La CADE és una via espectacular, d'aquelles que deixen empremta. Les dues primeres tirades són xules i es deixen fer bé, però les dues darreres són força més exigents. La tercera tirada és de les més guapes que he fet a Montserrat, 50 metres mantinguts de diedre/encastament i xemeneia, on destaca sobretot el tram d'encastament de la Fissura Superman, un nom molt apropiat ja que hi ha uns metres on sembla que en qualsevol moment vagis a sortir volant.. jajaja I si aquesta tercera tirada ja et deixa content, la darrera tampoc és precisament un passeig (compte amb algunes llastres precàries).
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Nord
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir. Deixem enrera el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé, seguim pel GR i de seguida veiem la paret per on va la via. Abans d'arribar a la Cadireta, quan estem aproximadament a l'alçada de la via, a mà dreta prenem un corriol que puja directe cap a la paret, hi ha alguns trams equipats amb cordes fixes. Un cop estem a la base de la paret, anem uns metres a la dreta (oest) i de seguida trobem el peu de via, on hi ha un arbre serrat.
Material:  20 cintes, friends fins al Cam #3, una xapa recuperable, tascons i un estrep
Descens:  Anem a cercar el collet est, baixem per la canal i anem seguint unes marques blaves fins arribar a la Canal de l'Agulla de l'Arbret, per on baixem fins arribar al Refugi.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Recorregut de la via
Ressenya d'escalatroncs
Primera tirada
Fissura Superman
Corona de Reina florida
Magnífic ambient a la darrera tirada
La Cuchi-Cuchi és una via oberta l'any 2005, que es troba tota equipada i es fa ràpid. Un cop al cim de la Roca dels Vuit, podem continuar amunt per les dues darreres tirades de la CADE a la Miranda de la Portella, quedant així una combinació interessant.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem a Agulles i pugem el Pas de les Portelles. Voregem la Portella Gran, passem pel costat del Dauet i baixem la canal entre la Miranda de la Portella i l'Agulla dels Tres. Baixem la canal i arribem de seguida al peu de via.
Material:  14 cintes i estreps
Descens:  Si només fem la Cuchi-Cuchi, podem baixar amb un únic ràpel de 50 m per la pròpia via. Si també fem la CADE, llavors fem un ràpel de 20 m pel darrera.
Cordada:  Manel Ramon, Quim Gispert i Jordi Ceballos
Ressenya del Luichy
Primera tirada
Segona tirada
Continuació per la CADE
La normal a la Llastra Punxeguda és una vieta ben curiosa, ja que arribes dalt d'una enorme llastra amb una bona caiguda cap a tot arreu. La tirada està totalment neta de material, però es pot protegir decentment amb friends i tricams. Hem aprofitat per sanejar una mica la roca, però tot i així cal anar al tanto, ja que no és gaire bona. El primer de corda ha fet l'inici de la tirada tal com marquen les ressenyes (entrant fent una diagonal per la dreta), però de segon hem pujat directe des de baix (V+/6a). Es una entrada més interessant que la original, i no és tant difícil com sembla des de baix.
Un cop dalt de la Llastra es pot rapelar, o sortir amunt per la Maya. El material d'aquesta via està precari: 2 burins (un d'ells molt sortit) i 2 pitonisses amb el filferro petat. La pitonissa de més a la esquerra està inservible, a la de la dreta sí que s'hi pot posar un mini cordino. Els primers metres els hem reforçat amb un parell de tricams i, enlloc de penjar-nos de la pitonissa, hem posat un universal, quedant així el pas ben protegit. Passat aquest tram més entretingut, la part de diedre és ben guapa!
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana anem a Agulles i pugem el Pas de les Portelles. Voregem la Portella Gran, passem pel costat del Dauet i baixem la canal entre la Miranda de la Portella i l'Agulla dels Tres. Anem cap a la esquerra i la primera agulla que trobem és la Llastra Punxeguda.
Material:  Friends fins al Cam #4, tricams, 1 universal mitjà, 1 falqueta de fusta i 2 bagues llargues
Descens:  Caminant pel darrera
Cordada:  Carles Llovet, Manel Ramon i Jordi Ceballos
Primera tirada de la Llastra Punxeguda
Ressenya del Luichy
Maya a la Tretze
Fa temps tot fent la Bego-Miguel-Kush a Can Jorba em va picar la curiositat el guapo diedre que a les tirades dalt hi ha a la seva esquerra. Després vaig esbrinar que es tracta d'una via oberta al 1988 pel Joan Nubiola i l'Armand Ballart, que es diu Gran Diedre Sud, però a Internet no vaig trobar cap piada d'aquesta via, així que la hem anat a fer. La roca en general és increïblement bona, tot i que millor anar al tanto perquè la via potser no s'ha repetit massa. No hi ha cap equipament, a excepció d'una expansió als primers metres (i que potser pertany a la Bego-Miguel-Kush, no ho tinc clar), i un teòric pitó que no hem vist, però es protegeix bé i és ràpida, penso que és una manera molt interessant de pujar a l'Agulla de Can Jorba. Les tirades les hem fet diferents a com marca la ressenya de l'Armand i ens ha anat de conya:
  • Tirada 1: Tirada de placa, de 40 metres, i fem reunió a una savina. Al tram més dret (IV+/V) es poden posar 2 bons friends.
  • Tirada 2: Són 55 metres de diedre, i un cop al coll fem reunió a una savina que queda uns metres a la dreta. Tirada molt guapa.
  • Tirada 3: Grimpada d'uns 20 metres fins dalt de tot.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Podem deixar el cotxe a la Vinya Nova o al nou aparcament de Cap Jorba a la coordenada N 41 34.768' E 1 47.985' (enllaç a Google Maps). En tot cas, hem d'anar fins a Can Jorba, prendre el corriol cap al Joc de l'Oca, i les vies de la part inferior comencen a la esquerra del camí. En el nostre cas, per arribar al coll on comença l'Agulla de Can Jorba hem anat per la Entre Línies. Un cop al coll on començaria l'Aresta Brucs, cal fer un ràpel de 10 metres des d'una savina, i llavors arribem al peu del Gran Diedre Sud.
Material:  12 cintes, 3 bagues llargues, tricams, tascons grans i friends fins al Cam #3
Descens:  Remuntem el tram final de la Canal del Joc de l'Oca. En acabar la canal, podem anar a la esquerra a cercar el camí de la Palomera, o a la dreta i baixar pel Camí dels Francesos.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Fantàstic pont de roca
Ressenya de l'Armand Ballart
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Manel)
La Barrufets és una de les primeres vies del Masmut, oberta al 1983 a càrrec de Remi Brescó i Albert Gómez. Es una de les grans clàssiques de la zona i ens ha semblat una via molt recomanable, d'aquelles on totes les tirades són bones. La via es troba perfectament restaurada amb bolts i la roca en general és molt bona.
Com la previsió del temps era de pluja a la tarda, ens hi hem posat aviat per anar amb marge de sobres, i a les 9h ja estàvem escalant. A les 12h estàvem a la R4, i llavors ha començat a TRONAR d'una manera espectacular, no pot ser!! Tirar avall no pintava fàcil, ja que la via va desplomant gradualment, i les tirades estan molt poc equipades, així que hem decidit tirar amunt enmig d'una tempesta acollonant. Les darreres tirades s'han fet dures, amb calamarsa que ens picava en tota la cara i trons un darrera l'altre, per flipar! Però bé, hem anat fent, intentant no perdre els nervis, i hem pogut acabar la via, la veritat és que aquesta roca mullada s'ha de reconèixer que té bon grip!   :)
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Peñarroya de Tastavins, davant l'Hotel Tastavins prenem la pista amb un cartell indicador "Peñas del Masmut". La seguim uns 3 quilòmetres i aparquem a la esplanada que hi ha al Coll del Masmut, a la coordenada N 40º 44.673' E 0º 3.748' (enllaç a Google Maps). Des del coll prenem el camí de baixada i anem resseguint les parets uns 15 min fins arribar a la via, que es troba a l'agulla que fa 9 (de 12).
Material:  14 cintes, tascons i friends fins al Cam #4 (repetits fins al #1)
Descens:  Anem en direcció oest (esquerra) a cercar el camí normal d'ascens/descens del Masmut, que s'agafa a la coordenada N 40º 44.770' E 0º 3.801' (enllaç a Google Maps). Desgrimpem amb compte una petita canal i de seguida arribem al cotxe.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Ressenya de lacordadacentenaria
Ressenya de korkuerika
Foto de la via (per la evident fissura)
Primera tirada
Segona tirada (Foto: Josep)
Los Organos de Montoro es troben a la comarca del Maestrazgo, a prop de Villarluengo i reben aquest nom per la curiosa forma de les agulles, que recorden a un gran orgue. El lloc és idíl·lic, s'hi respira una calma total i difícilment coincidirem amb altres cordades. La via Abraxas és la gran clàssica de la zona, va ser oberta l'any 1987 per l'Armand Ballart, Fredi Parera i Josep E. Castellnou, i van triar l'itinerari més lògic per anar a cercar al magnífic diedre que s'intueix des de la carretera.
El tram inicial de la via no té especial interès, però després es va redreçant fins arribar a l'espectacular diedre final, que per sí sol ja dóna sentit a la visita. La roca és escandalosament bona i adherent. Per cert, per accedir a les vies ens haurem de remullar per creuar el riu Guadalope, així que millor no anar-hi en ple hivern...
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Sud
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  La població més propera és Villarluengo, hem dormit al Hostal La Trucha, a 5 min de cotxe de Los Organos. La pista d'accés no té pèrdua (enllaç a Google Maps), és la que té una cadena per despistar, però s'aixeca tranquilament amb la mà, i aparquem a una esplanada al final de la pista. Per arribar a les vies hem de prendre el corriol que va paral·lel al riu, caminem uns 5 min fins a l'alçada de la via i llavors travessem el riu per on ens sembli (et mulles sí o sí). Hem d'anar a cercar la vertical del característic diedre final de la Abraxas, i la via comença en unes grades que queden una mica més a la esquerra. A la nostra dreta veurem una línia de parabolts que hem d'ignorar.
Material:  14 cintes, tascons grans i 2 jocs de friends fins al Cam #3
Descens:  Fem un ràpel de 15 metres cap al nord. Anem seguint fites en direcció oest (esquerra) uns 15 minuts, baixem per una canal encaixonada, després per una tartera i fem un ràpel de 60 metres des d'un arbre. Per últim, acabem fent un ràpel de 10 metres des d'un altre arbre, creuem el riu i tornem al cotxe.
Cordada:  Josep Santasusana i Jordi Ceballos
Brutal diedre final
Recorregut de la via (Font: inakimiro.blogspot.com)
Diedre final (Font: inakimiro.blogspot.com)
Ressenya del Luichy
Creuant el riu (Foto: Josep)
Primera tirada
Al diedre final
De La Marxa és una bona via d'auto-protecció, on és recomanable entrar per la DJ Faust i així la allarguem una mica més. Té diverses tirades xules, llàstima que és discontinua. En acabar, podem fer un ràpel de 30 metres justos, i anar a cercar la variant de sortida DJ Marmix, una vieta d'una única tirada de bona fissura amb roca excel·lent. Val la pena fer tant la darrera tirada de La Marxa com la DJ Marmix, són dues tirades ben interessants.
Valoració:  *** (Bona)
Orientació:  Sud-est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Després de travessar el poble de Camarasa direcció Tremp, creuem el riu Segre i aparquem a la segona esplanada que trobem a mà dreta (enllaç a Google Maps), des d'on ubiquem la via, que es troba a la esquerra de la gran canal.
Material:  Friends fins al Cam #4 (repetint #1 i #2), tascons i 14 cintes
Descens:  Anem a buscar la gran canal i fem un únic ràpel de 55 metres.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Ressenya de Joan Asín
Ressenya de Jordi Marmolejo
DJ Faust
De la Marxa (Foto: Pau)
DJ Marmix
La Cutreclub va ser oberta l'any 1991 pel Joan Armengol, i la normal del Ninet pels germans Estorach al 1946. Es una bona combinació, tot i que la Cutreclub ha resultat força més expo del que pensàvem i no ens ha convençut gaire. La normal del Ninet és una agulleta ben guapa que teníem pendent, i de pas afegim una altra Estorach a la col·lecció!
Valoració:  ***
Orientació:  Oest
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des de Can Maçana (enllaç a Google Maps) prenem el camí fins a Coll de Guirló. Poc després de desviar-nos cap a les Portelles, prenem un corriol que puja al peu de la muralla. La anem resseguint fins al final de la vira. La via comença abans que la paret canvia d'orientació, és fàcil de reconèixer pel espit a peu de via i l'arbre on podrem llançar una baga.
Material:  9 cintes i un friend Cam #0.2 pel Ninet
Descens:  Baixem del Ninet amb un petit ràpel. Després desgrimpem uns metres pel vessant nord i amb l'ajuda d'una corda fixa arribem al camí.
Cordada:  Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya de Jose Walero
Ressenya original de Joan Armengol
Cim del Ninet