Camino de Caracoles va ser oberta l'any 2011 per Chavi Raventós i Luichy, i es troba al sector més esquerre de la Paret d'Aragó. La via té alguns trams interessants, com el bonic esperó inicial i el tram d'adherència de la penúltima tirada, però en general és una via discontínua i poc homogènia en les dificultats. Es una via molt ràpida.
Valoració:  **
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Viacamp prenem la pista direcció a Montfalcó, passem el poble abandonat de l'Estall, i poc després ja veiem de lluny la paret per on va la via. Seguim per la pista, que es va apropant més a les parets, i aparquem al collet que hi ha a N 42º 04.133' E 0º 38.473' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí marcat amb fites direcció a les parets, mirem la foto per ubicar la via, i la trobem sense dificultats.
Material:  12 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #2
Descens:  Es baixa caminant. Prenem camí evident cap a la esquerra de la paret i anem a cercar el camí de baixada, hi ha un pal indicador a la coordenada N 42º 4.802' E 0º 38.642' (enllaç a Google Maps).
Cordada:  Josep Santasusana Segarra, Jordi Ceballos
Recorregut aproximat de la via
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Quarta tirada
Tot fent una excursió de reconeixement pels voltants de la Miranda dels Ecos, hem anat pujant algunes agulles en que només s'ha de fer una mínima grimpada (Miranda del Ecos, Eco Inferior, Eco Central i Eco del Mig), i per últim hem aprofitat per fer la Normal a l'Eco Superior, una bonica via d'uns 20 metres de IV grau oberta per l'Estasen al 1922, i que es manté en el seu autèntic estat original (sense expansions).
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Santa Cecília prenem el camí fins al Portell de Migdia on és aconsellable portar casc, ja que les cabres que estan per dalt tiren pedres i en diverses ocasions ens ha anat de molt poc de rebre una bona pedrada. Un cop al Portell baixem pocs metres i de seguida trenquem a la dreta seguint marques blaves i després grogues. Superem la Canal dels Micos, un pas equipat amb cables i arribem a la Miranda dels Ecos. Un cop allà, amb l'ajuda d'un arbre ens enfilem a l'Eco del Mig, el baixem per la banda nord i ja estem a peu de via de la Normal a l'Eco Superior.
Material:  6 cintes, 2 bagues i friends fins al Cam #2
Descens:  Un ràpel d'uns 15 metres d'una sabina
Cordada:  Miquel Jordan, Jordi Ceballos
Plànol
Normal a l'Eco Superior
Preciosa vista de Sant Benet
Ràpel clàssic
Dia de descoberta en que hem anat per primer cop a la Presa de Canelles, un lloc on es respira tranquilitat i que alguns anomenen "El petit Montrebei". Hem fet la via No t'en galletis, que ens ha deixat molt bon sabor de boca, no hi ha cap expansió en tot el recorregut i es deixa protegir de conya amb flotants. Es una via principalment de fissures, molt bona roca en general i alguns trams atlètics ben guapos.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud, però no és una via recomanable en ple hivern, si hi ha boira o vent ens podem gelar, millor anar-hi en entretemps.
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Estopanyà seguim les indicacions cap a la Presa de Canelles i aparquem just abans del primer túnel (enllaç a Google Maps). Entrem caminant pel túnel i quan arribem a la primera boca de ventilació, saltem la porta i la via comença allà mateix.
Material:  12 cintes, tascons i friends fins al Cam #4 (doblats fins al #3)
Descens:  Anem baixant fins arribar a una gran fita, que ens indica els 2 ràpels llargs de la via no t'entaleguis (cal xapar alguna assegurança per no anar directes a l'aigua). També hi ha la opció de baixar caminant.
Cordada:  Josep Santasusana, Joan Brunet i Jordi Ceballos
Tercera tirada
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Primera tirada
A la Deriva és una via de l'Indi, que té alguns trams força xulos, llàstima que és una mica discontínua i es fa curta. No sabem si als primers metres ha petat alguna llastreta que anava bé per pujar, però és amb diferència el tram més difícil (no obligat) de la via, el que no acaba de quadrar amb els graus indicats a la ressenya.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Vilanova de Meià seguim la carretera amunt uns 3 km i prenem una pista a la esquerra (senyal que indica Ermita de Meià). Anem tirant una estona, deixant enrere alguns trencalls i quan comencem a estar a prop de la Roca Alta, prenem una pista a la dreta i aparquem a la esplanada que hi ha a N 42º 00.999' E 1º 00.541' (enllaç a Google Maps). Seguim a peu per la pista, i de seguida un corriol evident s'enfila fins a l'inici del Diedre Farreny. Anem resseguint la paret cap a l'est fins que aquesta va perdent alçada, i la via comença pocs metres abans d'arribar a una canal arbrada.
Material:  12 cintes i friends fins al Cam #2
Descens:  Tenim dues opcions:
  • Si no volem fer cap altra via, podem sortir caminant amunt i a la esquerra fins al cim de la Roca Alta i, un cop al coll, baixar per camí fitat fins al cotxe.
  • Si volem fer una altra via propera, llavors ens convé més anar a la dreta fins a una mena de collet, anem baixant amb compte pel lloc més evident, i acabem arribant a la R1 de la Altres Límits, des d'on arribem a terra amb un únic ràpel d'uns 35 metres. Si tenim intenció de combinar aquestes 2 vies, recomanaria fer primer la Altres Límits, i així ja tindrem controlat on està el ràpel per després.
Cordada:  Jordi Mercader i Jordi Ceballos
Primera tirada
Ressenya del Joan Vidal
Tercera tirada
La via Metropolis va ser oberta en solitari per l'Armand Ballart al 1986, i la única informació que teníem és el que apareix al llibre del Dani Brugaroles. La via semblava prou equipada als trams difícils, i el grau pintava "assequible" (V+/A1), així que ens hem animat a provar, però quina ha estat la sorpresa un cop posats en matèria!
La primera tirada és contundent com una patada a les parts nobles, i de cop te n'adones de què va el tema: grau collat, escalada obligada i roca molt poc sanejada. Suposo que no hem fet la primera repetició perquè un plom amb el cable petat és estrany que sigui de la obertura, però en tot cas segur que s'ha fet poquíssim perquè ens hem fet un fart de sanejar (amb alguna volada inclosa). Segurament amb passos de ganxo la via seria menys obligada, i en portàvem, però no n'hem fet cap, i és que la roca precisament no és que donés gaire confiança per posar-se a ganxejar... La via té un traçat molt directe i elegant, però és molt més exigent del que pensàvem, sort del Carles i Miki que han tret les castanyes del foc amb unes bones apretades.
La via està equipada amb burins, que en general estan prou bé, tot i que rovellats. A la meitat de la tercera tirada hi ha 2 burins que permeten fer una reunió opcional. Nosaltres la hem fet, però empalmant algunes expansions anteriors i posteriors, ja que precisament aquestes 2 expansions de la reunió opcional són les que estan en pitjor estat de tota la via. Al cim hi ha una savina i un burí per fer reunió.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Massana anem al Refugi Vicenç Barbé, i des d'aquí hi ha diverses opcions, més val dur algun plànol de la zona perquè és perdedor. En el nostre cas hem pujat per la Canal Ampla fins la Sensenom, i després hem vorejat la Caputxa pel sud fins arribar al collet de la Mamelluda i l'Agulla Amagada. Un cop aquí ja veiem l'Agulla de la Grip, amb el que hem arribat fins a ella i la hem voltat pel nord fins arribar a peu de via.
Material:  Friends fins al Cam #0.75, tascons, tricams, 20 cintes i algun pitó opcional (a la primera tirada, un parell de U poden anar de conya)
Descens:  Un ràpel d'uns 20 metres d'una única expansió cap a l'oest
Cordada:  Carles Llovet, Miki Paez i Jordi Ceballos
Exigent darrera tirada
Ressenya de l'Armand Ballart
Agulla de la grip
Primera tirada
Ocells de Niló és la gran clàssica dels Puntals d'Àger (o Serrat Alt), que es troben a continuació del Cap del Ras. Es una via amb les reunions equipades (restaurades recentment), però les tirades són força d'autoprotecció. Les dues darreres tirades són guapes, llàstima que la via en general és discontínua. Havia llegit que la roca era molt bona, a mi no m'ho ha semblat tant, hi ha diversos trams que millor anar controlant on t'agafes.
Valoració:  ***
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, agafem una pista on hi ha un senyal cap al Refugi de Colobor, i de seguida prenem un trencall cap a la esquerra (a la dreta aniríem a Colobor). Seguim la pista una estona, passem les parets del Cap del Ras, i aprox. 1 km després de passar pel costat d'un gran bloc, aparquem a N 42° 2.286' E 0° 48.011' (enllaç a Google Maps), on comença un corriol que s'enfila amunt per una mena de tartera. Es fàcil localitzar la paret amb l'ajuda de la foto, i podem reconèixer l'inici de la via per una fletxa pintada a la paret, també veiem el primer pont de roca.
Material:  12 cintes, tascons, tricams, friends fins al Cam #3
Descens:  Sortim caminant amb tendència a la esquerra fins a un coll (alguna fita pel camí), on girem a la esquerra i anem seguint la cinglera uns 500 metres fins arribar a un altre coll amb un pal indicador i una gran fita, aquí és on prenem el camí de descens. En cas que no trobem aquesta baixada, sempre tenim la opció de seguir una estona i fer la baixada típica del Cap del Ras, però es dóna molta volta.
Cordada:  Miki Paez i Jordi Ceballos
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Darrera tirada (Foto: Miki)
Darrera tirada (Foto: Miquel)
La via es deixa protegir prou bé i la roca en general és molt bona (fins i tot punxosa), però molt de compte amb una zona de blocs a la penúltima tirada, t'hi has de posar a sobre i fa força yuyu. Podem trobar les ressenyes de la zona al Bar Los Amics (Castillonroi), que es troba a la N-230, al costat d'una benzinera.
Valoració:  **
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Alfarràs prenem la N-230 i la seguim uns quilòmetres fins que sortim a la dreta just abans de creuar la gran canonada que creua la carretera. Hem d'anar cap a la Presa de Santa Ana, i aparquem just passat el primer túnel a la coordenada N 41º 52.470' E 0º 34.654' (enllaç a Google Maps). Tenim 2 opcions per accedir a la via:
  • Si fem la via esportiva (V+) del sòcol, allarguem una tirada més la escalada. Des de l'aparcament, reculem caminant, travessem el primer túnel i la via ens queda a la dreta. Un cop acabada la via, hem de fer una tirada de corda una mica terrosa i no gaire transitada per anar a cercar l'inici de l'esperó.
  • Si no fem la via esportiva, anem directament a cercar l'inici de l'esperó. Hem de prendre un caminet que surt just des de l'aparcament en direcció al riu, i de seguida gira a la dreta per superar el primer túnel per sobre, i arribem caminant a peu de l'esperó. L'inici de l'Esperó Alfarràs està indicat amb una fletxa a la roca, i també veiem el primer pont de roca.
Material:  12 cintes, tascons, friends fins al Cam #2
Descens:  Un cop dalt, anem a la esquerra fins una mena de collet, i allà trobem una instal·lació de ràpel (30 metres justos).
Cordada:  Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Ressenya del Jordi Marmolejo
Segona tirada
La Festa del Paca és una via assequible al Peladet, amb una darrera tirada especialment xula. Alguns trams els hem trobat molt selvàtics, suposo que fa mesos que no passava cap cordada. Per baixar hem anat a cercar els ràpels de la Destellos, però una mica més i ens quedem a passar la nit a mitja paret... El cas és que les 2 argolles dels ràpels estan totes a la mateixa alçada i les cordes s'han anat arrissant fins al punt que al recuperar-les una corda s'ha cargolat per sobre de l'altra (fent una mena de machard) i no les podíem recuperar. Després d'un munt d'estona tibant, al final hem aconseguit recuperar les cordes, però ens ha anat de poc pringar a base de bé (compte, que no hi ha cobertura de mòbil). Per una altra vegada, millor rapelar sempre d'un únic punt, hem aprés la lliçó!
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-oest
Aproximació:  Aparquem a la Font de les Bagasses (enllaç a Google Maps). Anem pel costat de la carretera, passem pel costat del Pont de Les Bagasses i 300 m més endavant pugem per un camí equipat amb cordes fixes. Quan es converteix en tartera, millor anar ben a prop de la paret (més còmode) fins arribar a peu de via, on hi ha escrit "FP" a la paret. Calcular uns 30 min.
Material:  16 cintes, 5 xapes recuperables, friends fins al Cam #3, estreps, bagues sabineres i algun cordinillo.
Descens: 
  • Opció 1: Rapelar per la Revolta dels Nyerros i després per la Festa del Paca. Anem a la dreta (est) uns 50-100 m i arribem a la primera instal·lació de ràpel (2 argolles) de la Revolta dels Nyerros, des d'on fem 2 ràpels de 50 m força directes. Després, el tercer ràpel de 50 m el fem tot directe avall i quan creuem la Festa del Paca, anem uns metres a la dreta a cercar la R1 de la Festa (això és més recomanable que no pas la exagerada diagonal per anar a la R1 de la Revolta). Per últim, un darrer ràpel de 15 m des de la R1 de la Festa del Paca fins al terra.
  • Opció 2: Rapelar per la Destellos amb 3 ràpels de 60 m. Baixem cap a la esquerra (oest) fins que veiem una fita, i un cable ens porta a la primera instal·lació. Es una baixada molt directa, però compte que les instal·lacions tenen les 2 argolles a la mateixa alçada i això arrissa les cordes, millor rapelar d'una sola argolla. Preveure cordinos per empalmar les 2 expansions i així no dependre d'un únic punt.
  • Opció 3: Es pot baixar caminant pel darrera, però no ho conec i potser està força salvatge.
Cordada:  Ricard Rofes, Jordi Ceballos
Darrera tirada
Darrera tirada (Foto: Ricard)
Ressenya del Luichy
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Primera tirada
Segona tirada
Segona tirada
Una de les grans clàssiques de la Dent de Rossell, una via molt recomanable on tots els llargs són guapos. La roca és boníssima, la via és atlètica i força mantinguda. Les expansions estan en perfecte estat, però la majoria de pitons són força antics (alguns pitons que marca el Luichy no hi són). De totes formes, la via es protegeix bé. La segona tirada ens ha semblat massa llarga per fer-la del tirón, la hem partit en dues.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Queralbs prenem la pista cap a Fontalba i deixem el cotxe al darrer revolt a la esquerra abans de la esplanada del Coll de Fontalba, a la coordenada N 42º 22.050' E 2º 09.506' (enllaç a Google Maps). Anem direcció sud-est, tot seguint el límit entre el bosc cremat i el bosc verd fins que arribem a un prat. Creuem el prat i seguim en direcció sud-est. Quan intuïm la paret, la voregem per la dreta, trobem una corda fixa per baixar un ressalt i acabem arribant a un coll. Baixem a la esquerra per una feixa herbosa i de seguida arribem a peu de via.
Material:  14 cintes, tascons i friends fins al Cam #3
Retorn:  Remuntem amunt pel camí d'aproximació
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Tirada fotogènica
Aproximació segons el track d'escalatroncs
Ressenya del Jose Walero
Ressenya del Luichy (alguns dels pitons no hi són)
Primera tirada
Partim la segona tirada en dues
Guapo diedre
Pitó Cassin integrat amb l'entorn
Les vies que per arribar a peu de via has de rapelar tenen el seu punt, i és que no estàs tranquil fins que arribes a dalt! Bona via d'auto-protecció de la factoria Marmolejo, a la poc concorreguda Paret de les Gralles de la Serra Carbonera. M'ha semblat una via ben recomanable i força mantinguda en les dificultats. La roca en algun punt fa mala pinta però està força sanejada, tot i així cal vigilar. La orientació d'aquesta paret és nord, a tenir en compte.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Camarasa prenem la pista fins a l'Ermita de Sant Jordi, continuem aprox 1 km fins a uns camps i aparquem a N 41º 53.845' E 00º 53.621' (enllaç a Google Maps). Allà mateix prenem un caminet marcat amb fites que al principi fa baixada, i després s'enfila dalt d'un turonet que ens queda al davant. Seguim tota l'estona les fites fins que arribem a una que té una pedra pintada de vermell, des d'on fem 2 ràpels de 40 m per accedir a la base de la paret. Un cop a baix, caminem uns pocs metres en direcció oest i de seguida arribem a peu de via.
Material:  15 cintes i friends fins al Cam #4 (amb algun mitjà repetit)
Retorn:  Només hem de desfer el camí d'aproximació.
Cordada:  Armand Ballart, Carles Llovet i Jordi Ceballos
Voltor
Ressenya del Joan Asín
Segona tirada
Tercera tirada (Foto: Carles)
Xemeneia de la darrera tirada
Enfrontar-se a una via de Montrebei sempre dóna un cert respecte, i que la via s'anomeni Nazgul, com els espectres diabòlics de Tolkien, la veritat és que no ajuda precisament a començar relaxat... La via ens ha agradat molt, té alguns trams ben guapos, com la formidable segona tirada, o el curiós túnel que has de travessar a la quarta tirada. La via té una mica de tot, excel·lents fissures, diedres, alguna placa, canals herboses, artifo, i un bon grapat de xemeneies de tots els tipus (estretes, mitjanes i amples). La via està poc equipada però no cal pitonar. Roca en general sanejada, però amb trams a controlar.
A nivell de dificultat/exigència jo la compararia amb el Diedre Audoubert, tot i que l'Audoubert és una via molt més elegant i surts més satisfet. A la Nazgul amb tantes xemeneies acabes baldat i probablement amb terra dins la roba, és una via més de batalla. Com a ressenya hem seguit la del llibre del Luis Alfonso, impecable com sempre.
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud-oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Àger prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a la esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç a la coordenada N 42º 03.469' E 0º 41.187' (enllaç a Google Maps). Al final del Prat prenem el corriol, que va paral·lel a les parets i el resseguim una estona. Quan estem a l'alçada de la via, sortim del corriol principal i enfilem directes cap a la paret (fites). En arribar a la base de la paret, fem una grimpada i després flanquegem aprox. uns 90 metres (millor encordats) fins a peu de via. L'inici de la primera tirada és comú amb el Diedre Audoubert.
Material:  15 cintes, tascons, 2 jocs de friends fins al Cam #3 i un #4.
Descens:  Anem resseguint el llom de la paret en direcció sud. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
A la fantàstica segona tirada (Foto: Josep)
Ressenya del Josep Santasusana
Recorregut de la via extret d'Internet (Autor desconegut)
A punt d'arribar al peu de via
Primera tirada
Tercera tirada
Fa anys tot fent una excursió per la Vall de Lescún, vaig quedar prendat amb les espectaculars Agulles d'Ansabère. Des de llavors em rondava pel cap la idea d'algun dia escalar aquestes agulles, i aquest estiu vaig aprofitar una excursió a les Cabanes d'Ansabère per reconèixer la zona i mirar el recorregut de la Ravier (Diedre NE), que feia una pinta tremenda. No confondre amb la via Bellefon, que va per la cara Est i també hi va participar un dels germans Ravier. Per sort, va ser fàcil enredar al Josep, i cap allà que hem anat.
La via és exigent, està poc equipada (només pitons), i roca a controlar. Nosaltres hem anat seguint la ressenya del Kim Gil i tot molt correcte excepte a la darrera tirada on va cap a la dreta i puja per una aresta de llastres precàries. Segons hem vist després, és molt millor anar cap a la esquerra a cercar l'aresta final de la via Bellefon (indicat a la ressenya del Josep).
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Hem dormit al Auberge La Garbure de Etsaut, i en uns 30 min de cotxe s'arriba a Pont Lamary, aparquem a la coordenada N 42º 54.328' W 0º 41.455' (enllaç a Google Maps). Prenem el camí fins a les Cabanes d'Ansabère, i llavors hi ha 2 opcions. La més comuna és seguir amunt cap al Collado Petrechema i després tombar a la dreta i anar vorejant les agulles per sota. Nosaltres ho hem fet diferent, just quan veiem les Cabanes (uns 100 metres abans d'arribar-hi), hem agafat un camí ample cap a la dreta durant uns 5-10 minuts fins un moment en que sortim del bosc i veiem les agulles, aquí prenem un petit corriol que hi va directe. Penso que aquesta segona opció és millor, tot i que no és del tot evident si anem per primer cop i no coneixem la zona.
Per arribar a peu de via també hi ha 2 opcions. La típica era entrar per una canal/xemeneia per la esquerra, però va haver un despreniment a la Bellefon, i força blocs van anar a parar a aquesta canal. Nosaltres, seguint les recomanacions de l'Armand, hem entrat just per la banda contrària (per la dreta), on cal grimpar una sèrie de grades, i és una aproximació molt franca, tot i que la tartera no te la estalvies. En total entre 2h 30min i 3h
Material:  16 cintes, tascons, friends fins al Cam #3 (repetits fins al #1) i estreps
Descens:  Un cop dalt l'Agulla Gran hem de fer un ràpel d'uns 50 metres fins una bretxa. Hi ha una instal·lació de parabolts que no hem trobat, i hem rapelat d'un munt de bagues al voltant d'un merlet gegant. Des de la bretxa, fem una darrera tirada de IV, que ens deixa a pocs metres del cim del Petrechema, des d'on ja sortim caminant. Baixem en direcció sud fins al Collado Petrechema, passem per les Cabanes d'Ansabère i enllaçem amb el camí d'aproximació.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya de Josep Santasusana
Agulla Gran d'Ansabère
Primera tirada
Tirada del sostre (Foto: Josep)
Bonic mar de núvols
Ambientasso
Cim
Darrera tirada per accedir al Pic de Petrechema