia. En alguns trams trobem algo de vegetació, però no emprenya gens. L'equipament ens ha semblat generós pel que és Montrebei. Es potser una de les vies més assequibles de la Paret de Catalunya, sempre i quan tinguem una mica de pràctica fent xemeneies.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol, que va paral·lel a les parets i el resseguim una estona. Quan arribem a una tartera, no hem de baixar per ella, sinó creuar-la i seguir per una vira. Passarem per davant la Paul-Lalueza (2 pitons visibles) que es troba just on la paret canvia d'orientació, i uns 50 metres més enllà tenim el peu de via (fletxa i "M" gravats a la roca).
Material:  12 cintes, bagues, un estrep, tascons i friends fins al Cam #3
Descens:  Anem resseguint el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya del Luichy
Primera tirada (Foto: Josep)
Xemeneies
Boníssim !!