La Lleida va ser oberta l'any 1978 per Jordi Giné, Francesc Campomanes i Llorenç Melgosa, i va ser la segona via de la Roca dels Arcs (la primera va ser la Tàrrega). El nom de la via és en referència a que els oberturistes eren de Lleida. Es una via molt recomanable, amb un recorregut lògic i alguns trams molt macos. Patíem perquè la roca no estigués molt sobada, però només ho està a la primera tirada i algun pas puntual, en general està la mar de bé.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, i no té pèrdua ja que en pocs minuts veiem la Roca dels Arcs. Aparquem a alguna de les esplanades que hi ha al costat de la carretera (enllaç a Google Maps). Prenem un camí que travessa el rierol i creuem la Roca dels Arcs fins quasi l'altra punta.

Material:  14 cintes, 2 bagues, tascons i friends fins al Cam #2

Descens:  Anem a l'esquerra (oest) fins arribar al collet que separa la Roca dels Arcs de la Roca Alta, i anem baixant pel corriol fins prendre un trencall a l'esquerra que ens deixa a la punta esquerra de la Roca dels Arcs (compte no baixar més del compte, que arribaríem a la Font de la Figuera). Només hem de recòrrer el camí planer fins l'altra punta de la Roca dels Arcs i desfer el camí d'aproximació.

Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos

Primera tirada
Ressenya d'escalatroncs
Bona visió de la via
Tercera tirada

La Corona de Rei va ser oberta l'any 2012 per Joan Vidal i Josep Rodríguez. Es tracta d'una via molt equipada per ascendir sense preocupacions a aquesta curiosa agulla.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Peramola prenem la pista direcció Cortiuda. Quan ens apropem a la Roca del Corb, si estem atents podrem veure l'Agulla del Burí, que es troba a la coordenada N 42º 04.530' E 001º 15.440' (enllaç a Google Maps). Podem aparcar a la pista i només hem d'anar uns pocs metres camp a través.

Material:  11 cintes i estreps

Descens:  Ràpel d'uns 15 m des d'una savina

Cordada:  Armand Ballart i Jordi Ceballos

Agulla del Burí
Ressenya del Joan Vidal
Corona de Rei

La Blanco-Picazo va ser oberta l'any 2001 per Miquel Blanco i Antonio G. Picazo, i va ser la primera via d'aquesta curiosa agulla. Es tracta d'una via exigent, amb un equipament mínim (3 expansions) i un recorregut molt ben trobat.

Orientació:  Nord

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des de Peramola prenem la pista direcció Cortiuda. Quan ens apropem a la Roca del Corb, si estem atents podrem veure l'Agulla del Burí, que es troba a la coordenada N 42º 04.530' E 001º 15.440' (enllaç a Google Maps). Podem aparcar a la pista i només hem d'anar uns pocs metres camp a través.

Material:  8 cintes, tricams i friends fins al Cam #1

Descens:  Ràpel d'uns 15 m des d'una savina

Cordada:  Armand Ballart i Jordi Ceballos

Ressenya original
Primers metres
Blanco-Picazo

La Fissura META és una via molt poc coneguda, però que em va cridar l'atenció al veure un interessant encastament des del camí. A la ressenya original la marquen en 2 tirades fent reunió a la savina, però està seca i ara la única opció és fer-ho en una única tirada d'uns 45 metres. D'equipament només hi ha 2 expansions al començament (Ae), 2 pitons, 1 burí als darrers metres i una reunió de 3 burins.

La via té alguns trams guapos d'encastament, però al lloro perquè després del primer pitó hi ha un bon tram exposat amb roca a controlar (hem anat per l'encastament, no per l'aresta). Podem fer la reunió original (burins), o pujar uns 5 metres més i fer reunió en un químic, que és des d'on després hem rapelat.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Tonsura.

Material:  14 cintes, tricams, 1 baga i friends fins al Cam #4

Descens:  Un únic ràpel d'uns 40 m des del químic

Cordada:  Josep Santasusana, Anna Codina i Jordi Ceballos

Ressenya original
Fissura Meta
Primera tirada

La normal a l'Agulla Fina va ser oberta l'any 1952 per Jordi Panyella ("Pany"), Delfí Feiner i Antoni Agramont, i la van començar amb l'ajuda d'un tronc des de la paret del davant. Posteriorment, al 1958 membres del GEDE van fer la via començant des de baix de tot, tal com la fem actualment.

Els passos d'esqueneta han estat utilitzats des de temps immemorials però actualment gairebé no s'utilitzen, així que hem anat a aquesta via amb el ferm objectiu de practicar aquesta tècnica, tot i que a uns els feia més gràcia que a altres... hahaha

Superat aquest pas d'esqueneta, la primera tirada és un diedre d'auto-protecció ben guapo. La segona tirada es tracta de pujar per una curta canaleta amb roca cutre. La tercera tirada és amb diferència la més exigent de la via, comença per una xemeneia fàcil, però després hem de passar a la paret de davant i hi ha un bon tram de V+/6a, aquesta tirada quan la va obrir el Pany sense expansions havia de ser bestial, amb raó es considerava de les escalades més difícils de tot Montserrat. Les xapes recuperables que hi ha a la darrera tirada costen força de veure, és fàcil passar-se alguna de llarg.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa (Cova del Cabrit). Allà prenem el trencall a la dreta, passem pel costat de l'Agulla del Senglar, Roca Roja i arribem a l'Agulla Fina.

Material:  12 cintes, 4 xapes recuperables i friends fins al Cam #4

Descens:  Dos ràpels de 50 m

Cordada:  Josep Santasusana, Anna Codina i Jordi Ceballos

Ressenya de Dani Brugarolas
Agulla Fina dels Naps de Baix
Primera tirada (Foto: Josep)

La que faltava va ser oberta al 1986, i és una molt bona opció per pujar en lliure a la Falconera. La via es troba totalment equipada i la roca és molt bona. Llàstima que la hem fet a la ombra i hem passat fred, caldrà repetir-la un dia amb sol per gaudir-la més.

Orientació:  Est

Regulacions:  L'escalada a Sant Llorenç està regulada, consultar la web del Parc

Aproximació:  Des de Matadepera pugem fins a Coll d'Estenalles, comencem a baixar direcció Mura i després d'aprox 1 km aparquem a una esplanada que queda a mà esquerra, just on la carretera fa un revolt tancat (enllaç a Google Maps). Des d'aquí prenem un camí direcció nord, i als pocs minuts arribem a un coll on hi ha un trencall a mà dreta marcat amb una fita i un rètol informant de les restriccions. Tirem canal avall, i després de baixar una corda fixa arribem a la base de la paret. La via comença just a l'esquerra de la xemeneia TIM.

Material:  10 cintes

Descens:  Caminant

Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos

Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada

La via Estenalles és del l'any 1970 i va ser la segona via de la Falconera. Segueix un traçat molt directe (té força artificial) i té alguns trams xulos. A la primera tirada hi ha un rusc d'abelles, però anant-hi al desembre no hem tingut problemes, sembla que amb el fred les abelles no estan gaire actives.

Orientació:  Est

Regulacions:  L'escalada a Sant Llorenç està regulada, consultar la web del Parc

Aproximació:  Des de Matadepera pugem fins a Coll d'Estenalles, comencem a baixar direcció Mura i després d'aprox 1 km aparquem a una esplanada que queda a mà esquerra, just on la carretera fa un revolt tancat (enllaç a Google Maps). Des d'aquí prenem un camí direcció nord, i als pocs minuts arribem a un coll on hi ha un trencall a mà dreta marcat amb una fita i un rètol informant de les restriccions. Tirem canal avall, i després de baixar una corda fixa arribem a la base de la paret. La via comença al peu d'una característica fissura en diagonal.

Material:  15 cintes i estreps

Descens:  Caminant

Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos

Ressenya de antxpavil
Primera tirada (Foto: Josep)