El Preu d'un Somni va ser oberta l'any 1985 i és una de les vies més repetides de La Mussara. La via ha estat restaurada amb molt poc encert, especialment la primera tirada on han afegit moltes xapes que no hi havia inicialment, i hi ha pedres enganxades amb Sika que fan molt mal a la vista. A banda d'això, la via és recomanable, té alguns trams molt xulos i estètics. Donat que és una via força ràpida, es pot combinar amb alguna altra.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Sortim de Reus per la T-11 direcció Falset i de seguida prenem un trencall a la dreta que passa per Maspujols, l'Aleixar i Vilaplana. A la rotonda de Vilaplana prenem la T-704 direcció a Albiol, i fem tota la pujada fins a un collet on es pot aparcar a les 2 bandes de la carretera (enllaç a Google Maps). A la esquerra de la carretera prenem un GR direcció a les antenes, passem per una font i seguim un corriol que va recorrent tota la cinglera per baix. El camí passa pel peu de via, es fàcil de trobar perquè uns 10 metres més enllà comença la Ferrata dels Patacons.
Material:  14 cintes, friends fins al Cam #1, tascons i estreps
Descens:  Caminant
Cordada:  Joan Asín i Jordi Ceballos
Tercera tirada
Ressenya del Joan Asín
Primera tirada
Primera tirada (Foto: Joan)
Les Montserratines és una zona de conglomerat a la Mora Comdal que recorda molt a Montserrat. Ha estat un dia d'aquells en que estàs més estona caminant que escalant, però ha valgut la pena per gaudir de la bellesa i tranquilitat d'aquest poc conegut indret. Hem fet 3 vietes:
  • Estrella a Les Amoroses (de A.G.Picazo): Una via molt curta per pujar al cim més carismàtic de la zona.
  • Normal al Bèlit d'Oliana (de K.Carreté i Falkner, del 1953): Sense ressenya. Quan l'Armand ha arribat a dalt ja ens ha avisat que fliparíem amb el ràpel.... I sí, la instal·lació de ràpel més acollonant que cap dels 4 hem vist mai... Va, qui baixa primer a veure si això aguanta? Evidentment l'Armand no s'ho ha rumiat 2 cops!
  • Hita-Picazo a la Torre del Mig (de D.Hita i A.G.Picazo, del 2004): Una vieta ben equipada amb parabolts per acabar la jornada d'una manera agradable.
Valoració:  *** (Bona)
Regulacions:  Les vies no estan afectades per regulacions d'escalada
Aproximació:  Podem arribar a la Mora Comdal des d'Oliana o passant per Montpol. Hem aparcat a la coordenada N 42º 07.082' E 001º 21.830' (enllaç a Google Maps) i hem seguit el següent track de wikiloc (obrir enllaç)
Material:  10 cintes i friends fins al Cam #0.75
Cordada:  Armand Ballart, Josep Santasusana, Pau Tomé i Jordi Ceballos
Burinada del 1953 al Bèlit
Plànol de Les Montserratines
Ressenya de la via Estrella a Les Amoroses
Les Amoroses
Les Amoroses
Bèlit
Bèlit
Ressenya de la via Hita-Picazo a la Torre del Mig
Torre del Mig
Torre del Mig
Les Amoroses, Bèlit i Torre del Mig
La combinació de La Pájara i Marmo-Goday és escalada d'aventura en la seva màxima expressió, són dues vies molt poc domesticades on cal afinar bé tots els sentits per no prendre mal i gaudir d'aquest salvatge racó. La Pájara és una via ombrívola, però per sort la temperatura ens ha respectat i no hem passat gaire fred. Les dues primeres tirades de La Pájara no ens han agradat gaire, però les dues següents són guapes.
Un cop a la feixa teníem intenció de fer la Zuruck Zur Natur, però hem vist que també era ombrívola i hem decidit canviar de plans i anar a cercar el solet a la Marmo-Godoy. Aquesta va ser de les primeres vies obertes al Doll i ens picava la curiositat una interessant xemeneia tridimensional, tot i que una tirada graduada de V+++ ja feia intuir que les coses no serien fàcils. Ha resultat ser una via exigent, totalment neta d'equipament i amb un parell de trams de 6a. La via val molt la pena, tot i que li vindria bé una bona neteja per poder escalar més relaxat. Ja intuïem que gaire gent no havia passat per aquí, i resulta que potser hem fet la primera repetició, el que té la seva gràcia tenint en compte que la via és del 1995!
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  La Pájara és oest i la Marmo-Godoy és sud.
Regulacions:  La escalada podria estar regulada, informar-se abans d'anar-hi.
Aproximació:  Venint de Camarasa hem d'arribar fins al cartell que indica "Alt de Fontllonga", i de seguida prenem la pista a mà esquerra. Just al començament de la pista tornem a girar a la esquerra i anem tirant fins al final, hi ha una esplanada a la coordenada N41º 57.005' E0º 51.685' (enllaç a Google Maps).
Baixem una mica pel tallafocs de la dreta (direcció nord), i de seguida prenem un corriol a la esquerra que anem resseguint. Hi ha un moment en que anem uns metres amb tendència a la dreta i arribem a les curioses Escales del Doll, passem pel sector d'esportiva del Clot del Miqui i seguim baixant (alguna fita) fins pràcticament arribar a l'alçada de l'embassament. Anem resseguint la Paret de l'Abat, i la via comença abans de que la paret canvia d'orientació. L'inici de la Pájara està marcat amb una fletxa a la roca, és un diedret gris molt proper al camí (tot i que des del camí no s'acaba de veure).
Material:  8 cintes llargues, friends fins al #4 i tascons
Descens:  Tal com mostrem al plànol, tenim diverses opcions per tornar al cotxe:
  • Opció 1: Podem anar a la dreta seguint fites. Hem d'estar atents, ja que en algun punt és poc intuitiu. Passarem pel sector Totxaires i finalment acabem arribant al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 2: Podem anar a la esquerra. Quan enllacem amb el corriol que aniria a parar a les Escales del Doll, hem d'anar a la dreta i anar tirant camí amunt fins arribar al tallafocs, que remuntem fins al cotxe.
  • Opció 3: Recentment han obert un camí amb moltes fites que per un còmode corriol ens porta directes al cotxe en uns 15 min. Aquesta opció és clarament la més ràpida i còmoda, però encara no l'he fet, així que el traçat al plànol és aproximat (de color verd).
Cordada:  Dani Brugaroles i Jordi Ceballos
Ubicació de les vies
Ressenya del Luichy
Segona tirada de La Pájara
Tercera tirada de La Pájara
Quarta tirada de La Pájara
Ressenya de la Marmo-Godoy
Primera tirada de la Marmo-Godoy
Xemeneia 3D
Plànol amb els camins principals
Poseidón va ser oberta l'any 2012 i probablement és la via més repetida de la paret. La roca és molt abrasiva, la paret assolellada i hi ha unes vistes molt maques de les Illes Medes. La via és recomanable, té diversos trams ben xulos i es troba equipada amb parabolts i algun pitó.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Un cop a l’Estartit, anem al carrer Atlantic i aparquem davant la paret (enllaç a Google Maps). L'aproximació és evident, la primera xapa és platejada.
Material:  12 cintes, friends fins al Cam #0.75 i un tascó petit
Descens:  Podríem baixar rapelant però no val la pena, caminant és molt ràpid. Baixem per la pista fins a un coll, prenem un corriol a la esquerra que passa pel costat del sector d'esportiva i acabem arribant de nou al carrer.
Cordada:  Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Illes Medes
Ressenya de Joan Asín
Primera tirada
La Wagner va ser oberta l'any 1987, i és una via de caire esportiu. Es una via plaquera amb una tercera tirada especialment bona, llàstima que precisament aquesta tercera tirada trepitja sense miraments la clàssica Pisters.
Valoració:  **
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir anem fins a Gorros i un cop al Camí de Sant Jeroni, quan hem passat la Gorra Frígia i abans d'arribar al mirador, prenem un camí cap a la esquerra que baixa directe al Sentinella. L'inici de la Wagner es reconeix perquè hi ha un spit sense xapa al peu de via.
Material:  11 cintes
Descens:  Un ràpel de 45 metres des del cim del Sentinella
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya original
Primera tirada
Tercera tirada
La Campana va ser ascendida per primer cop al 1943 per Jordi Casasayes ("Haus") entre d'altres. Ens ha semblat una via molt recomanable, plena de lògica i que segueix mantenint l'esperit clàssic. La llàstima és que es fa curta i et quedes amb ganes de més.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir anem fins a Gorros i prenem el Camí de Sant Jeroni. Passem pel costat de la Gorra Frígia, passem de llarg el Mirador, i uns 200 metres més endavant prenem un trencall a la esquerra que baixa cap a la Plantació. Anem baixant i arribem al Mirador del Rave, des d'on podem contemplar el Rave i la Campana. Una mica més avall prenem un trencall marcat amb fites que ens porta al coll entre el Rave i la Campana.
Material:  12 cintes, tascons, 2 bagues i friends fins al Cam #3
Descens:  Ràpel d'uns 25 metres des d'un arbre al vessant nord-oest
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
El Rave i la Campana
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada (Foto: Josep)