De tant en tant ens plantegem alguna via guapa d'artifo amb el Mateu, i a la Stratos fa temps que tots dos li teníem l'ull posat... Així que amb la excusa d'una meteo horrible i que dins la cova no ens mullaríem, hi anem. Però amb el que no comptàvem és que després de les pluges recents, la canal d'accés està força expo, no hi ha cap corda fixa, i l'interior de la cova xorreja per tot arreu.... Però bé, finalment arribem a peu de via i ens hi posem. Les dues primeres tirades es poden empalmar bé. Anem fent prou bé, però al arribar a la R3 veiem que la quarta tirada està xorrejant i amb tanta humitat hem agafat fred, amb el que optem per deixar-ho pel proper dia. Total, que la nostra previsió d'arribar a la R4 o R5 s'ha esfumat, i ens baixem de la R3.

Una setmana després tot pinta força millor, la quarta tirada la enllestim prou ràpid. La cinquena tirada m'ha encantat, una travessa increïble per una xemeneia horitzontal amb un buit tremendo sota els peus (recorda a la xemeneia de la TIM de Diables). Però al arribar a la R5 ens portem una desagradable sorpresa, i és que la placa de IV+ està xorrejant... Després de batallar una bona estona, el Mateu aconsegueix arribar a la R6, i ja només ens queda la darrera tirada, però són les 18h i el tema pinta entretingut... Què fem?? Després de donar-hi una pila de voltes, optem per tirar avall i tornar un altre dia amb la calma. La corda auxiliar de 100 metres ens dóna just per baixar directes de la R6 al terra, així que de conya!! Això sí, mentres baixem, la corda aprofita per desarrissar-se, i tant el Mateu com jo anem fent voltes mentres rapelem, i arribem a terra mig marejats...

Dues setmanes després, ara sí que tot es troba eixut i fa una pinta molt diferent. La darrera tirada és potser la més xula de la via, entretinguda, però es deixa fer bé. Com anem amb temps de sobres, aprofitem per fer un relleu a mitja tirada, que ens feia gràcia de practicar-ho, i resulta un dels moments més divertits del dia. A més, estem en companyia de l'Armand, que ens ha vingut a veure des del cim del Plàtan i al acabar ens dóna un cop de mà per baixar el material, què més es pot demanar? Per cert, les reunions 4, 5 i 6 estan restaurades amb bolts, des d'aquí un enorme agraïment als restauradors anònims.

Orientació:  Nord

Regulacions:  L'escalada a Montserrat està regulada, consultar la web del Patronat

Aproximació:  Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l'alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d'una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Hem de grimpar un ressalt i llavors arribem a la base de la paret, que anem flanquejant a l'esquerra fins arribar a la canal on es troba la Escletxa dels Teixos.

Material:  2 jocs de friends fins al Cam #4, un #5, uns 12 pitons variats (2 U, 4 V, 2 bons i 4 universals), fusta, un parell de tacs grossos, un ganxo i un cable escanya-burins.

Descens:  Caminant

Cordada:  Mateu Maglia i Jordi Ceballos

Ressenya de l'Armand Ballart
Cavall Bernat i Escletxa dels Teixos
Escletxa dels Teixos
Primera tirada
Quarta tirada
Brutal cinquena tirada
Reunió
Relleu a la darrera tirada (Foto: Mateu)
Ambientasso a la darrera tirada

L'Esperó del Vent va ser obert al 1990 per J. Figueras i A. Macià, trepitjant en bona part l'Aresta Brucs (obrir enllaç) que havia estat oberta 5 anys abans per Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán. En el seu moment hi va haver una certa polèmica perquè l'Aresta Brucs s'havia obert sense cap expansió i en canvi l'Esperó del Vent la trepitja amb un bon grapat de xapes, però el tema va quedar així. Polèmica a banda, es tracta d'una bona via per gaudir de les plaques montserratines, la roca és excel·lent a tot el recorregut.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Clot del Tambor fins a La Proa. Per accedir a peu de via pugem per la canal Nubiola, que es troba just a l'esquerra de la Tonsura, i està equipada amb graons i algunes cordes fixes.

Material:  14 cintes

Descens:  Dos ràpels de 40 m per la pròpia via i desfem el camí d'aproximació.

Cordada:  Manel Ramon, Quim Gispert i Jordi Ceballos

Ressenya del Col·leccionista de vies
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Manel)
Aresta Brucs i Esperó del vent (Font: escalesrodones)

La Vilmanbar va ser oberta l'any 2001, i és una bona opció de via plaquera amb bona roca, i ben protegida amb bolts. La primera tirada és fineta i molt de confiar en els peus. La segona tirada és més disfrutona amb un tram ben guapo, i les dues darreres tirades són de tràmit per arribar dalt.

Orientació:  Oest

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Anem a Collbató i aparquem al creuament entre Passeig Ronda i la entrada del Centre Hípic Collbató, a la coordenada N 41º 34.417' E 1º 48.716' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista que neix just a la cantonada de la carretera, el primer trencall a l'esquerra i anem tirant direcció Nord. Pugem pel Clot de la Mònica i quan estem a l'alçada de la Pastereta trobem un petit corriol que hi va directe.

Material:  11 cintes

Descens:  Un únic ràpel de 60 m per la via Petit Four, que queda just a la banda contrària (vessant est de la Pastereta).

Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos

Ressenya del col·leccionista de vies
La Pastereta
Primera tirada

Un tall de Lluna va ser oberta l'any 1991 per Pere Forts. Es una via molt ràpida, amb una roca increïble i amb passos xulos, m'ha semblat molt recomanable. A la ressenya original marca dos passos de Ae, però la via surt tota en lliure (6a+)

Orientació:  Est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada.

Aproximació:  Podem deixar el cotxe a la Vinya Nova o al nou aparcament de Cap Jorba a la coordenada N 41 34.768' E 1 47.985' (enllaç a Google Maps). En tot cas, hem d'anar fins a Can Jorba, seguim uns 500 m en direcció oest i prenem el corriol del Torrent de la Coma de'n Pastor (marques grogues), que ens porta directes a l'agulla.

Material:  12 cintes

Descens:  Ens despengem del cim de l'agulla i anem a cercar la instal·lació de ràpel de la via Lluna, tabac i una llauna de tonyina, des d'on fem un ràpel de 35 m fins al terra.

Cordada:  Carles Llovet i Jordi Ceballos

Ressenya
Agulla de la Benedicció
Inici de la via
Darrers metres

L'àtic de la Colosa va ser oberta l'any 2012 per Joan Baraldés i Miquel Haro. Aquesta via comença per sobre de la Paret de la Codolosa, és una bona opció per acabar de completar qualsevol de les vies de la part inferior. La via consta de 3 tirades separades per feixes, és del tot discontínua però té alguns trams interessants.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de l'Ermita de la Salut (enllaç a Google Maps). Des del mateix aparcament prenem el corriol en direcció nord que puja pel torrent i anem directes a la paret. Per accedir a la via de l'àtic triem alguna de les vies de la part inferior, com per exemple la Iona.

Material:  8 cintes i friends fins al Cam #0.75

Descens:  Seguint fites arribem a un corriol i acabem baixant per la Drecera del Fra Garí

Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos

Primera tirada (Foto: Manel)
Segona tirada
Ressenya del Joan Asín

La via Iona va ser oberta l'any 2002 per Albert Crusat en solitari. Es una via de caràcter esportiu amb diversos trams tècnics ben interessants. Llàstima que la paret no dóna més de sí i es fa curta.

Orientació:  Sud

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Deixem el cotxe a l'àrea de Picnic de l'Ermita de la Salut (enllaç a Google Maps). Des del mateix aparcament prenem el corriol en direcció nord que puja pel torrent i anem directes a la paret.

Material:  8 cintes

Descens:  Rapelant per la mateixa via o caminant en direcció Oest fins arribar a la Drecera del Fra Garí

Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos

Ressenya original
Primera tirada
Tercera tirada

La via Anglada-Cerdà-Roca és una via de la que no hi ha pràcticament res d'informació, només una ressenya de fa una pila d'anys, així que hem anat a investigar. La sorpresa ha estat trobar-nos amb que algú ha afegit una pila de parabolts (fins i tot en trams de III) on abans no hi havia absolutament res. Potser ha estat per desconeixement, ja que la darrera tirada és la única que no està parabolitzada, i probablement és perquè aquesta és la única tirada on hi havia algo de material antic, i per tant aquí es van adonar que estaven trepitjant una via oberta de molt abans. Hem fet tota la via en lliure (V+/6a) excepte 2 passos de Ae. De fet, sortiria tota en lliure, però a la darrera tirada hi ha un parell de metres on caldria sanejar la roca i, per anar bé, tirar avall una llastra molt gran, però fa yuyu perquè a sota hi ha un sector d'esportiva molt concorregut.

Orientació:  Sud-est

Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada

Aproximació:  Des d'Oliana anem direcció a l'Hostal del Boix, i just a la seva entrada prenem la pista a la dreta, que va avançant paral·lela al Roc del Rumbau i ens porta a l'Ermita de Castell-llebre on aparquem (enllaç a Google Maps). Reculem per la pista i trobem un primer trencall a la dreta marcat amb fites que no hem d'agafar (s'acaba poc més amunt). Seguim una mica més per la pista i prenem un segon camí marcat amb una fita, que puja per la gran canal arbrada. Es el mateix caminet que per anar a la Sioux Connection, només que quan aquest s'acaba, hem de seguir amunt, ara ja sense camí, cercant el pas més fàcil.

Material:  Friends fins al Cam #0.75, tascons, bagues/cordinos, 1 universal, 12 cintes

Descens:  Carenegem amunt fins al cim del Rumbau, després anem per un corriol fins un collet, on prenem una pista que ens torna a l'Ermita de Castell-llebre

Cordada:  Armand Ballart, Pau Tomé i Jordi Ceballos

Ressenya de l'Armand Ballart
Panoràmica de Xavier Grané
Primera tirada
Darrera tirada