Amics del Sol a la Roca Roja

Els Amics del Sol va ser un col·lectiu excursionista creat al 1915, que van dedicar molts esforços a la conservació de camins i restauració de fonts a Montserrat. En homenatge als Amics del Sol, l'any 1985 l'Armand Ballart, Jean Charles Peña i Jordi Verdaguer van obrir aquesta magnífica via al bell mig de la Roca Roja. Per repetir-la hem dedicat 2 jornades. Breu descripció de les diferents tirades:
  • T1: Tirada obligada (6a), amb roca a controlar i poc equipada (4 burins en bon estat). Es poden posar alguns friends, però resulta un llarg exposat. Reunió en arbre.
  • T2+T3: Els arítjols barraven completament el pas, hem estat molta estona per passar, sort que portàvem unes tisores de podar! Comodíssima reunió de 2 burins a la feixa.
  • T4: Una tirada xula i força assequible (A2), equipada amb 2 burins i alguns pitons. Reunió de 3 burins i un espit, en una còmoda bauma.
  • T5: Preciosa tirada de 45 metres, pràcticament neta i treballosa (A3+). Reunió penjada de 3 burins.
  • T6: Tirada neta, hem fet un pas inicial de A1 i després tot en lliure V+ fins al cim. Reunió al cim, amb 2 burins i una savina.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, consultar la web del Patronat.
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l'Agulla del Senglar i arribem a la Roca Roja. Al peu de via és probable que hi hagi arítjols.
Material:  20 pitons variats, fusta, tascons, tricams, friends fins al Cam #3 (repetint del #0.5 al #2) i tisores de podar
Descens:  Un ràpel d'uns 20 metres per la via normal (espit amb argolla). Però un cop fet aquest ràpel, encara cal baixar fins al camí, el problema és que no ho teníem controlat i hem pringat, ja que de nit no hem encertat la baixada. Finalment per evitar passar la nit al ras, hem acabat anant a cercar els ràpels de la Cova de l'Arcada, que eren una aposta segura però amb l'inconvenient que es troben a la quinta forca! Més tard, al llibre del Luichy hem vist que hi ha un descens equipat però no el coneixem. Val la pena anar a fer un reconeixement previ per tenir clar com es baixa de la Roca Roja, que segurament de dia és molt senzill, però de nit no és evident. També hi ha la opció de baixar per la pròpia via, però haurem de fixar cordes perquè la via desploma.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada
Quarta tirada
Cinquena tirada
Tricam a caldo
Cinquena tirada
Imprimir