La Anglada-Cerdà és una intrigant via oberta al 1968 que s'enfila al Castell per una tremenda canal, i que no sabíem de ningú que l'hagués repetit. Durant la apertura, el Cerdà va caure i es va trencar algo, amb el que van haver d'anar en moto fins a un Hospital de Barcelona... A part d'aquesta anècdota, i una ressenya sortida de no sé on (i que els diferents llibres han anat repetint), no sabíem gran cosa més. La via és ideal per anar-hi en ple estiu, ja que hi ha ombra assegurada, així que aprofitant l'Aplec d'Escalada als Ports (molt recomanable!) s'han alineat els astres, i hem baixat cap allà.
Ens hem trobat la grata sorpresa que la via ha estat restaurada pel Joan Tirón (això ho hem esbrinat més tard), i tots els burins (fets caldo) han estat canviats per parabolts. A part d'això, només hem trobat 2 espits afegits i algun que altre pitó abandonat per repetidors. Ho hem passat de conya, l'indret és molt guapo i, amb aquestes calors, estar tota la estona a la ombra no té preu!
  • Tirada 1 (V, 50 m) : Tirada comuna amb la Mas-Colomer.
  • Tirada 2 (II, 20 m) : Canvi de reunió.
  • Tirada 3 (V, 40 m) : Diedre i placa.
  • Tirada 4 (V+/A1, 25 m): Xemeneia i 2 desploms.
  • Tirada 5 (A2/Ae, 50 m) : Reunió a una petita sabina, a reforçar pitonant.
  • Tirada 6 (IV+, 30 m) : Reunió a un gran arbre.
  • Tirada 7 (II, 40 m) : Grimpadeta final.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Sud, però la via queda pràcticament tot el dia a la ombra
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des d'Horta de Sant Joan anem direcció Arnes i de seguida prenem un trencall a mà esquerra cap als Estrets. Seguim la pista fins un trencall a mà esquerra (direcció Ports) i aparquem a un creuament de pistes on hi ha un cartell informatiu de les regulacions d'escalada, és la coordenada N 40º 53.890' E 0º 19.430' (enllaç a Google Maps). L'aproximació és evident, només hem de pujar per una canal i arribem a peu de via en uns 5 min.
Material:  Tant si es va en pla clàssic com si es vol forçar en lliure, recomanaria 12 cintes, uns 5 pitons variats (1 U, 2 V i 2 universals) i friends fins al Cam #0.75 (sense repetir). Opcionalment portar un #4 pel diedre de la sisena tirada. Millor anar sense motxilla, que hi ha diversos trams de xemeneia.
Descens:  Prenem el sorprenent camí penjat (marcat amb fites) que acaba enllaçant amb el camí normal per pujar a les Roques de Benet.
Cordada:  Armand Ballart i Jordi Ceballos
Ressenya de l'Armand Ballart
Foto de la via
Inici
Tercera tirada
Cinquena tirada
Una fantàstica via d'aquelles on totes les tirades són guapes i que, amb el que m'agrada arrossegar-me pels encastaments, em feia especial il·lusió! jajaja Aquesta via la vaig veure per primera vegada quan vam fer la Normal a la Momieta, ja que es veu perfectament la línia de fissures i encastaments de dalt a baix de la Mòmia. Després de llegir l'apassionant crònica de la apertura (on curiosament l'anomenen via GEDE), encara em van venir més ganes d'anar-hi.
A la primera tirada hi ha un parell de trams especialment difícils, on la fissura t'escup cap a la dreta, la roca està molt pulida i els alejes són considerables. Per sort, hem portat un Camalot #5 que ha anat genial per donar una mica de tranquilitat al tema (si en porteu dos, doncs millor). La resta de tirades ja són més amables i la roca no està pulida, tot i que també hi ha algun tram ben interessant. Per cert, la segona reunió no és comuna amb la reunió de la variant Serrano, la nostra queda a la mateixa alçada, però a la fissura de la esquerra (just a sobre d'una savina).
Valoració:  ***** (VIOT)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de la dreta (cap a Trinitats). Passem pel costat de la Trumfa i després un corriol a la esquerra ens porta a peu de via.
Material:  10 cintes, tricams, 1 baga, 1 xapa recuperable, friends fins al Cam #2, i el #5 (opcionalment repetit)
Descens:  Baixant una mica en direcció nord-oest trobem un cable d'acer que ens porta a la instal·lació de ràpel. Fem un únic ràpel de 60 metres fins al terra.
Cordada:  Pau Carnicero i Jordi Ceballos
Bona ressenya de Jose Bermudo
Crònica de la 1ª ascensió (1 de 3)
Crònica de la 1ª ascensió (2 de 3)
Crònica de la 1ª ascensió (3 de 3)
Exigent primera tirada
Segona tirada (Foto: Pau)
La Pam a Pam-Addictes m'ha semblat una molt bona via dels germans Masó, és curiós que una via tant evident i guapa no estigués oberta de molt abans. La via es troba equipada només amb un pitó i un espit, però es pot protegir prou bé. Això sí, l'espit m'ha costat moltíssim de trobar, fins al punt que he estat a punt de baixar-me. Un cop xapats els merlets, mirant al Gerro, l'espit es troba uns 2 metres més amunt i a la esquerra. La reunió no la hem fet ben bé al cim on marca la ressenya dels Masó, sinó a la reunió de la via normal que queda uns metres més enllà.
Valoració:  **** (Molt bona)
Orientació:  Est
Regulacions:  La via no està afectada per regulacions d'escalada
Aproximació:  Deixem el cotxe a l'aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917' E 1º 46.871' (enllaç a Google Maps). Prenem la pista entre camps d'oliveres i a la estona ignorem un trencall a la dreta (marques blaves) i seguim direcció nord fins que veiem la paret del Timbaler. Prenem un corriol i amb tendència a la esquerra arribem al Gerro.
Material:  Friends fins al Cam #1, tascons petits, tricams, 2 merlets, 1 baga savinera i 8 cintes
Descens:  Un ràpel d'uns 40 metres des de la reunió de la via normal.
Cordada:  Miquel Jordan, Manel Ramon i Jordi Ceballos
Ressenya original
Primers metres de la via
Fent el canvi de paret (Foto: Manel)